4 research outputs found
«Amb dits de rosa l’aurora»: versions catalanes d’Homer
No full textResum: El tema del XIII Congrés Internacional de l’AISC, «Històries d’un mar en comú. Alimentació, vida i mort a les rutes de la Mediterrània oriental», ens proporciona una ocasió per a passar revista a les traduccions de la Ilíada i l’Odissea. En el nostre paper ens fixem en les diverses traduccions al català d’aquests poemes que són la base de la nostra cultura europea i que mostren per una banda la vida i la mort davant l’alta ciutat de Troia i per l’altra el viatge d’Ulisses de retorn a la seva illa d’Ítaca. Les traduccions analitzades són les que considerem clàssiques, començant per les dues grans Odissees ribianes, però també les més modernes, com les dues Ilíades de 2019, una en prosa de Montserrat Ros per a Adesiara i una en vers per a la Bernat Metge Universal de Pau Sabaté. Per a la nostra anàlisi tenim en compte les decisions dels traductors respecte als colors, respecte a la mar amb tots els seus qualificatius i respecte als símils, especialment els símils llargs i per tant més complexos.Parole chiave: Traducció, Homer, epítets homèrics, símils .Abstract: The theme of the XIII International Congress of the AISC, «Stories of a common sea. Food, life and death on the routes of the eastern Mediterranean», provides us with an opportunity to review the translations of the Iliad and the Odyssey. In our paper we examine the various translations into Catalan of these poems which are the basis of our European culture and which show on the one hand life and death before the high city of Troy, and on the other the journey of Odysseus’ return to his island of Ithaca. The translations analyzed are the ones we consider classics, starting with the two great Ribian Odysseys, but also the most modern ones, such as the two Iliads of 2019, one in prose by Montserrat Ros for Adesiara and one in verse for Bernat Metge Universal by Pau Sabaté. We take into account the translators’ decisions regarding colors, regarding the sea with all its qualifiers and regarding similes, especially the longest and more complex ones.Keywords: Translation, Homer, Homeric epithets, simile
Carles Riba i la llengua literària durant el franquisme. Exercicis de simplicitat
No full textCarles Riba escriptor de la simplicitat: un aspecte poc estudiat de l’autor de les Elegies de Bierville.
Ara que l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat la nova Gramàtica de la llengua catalana, seguint encara la normativa fabriana tot i adequar-la a la situació actual, és important veure com un dels escriptors que més va voler seguir les prescripcions del mestre va posar-les en pràctica.
Per altra banda, calia analitzar de manera imparcial el paper rellevant de Riba per a la llengua i la cultura catalanes durant el franquisme, que fins ara ha estat vist només des de la perspectiva de l’absoluta admiració o al contrari des de la crítica més radical.
Carles Riba scrittore di semplicità: un aspetto poco studiato dell\u27autore delle Elegie di Bierville.
Ora che l\u27Institut d\u27Estudis Catalans ha pubblicato la nuova grammatica della lingua catalana, sempre seguendo la normativa fabriana ma adeguandola alla situazione attuale, è importante vedere come uno degli scrittori che più volevano seguire le prescrizioni del maestro le abbia messe in pratica.
D\u27altra parte, è stato necessario analizzare in modo imparziale l\u27importante ruolo di Riba per la lingua e la cultura catalana durante il regime di Franco, che fino ad ora è stato visto solo dal punto di vista dell\u27ammirazione assoluta o viceversa dalla critica più radicale.Carles Riba, one of the most relevant personalities in Catalan letters, not only as a poet but also as a linguist, has been considered a difficult writer. This book aims to examine how his theoretical preparation and his ideas in linguistics influenced his work in the particular case of some early stories in which he tries “uns utilíssims exercicis de simplicitat”. Carles Riba did not present his linguistic theories in a single text in a complete and articulated way but we can evaluate them in various papers he wrote and published up until his death in 1959. The first part of this work, after an introduction which sets the author in the context of European linguistics, is a review of the ideas that can be found in the collections of essays: Escolis i altres articles (1921), Els marges (1927), Per comprendre (1937), ... més els poemes (1957), and in a few other particularly interesting papers.
This part focuses also on some of the controversies in which Carles Riba is involved as a linguist during the spanish dictatorship: especially his role on the publication of the second edition of Pompeu Fabra’s dictionary in 1954 and the consequences of the prologue he wrote for the volume. Joan Coromines considers an attack on the linguist Pompeu Fabra the negative comparison Riba proposes with the honnête homme: in our research we re-evaluate this consideration and analyse the historical and semantic value of this expression belonging to 17th-century French culture.
The second part of this paper is a strictly linguistic analysis of three texts, chosen among Carles Riba’s works for children. The interest of those texts is in the author’s deliberate intent of using the most simple language, which enables us to determine what he considers the basic aspects of linguistic quality. Furthermore, the existence of different editions of those texts permits a philological analysis of those versions showing Carles Riba’s ‘simple’ language in three very representative moments, from the beginning of his career as a writer to the difficult situation during the dictatorship
La llengua «tensa d'estil interior» de les traduccions de Maragall
No full textMaragall dedicà a la traducció una part important de la seva energia i aquest aspecte de la seva obra ha estat analitzat per diversos estudiosos fins al dia d’avui. Tenint en compte aquesta bibliografia, ens interessa fixar-nos concretament en el llenguatge, per veure, seguint el suggeriment de Carles Riba, si efectivament és «tens d’estil interior». Per a això estudiarem alguns textos maragallians, publicats i inèdits, que presenten la versió castellana i catalana del mateix original alemany. El corpus tractat consisteix en unes pàgines de la traducció de dues obres fonamentals: Així parlà Zaratustra, de Nietzsche, i Faust, de Goethe
Una història de la revolució i la contrarevolució (1936-1939). Tria de textos publicats a L'Esquella de la Torratxa
No full textFrancesc Foguet parla del tractament del tema de la revolta dels robots en 'RUR' de Karel Capek i analitza molt especialment com fou rebuda la representació dirigida per Adrià Gual per part dels crítics teatrals del moment
