738 research outputs found
Salix pyrolifolia
No full text<i>2.1. Phytochemicals in winter-dormant S. pyrolifolia</i> <p> In this study, the main phenolic compounds of clonal <i>S. pyrolifolia</i> tree were analysed from the different plant parts of winter-dormant twigs. The phenolic profile of the twigs was mainly composed of the salicylate glucosides and other <i>Salix</i> -specific, simple phenolic glucosides but also, several types of flavonoid glycosides and phenolic acids were detected (Table 1, Fig. 1). These low molecular-weight (LMW) compounds comprised about 20% of the dry weight in twigs (Fig. 2). In addition, all the plant parts contained high molecular-weight condensed tannins (proanthocyanidins), which comprised about 10% of the dry wt in twigs (Fig. 2). This high content of phytochemicals may be suggested to be partly attributable to the high resistance that <i>S. pyrolifolia</i> shows to microbes and herbivores (e.g. Boeckler et al., 2011; Riitta Julkunen-Tiitto, pers. observation).</p> <p> Salicylates (salicinoids), the derivatives of salicyl alcohol with β- Dglucopyranose moieties, as well as some other simple glucosides derived from cinnamic acid, are typical compounds for <i>Salix</i> species. In here, the winter-dormant twigs of <i>S. pyrolifolia</i> were composed of four different types of salicylate glucosides: salicin, HCH-derivative (hydroxycyclohexenone) of salicin, salicortin and disalicortin (Table 1). Salicin (glucoside of salicyl alcohol) is the most widespread and simplest glucoside in <i>Salix</i> species, which is detected in fairly low amounts in leaf tissues but may occur in quantities in bark (Heiska et al., 2007; Julkunen-Tiitto, 1989a, 1986; Pob <b>ł</b> ocka-Olech et al., 2007), in buds (Julkunen-Tiitto, 1989a; Sivadasan et al., 2015) and also, is found in seeds (Randriamanana et al., 2015b). Additionally, most <i>Salix</i> species contain high amounts of salicortin, the HCH-ester of salicin, while only a few species are rich in its derivatives, acetylsalicortin or tremulacin (e.g. Boeckler et al., 2011; Meier et al., 1988; Julkunen-Tiitto, 1989a). In winter-dormant <i>S. pyrolifolia</i>, salicortin is the most abundant individual compound, and especially in bark, its concentration is extremely high, comprising over 10% of the dry wt (Table 2). Another HCH-derivative of salicin with the UV-spectrum similar to salicortin but much longer retention time, and which molecular structure is suggested to consist of salicin with the HCH moiety attached to glucose (Fig. 1) due to the accurate molecular mass of salicin + HCH based on the QTOF-analysis, is preliminary characterised here for the first time from the twigs of <i>Salix</i> species (Table 1).</p> <p> The non-salicylate-based, simple phenolic glucosides in <i>S. pyrolifolia</i> were salireposide, triandrin (the glucoside of coumaroyl alcohol), picein (<i>p</i> -hydroxyacetophenone glucoside) and its derivative. These compounds are generally regarded as the twig-specific components of <i>Salix</i> species (e.g. Julkunen-Tiitto, 1989a; Meier et al., 1988). The concentrations of both picein and triandrin fluctuated among the sampled twigs and in some samples, triandrin was found only in trace quantities (Tables 2 and 3). The high within-species and intra-plant variation in the concentrations of these simple phenolic glucosides is a commonly reported phenomenon in <i>Salix</i> species (e.g. Heiska et al., 2007; Ikonen, 2002; Julkunen-Tiitto, 1989b; Nybakken and Julkunen-Tiitto, 2013; Nyman and Julkunen-Tiitto, 2005; Sulima et al., 2017). For the most part, the composition of both salicylate glucosides and simple phenolic glucosides in this study was in accordance with previous analyses from <i>S. pyrolifolia</i> (Julkunen-Tiitto, 1989a,b). Here, however, we did not find acetylsalicin (fragilin) or acetylsalicortin in the samples, but on the other hand, we identified the HCH-derivative of salicin, disalicortin, triandrin and salireposide as new components in <i>S. pyrolifolia</i> twigs. Salireposide has so far been detected in only a few <i>Salix</i> species: <i>S. myrsinifolia, S. petiolaris, S. purpurea</i> and <i>S. rosmarinifolia</i> (e.g. Boeckler et al., 2011; Julkunen-Tiitto, 1989a; Meier et al., 1988; Nybakken and Julkunen-Tiitto, 2013).</p> <p> The flavonoid composition among <i>Salix</i> species is found to be varied and anthocyanins, flavonols, flavones, flavanones and chalcones are the different groups of flavonoids determined in the genus <i>Salix</i> (e.g. Bridle et al., 1970; Jarrett and Williams, 1967; Julkunen-Tiitto and Sorsa, 2001; Krauze-Baranowska et al., 2013; Nyman and Julkunen-Tiitto, 2000, 2005). In winter-dormant <i>S. pyrolifolia</i> twigs, the flavonoids were mainly composed of different derivatives of naringenin (flavanones) and isosalipurposide (phloridzin, chalcone 2′- <i>O</i> -glucoside), but also, the derivatives of quercetin and kaempferol (flavonols), the derivatives of luteolin (flavone), a dihydroflavonol ampelopsin, and a flavan-3-ol catechin were identified (Table 1). Two new isosalipurposide methoxyderivatives (monomethyl- and dimethylisosalipurposide) were also identified in <i>S. pyrolifolia</i>.</p> <p> Generally, the concentration of flavonoids in <i>S. pyrolifolia</i> was relatively high (Fig. 2, Table 2), and similar levels, over 1% of the dry wt in bark, have previously been reported only in <i>S. acutifolia, S. daphnoides, S. purpurea</i> and <i>S. hastata</i> (Krauze-Baranowska et al., 2013; Meier et al., 1992). In these species, the main flavonoid glucosides in twigs were also the same as in <i>S. pyrolifilia</i>: naringenin 7- <i>O</i> -glucoside (prunin), naringenin 5- <i>O</i> -glucoside (salipurposide), a derivative of naringenin 5- <i>O</i> -glucoside and isosalipurposide (Jarrett and Williams, 1967; Kammerer et al., 2005; Krauze-Baranowska et al., 2013; Meier, 1988; Pob <b>ł</b> ocka-Olech et al., 2007; Sulima et al., 2017). Ampelopsin (dihydromyricetin) has previously been reported to be the major leaf component in <i>S. phylicifolia</i>, and it is also found from the leaves of <i>S. lapponum</i> (Nyman and Julkunen-Tiitto, 2000; Tegelberg et al., 2003), in the bark of <i>S. daphnoides</i>, <i>S. purpurea</i> and <i>S. pentandra</i> (Förster et al., 2008), and in the wood of <i>S. caprea</i> (Pohjamo et al., 2003).</p> <p> The phenolic acid composition in winter-dormant <i>S. pyrolifolia</i> twigs consisted mainly the derivatives of <i>p</i> -hydroxycinnamic acids (<i>p</i> -coumaric acids) and chlorogenic acids (caffeoylquinic acids, CQA), and several of them were not able to get identified in our analytical conditions (Table 1). Similarly, the bark of <i>S. myrsinifolia</i> and <i>S. purpurea</i> has reported to contain different kinds of <i>p</i> -hydroxycinnamic and chlorogenic acid derivatives but also, the derivatives of benzoic acids have been found from the bark of <i>S. purpurea</i> (Nybakken and Julkunen-Tiitto, 2013; Pob <b>ł</b> ocka-Olech et al., 2010). The phenolic acid composition in <i>Salix</i> species has turned out to be diverse and very plant part-specific (e.g. Nissinen et al., 2016; Sivadasan et al., 2015; Tegelberg et al., 2003).</p>Published as part of <i>Lavola, Anu, Maukonen, Merja & Julkunen-Tiitto, Riitta, 2018, Variability in the composition of phenolic compounds in winter-dormant Salix pyrolifolia in relation to plant part and age, pp. 102-110 in Phytochemistry 153</i> on page 103, DOI: 10.1016/j.phytochem.2018.05.021, <a href="http://zenodo.org/record/10483857">http://zenodo.org/record/10483857</a>
Motsträviga möten i praktikforskning : Erfarenheter från forskningsprojekt om ungdomar och arbetsmarknadspolitiska åtgärder
No full textBoken är en akademisk vänbok med syftet att uppmärksamma professorn i praktikforskning Ilse Julkunen inför hennes 60 års dag. Upplägget är en antologi där forskare inom läroämnet socialt arbete skriver om hur deras forskningsverksamhet och forskningsresultat anknyter till det sociala arbetets praktik och om hur forskning kan och bör kunna tillämpas i utvecklandet av praktiken i socialt arbete. Aktuellt kapitel behandlar arbetsmarknadspolitdska åtgärder kopplade till ungdosmarbetslöshet och Practice Research som förhållningssätt inom praktiksnära forskning
Motsträviga möten i praktikforskning [Elektronisk resurs] : Erfarenheter från forskningsprojekt om ungdomar och arbetsmarknadspolitiska åtgärder
No full textBoken är en akademisk vänbok med syftet att uppmärksamma professorn i praktikforskning Ilse Julkunen inför hennes 60 års dag. Upplägget är en antologi där forskare inom läroämnet socialt arbete skriver om hur deras forskningsverksamhet och forskningsresultat anknyter till det sociala arbetets praktik och om hur forskning kan och bör kunna tillämpas i utvecklandet av praktiken i socialt arbete. Aktuellt kapitel behandlar arbetsmarknadspolitdska åtgärder kopplade till ungdosmarbetslöshet och Practice Research som förhållningssätt inom praktiksnära forskning.</p
Narcolepsy as an autoimmune disease: the role of H1N1 infection and vaccination.
No full textNarcolepsy is a sleep disorder characterised by loss of hypothalamic hypocretin (orexin) neurons. The prevalence of narcolepsy is about 30 per 100 000 people, and typical age at onset is 12-16 years. Narcolepsy is strongly associated with the HLA-DQB1*06:02 genotype, and has been thought of as an immune-mediated disease. Other risk genes, such as T-cell-receptor α chain and purinergic receptor subtype 2Y11, are also implicated. Interest in narcolepsy has increased since the epidemiological observations that H1N1 infection and vaccination are potential triggering factors, and an increase in the incidence of narcolepsy after the pandemic AS03 adjuvanted H1N1 vaccination in 2010 from Sweden and Finland supports the immune-mediated pathogenesis. Epidemiological observations from studies in China also suggest a role for H1N1 virus infections as a trigger for narcolepsy. Although the pathological mechanisms are unknown, an H1N1 virus-derived antigen might be the trigger
Stimulation of hCG protein and mRNA in first trimester villous cytotrophoblast cells in vitro by glycodelin A
No full textAim: Human chorionic gonadotropin (hCG) is produced by fetal trophoblast cells and secreted into maternal circulation mainly in the first trimester of pregnancy. Another glycoprotein, glycodelin A, is one of the main products of the maternal decidua during this period. The purpose of this study was to investigate the effect of glycodelin A on hCG release by isolated cytotrophoblast cells in vitro. Methods: Cytotrophoblast cells were prepared from human first trimester placenta and incubated with varying concentrations of glycodelin A. Supernatants were assayed for hCG protein concentrations, and quantification of beta hCG mRNA was carried out by RT-PCR. Expression of hCG was analysed in stimulated trophoblast cells and in unstimulated controls by immunocytochemistry. Results: Glycodelin A induces a dose-dependent increase of hCG production. An increase of hCG expression was measured at 100 and 200 mu g/mL glycodelin-A treatment in trophoblast cell culture by TaqMan assay on mRNA level. We found a moderate staining of hCG in control trophoblast cells, whereas a strong hCG staining was seen in glycodelin A-treated trophoblast cells. Conclusions: HCG is a marker for the differentiation process of trophoblast cells. Our results suggest that glycodelin A secreted by the decidualized endometrium is involved in the regulation of hormones produced by the trophoblast
Influència de les variants genètiques de la COMT i el DAT en l'activació cerebral i en el processament cognitiu i emocional
No full text[cat] D'entre totes les catecolamines, la dopamina és la més important del sistema nerviós central, on regula funcions com la conducta motora, les emocions i la cognició. Donada la implicació del sistema dopaminèrgic en diverses disfuncions cerebrals, com ara l'esquizofrènia, la malaltia de Parkinson o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, l'estudi d'aquest sistema ha esdevingut de gran importància. Els dos mecanismes més importants de terminació de l'activitat dopaminèrgica a nivell sinàptic són la recaptació mitjançant el transportador de la dopamina (DAT) i la degradació a través de la catecol-o-metiltransferasa (COMT). El gen del DAT presenta un polimorfisme consistent en un número variable de repeticions en tàndem (VNTR) de 40 parells de bases (bp). Aquest polimorfisme es troba en una regió no codificant del gen i, per tant, no està associat a mutacions en la seqüència d'aminoàcids de la proteïna, però sí s'han observat diferències en la disponibilitat de la proteïna associades al VNTR. Tot i que els estudis in vivo han estat poc concloents, els estudis in vitro suggereixen una major expressió de la proteïna associada a l'al·lel de 10 repeticions, la qual conduiria a menors nivells de dopamina sinàptica. La COMT és un enzim que pot catalitzar la metilació de petites molècules com fàrmacs, hormones i neurotransmissors o de macromolècules com les proteïnes, l'ARN o l'ADN. El gen de la COMT mostra un polimorfisme funcional causat per la transició d'una guanina a una adenina que suposa un canvi de l'aminoàcid valina per l'aminoàcid metionina al codó 108/158, depenent de si la forma de l'enzim codificada és la citosòlica (codó 108) o la membranal (codó 158). L'enzim que conté l'aminoàcid metionina és termolàbil a 37 ºC, mentre que l'enzim que conté l'aminoàcid valina mostra major estabilitat a temperatures entre els 37 i els 56 ºC. La major estabilitat comporta uns majors nivells d'activitat enzimàtica i, en conseqüència, una menor disponibilitat dopaminèrgica a nivell sinàptic. En els dos estudis que formen aquesta tesi vàrem avaluar l'efecte de les variants genètiques de la COMT i del DAT sobre l'activació cerebral relacionada amb la memòria de treball i el processament d'emocions, així com el seu impacte sobre les funcions cognitives prefrontals. A tal efecte, es va estudiar, mitjançant la tècnica de ressonància magnètica funcional (RMf) i l'administració de proves prefrontals, una mostra de subjectes sans dels quals s'havien obtingut prèviament el genotip per als polimorfismes Val108/158 Met de la COMT i 40 bp VNTR del DAT. Les anàlisis van mostrar una relació entre el genotip de la COMT i l'execució en el Wisconsin Card Sorting Tests (WCST). Concretament, el nombre d'al·lels Val estava relacionat amb un pitjor rendiment en aquest test, reflectit pel major nombre d'errors perseveratius. Pel que fa al genotip del DAT, es va observar un efecte sobre la variable temps de reacció del Continuous Performance Test (CPT). Els subjectes homozigots per a l'al·lel de 9 repeticions van ser els que van mostrar els temps de reacció més elevats, mentre que els subjectes homozigots per a l'al·lel de 10 repeticions van mostrar els temps de reacció més baixos. Tots dos genotips es van relacionar amb el nombre d'errors de comissió en el CPT. El nombre d'al·lels Val de la COMT i el nombre d'al·lels de 10 repeticions del DAT estaven relacionats amb un major nombre d'errors de comissió. Pel que fa a les dades de RMf no es va observar cap efecte dels genotips de la COMT i del DAT independentment, però sí un efecte additiu dels dos genotips sobre l'activació cerebral a la circumvolució frontal mitja (BA 9) durant la realització de l'N-back. Durant el processament d'emocions es va observar un efecte principal del genotip de la COMT en l'activació de l'amígdala dreta. Anàlisis posteriors van revelar una major activació de l'amígdala dreta en els subjectes homozigots per a l'al·lel Met en relació als portadors de l'al·lel Val. Els nostres resultats mostren, per tant, que les variacions genètiques que afecten la transmissió dopaminèrgica tenen un impacte sobre la fisiologia cerebral i sobre el rendiment cognitiu
Using observation to research the experiences of teenagers with severe learning disabilities
No full text
- …
