1,720,963 research outputs found
Efectividad de una aplicación para smartphoneen pacientes de cirugía mayor ambulatoria
Get PDFIntroducció: La preparació preoperatòria deficient del pacient dificulta l’assistència i repercuteix els pacients i les seves famílies. A Espanya no es disposa de guies actualitzades sobre les recomanacions preoperatòries en pacients de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), ni de dades sobre l’impacte del compliment, tot i que hi ha estudis que assenyalen el valor de fer-ho per tal d’evitar suspensions quirúrgiques. La introducció d’una aplicació per a smartphone milloraria la preparació preoperatòria del pacient i l’empoderaria en la seva autocura.
Objectius: La tesi es va composar de tres fases:
Fase I: Conèixer les característiques epidemiològiques dels pacients de CMA, el grau de compliment de cada recomanació preoperatòria i els factors que s’associen a una preparació preoperatòria deficient.
Fase II: Dissenyar, crear, validar el funcionament i descriure el cost-benefici d’una aplicació per a smartphone: PreparatB.
Fase III: Avaluar l’efectivitat de PreparatB en el compliment de les recomanacions preoperatòries del pacient de CMA, comparat amb la pràctica habitual.
Metodologia: A la Fase I (2016-17), es va realitzar un estudi observacional analític i prospectiu en pacients candidats a CMA. A la Fase II, es va crear l’aplicació per a smartphone PreparatB i es va validar en una prova pilot amb 12 participants. A la Fase III (2018-2019), en un assaig clínic aleatoritzat i controlat es va comparar la preparació preoperatòria dels pacients a CMA que van rebre PreparatB (GI) amb els que van rebre la informació habitual (GC). Es van incloure pacients majors de 18 anys, de qualsevol gènere i ètnia, que parlessin i/o entenguessin el castellà/català, amb smartphone personal amb un sistema operatiu Android, usuaris habituals d’aplicacions per smartphone. Per l’anàlisi es va utilitzar el paquet estadístic IBM_SPSS v.26. Va ser aprovat pel Comitè d’Ètica Investigació Clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP).
Resultats: La població de la Fase I va englobar 320 pacients, majoritàriament dones, amb una mitjana de 55 anys, més de la meitat amb estudis secundaris, laboralment actives i intervingudes de cirurgia de la mà. El 42,3% del total de pacients van rebre el full de recomanació de la preparació preoperatòria i el 96,8% van rebre la trucada informativa. La preparació preoperatòria deficient dels pacients de CMA va ser de 38,8%, un 62,7% causats per la manca d’informació proporcionada pel professional. El gènere femení va ser el que millor va complir amb les recomanacions. A la Fase II es va estimar el retorn de la inversió en un període de 2 a 3 anys. La població de la Fase III va ser de 112 pacients, dels quals 55 van rebre PreparatB (GI) i 57 van seguir el circuit habitual (GC). Van ser dones, amb una mitjana de 54 anys, amb estudis secundaris, actives laboralment i sotmeses a cirurgia de la mà. L’única recomanació preoperatòria que es va relacionar amb el gènere i l’edat va concloure que les dones i els menors de 65 anys que es van preparar amb PreparatB van complir més en portar la llista de medicaments prescrits que els del GC. PreparatB va ser avaluada amb un alt nivell de satisfacció per part dels pacients.
Conclusions:
La manca d’informació rebuda per part del professional al pacient és la causa principal de preparació deficient. L’aplicació per a smartphone PreparatB liderada per infermeria va ser efectiva a la recomanació preoperatòria de portar el llistat de medicaments prescrits, amb alt nivell de satisfacció per part del pacient. Introduir PreparatB al circuit de preparació preoperatòria a CMA implicaria redistribuir el temps de dedicació dels professionals i unificar la informació. Es necessiten més estudis que demostrin la millora en l’educació del pacient quirúrgic mitjançant aplicacions per a smartphone.Introducción: La preparación preoperatoria deficiente del paciente dificulta la asistencia y repercute en los pacientes y sus familias. En España, no se dispone de guías actualizadas sobre las recomendaciones preoperatorias en los pacientes en Cirugía Mayor Ambulatoria (CMA), ni de datos sobre el impacto de su cumplimiento, pero hay estudios que señalan el valor de hacerlo para evitar suspensiones quirúrgicas. La introducción de una aplicación para smartphone mejoraría la preparación preoperatoria del paciente y le empoderaría en su autocuidado.
Objetivos: La tesis se compuso de tres fases:
Fase I: Conocer las características epidemiológicas de los pacientes de CMA, el grado de cumplimiento de cada recomendación preoperatoria y los factores que se asocian a una preparación preoperatoria deficiente.
Fase II: Diseñar, crear, validar el funcionamiento y describir el coste-beneficio de una aplicación para smartphone: PreparatB.
Fase III: Evaluar la efectividad de PreparatB en el cumplimiento de las recomendaciones preoperatorias del paciente de CMA, y en comparación con la práctica habitual.
Metodología: En la Fase I (2016-17), se realizó un estudio observacional analítico y prospectivo en pacientes candidatos a CMA. En la Fase II, se creó la aplicación para smartphone PreparatB y se validó en una prueba piloto con 12 participantes. En la Fase III (2018-2019), en un ensayo clínico aleatorizado y controlado se comparó la preparación preoperatoria de los pacientes en CMA que recibieron la aplicación para smartphone PreparatB (GI) con los que recibieron la información habitual (GC). Se incluyeron pacientes mayores de 18 años, de cualquier género y etnia, que hablasen y/o entendiesen el castellano/catalán, con smartphone personal cuyo sistema operativo fuera Android, usuarios habituales de aplicaciones para smartphone. Para el análisis se utilizó el paquete estadístico IBM_SPSS v.26. Fue aprobada por el Comité de Ética Investigación Clínica del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP).
Resultados: La población de la Fase I englobó 320 pacientes, mayoritariamente mujeres, con una media de 55 años, más de la mitad con estudios secundarios, laboralmente activas e intervenidas de cirugía de mano. El 42,3% del total de pacientes recibieron la hoja de recomendación de la preparación preoperatoria y el 96,8% recibieron la llamada informativa. La preparación preoperatoria deficiente de los pacientes de CMA fue de 38,8%, y se debió en un 62,7% a la falta de información proporcionada por el profesional. El género femenino fue el que mejor cumplió las recomendaciones. En la Fase II se estimó el retorno de la inversión en un período de 2 a 3 años. La población de la Fase III fue de 112 pacientes, de los cuales 55 recibieron PreparatB (GI) y 57 siguieron el circuito habitual (GC). Fueron mujeres, con una media de 54 años, con estudios secundarios, activas laboralmente y sometidas a cirugía de la mano. La única recomendación preoperatoria que se relacionó con el género y la edad concluyó que las mujeres y los menores de 65 años que se prepararon con PreparatB cumplieron más con traer la lista de medicamentos prescritos que los del GC. PreparatB fue evaluada con un alto nivel de satisfacción por parte de los pacientes.
Conclusiones:
La falta de información recibida por parte del profesional al paciente es la principal causa de preparación deficiente. La aplicación para smartphone PreparatB liderada por enfermería fue efectiva en la recomendación preoperatoria de traer el listado de medicamentos prescritos, con alto nivel de satisfacción por parte del paciente. Introducir PreparatB en el circuito de preparación preoperatoria en CMA implicaría redistribuir el tiempo de dedicación de los profesionales y unificar la información. Se necesitan más estudios que demuestren la mejora en la educación del paciente quirúrgico a través de aplicaciones para smartphone.Introduction: Inadequate preoperative preparation of the patient complicates care and has implications for the patient and family. In Spain, there are no up-to-date guidelines on pre-operative recommendations for patients undergoing major outpatient surgery (MAS), or evidence of the impact of their compliance, but there are studies that suggest this is useful to avoid surgical suspensions. The introduction of a smart phone app would improve the patient’s preoperative preparation and empower them to take care of themselves.
Objectives: The thesis was made up of three stages:
Phase I: Knowledge of the epidemiological characteristics of MAS patients, the degree of conformity to each preoperative recommendation and the factors associated with preoperative preparation.
Phase II: Design, create, validate and describe a smartphone app’s cost-benefit ratio: PreparatB.
Phase III: Assess the efficacy of PreparatB in meeting preoperative recommendations for the MAS patient, and in comparison with standard practice.
Methodology: In Phase I (2016-2017), an analytical and prospective observational study was carried out in patients who were candidates for MAS. During Phase II, the PreparatB smartphone application was created and validated through a pilot trial with 12 participants. During Phase III (2018-2019), a randomized controlled trial compared the preoperative preparation of patients with MAS who received the PreparatB (GI) smartphone app to those who received routine information (GC). Patients over 18 years old, regardless of gender and ethnic origin, who speak and/or understand Spanish/Catalan, with a personal smartphone whose operating system was Android, frequent users of smartphone apps, were included. For analysis, IBM_SPSS v. 26 statistical software package was used. It has been approved by the Clinical Research Ethics Committee at the Santa Creu I Sant Pau Hospital (HSCSP).
Results: Results: The Phase I population consisted of 320 patients, most of whom were women, with an average age of 55 years, , more than half with a high school education, working and undergoing hand surgery. 42.3% of all patients received the preoperative preparation leaflet, 96 % received the call for information. Inadequate preoperative preparation of MAS patients was 38.8%, 62.7% were attributable to a lack of information provided by the practitioner. Women were the most likely to respond to the recommendations. During Phase II, the return on investment has been estimated over a period of 2-3 years. Phase III populations were 112 patients, of which 55 were treated with PreparatB (GI) and 57 followed the usual circuit (GC). They were women, on average 54 years old, who had completed secondary education, were active at work and were operated by hand. The only preoperative recommendation that was related to gender and age concluded that women and patients under the age of 65 who were prepared with PreparatB were more compliant with the list of prescribed medications than those in the GC. PreparatB was evaluated with a high level of satisfaction in patients.
Conclusions:
The lack of information received from the professional to the patient is the main cause of inadequate preparation. The nurse-led PreparatB smartphone app was effective in the preoperative recommendation to bring the prescription list, with a high level of patient satisfaction. The introduction of PreparatB, in the preoperative preparation circuit MAS, would involve redistributing the time spent by professionals and unifying the information. Further studies are needed to demonstrate improved patient education in surgery through apps for smartphones.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic
Detection of errors in health care and evaluation of preventive measures for patient safety
Get PDFIntroducció Els errors en la pràctica clínica són un greu problema que pot amenaçar la qualitat de l'atenció i la seguretat del pacient, provocant esdeveniments adversos amb resultats nocius. L'error humà és sovint un símptoma de falles subjacents del sistema i no és el principal culpable quan els sistemes socio-técniques complexos funcionen malament. A pesar que s'han publicat molts estudis d'intervencions per a prevenir esdeveniments adversos, es necessita evidència sintetitzada per a guiar la presa de decisions basada en l'evidència. Objectius Analitzar els errors durant el procés d'atenció i avaluar les intervencions per prevenir esdeveniments adversos a l'àmbit hospitalari. Mètodes Es van realitzar tres estudis amb diferents dissenys metodològics. En primer lloc, es va realitzar un estudi qualitatiu per a explorar els factors del sistema que contribueixen als errors d'identificació dels pacients durant els trasllats intrahospitalaris. En segon lloc, es va realitzar un estudi transversal per a determinar la prevalença i magnitud dels errors de medicació i la seva associació amb les característiques sociodemogràfiques i clíniques dels pacients i les condicions de treball de les infermeres. En tercer lloc, es va realitzar una revisió de revisions sistemàtiques per a brindar una visió general de l'efectivitat de les intervencions no farmacològiques dirigides a la prevenció d'esdeveniments adversos a les unitats de cures intensives (UCI). Resultats A l'estudi qualitatiu, els processos d'identificació de pacients no tenien una pràctica uniforme i eren diferents a les polítiques institucionals, particularment pel que fa a la comunicació de transferència efectiva i activa. El procés d'identificació positiva de pacients (PPID, per les seves sigles en anglès) no va ser dissenyat per a detectar falles, i no tot el personal estava capacitat en aquest procés o tenia coneixement d'ell. També notem que la forma actual de PPID és un delicat equilibri de tots els components del sistema que interactuen. A l'estudi transversal, més de la meitat dels casos observats presentaven errors de medicació en la prescripció i administració de medicaments, amb una magnitud de l'error rellevant, i la percepció de la càrrega de treball de l'infermer es va associar a una interrupció durant l'administració de medicaments. A la revisió de la revisió sistemàtica, algunes intervencions no farmacològiques van reduir els esdeveniments adversos a l'UCI; no obstant això, la qualitat metodològica de les revisions en general va ser críticament baixa. Malgrat una lleugera superposició general en aquest revisió, la nostra avaluació a nivell de desenllaç va mostrar una alta superposició per a algunes intervencions efectives. Conclusions Les persones/equips, les eines/tecnologies i l'organització són els principals factors humans involucrats en la identificació errònia del pacient; per tant, es necessita un disseny adaptat a la pràctica actual que integri els factors humans i l'avaluació crítica contínua. Els errors de medicació en la prescripció i administració continuen tenint una alta prevalença, i la majoria d'ells podrien ser previsibles. És important que el personal de salut estigui capacitat per a fer front a les interrupcions i factors tecnològics. Existeixen intervencions no farmacològiques que redueixen els esdeveniments adversos a l'entorn de les unitats de cures intensives. No obstant això, és necessari millorar la recerca per donar una atenció més segura, de manera que la millor evidència pugui incorporar-se a la presa de decisions i transferir-se a la pràctica clínica.Introducción Los errores en la práctica clínica son un grave problema que puede amenazar la calidad de la atención y la seguridad del paciente, provocando eventos adversos con resultados nocivos. El error humano es a menudo un síntoma de fallas subyacentes del sistema y no es el principal culpable cuando los sistemas sociotécnicos complejos funcionan mal. A pesar de que se han publicado muchos estudios de intervenciones para prevenir eventos adversos, se necesita información sintetizada para guiar la toma de decisiones basada en evidencia. Objetivos Analizar los errores durante el proceso de atención y evaluar las intervenciones para prevenir los eventos adversos en el ámbito hospitalario. Métodos Se realizaron tres estudios con diferentes diseños metodológicos. En primer lugar, se realizó un estudio cualitativo para explorar los factores del sistema que contribuyen a los errores de identificación de los pacientes durante los traslados intrahospitalarios. En segundo lugar, se realizó un estudio transversal para determinar la prevalencia y magnitud de los errores de medicación y su asociación con las características sociodemográficas y clínicas de los pacientes y las condiciones de trabajo de las enfermeras. En tercer lugar, se realizó una revisión de revisiones sistemáticas para brindar una visión general de la efectividad de las intervenciones no farmacológicas dirigidas a la prevención de eventos adversos en la unidad de cuidados intensivos (UCI). Resultados En el estudio cualitativo, los procesos de identificación de pacientes no tenían una práctica uniforme y eran diferentes a las políticas institucionales, particularmente en lo que se refiere a la comunicación de transferencia efectiva y activa. El proceso de identificación positiva de pacientes (PPID, por sus siglas en inglés) no fue diseñado para detectar fallas, y no todo el personal estaba capacitado en este proceso o tenía conocimiento de él. También notamos que la forma actual de PPID es un delicado equilibrio de todos los componentes del sistema que interactúan. En el estudio transversal, más de la mitad de los casos observados presentaban errores de medicación en la prescripción y administración de medicamentos, con una magnitud del error relevante, y la percepción de la carga de trabajo del enfermero se asoció a una interrupción durante la administración de medicamentos. En la revisión de la revisión sistemática, algunas intervenciones no farmacológicas redujeron los eventos adversos en la UCI; sin embargo, la calidad metodológica general fue críticamente baja. A pesar de una ligera superposición general en esta revisión, nuestra evaluación a nivel de desenlace mostró una alta superposición para algunas intervenciones efectivas. Conclusiones Las personas/equipos, las herramientas/tecnologías y la organización son los principales factores humanos involucrados en la identificación errónea del paciente; por lo tanto, se necesita un diseño adaptado a la práctica actual que integre los factores humanos y la evaluación crítica continua. Los errores de medicación en la prescripción y administración siguen teniendo una alta prevalencia, y la mayoría de ellos podrían ser prevenibles. Es importante que el personal de salud esté capacitado para hacer frente a las interrupciones y factores tecnológicos. Existen intervenciones no farmacológicas que reducen los eventos adversos en el entorno de cuidados intensivos. Sin embargo, es necesario mejorar la investigación para brindar la atención más segura, de modo que la mejor evidencia pueda incorporarse en la toma de decisiones y transferirse a la práctica clínica.Introduction Errors in clinical practice are a serious problem that may threaten the quality of care and patient safety, causing adverse events with harmful results. Human error is often a symptom of underlying system failures and is not primarily at fault when complex sociotechnical systems malfunction. Although many studies of interventions to prevent adverse events have been published, integrative information is necessary to guide evidence-informed decision-making. Objectives To analyse errors during the care process and evaluate the interventions to prevent adverse events in the hospital setting. Methods Three studies with different methodological designs were performed. First, to explore systems factors contributing to patient identification errors during intra-hospital transfers, a qualitative study was conducted. Second, to determine the prevalence and magnitude of medication errors and their association with patients' sociodemographic and clinical characteristics and nurses' work conditions, a cross-sectional study was undertaken. Third, to provide an overview of the effectiveness of non-pharmacological interventions aimed at preventing adverse events in the intensive care unit (ICU), a review of systematic reviews was carried out. Results In the qualitative study, patient identification processes did not have a uniform practice and were different from the institutional policies, particularly regarding effective and active transfer communication. The positive patient identification (PPID) process was not designed to catch failures, and not all staff were trained in this process or had knowledge of it. We also noticed that the current way of PPID is a delicate balance of all interacting studied components. In the cross-sectional study, over half of the cases observed had medication errors in the prescription and administration of drugs, with a relevant magnitude of the error, and the nurse's workload perception was associated with an interruption during drug administration. In the review of systematic review, some non-pharmacological interventions reduced adverse events in ICU; however, the overall methodological quality was critically low. Despite a slight overall overlap in this overview, our assessment at the outcome level showed a high overlap for some effective interventions. Conclusions People/teams, tools/technologies, and organisation are the main human factors involved in patient misidentification; therefore, a design adapted to current practice that integrates human factors and ongoing critical assessment is needed. Medication errors in prescription and administration still have a high prevalence, and most of them could be preventable. It is important that healthcare staff be trained to deal with interruptions and technological factors. There are nonpharmacological interventions that reduce adverse events in the intensive care setting. However, it is necessary to improve the research to deliver the safest care, so the best evidence can be incorporated into decision-making and be transferred into clinical practice
Efectividad de una aplicación para smartphoneen pacientes de cirugía mayor ambulatoria
Get PDFIntroducció: La preparació preoperatòria deficient del pacient dificulta l'assistència i repercuteix els pacients i les seves famílies. A Espanya no es disposa de guies actualitzades sobre les recomanacions preoperatòries en pacients de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), ni de dades sobre l'impacte del compliment, tot i que hi ha estudis que assenyalen el valor de fer-ho per tal d'evitar suspensions quirúrgiques. La introducció d'una aplicació per a smartphone milloraria la preparació preoperatòria del pacient i l'empoderaria en la seva autocura. Objectius: La tesi es va composar de tres fases: Fase I: Conèixer les característiques epidemiològiques dels pacients de CMA, el grau de compliment de cada recomanació preoperatòria i els factors que s'associen a una preparació preoperatòria deficient. Fase II: Dissenyar, crear, validar el funcionament i descriure el cost-benefici d'una aplicació per a smartphone: PreparatB. Fase III: Avaluar l'efectivitat de PreparatB en el compliment de les recomanacions preoperatòries del pacient de CMA, comparat amb la pràctica habitual. Metodologia: A la Fase I (2016-17), es va realitzar un estudi observacional analític i prospectiu en pacients candidats a CMA. A la Fase II, es va crear l'aplicació per a smartphone PreparatB i es va validar en una prova pilot amb 12 participants. A la Fase III (2018-2019), en un assaig clínic aleatoritzat i controlat es va comparar la preparació preoperatòria dels pacients a CMA que van rebre PreparatB (GI) amb els que van rebre la informació habitual (GC). Es van incloure pacients majors de 18 anys, de qualsevol gènere i ètnia, que parlessin i/o entenguessin el castellà/català, amb smartphone personal amb un sistema operatiu Android, usuaris habituals d'aplicacions per smartphone. Per l'anàlisi es va utilitzar el paquet estadístic IBM_SPSS v.26. Va ser aprovat pel Comitè d'Ètica Investigació Clínica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Resultats: La població de la Fase I va englobar 320 pacients, majoritàriament dones, amb una mitjana de 55 anys, més de la meitat amb estudis secundaris, laboralment actives i intervingudes de cirurgia de la mà. El 42,3% del total de pacients van rebre el full de recomanació de la preparació preoperatòria i el 96,8% van rebre la trucada informativa. La preparació preoperatòria deficient dels pacients de CMA va ser de 38,8%, un 62,7% causats per la manca d'informació proporcionada pel professional. El gènere femení va ser el que millor va complir amb les recomanacions. A la Fase II es va estimar el retorn de la inversió en un període de 2 a 3 anys. La població de la Fase III va ser de 112 pacients, dels quals 55 van rebre PreparatB (GI) i 57 van seguir el circuit habitual (GC). Van ser dones, amb una mitjana de 54 anys, amb estudis secundaris, actives laboralment i sotmeses a cirurgia de la mà. L'única recomanació preoperatòria que es va relacionar amb el gènere i l'edat va concloure que les dones i els menors de 65 anys que es van preparar amb PreparatB van complir més en portar la llista de medicaments prescrits que els del GC. PreparatB va ser avaluada amb un alt nivell de satisfacció per part dels pacients. Conclusions: La manca d'informació rebuda per part del professional al pacient és la causa principal de preparació deficient. L'aplicació per a smartphone PreparatB liderada per infermeria va ser efectiva a la recomanació preoperatòria de portar el llistat de medicaments prescrits, amb alt nivell de satisfacció per part del pacient. Introduir PreparatB al circuit de preparació preoperatòria a CMA implicaria redistribuir el temps de dedicació dels professionals i unificar la informació. Es necessiten més estudis que demostrin la millora en l'educació del pacient quirúrgic mitjançant aplicacions per a smartphone.Introducción: La preparación preoperatoria deficiente del paciente dificulta la asistencia y repercute en los pacientes y sus familias. En España, no se dispone de guías actualizadas sobre las recomendaciones preoperatorias en los pacientes en Cirugía Mayor Ambulatoria (CMA), ni de datos sobre el impacto de su cumplimiento, pero hay estudios que señalan el valor de hacerlo para evitar suspensiones quirúrgicas. La introducción de una aplicación para smartphone mejoraría la preparación preoperatoria del paciente y le empoderaría en su autocuidado. Objetivos: La tesis se compuso de tres fases: Fase I: Conocer las características epidemiológicas de los pacientes de CMA, el grado de cumplimiento de cada recomendación preoperatoria y los factores que se asocian a una preparación preoperatoria deficiente. Fase II: Diseñar, crear, validar el funcionamiento y describir el coste-beneficio de una aplicación para smartphone: PreparatB. Fase III: Evaluar la efectividad de PreparatB en el cumplimiento de las recomendaciones preoperatorias del paciente de CMA, y en comparación con la práctica habitual. Metodología: En la Fase I (2016-17), se realizó un estudio observacional analítico y prospectivo en pacientes candidatos a CMA. En la Fase II, se creó la aplicación para smartphone PreparatB y se validó en una prueba piloto con 12 participantes. En la Fase III (2018-2019), en un ensayo clínico aleatorizado y controlado se comparó la preparación preoperatoria de los pacientes en CMA que recibieron la aplicación para smartphone PreparatB (GI) con los que recibieron la información habitual (GC). Se incluyeron pacientes mayores de 18 años, de cualquier género y etnia, que hablasen y/o entendiesen el castellano/catalán, con smartphone personal cuyo sistema operativo fuera Android, usuarios habituales de aplicaciones para smartphone. Para el análisis se utilizó el paquete estadístico IBM_SPSS v.26. Fue aprobada por el Comité de Ética Investigación Clínica del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Resultados: La población de la Fase I englobó 320 pacientes, mayoritariamente mujeres, con una media de 55 años, más de la mitad con estudios secundarios, laboralmente activas e intervenidas de cirugía de mano. El 42,3% del total de pacientes recibieron la hoja de recomendación de la preparación preoperatoria y el 96,8% recibieron la llamada informativa. La preparación preoperatoria deficiente de los pacientes de CMA fue de 38,8%, y se debió en un 62,7% a la falta de información proporcionada por el profesional. El género femenino fue el que mejor cumplió las recomendaciones. En la Fase II se estimó el retorno de la inversión en un período de 2 a 3 años. La población de la Fase III fue de 112 pacientes, de los cuales 55 recibieron PreparatB (GI) y 57 siguieron el circuito habitual (GC). Fueron mujeres, con una media de 54 años, con estudios secundarios, activas laboralmente y sometidas a cirugía de la mano. La única recomendación preoperatoria que se relacionó con el género y la edad concluyó que las mujeres y los menores de 65 años que se prepararon con PreparatB cumplieron más con traer la lista de medicamentos prescritos que los del GC. PreparatB fue evaluada con un alto nivel de satisfacción por parte de los pacientes. Conclusiones: La falta de información recibida por parte del profesional al paciente es la principal causa de preparación deficiente. La aplicación para smartphone PreparatB liderada por enfermería fue efectiva en la recomendación preoperatoria de traer el listado de medicamentos prescritos, con alto nivel de satisfacción por parte del paciente. Introducir PreparatB en el circuito de preparación preoperatoria en CMA implicaría redistribuir el tiempo de dedicación de los profesionales y unificar la información. Se necesitan más estudios que demuestren la mejora en la educación del paciente quirúrgico a través de aplicaciones para smartphone.Introduction: Inadequate preoperative preparation of the patient complicates care and has implications for the patient and family. In Spain, there are no up-to-date guidelines on pre-operative recommendations for patients undergoing major outpatient surgery (MAS), or evidence of the impact of their compliance, but there are studies that suggest this is useful to avoid surgical suspensions. The introduction of a smart phone app would improve the patient's preoperative preparation and empower them to take care of themselves. Objectives: The thesis was made up of three stages: Phase I: Knowledge of the epidemiological characteristics of MAS patients, the degree of conformity to each preoperative recommendation and the factors associated with preoperative preparation. Phase II: Design, create, validate and describe a smartphone app's cost-benefit ratio: PreparatB. Phase III: Assess the efficacy of PreparatB in meeting preoperative recommendations for the MAS patient, and in comparison with standard practice. Methodology: In Phase I (2016-2017), an analytical and prospective observational study was carried out in patients who were candidates for MAS. During Phase II, the PreparatB smartphone application was created and validated through a pilot trial with 12 participants. During Phase III (2018-2019), a randomized controlled trial compared the preoperative preparation of patients with MAS who received the PreparatB (GI) smartphone app to those who received routine information (GC). Patients over 18 years old, regardless of gender and ethnic origin, who speak and/or understand Spanish/Catalan, with a personal smartphone whose operating system was Android, frequent users of smartphone apps, were included. For analysis, IBM_SPSS v. 26 statistical software package was used. It has been approved by the Clinical Research Ethics Committee at the Santa Creu I Sant Pau Hospital (HSCSP). Results: Results: The Phase I population consisted of 320 patients, most of whom were women, with an average age of 55 years, , more than half with a high school education, working and undergoing hand surgery. 42.3% of all patients received the preoperative preparation leaflet, 96 % received the call for information. Inadequate preoperative preparation of MAS patients was 38.8%, 62.7% were attributable to a lack of information provided by the practitioner. Women were the most likely to respond to the recommendations. During Phase II, the return on investment has been estimated over a period of 2-3 years. Phase III populations were 112 patients, of which 55 were treated with PreparatB (GI) and 57 followed the usual circuit (GC). They were women, on average 54 years old, who had completed secondary education, were active at work and were operated by hand. The only preoperative recommendation that was related to gender and age concluded that women and patients under the age of 65 who were prepared with PreparatB were more compliant with the list of prescribed medications than those in the GC. PreparatB was evaluated with a high level of satisfaction in patients. Conclusions: The lack of information received from the professional to the patient is the main cause of inadequate preparation. The nurse-led PreparatB smartphone app was effective in the preoperative recommendation to bring the prescription list, with a high level of patient satisfaction. The introduction of PreparatB, in the preoperative preparation circuit MAS, would involve redistributing the time spent by professionals and unifying the information. Further studies are needed to demonstrate improved patient education in surgery through apps for smartphones
Síntesi de l'evidència i reducció de danys: aproximació metodológica per a la incorporació de la perspectiva de les persones que usen drogues per via parenteral
Get PDFANTECEDENTS · Les estratègies de reducció de danys garanteixen l’atenció sanitària i social de les persones que usen drogues (PUD), amb una orientació de salut pública, en un marc d’actuació pragmàtic que, adaptant-se a la situació de cada persona, estableix uns criteris d’actuació delimitats i basats en els resultats de la recerca. Tot i que aquestes estratègies se centren en el canvi i, d’acord amb els seus principis fonamentals, compten amb la participació de les PUD, en ocasions l’avaluació del seu impacte s’ha centrat en la mesura de variables dures, orientades a aconseguir l’abstenció del consum i apuntalant un model mèdic centrat en el trastorn i allunyat de la perspectiva de la persona. Malgrat que existeix una tendència envers a l’avaluació dels resultats orientada i centrada en les persones, hi ha suficients motius per pensar que en el desenvolupament de moltes mesures de resultat informades pels pacients en aspectes tant rellevants com el benestar o la qualitat de vida, no s’ha comptat amb la seva participació real. La perspectiva global i integradora, validada per uns mètodes rigorosos i sistemàtics, de les diferents formes de síntesis de l’evidència ofereixen una oportunitat que ha de permetre explorar com les PUD injectada perceben, experimenten i construeixen alguna d’aquestes mesures de resultat i comprovar fins a quin punt s’ha comptat amb la seva col·laboració en el desenvolupament dels instruments de mesura disponibles.
OBJECTIUS · Definir el constructe del benestar i la qualitat de vida des de la perspectiva de les persones usuàries de drogues per via parenteral (PUDVP) en tractament de manteniment amb agonistes opioides (TMAO).
MÈTODES · Partint de protocols d’estudi registrats en plataformes públiques, i seguint directrius metodològiques estandarditzades, es va dur a terme una revisió de recerca qualitativa (RRQ) per a explorar la configuració del constructe de qualitat de vida segons la perspectiva de les persones usuàries de drogues per via parenteral en tractament de manteniment amb agonistes opioides, i una revisió d’abast (RAb) per descriure les característiques dels instruments per mesurar la qualitat de vida usats en aquesta població i caracteritzar el seu grau d’implicació en el procés de la seva elaboració.
RESULTATS · La RRQ va incloure els resultats de vuit projectes de recerca qualitativa, dels que només dos es van centrar en la percepció de la qualitat de vida dels usuaris de TMAO, i dels que la majoria mostraven limitacions metodològiques. Els temes identificats en els estudis inclosos ens van permetre definir un tema analític i reflexiu que configurava la qualitat de vida com una transició cap a la sensació de capacitat i agència en les PUDVP en TMAO, que sovint culmina en una percepció d’haver recuperat la normalitat.
La RAb va permetre identificar 34 instruments que havien estat usats en algun estudi per mesurar la qualitat de vida en PUDVP en TMAO. De tots ells, una proporció molt minsa (tres) va desenvolupar-se de manera específica en PUDVP o persones en TMAO. La resta eren instruments que es van construir originalment per mesurar el constructe en persones amb problemes de salut mental (12), o mesures genèriques de qualitat de vida (13). Els instruments usats en aquest context no acostumen a basar-se en marcs conceptuals centrats en la perspectiva de l’individu i incorporen anecdòticament als agents més interessats en les diferents etapes de l’elaboració de les mesures. Els instruments identificats només incorporaven als individus per a informar de mesures psicomètriques i, en menor mesura, els consultaven per a incorporar la seva experiència en la definició del constructe, els seus dominis, o els ítems que havien de mesurar-lo.
CONCLUSIONS · La recerca qualitativa mostra que la qualitat de vida en PUDVP implica una transició en la que els individus incorporen la sensació de capacitat i agència, que sovint culmina en una percepció d’haver recuperat la normalitat. Tanmateix, els instruments que s’han utilitzat per mesurar aquest constructe en les PUDVP no han incorporat aquesta experiència, optant per una postura epistemològica finalista i allunyada de la perspectiva dels agents interessats. L’abordatge integrador de les revisions de la literatura, permet obtenir una mirada àmplia i completa de fenòmens complexos que permeten comprendre millor la perspectiva de l’individu.ANTECEDENTES: Las estrategias de reducción de daños, orientadas a la salud pública y adaptadas a cada persona, buscan garantizar la atención sanitaria y social de las personas que usan drogas (PUD). Aunque inicialmente se enfocaron en medir variables objetivas para alcanzar la abstinencia, reforzando un modelo médico centrado en el trastorno, existe una tendencia hacia evaluaciones más centradas en el bienestar y la calidad de vida de las personas. Sin embargo, a menudo estas medidas no han contado con una participación real de las PUD. Métodos integradores y rigurosos ofrecen la oportunidad de explorar cómo las PUD perciben y construyen estas medidas, y de evaluar su colaboración en el desarrollo de herramientas de medición.
OBJETIVOS · Definir el constructo de bienestar y calidad de vida desde la perspectiva de las personas usuarias de drogas por vía parenteral (PUDVP) en tratamiento de mantenimiento con agonistas opioides (TMAO).
MÉTODOS · A partir de protocolos de estudio registrados en plataformas públicas y siguiendo directrices metodológicas estandarizadas, se llevó a cabo una revisión de investigación cualitativa (RIC) para explorar la configuración del constructo de calidad de vida según la perspectiva de las personas usuarias de drogas por vía parenteral en tratamiento de mantenimiento con agonistas opioides. Asimismo, se realizó una revisión de alcance (RdA) para describir las características de los instrumentos utilizados para medir la calidad de vida en esta población y caracterizar su grado de implicación en el proceso de elaboración de dichos instrumentos.
RESULTADOS · La RIC incluyó los resultados de ocho proyectos de investigación cualitativa, de los cuales solo dos se centraron en la percepción de la calidad de vida de los usuarios de TMAO, y la mayoría presentaban limitaciones metodológicas. Los temas identificados en los estudios permitieron definir un tema analítico y reflexivo que configuraba la calidad de vida como una transición hacia la sensación de capacidad y agencia en las PUDVP en TMAO, que a menudo culmina en una percepción de haber recuperado la normalidad.
La RdA permitió identificar 34 instrumentos utilizados en algún estudio para medir la calidad de vida en PUDVP en TMAO. De estos, solo una proporción muy pequeña (tres) fue desarrollada específicamente para PUDVP o personas en TMAO. El resto eran instrumentos originalmente diseñados para medir el constructo en personas con problemas de salud mental (12) o medidas genéricas de calidad de vida (13). Los instrumentos empleados en este contexto rara vez se basan en marcos conceptuales centrados en la perspectiva del individuo e incorporan de forma anecdótica a los actores más interesados en las diferentes etapas del desarrollo de las medidas.
Los instrumentos identificados solo involucraron a los individuos para informar sobre medidas psicométricas y, en menor medida, los consultaron para incluir su experiencia en la definición del constructo, sus dominios o los ítems que debían medirlo.
CONCLUSIONES · La investigación cualitativa muestra que la calidad de vida en PUDVP implica una transición en la que los individuos incorporan la sensación de capacidad y agencia, que a menudo culmina en una percepción de haber recuperado la normalidad. Sin embargo, los instrumentos utilizados para medir este constructo en las PUDVP no han incorporado esta experiencia, optando por una postura epistemológica finalista y alejada de la perspectiva de los agentes interesados. El enfoque integrador de las revisiones de la literatura permite obtener una visión amplia y completa de fenómenos complejos, lo que contribuye a una mejor comprensión de la perspectiva del individuo.ABSTRACT
BACKGROUND · Harm reduction strategies ensure healthcare and social support for people who use drugs (PWUD), adopting a public health approach within a pragmatic framework of action. This framework adapts to each individual's situation, establishing clear action criteria based on research findings. While these strategies focus on change and, in line with their core principles, involve the participation of PWUD, the evaluation of their impact has at times concentrated on measuring rigid variables aimed at achieving abstinence. This approach often reinforces a medical model centred on the disorder, distancing itself from a person-centred perspective.
Although there is a growing trend towards person-centred and outcome-oriented evaluation, there are sufficient reasons to believe that the development of many patient-reported outcome measures in key areas such as well-being or quality of life has not genuinely included their participation. The holistic and integrative perspective provided by rigorous and systematic evidence synthesis methods offers an opportunity to explore how people who inject drugs perceive, experience, and conceptualise some of these outcome measures. It also allows for assessing the extent to which their collaboration has been included in the development of available measurement instruments.
AIM · To define the constructs of well-being and quality of life from the perspective of people who use parenteral drugs (PWID) undergoing opioid agonist maintenance treatment (OAMT)..
METHODS · Based on study protocols registered on public platforms and following standardised methodological guidelines, an qualitative evidence synthesis (QES) was conducted to explore the configuration of the quality-of-life construct from the perspective of people who use parenteral drugs (PWID) undergoing opioid agonist maintenance treatment (OAMT). Additionally, a scoping review (ScR) was carried out to describe the characteristics of instruments used to measure quality of life in this population and to assess the extent of their involvement in the development process of these instruments.
RESULTS · The QES included findings from eight qualitative research projects, only two of which specifically focused on the perception of quality of life among individuals undergoing OAMT. Most of the studies had methodological limitations. Themes identified in the included studies allowed us to define an analytical and reflexive theme, framing quality of life as a transition towards a sense of capability and agency among PWID in OAMT, often culminating in a perception of having regained normalcy.
The SR identified 34 instruments that had been used in studies to measure quality of life among PWID in OAMT. Of these, only a very small proportion (three) were specifically developed for PWID or individuals in OAMT. The remainder consisted of instruments originally designed to measure the construct in populations with mental health issues (12) or generic quality-of-life measures (13). Instruments used in this context rarely draw upon conceptual frameworks centred on the individual’s perspective and only marginally involve key stakeholders in the different stages of their development. Identified instruments primarily engaged individuals to inform psychometric measures and, to a lesser extent, consulted them to incorporate their experiences into the definition of the construct, its domains, or the items to be measured.
CONCLUSIONS · Qualitative research reveals that quality of life among PWID involves a transition in which individuals develop a sense of capability and agency, often culminating in a perception of having regained normality. However, the instruments used to measure this construct in PWID have not incorporated this lived experience, instead adopting a teleological epistemological stance that diverges from the perspective of key stakeholders. The integrative approach provided by literature reviews offers a broad and comprehensive view of complex phenomena, facilitating a deeper understanding of the individual’s perspective.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic
Síntesi de l'evidència i reducció de danys : aproximació metodológica per a la incorporació de la perspectiva de les persones que usen drogues per via parenteral
Get PDFANTECEDENTS · Les estratègies de reducció de danys garanteixen l'atenció sanitària i social de les persones que usen drogues (PUD), amb una orientació de salut pública, en un marc d'actuació pragmàtic que, adaptant-se a la situació de cada persona, estableix uns criteris d'actuació delimitats i basats en els resultats de la recerca. Tot i que aquestes estratègies se centren en el canvi i, d'acord amb els seus principis fonamentals, compten amb la participació de les PUD, en ocasions l'avaluació del seu impacte s'ha centrat en la mesura de variables dures, orientades a aconseguir l'abstenció del consum i apuntalant un model mèdic centrat en el trastorn i allunyat de la perspectiva de la persona. Malgrat que existeix una tendència envers a l'avaluació dels resultats orientada i centrada en les persones, hi ha suficients motius per pensar que en el desenvolupament de moltes mesures de resultat informades pels pacients en aspectes tant rellevants com el benestar o la qualitat de vida, no s'ha comptat amb la seva participació real. La perspectiva global i integradora, validada per uns mètodes rigorosos i sistemàtics, de les diferents formes de síntesis de l'evidència ofereixen una oportunitat que ha de permetre explorar com les PUD injectada perceben, experimenten i construeixen alguna d'aquestes mesures de resultat i comprovar fins a quin punt s'ha comptat amb la seva col·laboració en el desenvolupament dels instruments de mesura disponibles. OBJECTIUS · Definir el constructe del benestar i la qualitat de vida des de la perspectiva de les persones usuàries de drogues per via parenteral (PUDVP) en tractament de manteniment amb agonistes opioides (TMAO). MÈTODES · Partint de protocols d'estudi registrats en plataformes públiques, i seguint directrius metodològiques estandarditzades, es va dur a terme una revisió de recerca qualitativa (RRQ) per a explorar la configuració del constructe de qualitat de vida segons la perspectiva de les persones usuàries de drogues per via parenteral en tractament de manteniment amb agonistes opioides, i una revisió d'abast (RAb) per descriure les característiques dels instruments per mesurar la qualitat de vida usats en aquesta població i caracteritzar el seu grau d'implicació en el procés de la seva elaboració. RESULTATS · La RRQ va incloure els resultats de vuit projectes de recerca qualitativa, dels que només dos es van centrar en la percepció de la qualitat de vida dels usuaris de TMAO, i dels que la majoria mostraven limitacions metodològiques. Els temes identificats en els estudis inclosos ens van permetre definir un tema analític i reflexiu que configurava la qualitat de vida com una transició cap a la sensació de capacitat i agència en les PUDVP en TMAO, que sovint culmina en una percepció d'haver recuperat la normalitat. La RAb va permetre identificar 34 instruments que havien estat usats en algun estudi per mesurar la qualitat de vida en PUDVP en TMAO. De tots ells, una proporció molt minsa (tres) va desenvolupar-se de manera específica en PUDVP o persones en TMAO. La resta eren instruments que es van construir originalment per mesurar el constructe en persones amb problemes de salut mental (12), o mesures genèriques de qualitat de vida (13). Els instruments usats en aquest context no acostumen a basar-se en marcs conceptuals centrats en la perspectiva de l'individu i incorporen anecdòticament als agents més interessats en les diferents etapes de l'elaboració de les mesures. Els instruments identificats només incorporaven als individus per a informar de mesures psicomètriques i, en menor mesura, els consultaven per a incorporar la seva experiència en la definició del constructe, els seus dominis, o els ítems que havien de mesurar-lo. CONCLUSIONS · La recerca qualitativa mostra que la qualitat de vida en PUDVP implica una transició en la que els individus incorporen la sensació de capacitat i agència, que sovint culmina en una percepció d'haver recuperat la normalitat. Tanmateix, els instruments que s'han utilitzat per mesurar aquest constructe en les PUDVP no han incorporat aquesta experiència, optant per una postura epistemològica finalista i allunyada de la perspectiva dels agents interessats. L'abordatge integrador de les revisions de la literatura, permet obtenir una mirada àmplia i completa de fenòmens complexos que permeten comprendre millor la perspectiva de l'individu.ANTECEDENTES: Las estrategias de reducción de daños, orientadas a la salud pública y adaptadas a cada persona, buscan garantizar la atención sanitaria y social de las personas que usan drogas (PUD). Aunque inicialmente se enfocaron en medir variables objetivas para alcanzar la abstinencia, reforzando un modelo médico centrado en el trastorno, existe una tendencia hacia evaluaciones más centradas en el bienestar y la calidad de vida de las personas. Sin embargo, a menudo estas medidas no han contado con una participación real de las PUD. Métodos integradores y rigurosos ofrecen la oportunidad de explorar cómo las PUD perciben y construyen estas medidas, y de evaluar su colaboración en el desarrollo de herramientas de medición. OBJETIVOS · Definir el constructo de bienestar y calidad de vida desde la perspectiva de las personas usuarias de drogas por vía parenteral (PUDVP) en tratamiento de mantenimiento con agonistas opioides (TMAO). MÉTODOS · A partir de protocolos de estudio registrados en plataformas públicas y siguiendo directrices metodológicas estandarizadas, se llevó a cabo una revisión de investigación cualitativa (RIC) para explorar la configuración del constructo de calidad de vida según la perspectiva de las personas usuarias de drogas por vía parenteral en tratamiento de mantenimiento con agonistas opioides. Asimismo, se realizó una revisión de alcance (RdA) para describir las características de los instrumentos utilizados para medir la calidad de vida en esta población y caracterizar su grado de implicación en el proceso de elaboración de dichos instrumentos. RESULTADOS · La RIC incluyó los resultados de ocho proyectos de investigación cualitativa, de los cuales solo dos se centraron en la percepción de la calidad de vida de los usuarios de TMAO, y la mayoría presentaban limitaciones metodológicas. Los temas identificados en los estudios permitieron definir un tema analítico y reflexivo que configuraba la calidad de vida como una transición hacia la sensación de capacidad y agencia en las PUDVP en TMAO, que a menudo culmina en una percepción de haber recuperado la normalidad. La RdA permitió identificar 34 instrumentos utilizados en algún estudio para medir la calidad de vida en PUDVP en TMAO. De estos, solo una proporción muy pequeña (tres) fue desarrollada específicamente para PUDVP o personas en TMAO. El resto eran instrumentos originalmente diseñados para medir el constructo en personas con problemas de salud mental (12) o medidas genéricas de calidad de vida (13). Los instrumentos empleados en este contexto rara vez se basan en marcos conceptuales centrados en la perspectiva del individuo e incorporan de forma anecdótica a los actores más interesados en las diferentes etapas del desarrollo de las medidas. Los instrumentos identificados solo involucraron a los individuos para informar sobre medidas psicométricas y, en menor medida, los consultaron para incluir su experiencia en la definición del constructo, sus dominios o los ítems que debían medirlo. CONCLUSIONES · La investigación cualitativa muestra que la calidad de vida en PUDVP implica una transición en la que los individuos incorporan la sensación de capacidad y agencia, que a menudo culmina en una percepción de haber recuperado la normalidad. Sin embargo, los instrumentos utilizados para medir este constructo en las PUDVP no han incorporado esta experiencia, optando por una postura epistemológica finalista y alejada de la perspectiva de los agentes interesados. El enfoque integrador de las revisiones de la literatura permite obtener una visión amplia y completa de fenómenos complejos, lo que contribuye a una mejor comprensión de la perspectiva del individuo.ABSTRACT BACKGROUND · Harm reduction strategies ensure healthcare and social support for people who use drugs (PWUD), adopting a public health approach within a pragmatic framework of action. This framework adapts to each individual's situation, establishing clear action criteria based on research findings. While these strategies focus on change and, in line with their core principles, involve the participation of PWUD, the evaluation of their impact has at times concentrated on measuring rigid variables aimed at achieving abstinence. This approach often reinforces a medical model centred on the disorder, distancing itself from a person-centred perspective. Although there is a growing trend towards person-centred and outcome-oriented evaluation, there are sufficient reasons to believe that the development of many patient-reported outcome measures in key areas such as well-being or quality of life has not genuinely included their participation. The holistic and integrative perspective provided by rigorous and systematic evidence synthesis methods offers an opportunity to explore how people who inject drugs perceive, experience, and conceptualise some of these outcome measures. It also allows for assessing the extent to which their collaboration has been included in the development of available measurement instruments. AIM · To define the constructs of well-being and quality of life from the perspective of people who use parenteral drugs (PWID) undergoing opioid agonist maintenance treatment (OAMT).. METHODS · Based on study protocols registered on public platforms and following standardised methodological guidelines, an qualitative evidence synthesis (QES) was conducted to explore the configuration of the quality-of-life construct from the perspective of people who use parenteral drugs (PWID) undergoing opioid agonist maintenance treatment (OAMT). Additionally, a scoping review (ScR) was carried out to describe the characteristics of instruments used to measure quality of life in this population and to assess the extent of their involvement in the development process of these instruments. RESULTS · The QES included findings from eight qualitative research projects, only two of which specifically focused on the perception of quality of life among individuals undergoing OAMT. Most of the studies had methodological limitations. Themes identified in the included studies allowed us to define an analytical and reflexive theme, framing quality of life as a transition towards a sense of capability and agency among PWID in OAMT, often culminating in a perception of having regained normalcy. The SR identified 34 instruments that had been used in studies to measure quality of life among PWID in OAMT. Of these, only a very small proportion (three) were specifically developed for PWID or individuals in OAMT. The remainder consisted of instruments originally designed to measure the construct in populations with mental health issues (12) or generic quality-of-life measures (13). Instruments used in this context rarely draw upon conceptual frameworks centred on the individual's perspective and only marginally involve key stakeholders in the different stages of their development. Identified instruments primarily engaged individuals to inform psychometric measures and, to a lesser extent, consulted them to incorporate their experiences into the definition of the construct, its domains, or the items to be measured. CONCLUSIONS · Qualitative research reveals that quality of life among PWID involves a transition in which individuals develop a sense of capability and agency, often culminating in a perception of having regained normality. However, the instruments used to measure this construct in PWID have not incorporated this lived experience, instead adopting a teleological epistemological stance that diverges from the perspective of key stakeholders. The integrative approach provided by literature reviews offers a broad and comprehensive view of complex phenomena, facilitating a deeper understanding of the individual's perspective
Detection of errors in health care and evaluation of preventive measures for patient safety
Get PDFIntroducció
Els errors en la pràctica clínica són un greu problema que pot amenaçar la qualitat de l’atenció i la seguretat del pacient, provocant esdeveniments adversos amb resultats nocius. L’error humà és sovint un símptoma de falles subjacents del sistema i no és el principal culpable quan els sistemes socio-técniques complexos funcionen malament. A pesar que s’han publicat molts estudis d’intervencions per a prevenir esdeveniments adversos, es necessita evidència sintetitzada per a guiar la presa de decisions basada en l’evidència.
Objectius
Analitzar els errors durant el procés d’atenció i avaluar les intervencions per prevenir esdeveniments adversos a l’àmbit hospitalari.
Mètodes
Es van realitzar tres estudis amb diferents dissenys metodològics. En primer lloc, es va realitzar un estudi qualitatiu per a explorar els factors del sistema que contribueixen als errors d’identificació dels pacients durant els trasllats intrahospitalaris. En segon lloc, es va realitzar un estudi transversal per a determinar la prevalença i magnitud dels errors de medicació i la seva associació amb les característiques sociodemogràfiques i clíniques dels pacients i les condicions de treball de les infermeres. En tercer lloc, es va realitzar una revisió de revisions sistemàtiques per a brindar una visió general de l’efectivitat de les intervencions no farmacològiques dirigides a la prevenció d’esdeveniments adversos a les unitats de cures intensives (UCI).
Resultats
A l’estudi qualitatiu, els processos d’identificació de pacients no tenien una pràctica uniforme i eren diferents a les polítiques institucionals, particularment pel que fa a la comunicació de transferència efectiva i activa. El procés d’identificació positiva de pacients (PPID, per les seves sigles en anglès) no va ser dissenyat per a detectar falles, i no tot el personal estava capacitat en aquest procés o tenia coneixement d’ell. També notem que la forma actual de PPID és un delicat equilibri de tots els components del sistema que interactuen.
A l’estudi transversal, més de la meitat dels casos observats presentaven errors de medicació en la prescripció i administració de medicaments, amb una magnitud de l’error rellevant, i la percepció de la càrrega de treball de l’infermer es va associar a una interrupció durant l’administració de medicaments.
A la revisió de la revisió sistemàtica, algunes intervencions no farmacològiques van reduir els esdeveniments adversos a l’UCI; no obstant això, la qualitat metodològica de les revisions en general va ser críticament baixa. Malgrat una lleugera superposició general en aquest revisió, la nostra avaluació a nivell de desenllaç va mostrar una alta superposició per a algunes intervencions efectives.
Conclusions
Les persones/equips, les eines/tecnologies i l’organització són els principals factors humans involucrats en la identificació errònia del pacient; per tant, es necessita un disseny adaptat a la pràctica actual que integri els factors humans i l’avaluació crítica contínua. Els errors de medicació en la prescripció i administració continuen tenint una alta prevalença, i la majoria d’ells podrien ser previsibles. És important que el personal de salut estigui capacitat per a fer front a les interrupcions i factors tecnològics. Existeixen intervencions no farmacològiques que redueixen els esdeveniments adversos a l’entorn de les unitats de cures intensives. No obstant això, és necessari millorar la recerca per donar una atenció més segura, de manera que la millor evidència pugui incorporar-se a la presa de decisions i transferir-se a la pràctica clínica.Introducción
Los errores en la práctica clínica son un grave problema que puede amenazar la calidad de la atención y la seguridad del paciente, provocando eventos adversos con resultados nocivos. El error humano es a menudo un síntoma de fallas subyacentes del sistema y no es el principal culpable cuando los sistemas sociotécnicos complejos funcionan mal. A pesar de que se han publicado muchos estudios de intervenciones para prevenir eventos adversos, se necesita información sintetizada para guiar la toma de decisiones basada en evidencia.
Objetivos
Analizar los errores durante el proceso de atención y evaluar las intervenciones para prevenir los eventos adversos en el ámbito hospitalario.
Métodos
Se realizaron tres estudios con diferentes diseños metodológicos. En primer lugar, se realizó un estudio cualitativo para explorar los factores del sistema que contribuyen a los errores de identificación de los pacientes durante los traslados intrahospitalarios. En segundo lugar, se realizó un estudio transversal para determinar la prevalencia y magnitud de los errores de medicación y su asociación con las características sociodemográficas y clínicas de los pacientes y las condiciones de trabajo de las enfermeras. En tercer lugar, se realizó una revisión de revisiones sistemáticas para brindar una visión general de la efectividad de las intervenciones no farmacológicas dirigidas a la prevención de eventos adversos en la unidad de cuidados intensivos (UCI).
Resultados
En el estudio cualitativo, los procesos de identificación de pacientes no tenían una práctica uniforme y eran diferentes a las políticas institucionales, particularmente en lo que se refiere a la comunicación de transferencia efectiva y activa. El proceso de identificación positiva de pacientes (PPID, por sus siglas en inglés) no fue diseñado para detectar fallas, y no todo el personal estaba capacitado en este proceso o tenía conocimiento de él. También notamos que la forma actual de PPID es un delicado equilibrio de todos los componentes del sistema que interactúan.
En el estudio transversal, más de la mitad de los casos observados presentaban errores de medicación en la prescripción y administración de medicamentos, con una magnitud del error relevante, y la percepción de la carga de trabajo del enfermero se asoció a una interrupción durante la administración de medicamentos.
En la revisión de la revisión sistemática, algunas intervenciones no farmacológicas redujeron los eventos adversos en la UCI; sin embargo, la calidad metodológica general fue críticamente baja. A pesar de una ligera superposición general en esta revisión, nuestra evaluación a nivel de desenlace mostró una alta superposición para algunas intervenciones efectivas.
Conclusiones
Las personas/equipos, las herramientas/tecnologías y la organización son los principales factores humanos involucrados en la identificación errónea del paciente; por lo tanto, se necesita un diseño adaptado a la práctica actual que integre los factores humanos y la evaluación crítica continua. Los errores de medicación en la prescripción y administración siguen teniendo una alta prevalencia, y la mayoría de ellos podrían ser prevenibles. Es importante que el personal de salud esté capacitado para hacer frente a las interrupciones y factores tecnológicos. Existen intervenciones no farmacológicas que reducen los eventos adversos en el entorno de cuidados intensivos. Sin embargo, es necesario mejorar la investigación para brindar la atención más segura, de modo que la mejor evidencia pueda incorporarse en la toma de decisiones y transferirse a la práctica clínica.Introduction
Errors in clinical practice are a serious problem that may threaten the quality of care and patient safety, causing adverse events with harmful results. Human error is often a symptom of underlying system failures and is not primarily at fault when complex sociotechnical systems malfunction. Although many studies of interventions to prevent adverse events have been published, integrative information is necessary to guide evidence-informed decision-making.
Objectives
To analyse errors during the care process and evaluate the interventions to prevent adverse events in the hospital setting.
Methods
Three studies with different methodological designs were performed. First, to explore systems factors contributing to patient identification errors during intra-hospital transfers, a qualitative study was conducted. Second, to determine the prevalence and magnitude of medication errors and their association with patients’ sociodemographic and clinical characteristics and nurses’ work conditions, a cross-sectional study was undertaken. Third, to provide an overview of the effectiveness of non-pharmacological interventions aimed at preventing adverse events in the intensive care unit (ICU), a review of systematic reviews was carried out.
Results
In the qualitative study, patient identification processes did not have a uniform practice and were different from the institutional policies, particularly regarding effective and active transfer communication. The positive patient identification (PPID) process was not designed to catch failures, and not all staff were trained in this process or had knowledge of it. We also noticed that the current way of PPID is a delicate balance of all interacting studied components.
In the cross-sectional study, over half of the cases observed had medication errors in the prescription and administration of drugs, with a relevant magnitude of the error, and the nurse’s workload perception was associated with an interruption during drug administration.
In the review of systematic review, some non-pharmacological interventions reduced adverse events in ICU; however, the overall methodological quality was critically low. Despite a slight overall overlap in this overview, our assessment at the outcome level showed a high overlap for some effective interventions.
Conclusions
People/teams, tools/technologies, and organisation are the main human factors involved in patient misidentification; therefore, a design adapted to current practice that integrates human factors and ongoing critical assessment is needed. Medication errors in prescription and administration still have a high prevalence, and most of them could be preventable. It is important that healthcare staff be trained to deal with interruptions and technological factors. There are nonpharmacological interventions that reduce adverse events in the intensive care setting. However, it is necessary to improve the research to deliver the safest care, so the best evidence can be incorporated into decision-making and be transferred into clinical practice.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic
El lugar planificado para el parto y el nacimiento en gestantes de bajo riesgo. Impacto en los resultados maternos y neonatales
No full textEsta tesis analiza modelos de atención al parto en Cataluña, como el parto hospitalario, en centros de nacimiento y en el hogar. En España, el modelo predominante es el parto hospitalario con un enfoque biomédico, centrado en la gestión del riesgo y protocolos universales, lo que ha llevado a un exceso de intervenciones en partos de bajo riesgo, afectando negativamente la salud de las madres y bebés.
El estudio se enfoca en mujeres con embarazos de bajo riesgo (gestación única, presentación cefálica, parto espontáneo entre las semanas 37 y 42). Compara los resultados maternos y neonatales de partos asistidos por matronas en diferentes entornos: en casa, en un centro de nacimientos dentro de un hospital y en hospitales públicos de Cataluña. También se explora la experiencia de las mujeres que planificaron el parto en casa.
Los datos se recopilaron retrospectivamente. La información sobre partos en casa provino de la Asociación de Matronas del Parto en Casa de Cataluña (ALPACC) entre 2016 y 2018, con una muestra de 750 mujeres. Para comparar partos en casa y en hospitales, se utilizó la base de datos de ALPACC y el estudio MidconBirth, que incluyó a 2713 mujeres que dieron a luz en hospitales catalanes entre 2016 y 2017. Adicionalmente, se analizaron 684 mujeres que planificaron su parto en una unidad obstétrica y 174 en el centro de nacimientos Casa Laietània.
La experiencia del parto en casa se evaluó mediante un cuestionario en línea enviado a 236 mujeres que planificaron su parto en casa, midiendo aspectos sociodemográficos, variables del parto y puerperio, y la experiencia de parto a través del Childbirth Experience Questionnaire – Español (CEQ-E).
Los análisis estadísticos comparativos incluyeron pruebas de chi-cuadrado, Fisher, regresión logística y Mann-Whitney, según el tipo de variable y su distribución. Las conclusiones revelan que las mujeres que planificaron su parto en casa o en un centro de nacimientos eran generalmente de mayor edad, con un nivel académico superior, autóctonas y con un índice de masa corporal inferior en comparación con las que planificaron en una unidad obstétrica. Estas mujeres tuvieron menos intervenciones médicas, como episiotomías, partos instrumentados y uso de analgesia epidural. Además, los partos en casa tuvieron mayor probabilidad de incluir métodos de analgesia no farmacológica, posiciones alternativas de parto, acompañamiento por personas de elección y lactancia materna.
En cuanto a los resultados neonatales, los bebés nacidos en casa presentaron menos probabilidades de ingresar en la UCIN. No se encontraron diferencias significativas en las puntuaciones de Apgar ni en los ingresos en la UCIN entre bebés nacidos en centros de nacimiento y hospitales. Sin embargo, se observó que un mayor porcentaje de bebés nacidos en casa o en centros de nacimiento pesaba más de 4.000 g en comparación con los nacidos en hospitales.
Las transferencias al hospital fueron más comunes entre mujeres nulíparas, principalmente por la necesidad de analgesia epidural. En general, las mujeres que planificaron su parto en casa reportaron experiencias muy positivas, subrayando la importancia de su participación en la toma de decisiones y el apoyo continuo de las matronas. Sin embargo, las nulíparas informaron de peores experiencias, especialmente en casos de traslados al hospital, partos prolongados o traumas perineales.
Los estudios se realizaron siguiendo las recomendaciones éticas de la Declaración de Helsinki, con aprobación de un comité de ética. En los estudios comparativos, los datos fueron anonimizados, y en el estudio sobre la experiencia del parto se obtuvo el consentimiento informado de las participantes
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
- …
