Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Norms of language use among young alloglot Catalans of Moroccan descent
Full text linkAquest article ofereix una explicació dels usos lingüístics quotidians de joves al·loglots, basada en les normes d’ús lingüístic, a través d’un estudi de cas de joves d’ascendència marroquina nats a la comunitat autònoma de Catalunya (CAT) i residents a Granollers i rodalia en el moment de completar l’escolarització obligatòria. Els objectius de recerca que han guiat aquest treball han estat posar a prova la recerca preexistent sobre usos lingüístics de la població al·loglota autòctona amb un cas actual i generar dades que permetin elaborar nous arguments en relació amb els usos lingüístics. Les qüestions de recerca plantejades han estat les següents: quins perfils sociolingüístics poden identificar-se entre joves al·loglots autòctons i quins factors són explicatius dels seus usos lingüístics. A partir d’entrevistes qualitatives semiestructurades, s’han obtingut dades que han permès conceptualitzar una sèrie de normes d’ús lingüístic com un tipus concret de normes socials, definides a partir de la recerca prèvia: adequació lingüística, hàbit lingüístic en conversa i convergència lingüística segons l’ús lingüístic, el prejudici lingüístic, la competència lingüística o la tolerància lingüística. Els resultats mostren que la conjunció de la preferència lingüística, les normes d’ús lingüístic i la lleialtat lingüística poden configurar els usos lingüístics quotidians de joves catalans al·loglots. L’article conclou amb una discussió sobre el que això implica.This paper offers an explanation of the everyday language uses of young alloglots, based on the norms of language use, through a case study of young people of Moroccan descent born in the Autonomous Community of Catalonia and living in the town of Granollers and its surroundings at the time of completing their compulsory education. The objectives of this research have been to put the pre-existing research on the native alloglot population’s language uses to the test with a current case, and to generate data that allow the development of new explanations of language uses. The research questions that were posed are the following: what sociolinguistic profiles can be identified among young native alloglots, and what the factors explaining their language uses are. Through semi-structured qualitative interviews, data have been collected that have allowed the conceptualization of a series of norms of language use as a specific type of social norms, defined on the basis of previous research: linguistic adequacy, linguistic habit in conversation, and linguistic convergence according to language use, linguistic prejudice, linguistic competence, and linguistic tolerance. The results show how the combination of linguistic preference, norms of language use and linguistic loyalty can shape the everyday language uses of young alloglot Catalans. The paper concludes with a discussion of what all this implies
Calafat Vila, Rosa (2024). El catalán y el español cara a cara: una aportación historiográfica: Mallorca y Menorca (siglos XVIII y XIX). Madrid: Iberoamericana; Frankfurt: Vervuert. 199 p.
Full text linkGómez Seibane, Sara; Sánchez Paraíso, María; Palacios, Azucena (ed.) (2021). Traspasando lo lingüístico: factores esenciales en el contacto de lenguas. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert. 209 p.
Full text link
Elementos de gobernanza y políticas públicas en situaciones de emergencia climática
Full text linkL’article tracta de presentar els dilemes que plantegen situacions de gran complexitat vinculades a les emergències climàtiques i que requereixen respostes immediates. Els governs situats a primera línia són els que més sovint experimenten aquestes tensions. El cas de la DANA a València representa amb claredat un d’aquests moments. Tot fa pensar que successos d’aquest tipus sovintejaran en el futur. En aquests escenaris, les lògiques jeràrquiques i de divisió competencial que caracteritzen les pautes d’organització i d’actuació de les administracions públiques no acaben d’ajudar per fer front a les exigències d’adaptació a realitats diverses i amb l’articulació necessària de recursos. Per això es caracteritza aquest tipus de situacions com a problemes intergovernamentals complexos, situacions que requereixen dinàmiques de governança específiques. Centralització i descentralització són dilemes habituals en tot el procés de determinació de responsabilitats i pautes d’intervenció. La perspectiva adoptada en aquest text no és estrictament tècnica, econòmica o jurídica. És també una perspectiva política, en el sentit que es tracta d’establir distribució de costos i beneficis a la lògica de construcció de les capacitats de govern en situacions com les ja descrites.This paper explores the dilemmas arising from highly complex situations linked to climate emergencies, which most often confront local and regional governments and demand immediate action. The flash floods of 2024 in Valencia provide a clear illustration, with events of this kind expected to occur with increasing regularity in the future. In these scenarios, the hierarchical structures and fragmented distribution of powers that characterise governmental organisation and operations are ill-suited to adapting to diverse circumstances and mobilising essential resources. Such situations are therefore best understood as complex intergovernmental problems requiring specific governance dynamics. Centralisation and decentralisation emerge as recurring dilemmas when defining responsibilities and setting intervention guidelines. The perspective adopted here is not exclusively technical, economic or legal. It also takes on a political dimension, insofar as it considers the distribution of costs and benefits within the broader process of developing governance capacities to address climate emergencies.En este artículo se presentan los dilemas que plantean las situaciones de gran complejidad vinculadas a las emergencias climáticas y que requieren respuestas inmediatas. Los gobernantes que se encuentran en primera línea son quienes experimentan estas tensiones más a menudo. El caso de la DANA de Valencia de 2024 representa claramente uno de estos momentos. Todo indica que en el futuro los sucesos de este tipo serán frecuentes. En estos escenarios las lógicas jerárquicas y de división competencial que caracterizan las pautas de organización y de actuación de las administraciones públicas no acaban de ayudar a hacer frente a la exigencia de adaptarse a realidades diversas y con la articulación necesaria de recursos. Por eso, este tipo de situaciones se caracteriza como problemas intergubernamentales complejos, situaciones que requieren dinámicas de gobernanza específicas. La centralización y la descentralización son dilemas habituales en todo el proceso para determinar las responsabilidades y las pautas de intervención. La perspectiva adoptada en este texto no es estrictamente técnica, económica o jurídica. Es también una perspectiva política en el sentido de que se trata de establecer la distribución de costes y beneficios en la lógica de la construcción de las capacidades de gobierno en situaciones como las ya descritas
La memoria oral como propuesta metodológica para la reconstrucción geográfica de las inundaciones del 20 de septiembre de 1971 en Olesa de Montserrat
Full text linkLa memòria oral és encara un recurs molt poc utilitzat en l’àmbit de la geografia. És una eina molt valuosa per a la planificació i gestió territorial, perquè aporta una visió més humana del territori i confereix, així, una visió més holística. L’Arxiu Històric Municipal d’Olesa de Montserrat parteix de la memòria oral com a objectiu per a la reconstrucció geogràfica de l’afectació i devastació dels aiguats del setembre de 1971 en aquell municipi. Els resultats d’aquest estudi qualitatiu mitjançant entrevistes a testimonis i supervivents va permetre conferir una exposició i una pel·lícula documental dels aiguats per tal de commemorar els cinquanta anys de la riuada i generar una reflexió en relació als fenòmens meteorològics extrems davant del canvi climàtic.Oral memory remains an underutilised resource in the field of geography. It is a highly valuable tool for territorial planning and management, offering a more human perspective on the landscape and contributing to a more holistic vision. The Municipal Historical Archive of Olesa de Montserrat uses oral memory as a key element in the geographical reconstruction of the impact and devastation caused by the floods of September 1971 in the town of Olesa de Montserrat. The results of this qualitative study, conducted through interviews with witnesses and survivors, led to the creation of an exhibition and a documentary film about the floods, with the aim of commemorating the 50th anniversary of the disaster and encouraging reflection on extreme meteorological phenomena brought by climate change.La memoria oral sigue siendo un recurso poco utilizado en el ámbito de la geografía. Es una herramienta muy valiosa para la planificación y gestión territorial, ya que aporta una visión más humana del territorio y contribuye a una perspectiva más holística. El Archivo Histórico Municipal de Olesa de Montserrat utiliza la memoria oral como herramienta para la reconstrucción geográfica del impacto y la devastación provocada por las inundaciones de septiembre de 1971 en aquel municipio. Los resultados de este estudio cualitativo, basado en entrevistas a testigos y supervivientes, permitieron la creación de una exposición y un documental sobre las inundaciones, con el objetivo de conmemorar los cincuenta años de la riada y generar una reflexión sobre los fenómenos meteorológicos extremos en el contexto del cambio climático
