9,366 research outputs found

    Bach i Händel : un confrontament

    No full text
    El coneixement que tenim avui dia sobre les figures de Bach i de Händel està relacionat, bàsicament, amb la caracterologia diversa que els infantà, curulla de contrastos i farcida d'equivalències, com assenyala el professor Dr. Alberto Basso en el magistral article que ens ofereix, sota el títol «Bach e Händel: un confronto».El nexe que els uneix, la música, fou viscut d'una manera ben diferenciada en la major part dels aspectes artístics, musicals, professionals i, àdhuc, confessionals de llurs personalitats. Tot i que hi ha elements comuns, tant en la formació del pes de la seva trajectòria inicial, com en la llibertat emprada en l'ús de les afinitats electives que segellaren, més avant, la seva personalitat artística, llur testimoni esdevé una mostra excel·lent de la riquesa de matisos en què hom pot expressar-se.Segons Alberto Basso, l'aprofundiment musical de Bach es deu especialment a una sentida prevalença litúrgica, empeltada de l'espiritualitat essencial que sadolla tota la seva producció. Diversament, però no de manera contrària, el plantejament de Händel es dirigeix a l'evocació d'una religiositat que s'avé amb el caràcter obert del públic teatral de l'època. Tots dos compositors crearen obres de primera magnitud en la seva jovenesa. Malgrat que a Bach li mancà l'experiència teatral, es convertí en un extraordinari treballador d'aquest art. No buscava un eclecticisme pràctic, sinó una vivència real del seu ofici, per això esdevingué organista, Konzertmeister, Kapellmeister i Direktor Musices municipal, a més, vers el 1744, s'interessà també per la musica speculativa. Altrament, cadascun dels seus fills cercà el seu propi camí en l'art musical.El 1738, Lorenz Christoph Mizler, antic alumne de Bach, creà la Società per Corrispondenza delle Sciencie Musicali, a Leipzig. Bach hi fou admès, tot i que, com ressalta Alberto Basso, es limità a crear músiques d'ús habitual, bé que dotades d'aquella divina resplendor que el féu esdevenir immortal.Das Wissen, das wir heute von der Beziehung zwischen Bach und Händel besitzen, kreist vor allem um ihr unterschiedliches Wesen: ein Ausbund von Kontrasten und gleichzeitig voller Äquivalenzen, wie Prof. Dr. Alberto Basso in seinem meisterhaften Artikel erläutert, der den Titel Bach e Händel: un confrontoträgt.Der Nexus, der sie verband, die Musik, erlebten sie in den meisten künstlerischen, musikalischen, beruflichen und sogar konfessionellen Aspekten auf durchaus unterschiedliche Weise. Auch wenn es gemeinsame Elemente gab, sowohl was die Schwerpunkte ihrer Ausbildung zu Beginn ihrer künstlerischen Laufbahn angeht, als auch die Freiheit bei der Wahl der musikalischen Affinitäten, die ihre spätere künstlerische Persönlichkeit prägen sollte, ist ihr Zeugnis ein exzellenter Beleg für den Nuancenreichtum, mit dem man sich ausdrücken kann.Alberto Basso zufolge ist die musikalische Tiefe Bachs vor allem einem stark empfundenen Nachdruck auf die Liturgie zuzuschreiben, der eng mit der essentiellen Spiritualität verknüpft ist, die sein gesamtes Werk durchzieht; im Unterschied, aber nicht im Gegensatz dazu, evoziert der Ansatz Händels eine Religiosität, die mit dem offenen Charakter des Theaterpublikums der damaligen Zeit im Einklang steht. Beide Komponisten schufen erstklassige Werke in ihren Jugendjahren. Obwohl Bach keinerlei Theatererfahrung besaß, brachte er es zu einem außerordentlichen Geschick in diesem Metier: Ihm ging es da bei nicht um einen praktischen Eklektizismus, sondern um eine reale Erfahrung seines Berufs, deshalb wurde er Organist, Konzertmeister, Kapellmeister und munizipaler Direktor Musices; gegen 1744 interessierte er sich darüber hinaus für spekulative Musik. Seine Söhne beschritten andererseits ihre eigenen Wege in der Kunst der Musik.1738 gründete der ehemalige Bach-Schüler Lorenz Christoph Mizler in Leipzig die Società per corrispondenza delle sciencie musicali. Bach wurde in die Gesellschaft aufgenommen; wie Alberto Basso hervorhebt, beschränkte er sich jedoch in der Folge auf die Komposition von gängigen Stücken, die allerdings mit diesem himmlischen Glanz ausgestattet waren, der ihn unsterblich machen sollte.The knowledge we have today of the figures of Bach and Händel is related mainly to the diverse characterology available, overflowing with contrasts and teeming with equivalences according to Prof. Dr. Alberto Basso in his magisterial work entitled Bach e Händel: un confronto.Music, the bond that unites them, was interpreted in a very different way by the artistic, musical, professional and even religious aspects of their personalities. While there are common elements in the early parts of their careers, and in the freedom employed in the use of elective affinities that later sealed their artistic personalities, their testimony serves as an excellent example of the wealth of nuances with which one can express oneself.According to Alberto Basso, the musical depths of Bach owe especially to a heartfelt liturgical prevalence grafted from the essential spirituality that drove all his work. Distinctly but not contradictorily, Händel's approach stems from the evocation of a religiosity that befits the open nature of the public theatre of the time. Both composers created works of great importance in their youth. Although Bach lacked theatre experience, he became an extraordinary craftsman of this art. He did not seek a practical eclecticism, but rather a real experience of his trade, becoming, therefore, organist Konzertmeister, Kapellmeister and municipal Direktor Musices. Around 1744 he also became interested in speculative music. His children also each sought their own path in musical art.In 1738 Christoph Lorenz Mizler, a former student of Bach, founded La Società per corrispondenza delle sciencie musicali in Leipzig. Bach was admitted, although, as Alberto Basso highlights, he limited himself to the creation of music for common use, though endowing it with that divine radiance that made him immortal.El conocimiento que tenemos hoy en día de la figura de Bach y de Händel está relacionado básicamente con la diversa caracterología que los dio a luz, rebosante de contrastes y repleta de equivalencias, como señala el Prof. Dr. Alberto Basso en el magistral artículo que nos ofrece, bajo el título de «Bach e Händel: un confronto».El nexo que los une, la música, fue vivido de forma bien diferenciada en la mayor parte de los aspectos artísticos, musicales, profesionales y aun confesionales de sus personalidades. Aunque hay elementos comunes, tanto en la formación del peso de su trayectoria inicial, como en el de la libertad empleada en el uso de las afinidades electivas que sellaron, más adelante, su personalidad artística, su testimonio se convierte en una excelente muestra de la riqueza de matices en que uno puede expresarse.Según Alberto Basso, la profundización musical de Bach se debe especialmente a una sentida prevalencia litúrgica, injertada de la espiritualidad esencial que sacia toda su producción; por otro lado, el planteamiento de Händel se dirige a la evocación de una religiosidad que concuerda con el carácter abierto del público teatral de la época. Ambos compositores crearon obras de primera magnitud en su juventud. Aunque a Bach le faltó la experiencia teatral, se convirtió en un extraordinario trabajador de este arte: no buscaba un eclecticismo práctico sino una vivencia real de su oficio: por eso se convirtió en organista, Konzertmeister, Kapellmeister y Direktor Musices municipal; hacia 1744 se interesó también por la música especulativa. Por el contrario, sus hijos buscaron cada uno su propio camino en el arte musical.En 1738, Lorenz Christoph Mizler, antiguo alumno de Bach, creó en Leipzig la Korrespondierenden Sozietät der Musicalischen Wissenschaften (Sociedad para las Ciencias Musicales). Bach fue admitido, pero, como resalta Alberto Basso, se limitó a la creación de músicas de uso habitual, aunque dotadas de aquel divino resplandor que lo convirtió en inmortal.La connaissance dont nous disposons actuellement sur Bach et sur Händel est essentiellement liée à la diverse caractérologie qui leur donna le jour, truffée de contrastes et d'équivalences, comme le souligne le Professeur Dr. Alberto Basso dans le magistral article qu'il nous offre, intitule « Bach et Händel, une confrontation ».La musique - le lien que les unit- fut vécue de manière bien différenciée en ce qui concerne la majorité des aspects artistiques, musicaux, professionnels et même confessionnels de leurs personnalités. Bien qu'il y eût des éléments communs dans la formation du poids de leur trajectoire initiale tout comme dans celui de la liberté investie dans l'usage des affinités électives qui marquèrent, plus tard, de leur sceau leur personnalité artistique, leur témoignage se convertit en un excellent exemple de la richesse de nuances à travers laquelle l'homme peut s'exprimer.Selon Alberto Basso, l'approfondissement musical de Bach provient plus particulièrement d'une prééminence liturgique sensible, imprégnée de la spiritualité essentielle qui abreuve toute sa production ; l'approche de Händel s'oriente par ailleurs vers l'évocation d'une religiosité en accord avec le caractère ouvert du public théâtral de l'époque. Les deux compositeurs créèrent des oeuvres de première importance dans leur jeunesse. Bien que l'expérience théâtrale manquât à Bach, il se convertit en un extraordinaire praticien de cet art : il ne cherchait pas un éclectisme pratique mais à vivre réellement l'expérien- ce de son métier : pour cette raison, il se convertit en organiste Konzertmeister, Kapellmeister et en Direktor Musices municipal; vers 1744 il s'intéressa aussi à la musique spéculative. Ses enfants, en revanche, cherchèrent individuellement leur propre voie dans l'art de la musique.En 1738, Lorenz Christoph Mizler, ancien élève de Bach, créa à Leipzig la Korrespondierenden Sozietät der Musicalischen Wissenschaften (Société pour les Sciences Musicales). Bach y fut admis, mais comme le souligne Alberto Basso, il fut limité à la création de musiques pour usage ordinaire, dotées toutefois de cette splendeur divine qui le convertit en immortel.Bach e Händel: un confront

    Bach i Händel : un confrontament

    No full text
    El coneixement que tenim avui dia sobre les figures de Bach i de Händel està relacionat, bàsicament, amb la caracterologia diversa que els infantà, curulla de contrastos i farcida d'equivalències, com assenyala el professor Dr. Alberto Basso en el magistral article que ens ofereix, sota el títol «Bach e Händel: un confronto».El nexe que els uneix, la música, fou viscut d'una manera ben diferenciada en la major part dels aspectes artístics, musicals, professionals i, àdhuc, confessionals de llurs personalitats. Tot i que hi ha elements comuns, tant en la formació del pes de la seva trajectòria inicial, com en la llibertat emprada en l'ús de les afinitats electives que segellaren, més avant, la seva personalitat artística, llur testimoni esdevé una mostra excel·lent de la riquesa de matisos en què hom pot expressar-se.Segons Alberto Basso, l'aprofundiment musical de Bach es deu especialment a una sentida prevalença litúrgica, empeltada de l'espiritualitat essencial que sadolla tota la seva producció. Diversament, però no de manera contrària, el plantejament de Händel es dirigeix a l'evocació d'una religiositat que s'avé amb el caràcter obert del públic teatral de l'època. Tots dos compositors crearen obres de primera magnitud en la seva jovenesa. Malgrat que a Bach li mancà l'experiència teatral, es convertí en un extraordinari treballador d'aquest art. No buscava un eclecticisme pràctic, sinó una vivència real del seu ofici, per això esdevingué organista, Konzertmeister, Kapellmeister i Direktor Musices municipal, a més, vers el 1744, s'interessà també per la musica speculativa. Altrament, cadascun dels seus fills cercà el seu propi camí en l'art musical.El 1738, Lorenz Christoph Mizler, antic alumne de Bach, creà la Società per Corrispondenza delle Sciencie Musicali, a Leipzig. Bach hi fou admès, tot i que, com ressalta Alberto Basso, es limità a crear músiques d'ús habitual, bé que dotades d'aquella divina resplendor que el féu esdevenir immortal.Das Wissen, das wir heute von der Beziehung zwischen Bach und Händel besitzen, kreist vor allem um ihr unterschiedliches Wesen: ein Ausbund von Kontrasten und gleichzeitig voller Äquivalenzen, wie Prof. Dr. Alberto Basso in seinem meisterhaften Artikel erläutert, der den Titel Bach e Händel: un confrontoträgt.Der Nexus, der sie verband, die Musik, erlebten sie in den meisten künstlerischen, musikalischen, beruflichen und sogar konfessionellen Aspekten auf durchaus unterschiedliche Weise. Auch wenn es gemeinsame Elemente gab, sowohl was die Schwerpunkte ihrer Ausbildung zu Beginn ihrer künstlerischen Laufbahn angeht, als auch die Freiheit bei der Wahl der musikalischen Affinitäten, die ihre spätere künstlerische Persönlichkeit prägen sollte, ist ihr Zeugnis ein exzellenter Beleg für den Nuancenreichtum, mit dem man sich ausdrücken kann.Alberto Basso zufolge ist die musikalische Tiefe Bachs vor allem einem stark empfundenen Nachdruck auf die Liturgie zuzuschreiben, der eng mit der essentiellen Spiritualität verknüpft ist, die sein gesamtes Werk durchzieht; im Unterschied, aber nicht im Gegensatz dazu, evoziert der Ansatz Händels eine Religiosität, die mit dem offenen Charakter des Theaterpublikums der damaligen Zeit im Einklang steht. Beide Komponisten schufen erstklassige Werke in ihren Jugendjahren. Obwohl Bach keinerlei Theatererfahrung besaß, brachte er es zu einem außerordentlichen Geschick in diesem Metier: Ihm ging es da bei nicht um einen praktischen Eklektizismus, sondern um eine reale Erfahrung seines Berufs, deshalb wurde er Organist, Konzertmeister, Kapellmeister und munizipaler Direktor Musices; gegen 1744 interessierte er sich darüber hinaus für spekulative Musik. Seine Söhne beschritten andererseits ihre eigenen Wege in der Kunst der Musik.1738 gründete der ehemalige Bach-Schüler Lorenz Christoph Mizler in Leipzig die Società per corrispondenza delle sciencie musicali. Bach wurde in die Gesellschaft aufgenommen; wie Alberto Basso hervorhebt, beschränkte er sich jedoch in der Folge auf die Komposition von gängigen Stücken, die allerdings mit diesem himmlischen Glanz ausgestattet waren, der ihn unsterblich machen sollte.The knowledge we have today of the figures of Bach and Händel is related mainly to the diverse characterology available, overflowing with contrasts and teeming with equivalences according to Prof. Dr. Alberto Basso in his magisterial work entitled Bach e Händel: un confronto.Music, the bond that unites them, was interpreted in a very different way by the artistic, musical, professional and even religious aspects of their personalities. While there are common elements in the early parts of their careers, and in the freedom employed in the use of elective affinities that later sealed their artistic personalities, their testimony serves as an excellent example of the wealth of nuances with which one can express oneself.According to Alberto Basso, the musical depths of Bach owe especially to a heartfelt liturgical prevalence grafted from the essential spirituality that drove all his work. Distinctly but not contradictorily, Händel's approach stems from the evocation of a religiosity that befits the open nature of the public theatre of the time. Both composers created works of great importance in their youth. Although Bach lacked theatre experience, he became an extraordinary craftsman of this art. He did not seek a practical eclecticism, but rather a real experience of his trade, becoming, therefore, organist Konzertmeister, Kapellmeister and municipal Direktor Musices. Around 1744 he also became interested in speculative music. His children also each sought their own path in musical art.In 1738 Christoph Lorenz Mizler, a former student of Bach, founded La Società per corrispondenza delle sciencie musicali in Leipzig. Bach was admitted, although, as Alberto Basso highlights, he limited himself to the creation of music for common use, though endowing it with that divine radiance that made him immortal.El conocimiento que tenemos hoy en día de la figura de Bach y de Händel está relacionado básicamente con la diversa caracterología que los dio a luz, rebosante de contrastes y repleta de equivalencias, como señala el Prof. Dr. Alberto Basso en el magistral artículo que nos ofrece, bajo el título de «Bach e Händel: un confronto».El nexo que los une, la música, fue vivido de forma bien diferenciada en la mayor parte de los aspectos artísticos, musicales, profesionales y aun confesionales de sus personalidades. Aunque hay elementos comunes, tanto en la formación del peso de su trayectoria inicial, como en el de la libertad empleada en el uso de las afinidades electivas que sellaron, más adelante, su personalidad artística, su testimonio se convierte en una excelente muestra de la riqueza de matices en que uno puede expresarse.Según Alberto Basso, la profundización musical de Bach se debe especialmente a una sentida prevalencia litúrgica, injertada de la espiritualidad esencial que sacia toda su producción; por otro lado, el planteamiento de Händel se dirige a la evocación de una religiosidad que concuerda con el carácter abierto del público teatral de la época. Ambos compositores crearon obras de primera magnitud en su juventud. Aunque a Bach le faltó la experiencia teatral, se convirtió en un extraordinario trabajador de este arte: no buscaba un eclecticismo práctico sino una vivencia real de su oficio: por eso se convirtió en organista, Konzertmeister, Kapellmeister y Direktor Musices municipal; hacia 1744 se interesó también por la música especulativa. Por el contrario, sus hijos buscaron cada uno su propio camino en el arte musical.En 1738, Lorenz Christoph Mizler, antiguo alumno de Bach, creó en Leipzig la Korrespondierenden Sozietät der Musicalischen Wissenschaften (Sociedad para las Ciencias Musicales). Bach fue admitido, pero, como resalta Alberto Basso, se limitó a la creación de músicas de uso habitual, aunque dotadas de aquel divino resplandor que lo convirtió en inmortal.La connaissance dont nous disposons actuellement sur Bach et sur Händel est essentiellement liée à la diverse caractérologie qui leur donna le jour, truffée de contrastes et d'équivalences, comme le souligne le Professeur Dr. Alberto Basso dans le magistral article qu'il nous offre, intitule « Bach et Händel, une confrontation ».La musique - le lien que les unit- fut vécue de manière bien différenciée en ce qui concerne la majorité des aspects artistiques, musicaux, professionnels et même confessionnels de leurs personnalités. Bien qu'il y eût des éléments communs dans la formation du poids de leur trajectoire initiale tout comme dans celui de la liberté investie dans l'usage des affinités électives qui marquèrent, plus tard, de leur sceau leur personnalité artistique, leur témoignage se convertit en un excellent exemple de la richesse de nuances à travers laquelle l'homme peut s'exprimer.Selon Alberto Basso, l'approfondissement musical de Bach provient plus particulièrement d'une prééminence liturgique sensible, imprégnée de la spiritualité essentielle qui abreuve toute sa production ; l'approche de Händel s'oriente par ailleurs vers l'évocation d'une religiosité en accord avec le caractère ouvert du public théâtral de l'époque. Les deux compositeurs créèrent des oeuvres de première importance dans leur jeunesse. Bien que l'expérience théâtrale manquât à Bach, il se convertit en un extraordinaire praticien de cet art : il ne cherchait pas un éclectisme pratique mais à vivre réellement l'expérien- ce de son métier : pour cette raison, il se convertit en organiste Konzertmeister, Kapellmeister et en Direktor Musices municipal; vers 1744 il s'intéressa aussi à la musique spéculative. Ses enfants, en revanche, cherchèrent individuellement leur propre voie dans l'art de la musique.En 1738, Lorenz Christoph Mizler, ancien élève de Bach, créa à Leipzig la Korrespondierenden Sozietät der Musicalischen Wissenschaften (Société pour les Sciences Musicales). Bach y fut admis, mais comme le souligne Alberto Basso, il fut limité à la création de musiques pour usage ordinaire, dotées toutefois de cette splendeur divine qui le convertit en immortel.Bach e Händel: un confront

    Alberto Basso : L'Invenzione della gioia. Musica e massoneria nell'età dei Lumi. Coll. « Storica ». 1994

    No full text
    Autexier Philippe A. Alberto Basso : L'Invenzione della gioia. Musica e massoneria nell'età dei Lumi. Coll. « Storica ». 1994. In: Dix-huitième Siècle, n°27, 1995. L'Antiquité. p. 660

    Alberto Basso : discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a l'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres el dia 20 d'octubre de l'any 2004

    Full text link
    Alberto Basso va néixer a Torí el 21 d'agost de 1931. L'any 1952 va guanyar el concurs nacional del Ministeri d'Instrucció Pública amb una monografia titulada L'opera di Igor Stravinskij. El 1957 es va llicenciar en jurisprudència i va presentar una tesi de filosofia del dret que va obtenir el primer premi de llicenciatura de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Torí. De 1961 a 1974, va ser professor d'Història de la Música al conservatori de Torí, i després va ser nomenat director de la biblioteca de l'esmentat centre. Ha estat president de la Società Italiana di Musicologia i membre del Consell d'Administració del Teatro Regio de Torí. El 1986 va fundar l'Istituto per i Beni Musicali in Piemonte, que presideix i des del qual ha desenvolupat una excel·lent tasca de recerca musicològica. Basso, un dels grans especialistes en la vida i obra de Johann Sebastian Bach, l'any 2000 (250è aniversari de la mort de l'autor) va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1984 va obtenir el guardó de cavaliere dell'Ordine al Merito della Repubblica Italiana, i el 1991 va ser nomenat president del Comitè Científic de les celebracions del mil·lenari de Guido d'Arezzo. Cal destacar la seva tasca divulgativa en el Terzo Programma de la Radio-Televisione Italiana i en diverses revistes, entre les quals cal citar Rivista Italiana di Musicologia, Note d'Archivio per la Storia Musicale, Nuova Serie, Musica / Realtà i Studi Piemontesi.Nomenament 29/04/2004. A proposta de Facultat de Filosofia i Lletres. Investidura 20/10/2004. Padrí: Francesc Bonastr

    Tesori rinnovati 2: John Dowland, Girolamo Frescobaldi e José Marín; Antonio Vivaldi

    No full text
    Due lezioni-concerto a cura di Romina Basso ed Elisabetta Pasquini, inserite nella stagione del Centro di promozione teatrale La Soffitta. Il progetto, giunto alla seconda edizione, risponde al desiderio di valorizzare musiche di grande interesse storico, stilistico ed esecutivo dei secoli XVII e XVIII. La rassegna di quest’anno prevede due appuntamenti: nel primo (11 ottobre 2017), l’attenzione si focalizzerà sulle composizioni di tre apprezzatissimi musicisti attivi nel corso del Seicento, la cui produzione annovera in prevalenza opere strumentali, ma che seppero destinare alle voci pagine di rara intensità espressiva e seducente bellezza: John Dowland, Girolamo Frescobaldi e José Marín; nel secondo (13 dicembre 2017), su alcune impervie composizioni di grande impatto vocale che il rinomato “Prete rosso”, al secolo Antonio Vivaldi, destinò alle scene operistiche di primo Settecento. Romina Basso, interprete di fama internazionale e raffinata didatta, assieme al chitarrista e liutista Alberto Mesirca e al Venice Baroque Consort mostrerà passo passo come il paziente lavoro di studio e interpretazione del testo illustri il senso della musica e disveli gli affetti

    Replication data for 'A data driven Dantzig–Wolfe decomposition framework'

    No full text
    The dataset contains a set of about 31000 random decompositions of MIPLib instances, together with (a) an evaluation of a set of 121 features over them (b) bound and time scores, obtained through optimization runs. Their detailed structure is described in the paper: S. Basso, A. Ceselli "A Data Driven Dantzig-Wolfe Decomposition Framework", Mathematical Programming Computation, accepted for publication (2022

    [Poesia] Três poemas de Alberto Secama

    No full text
    Three poems by Alberto Secama. About the author: Alberto Secama is an Angolan poet who has poems published on many websites and on facebook:https://www.facebook.com/Xungurra/abouthttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/africa-em-verso-rio-kwanza-por-alberto-secamahttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/africa-em-verso-zong-por-alberto-secamahttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/coluna-africa-em-verso-o-sol-la-fora-por-alberto-secamaTres poemas de Alberto Secama. Sobre el autor: Alberto Secama es un poeta angoleño que tiene poemas publicados en varios sitios y en el facebook:https://www.facebook.com/Xungurra/abouthttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/africa-em-verso-rio-kwanza-por-alberto-secamahttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/africa-em-verso-zong-por-alberto-secamahttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/coluna-africa-em-verso-o-sol-la-fora-por-alberto-secamaTrês poemas de Alberto Secama. Sobre o autor: Alberto Secama é um poeta angolano que possui poemas publicados em vários sites e no facebook:https://www.facebook.com/Xungurra/abouthttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/africa-em-verso-rio-kwanza-por-alberto-secamahttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/africa-em-verso-zong-por-alberto-secamahttp://www.pordentrodaafrica.com/cultura/coluna-africa-em-verso-o-sol-la-fora-por-alberto-secam

    Zapicán

    No full text
    Alberto Giménez Andrade es un músico, activista, luthier y escritor uruguayo nacido en el pueblo de Zapicán, Lavalleja en 1927 (de allí adquiere su sobrenombre: Zapicán) Comenzó a dedicarse a la música durante su estadía en Chile para ganarse la vida, allí conoció y desarrolló su carrera junto a Violeta Parra. Grabaron un disco juntos y convivieron durante los dos últimos años de vida de la cantante. Una mirada distinta de la vida y la sociedad a través de los ojos de Alberto, un contador de historias por excelencia.Producción: Valeria Vidal; dirección: Felipe Pérez, Luca Raimondo; fotografía: Fabián Rojas; sonido y asistencia de fotografía: Macarena Basso; edición: Macarena Basso, Felipe Pérez, Fabián Rojas

    Patrick Geddes, Cities in evolution, 1915

    No full text
    Scritto agli inizi del ‘900, “Cities in evolution” di Patrick Geddes ancora oggi rivela elementi di originalità e interesse per la disciplina urbanistica. Il testo rilegge criticamente questo libro e ne mette in luce l’attualità analizzandone la struttura, la collocazione nell’opera dell’autore e nel contesto disciplinare, ma anche ricostruendone, attraverso alcune parole chiave, le tesi enunciate
    corecore