Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Centros y periferias en la historia del derecho: III Congreso de la Sociedad Española de Historia del Derecho, edició a cura de Miguel Ángel Bermejo et al.
Full text linkLa historiografía jurídica ante el siglo XX: IV Congreso de la Sociedad Española de Historia del derecho, edició a cura de Miguel Ángel Bermejo et al.
Full text linkDirect and asymmetric C–C bond-forming reactions catalyzed by chiral Ni(II) complexes
Full text linkEl desenvolupament de mètodes directes, estereoselectius i catalítics per a la formació d’enllaços C–C és un dels grans reptes de la química orgànica moderna. En aquest context, els enolats quirals de Ni(II) derivats de tioimides han demostrat ser uns reactius molt eficients en reaccions d’alquilació, aldòliques i d’addició conjugada. Aquest article recull les aportacions recents del nostre grup en aquest camp i posa en relleu la utilitat sintètica dels productes obtinguts, que s’han aplicat amb èxit a la síntesi de compostos bioactius com la lacosamida o el tapentadol.The development of direct, stereoselective, and catalytic methods for C–C bond formation is one of the major challenges in modern organic chemistry. In this context, chiral Ni(II) enolates derived from thioimides have emerged as highly efficientreagents in alkylation, aldol, and conjugate addition reactions. This article presents our group’s recent contributions in this area and highlights the synthetic utility of the resulting products, which have been successfully applied to the synthesis of bioactive compounds such as lacosamide or tapentadol
Aspectos culturales y de pensamiento jurídico en torno a la motivación de las sentencias (Corona de Aragón, siglos XIV-XVII)
Full text linkEn el present treball estudiarem alguns aspectes culturals i de pensament jurídic relatius a la motivació de les sentències a la Corona d’Aragó, especialment a Catalunya, en la baixa edat mitjana i l’alta edat moderna (segles XIV-XVII). En primer lloc, contextualitzarem la disposició de dret propi català que declarà l’obligació de motivar les sentències. En segon lloc, a partir d’una aproximació al pensament escolàstic d’Ausiàs March, plantejarem una introducció cultural a la motivació de les sentències a la Corona d’Aragó. En tercer lloc, examinarem la motivació de les sentències en el marc de la cultura iuscèntrica catalanoaragonesa. Ens centrarem en l’exegesi de la Sentència de la Reial Audiència de la Corona d’Aragó del 2 d’abril
de 1372 i d’una conclusió de la Reial Audiència de Catalunya del 6 d’abril de 1500. En quart lloc, enunciarem algunes de les implicacions de la motivació de les sentències per a l’officium iudicis. Finalment, proposarem una anàlisi preliminar de l’adaptació, en forma «correctiva», de la doctrina del dret comú relativa a l’expressio causae in sententia en el dret propi i en l’estil judicial catalans.This paper examines certain cultural and legal thought dimensions of judicial reasoning in the Crown of Aragon, with particular emphasis on Catalonia during the late Middle Ages and the early modern period (14th-17th centuries). We begin by contextualising the provision
of Catalan ius proprium that declared the obligation of royal judges to provide reasons for their decisions. We proceed with a cultural introduction to judicial reasoning in the Crown of Aragon, drawing on the scholastic thought of the Valencian poet Ausiàs March. Next, we explore judicial reasoning within the framework of the Catalan-Aragonese iuscentric legal culture. Our analysis focuses on the exegesis of a judgment issued by the Royal Audience of
the Crown of Aragon (2 April 1372), as well as a conclusion produced by the early modern Royal Audience of Catalonia (6 April 1500). We then outline several implications of judicial reasoning for the officium iudicis. Finally, we propose a preliminary analysis of the «corrective» adaptation of the ius commune doctrine of expressio causae in sententia in the context of Catalan law and judicial practice.En el presente trabajo estudiaremos algunos aspectos culturales y de pensamiento jurídico relativos a la motivación de las sentencias en la Corona de Aragón, especialmente en Cataluña, en la baja edad media y en la alta edad moderna (siglos XIV-XVII). En primer lugar, contextualizaremos la disposición de derecho propio catalán que declaró la obligación de motivar
las sentencias. En segundo lugar, a partir de una aproximación al pensamiento escolástico de Ausiàs March, plantearemos una introducción cultural a la motivación de las sentencias en la Corona de Aragón. En tercer lugar, examinaremos la motivación de las sentencias en el marco de la cultura iuscéntrica catalano-aragonesa. Nos centraremos en la exégesis de la Sentencia de la Real Audiencia de la Corona de Aragón de 2 de abril de 1372 y de una conclusión
de la Real Audiencia de Cataluña de 6 de abril de 1500. En cuarto lugar, enunciaremos algunas de las implicaciones de la motivación de las sentencias para el officium iudicis. Finalmente, propondremos un análisis preliminar de la adaptación, en forma «correctiva», de la doctrina del derecho común relativa a la expressio causae in sententia en el derecho propio y en el estilo
judicial catalanes
El cas de Catalunya: Apel·lació a les Nacions Unides (1945) / The case of Catalonia: Appeal to the United Nations (1945) / El caso de Cataluña: Apelación a las Naciones Unidas (1945), edició a cura d’Andreu Marfull Pujadas
Full text linkFrancisco Paradaltas y Pintó: Un reformista barcelonés ante la moneda española del siglo XIX, d’Albert Estrada-Rius
Full text linkEl municipio en Cataluña, desde los orígenes medievales hasta las revoluciones liberales
Full text linkAquest article fa una síntesi històrica de la institució municipal catalana des dels seus orígens al segle XIII tot tenint en compte prèviament els seus precedents. Continua amb el municipi borbònic introduït per la Nova Planta de la Reial Audiència de Catalunya el 1716 (arran de la victòria filipista en la Guerra de Successió a la Corona espanyola) i arriba fins al segle XIX, amb les revolucions liberals i els seus efectes també en l’ordre juridicoinstitucional. S’examinen la composició i l’organització del municipi en cada període històric, amb les seves peculiaritats.This article makes an historical synthesis of the Catalan municipal institution from its origins in the 13th century taking into account its precedents. It continues with the Bourbon municipality introduced following the New Plan of the Royal Court of Catalonia in 1716 (following the Philippian victory in the War of Succession to the Spanish Crown) and reaches up to the 19th century, with the liberal revolutions and their effects also on the legal-institutional order. Its composition and organization in each historical period, with its peculiarities, are examined.Este artículo hace una síntesis histórica de la institución municipal catalana desde sus orígenes en el siglo XIII teniendo en cuenta previamente sus precedentes. Continua con el municipio borbónico introducido por la Nueva Planta de la Real Audiencia de Cataluña en 1716 (a raíz de la victoria felipista en la Guerra de Sucesión a la Corona española) y llega hasta el siglo XIX, con las revoluciones liberales y sus efectos también en el orden jurídicoinstitucional. Se examinan la composición y organización del municipio en cada período histórico,
con sus peculiaridades
