1,720,973 research outputs found
La competència de cultura democràtica a l’ensenyament superior
Full text linkLa incorporació de la Competència de Cultura Democràtica (CCD) en l'àmbit educatiu, és indiscutiblement crucial per formar ciutadans que participin activament de la cultura democràtica. La present tesi doctoral aborda la importància de la CCD en l'àmbit de l'ensenyament superior, explorant la seva definició, implementació i desenvolupament efectiu dins de les institucions acadèmiques. L'objectiu central d'aquesta investigació és dissenyar una estratègia i un programa formatiu que fomentin la CCD entre els estudiants universitaris. Per assolir aquest objectiu s'ha definit el concepte de cultura democràtica. Seguidament, s’ha descrit el procés de selecció i validació d’unes eines que han de permetre diagnosticar el nivell de coneixement de la CCD, com a part del procés de validació s’ha testat amb estudiants de la Universitat d’Andorra. A més a més, s'han catalogat les accions realitzades per promoure el desenvolupament de la CCD, a partir d’entrevistes realitzades a diferents agents involucrats en la promoció d’aquesta competència. Finalment, s’ha descrit una estratègia que ha de permetre guiar a una institució acadèmica en el procés d’implementació de la CCD i s’ha desenvolupat l’estructura detallada d’un programa formatiu per al desenvolupament de la CCD a l’ensenyament superior, proporcionant un marc pràctic per a la implementació eficaç d’aquesta competència. Es tracta, per tant, d’una recerca amb caràcter interpretatiu i constructivista que analitza la necessitat, l’eficàcia i les implicacions pràctiques de la integració de la CCD, oferint un conjunt de directrius i eines aplicables a diverses institucions acadèmiques. Els resultats més rellevants posen de manifest la necessitat de desenvolupar la CCD des de les institucions d’ensenyament superior. Subratllen la
responsabilitat compartida de tots els actors implicats en la presa de decisions per reconèixer la importància d’incorporar, promoure i implementar la CCD com a part
fonamental dels plans d’estudi. Així, aquest programa no està concebut exclusivament per a una universitat en particular, sinó que ofereix una estratègia i orientacions que pot aplicar qualsevol institució acadèmica interessada en aquest objectiu
Recensión/Book Review "Mejora de la dirección y progreso de la escuela. Un binomio complejo". doi 10.20420/ElGuiniguada.2017.144
No full textLa competència digital a la Universitat
Full text linkLa societat del coneixement està marcada pel creixent desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que està provocant un canvi profund en tots els àmbits. Per això, cal proporcionar a la població eines i recursos que li permetin assolir una ciutadania competent. Davant d’aquesta situació la universitat ha d’assolir el repte de formar la societat en la utilització avançada de les TIC i en la gestió de la informació. La competència digital implica la posada en marxa de coneixements, habilitats, capacitats i actituds amb l’objectiu de gestionar la informació digital i ser-ne capaç de prendre decisions que permetin resoldre problemes plantejats al llarg de la vida.
L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és construir una definició de competència digital que ens permeti dissenyar, desenvolupar i validar un instrument que acrediti la competència digital a la universitat. Amb aquest propòsit s’han realitzat tres fases: (1) a partir d’un estudi d’anàlisi descriptiva i comparativa entre els estàndards, els models, les propostes curriculars i les eines d’acreditació publicades per les institucions reconegudes a nivell internacional, s’ha dissenyat la pròpia definició de competència digital; (2) a partir de la definició i de la concreció de les dimensions de la competència digital, s’ha dissenyat i validat internament la rúbrica; i (3) a la tercera fase de la investigació, s’aplica la rúbrica en dos casos de formació universitària en què es treballa la competència digital comprovant la validesa externa de l’eina. Per últim, com a conseqüència de l’experiència adquirida en el procés d’investigació a través de l’estudi de diferents projectes i el contacte amb altres investigadors, aportem una proposta formativa en competència digital amb l’objectiu de desenvolupar i acreditar la competència digital en els estudis de Bàtxelor de la Universitat d’Andorra.The knowledge society is marked by the growing development of ICT (Information and Communication Technologies), which is causing a deep change in all social domains. It is necessary to provide this current society with tools and resources that enables us to become responsible citizens. The university assumes the challenge of training this society in the advanced use of ICT as well as in information management. Digital competence involves the implementation of knowledge, skills, abilities and attitudes in order to manage digital information and be able to make decisions to solve problems throughout life.
The aim of this doctoral work is to adopt a digital competence definition to design a tool that will allow us to certify digital competence at university. For this purpose three phases have been carried out: (1) we have designed our own digital competence definition based on a study of descriptive and comparative analysis between standard models, curriculum proposals and accreditation tools issued by international recognized institutions, (2) from the definition and specification of the dimensions of digital competence, we have designed and validated a rubric to certify digital competence and (3) in the third phase of the research, the rubric is applied in two cases of university education to work on digital competence by checking the external validity of the tool. Finally, as a result of experience gained in the research process through the study of different projects and contact with other researchers, we provide training in technology management in order to develop and accreditation of digital competence in Bachelor studies at the University of Andorra
La digitalización en el currículum: una llamada a la integración para impulsar la educación sostenible e inclusiva
Full text linkGoing Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Full text linkWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
- …
