Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
El liberalismo decimonónico español ante la independencia andorrana
Full text linkL’any 1850 es va signar un conveni sobre el control del contraban entre el Govern d’Espanya i la república dels andorrans. Els cercles liberals més doctrinaris de la cort madrilenya van considerar que la ratificació d’aquest conveni, tot i no ser innovadora, constituïa un reconeixement de facto de la sobirania andorrana i per tal d’impedir-la van impulsar la publicació,
l’any 1851, de l’opuscle intitulat El valle de Andorra, obra del professor Juan Sánchez de la Campa, militant liberal destinat aleshores a Lleida. El pamflet constitueix un recull argumental de naturalesa històrica i jurídica, adreçat a l’arena política, que permet copsar les fal·làcies i contradiccions de l’annexionisme nacionalista espanyol sobre Andorra.In 1850 an agreement was signed between the government of Spain and the Andorran republic on the control of smuggling. The more doctrinaire liberal circles of the Madrid Court considered that the ratification of this agreement, although not novel, constituted a de facto recognition of Andorran sovereignty, and in order to prevent it, they promoted the publication, in 1851, of the pamphlet entitled El valle de Andorra, by professor Juan Sánchez de la
Campa, a liberal activist then stationed in Lleida. The pamphlet presents a collection of historical and legal arguments, aimed at the political arena, which allows us to grasp the fallacies and contradictions of Spanish nationalist annexationism regarding Andorra.En 1850 se firmó un convenio sobre el control del contrabando entre el Gobierno de España y la república de los andorranos. Los círculos liberales más doctrinarios de la corte madrileña consideraron que la ratificación de dicho convenio, a pesar de no ser novedosa, constituía un reconocimiento de facto de la soberanía andorrana y para impedirla impulsaron la publicación, en 1851, del opúsculo titulado El valle de Andorra, obra del profesor Juan Sánchez de la Campa, militante liberal destinado entonces en Lérida. El pamfleto constituye una recopilación argumental de naturaleza histórica y jurídica, dirigida a la arena política, que permite captar las falacias y contradicciones del anexionismo nacionalista español sobre Andorra
Celebrating the 2024 Nobel Prize in Chemistry. Computational prediction: An authentic revolution. Methods for the structural prediction and design of proteins
Full text linkFa aproximadament seixanta-cinc anys la cristal·lografia de raigs X va revelar les primeres estructures terciàries de les proteïnes i evidenciava així la relació entre el plegament i la funció d’aquestes estructures. Des del Premi Nobel d’Anfinsen, el 1972, el gran repte de la biologia estructural ha estat predir l’estructura a partir de la seqüència i, a la inversa, dissenyar seqüències que adoptin una forma determinada. El Premi Nobel de Química del 2024 reconeix David Baker, pels seus mètodes de disseny de proteïnes, i Demis Hassabis i John Jumper, per AlphaFold2 (AF2), una eina capaç de predir l’estructura de les proteïnes amb una precisió elevada, en alguns casos propera a la resolució experimental. Malgrat que AF2 va ser dissenyat per a predir majoritàriament una sola estructura, s’ha vist que, realitzant canvis en els paràmetres inicials, pot proporcionar múltiples estructures, és a dir, diferents conformacions per a una mateixa seqüència d’aminoàcids. El desenvolupament d’aquestes eines basades en la intel·ligència artificial ha promogut el sorgiment i l’aplicació de noves estratègies per al disseny computacional de proteïnes. Tot i els avenços, un dels grans reptes actuals és la predicció computacional de proteïnes amb una elevada activitat catalítica determinada.About 65 years ago, X-ray crystallography revealed the first protein tertiary structures, showing the link between the folding and function of such structures. Since Anfinsen’s 1972 Nobel Prize, a major challenge of structural biology has been to predict a structure from its sequence — and, conversely, to design sequences that adopt a chosen shape. The 2024 Nobel Prize in Chemistry honored David Baker for his methods of computational protein design and Demis Hassabis and John Jumper for Alpha- Fold2, a neural network able to predict the folded structure of proteins with high accuracy, in some cases approaching experimental resolution. Although AF2 was built mainly to predict a single structure, researchers have found that by tweaking its initial parameters AF2 can output multiple structures — that is, several conformations for one same amino-acid sequence. These AI-based tools have boosted the application of artificial intelligence-based strategies for computational protein design. Despite the advances, though, one of today’s major challenges is the accurate computational prediction of proteins with a specific high catalytic activity
Non-canonical DNA structures: From structural building blocks to chemical applications
Full text linkEls àcids nucleics són presents en nombrosos processos biològics i han esdevingut unes peces imprescindibles en el camp biomèdic. A més, les seves aplicacions s’estan expandint cap a noves àrees com la nanotecnologia i el diagnòstic. Moltes d’aquestes aplicacions aprofiten la capacitat dels àcids nucleics per adoptar estructures espacials diverses, algunes de les quals difereixen extraordinàriament de la ben coneguda hèlix doble. El present treball explora aquestes estructures alternatives, conegudes com a no canòniques, destaca les aplicacions que tenen en l’àmbit químic i ofereix una visió general de les investigacions realitzades en aquesta àrea.Nucleic acids are present in numerous biological processes and have become essential parts in the biomedical field. In addition, their applications are expanding into new areas such as nanotechnology and diagnostics. Many of these applications take advantage of the ability of nucleic acids to adopt diverse spatial structures, some of which differ remarkably from the well-known double helix. This article explores these alternative (or non-canonical) structures, highlights their applications in the chemical field and provides an overview of the research carried out in this area
Dissipative self-assembly of redox-responsive supramolecular organic frameworks: Design and synthesis of building blocks
Full text linkEls marcs orgànics supramoleculars (SOF) són materials porosos solubles formats per l’autoassemblatge de blocs de construcció moleculars mitjançant interaccions no covalents. La seva estabilitat estructural en solució els fa especialment atractius per a aplicacions biomèdiques i energètiques. A més, es poden dissenyar per respondre a estímuls externs. En aquest treball es presenta el disseny i la síntesi de nous SOF bicomponents basats en porfirines funcionalitzades amb ferrocè (Fc) i dímers de β-ciclodextrina (β-CD). Aprofitant la naturalesa redox-responsiva de la interacció hoste-convidat β-CD/Fc, es busca controlar temporalment l’autoassemblatge d’aquests sistemes mitjançant el subministrament regulat de combustibles químics redox. Es descriuen la síntesi i la caracterització dels components dels SOF, així com estudis preliminars sobre el seu procés d’assemblatge.Supramolecular organic frameworks (SOFs) are soluble porous materials formed via the self-assembly of molecular building blocks by noncovalent interactions. Their structural stability in solution makes them especially suitable for biomedical and energy-related applications. Additionally, they can be designed to respond to external stimuli. Here, we present the design and synthesis of novel bicomponent SOFs based on ferrocene (Fc)-functionalized porphyrins and β-cyclodextrin (β-CD) dimers. By leveraging the redox-responsive nature of the β-CD/Fc host-guest interaction, the goal is to achieve temporal control over the self-assembly of these systems by controlled supply of redox chemical fuels. We report on the synthesis and characterization of the SOF components, along with preliminary studies of their assembly behavior
La veguería de Tortosa entre los reinos de Aragón y Valencia (1706-1716/1718)
Full text linkPocs mesos després d’esclatar la Guerra de Successió a la Corona espanyola, la reina governadora decideix segregar de Catalunya els territoris de l’antiga vegueria de Tortosa i bona part dels de la de Lleida (31 de maig de 1706) per a cedir-los al regne d’Aragó; l’objectiu és assegurar
la fidelitat al seu espòs, Felip V d’Anjou. I, ja ocupades Tortosa i la seva vegueria, el rei ordena que, des d’aleshores fins que no es disposi una altra cosa i no es domini tot el Principat, sigui la Reial Cancelleria de València la que atengui els recursos d’apel·lació i altres qüestions
que afectin actes dels jutjats i de les institucions tortosines (25 de maig de 1709). Conquerida Barcelona (11 de setembre de 1714), successivament en diferents disposicions dictades entre 1715 i 1718 s’acorda reintegrar aquells territoris de la ja extingida vegueria de Tortosa al Principat de Catalunya i subjectar-los a la jurisdicció de la seva nova Reial Audiència.A few months after the start of the War of the Spanish Succession, the Queen Governor decided to separate from Catalonia the territories of the old vegueria of Tortosa and a good part of those of Lleida (May 31, 1706) to cede them to the Kingdom of Aragon; the objective
was to guarantee loyalty to her husband, Philip V of Anjou. Once Tortosa and its vegueria were occupied, the King ordered that, until another decision was made and the entire Principality was under his control, the Royal Chancery of Valencia would be in charge of appeals
and other matters related to the acts of the courts and institutions of Tortosa (May 25, 1709). After the conquest of Barcelona (September 11, 1714), various regulations enacted between 1715 and 1718 decided to reintegrate the territories of the ancient vegueria de Tortosa into
the Principality of Catalonia and submit them to the jurisdiction of its new Royal Audience.A los pocos meses de estallar la Guerra de Sucesión a la Corona española, la reina gobernadora decide segregar de Cataluña los territorios de la antigua veguería de Tortosa y buena parte de los de la de Lérida (31 de mayo de 1706) para cederlos al reino de Aragón; el objetivo es asegurar la fidelidad a su esposo, Felipe V de Anjou. Y, ya ocupadas Tortosa y su veguería, el rey ordena que, desde entonces hasta que no se disponga otra cosa y no se domine todo el
Principado, sea la Real Cancillería de Valencia la que atienda los recursos de apelación y otras cuestiones afectantes a actos de los juzgados y de las instituciones tortosinas (25 de mayo de 1709). Conquistada Barcelona (11 de septiembre de 1714), sucesivamente en diferentes
disposiciones dictadas entre 1715 y 1718 se acuerda reintegrar aquellos territorios de la ya extinguida veguería de Tortosa al Principado de Cataluña y sujetarlos a la jurisdicción de su nueva Real Audiencia
Electronic correlation analysis using intracule functions
Full text linkAquest treball explora la correlació electrònica, un concepte fonamental en l’anàlisi de les aproximacions que s’empren en mecànica quàntica per fer simulacions de processos químics. La correlació electrònica afecta tots els observables físics, i entendre aquest concepte és cabdal per poder realitzar simulacions cada cop més realistes. Per tal d’estudiar la correlació electrònica presentem la densitat de parells, que conté informació explícita sobre la interacció entre dues partícules. La densitat de parells, però, té la complicació d’estar definida en un espai de vuit dimensions i la seva anàlisi directa esdevé molt feixuga tant de calcular com d’interpretar. Per aquesta raó, introduïm el concepte forat de McWeeny, que fixa la posició d’un electró, i el concepte funció intracular, que porta a la definició del forat de Coulson. Ambdós mètodes redueixen la dimensionalitat del problema i ofereixen un dibuix intuïtiu de la correlació electrònica, que analitzem en sistemes model. No obstant això, l’estudi s’acaba centrant en la descomposició del forat de Coulomb, que té l’avantatge de reduir a una les dimensions que cal estudiar i ofereix una relació directa amb un component de l’energia del sistema. Finalment, presentem un sistema model de la molècula d’hidrogen que el lector pot analitzar d’una manera exacta. Aquest marc conceptual permet aprofundir en la comprensió de la correlació electrònica i contribuir al desenvolupament de mètodes d’estructura electrònica que possibilitin fer simulacions més acurades.This study explores electronic correlation, a fundamental concept for analyzing the approximations used in quantum mechanics to simulate chemical processes. Electronic correlation affects all physical observables, and understanding this concept is key to enabling increasingly realistic simulations. To study electronic correlation, we present the pair density, which contains explicit information about the interaction between two particles. However, the pair density is defined in an eight-dimensional space, and its direct analysis is computationally demanding and difficult to interpret. For this reason, we introduce the concept of the McWeeny hole, which fixes the position of one electron, and the concept of the intracule function, which leads to the definition of the Coulson hole. Both methods reduce the dimensionality of the problem and offer an intuitive picture of electronic correlation, which we analyze in model systems. However, we ultimately focus the study on the decomposition of the Coulomb hole, which has the advantage of reducing the analysis to a single dimension and offers a direct connection to a component of the system’s energy. Lastly, we present a model system based on the hydrogen molecule that the reader can analyze exactly. This conceptual framework allows for a deeper understanding of electronic correlation and contributes to the development of electronic structure methods that enable more accurate simulations