1,974 research outputs found
Normativity, moral realism, and unmasking explanations
No full textMoral Projectivism must be able to specify under what conditions a certain inner response counts as a moral response. I argue, however, that moral projectivists cannot coherently do so because they must assume that there are moral properties in the world in order to fix the content of our moral judgements. To show this, I develop a number of arguments against moral dispositionalism, which is, nowadays, the most promising version of moral projectivism. In this context, I call into question both David Lewis' dispositionalist account of colour and Chistine Korsgaard's procedural realism
Asimetria i plurinacionalitat. Ressenya del llibre "Asimetría federal y estado plurinacional. El debate sobre la acomodación de la diversidad en Canadá, Bélgica y España", d'Enric Fossas i Ferran Requejo (eds.)
No full textEn el número 7 de la revista L'Espill trobaràs un dossier monogràfic sobre "Nacionalisme", amb contribucions de Daniele Conversi, Josep Solves, Joan Nogué, Gurutz Jáuregui i Xosé-Manoel Núñez Seixas. A més, articles d'Enzo Traverso, Mark Mazower, Antoni Parts, Costanzo Di Girolamo, J. Daniel Simeón Riera, Antoni Ten i Ros i Vicent Monfot, així com un document d'Ernest Renan
Josep Cuatrecasas. A secretis redactor [Cavanillesia 1928–1938]
No full textWe analyze the activity of Josep Cuatrecasas Arumí (1903–1996) as editorial secretary of the magazine Cavanillesia, published between 1928 and 1938. We value his participation from four fronts: secretary, author, reviewer and re-rated. The study allows specifying the date of publication of the articles in the journal, the influence of Emili Huguet del Villar on the geobotanical methodology followed by Josep Cuatrecasas and his effort to disseminate the new botanical publications, from the pages of the journal, together with Pius Font i Quer.Depto. de Farmacia Galénica y Tecnología AlimentariaFac. de FarmaciaTRUEpu
Significació etnomusicològica del professor Josep Crivillé i Bargalló (*1947; †2012). (Rellegir alguns dels seus textos des del record)
No full textFrom different significant lectures of the Prof. Josep Crivillé i Bargalló, the author proposes his professional and personal profile in the subject of Ethnomusicology.A través de diferentes textos significativos del prof. Josep Crivillé i Bargalló, el autor pone de relieve la trayectoria profesional y personal de dicho profesor en el terreno de la Etnomusicología.
[ca] Mitjançant diversos textos significatius del prof. Josep Crivillé i Bargalló, l’autor posa de relleu la trajectòria professional i personal de l’esmentat professor en l’àmbit de la Etnomusicologia
Josep Pla, el recuerdo y el olvido. Reflexiones en torno al rol de la memoria en la cultura
No full textBy taking into account Josep Pla’s literary works for anthropological reflection, the author explores the relationship between memory and local culture in Catalonia and discusses the vitality of memory, which manifests itself in the form of both remembrances and forgetfulness. By emphasizing the role of memory in Pla’s works, he underlines the importance of Pla for the memory of the Catalan peopleTomando la obra literaria de Josep Pla como fuente de reflexión antropológica, el artículo explora la relación de la memoria con la cultura local en Cataluña y la vitalidad de la memoria que se manifiesta, tanto en forma de recuerdos como de olvidos. A la vez que se destaca el papel de la memoria en la obra de Pla, se reivindica la importancia de Pla para la memoria de los catalanes
El primer cant de l'Infernoa les versions d'Andreu Febrer i de Josep Maria de Sagarra : una anàlisi de traducció
No full textEn aquest treball, l'autor fa una anàlisi comparativa de dues versions, en llengua catalana, del cant primer de la Commedia dantesca. Aquestes versions, molt distants en el temps, són, en primer lloc, la que Andreu Febrer va fer a principi del segle XV, i, en segon lloc, la que Josep Maria de Sagarra va començar a publicar fragmentàriament a les pàgines de La Veu de Catalunyal'any 1935, traducció que, refosa, va treure entre els anys 1950 i 1952 a l'editorial Selecta, de Barcelona. L'anàlisi, que es pretén exhaustiva, comprèn les rimes, la versificació i el lèxic emprats pels traductors. El treball s'orienta en l'àmbit de la discussió «traducció literal vs. traducció lliure» -conceptes representats pels traductors de referència- que l'autor ha desenvolupat en la seva tesi doctoral.In this study, the author makes a comparative analysis of two Catalan versions of the first canto of Dante's Divine Comedy.These two versiones, separated by a great distance in time, are, first, the translation that Andreu Febrer made at the beginning of the 15th century and, second, that which Josep Maria de Sagarra began to publish in fragments in La Veu de Catalunya (The Voice of Catalonia) in the year 1935. The latter translation, reconstituted, was brought to light between 1950 and 1952 by the publishing house Selecta of Barcelona. This analysis, which attempts to be exhaustive, ranges from treatment of rhyme and versification to language, among other considerations. The orientation of this work is within the sphere of the discussion «literal translation vs. free translation» -concepts represented by the translations under consideration- which the author has developed in depth in his doctoral thesis
El primer cant de l'Infernoa les versions d'Andreu Febrer i de Josep Maria de Sagarra : una anàlisi de traducció
No full textEn aquest treball, l'autor fa una anàlisi comparativa de dues versions, en llengua catalana, del cant primer de la Commedia dantesca. Aquestes versions, molt distants en el temps, són, en primer lloc, la que Andreu Febrer va fer a principi del segle XV, i, en segon lloc, la que Josep Maria de Sagarra va començar a publicar fragmentàriament a les pàgines de La Veu de Catalunyal'any 1935, traducció que, refosa, va treure entre els anys 1950 i 1952 a l'editorial Selecta, de Barcelona. L'anàlisi, que es pretén exhaustiva, comprèn les rimes, la versificació i el lèxic emprats pels traductors. El treball s'orienta en l'àmbit de la discussió «traducció literal vs. traducció lliure» -conceptes representats pels traductors de referència- que l'autor ha desenvolupat en la seva tesi doctoral.In this study, the author makes a comparative analysis of two Catalan versions of the first canto of Dante's Divine Comedy.These two versiones, separated by a great distance in time, are, first, the translation that Andreu Febrer made at the beginning of the 15th century and, second, that which Josep Maria de Sagarra began to publish in fragments in La Veu de Catalunya (The Voice of Catalonia) in the year 1935. The latter translation, reconstituted, was brought to light between 1950 and 1952 by the publishing house Selecta of Barcelona. This analysis, which attempts to be exhaustive, ranges from treatment of rhyme and versification to language, among other considerations. The orientation of this work is within the sphere of the discussion «literal translation vs. free translation» -concepts represented by the translations under consideration- which the author has developed in depth in his doctoral thesis
L'articulisme literari de Josep Maria de Sagarra
No full textL'escriptor Josep Maria de Sagarra va col·laborar, durant més de quaranta anys, en la premsa periòdica, sobretot en la catalana i, més estrictament, en la barcelonina. Aquesta important dedicació i l'excel·lència literària dels seus articles li han valgut un ampli reconeixement dels estudiosos.For more than forty years, Josep Maria de Sagarra wrote for the print press, above all in Catalonia and especially in Barcelona. Sagarra's articulations are distinguished by a rare sort of literary perfection, half-way between journalism and prose poetry. On a wide variety of subjects, his observations are always subjective and critical. The style of his articles is impressionistic and of a great plasticity. His articulations are lyrical, imaginative, highly colored and written in a language that is not far from the colloquial register, which addresses the reader in a friendly tone
Edició crítico-genètica de Poemes de l'alquimista de Josep Palau i Fabre
No full textDepartament responsable de la tesi: . Departament de Filologia Catalana.Aquesta tesi és una edició crítico-genètica del llibre Poemes de l'Alquimista de Josep Palau i Fabre. Per una banda, es donen a conèixer, a través d'un extens exercici de crítica textual, tots els manuscrits i mecanoscrits dels poemes, trobats fins a la data d'avui (abril de 2017), a l'arxiu personal de l'autor ubicat a la Fundació Palau. Els llocs crítics es descriuen en dos aparats de variants que permeten resseguir l'evolució genètica dels poemes, des dels primers estadis fins als últims localitzats. Per una altra banda, entendre la gènesi del llibre, ha permet que en aquest treball es desenvolupin tota una sèrie de teories interpretatives, que esdevenen una bona base per a un estudi en profunditat del contingut dels poemes i de l'estructura del llibre. S'hi apunten, entre d'altres, algunes dades importants com que tots els poemes de Poemes de l'Alquimista es van escriure abans de l'any 1952 i es fixen les etapes poètiques de Palau i Fabre i els anys que marquen un punt d'inflexió en la seva trajectòria com a poeta (1938, 1943 i 1947).This thesis is a critical-genetic edition of the book Poemes de l'Alquimista, by Josep Palau i Fabre. On one side, it presents, through a wide exercise of textual review, all of the handwritten and typewritten poems that have been found until today (April 22th, 2017) at the personal files of the author, which can be found at the Fundació Palau. The critical places are described in two parts of variants that allow us to trace the genetic evolution of the poems, from the first stages to the last ones that have been found. On the other side, understanding the genesis of the book allows a series of interpretative theories to be developed, and these become an excellent basis for a deeper study of the content of the poems and the book's structure. The thesis contains some relevant data, as for example the fact that all the poems of Poemes de l'Alquimista were written before 1952, the poetical stages of Palau i Fabre, and the years that marked a turning point in his career as a poet (1938, 1943 and 1947)
La columna "Pren la paraula" de Josep Lacreu al diari Levante-EMV: arguments per a un model de llengua en un marc d'usos inconsistents
No full text[CA] Anàlisi dels articles que publica Josep Lacreu en la secció «Pren la paraula» del diari Levante amb una periodicitat variable se sustenta
en la importància del mitjà i en l’ascendent de l’autor. Josep Lacreu és probablement un dels filòlegs valencians actuals més coneguts. Ja ho era abans de publicar la columna objecte d’estudi en aquest capítol: el seu Manual d’ús de l’estàndard oral, publicat per la Universitat de València, va ja per l’onzena edició i, en paraules de l’editorial, es pot qualificar «quasi» de clàssic de la lingüística catalana contemporània. Aquest estudi, doncs, pretén donar compte de la manera en la qual els diversos articles de la columna «Pren la paraula» responen als elements en què es pot descompondre l’objectiu esmentat: quines són les reflexions i els arguments o idees força que hi defensa; de quina manera contribueix al
debat sobre el model de llengua i de quina manera el representa, incloent-hi la representació pròpia i de l’adversari, i quines són les necessitats comunicatives actuals de la societat valenciana segons l’autor.[EN] Analysis of the articles that Josep Lacreu publishes in the section «Pren la paraula» of the diari Levante with variable periodicity in the importance of the myth and in the ancestry of the author. Josep Lacreu is probably one of the most recent Valencian philosophers. I have been unable to publish the column of the subject of the study in this chapter: the following manual of the oral standard, published by the University of Valencia, is available in the next edition, in the paragraphs of the editorial , it could be classified as "almost" classic of contemporary Catalan linguistics. This study, therefore, is intended to be understood in the manner in which the different articles of the column «Pren la parula» respond to the elements in which it is possible to decompose the object examined: here are the reflections of the arguments or ideas that he defends; how he contributes to the debate on the language model and in what way he represents them, including the opponent's own ideas, and describing what they are the actual communicative needs of the Valencian society according to the author.Mas Castells, JA. (2023). La columna "Pren la paraula" de Josep Lacreu al diari Levante-EMV: arguments per a un model de llengua en un marc d'usos inconsistents. En Els mitjans escrits i audiovisuals com a formadors lingüístics. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 451-474. https://riunet.upv.es/handle/10251/200949S45147
- …
