Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Dynamic combinatorial chemistry as an instrument for developing heparin antidotes
La química combinatòria dinàmica es una aproximació útil per a la identificació de lligands que s’uneixen a objectius complexos i amb una estructura difícil de determinar. Les macromolècules anàlogues a l’heparina són àmpliament utilitzades als hospitals com a medicaments anticoagulants. Tanmateix, la recerca d’antídots de l’heparina basats en molècules petites per a controlar la coagulació sanguínia encara és una tasca desafiant degut a les propietats fisicoquímiques peculiars d’aquest polisacàrid aniònic. Aquest article presenta un compendi dels esforços que hem dut a terme per aplicar la química combinatòria dinàmica amb vista a la identificació de lligands que s’uneixen a l’heparina formats a partir de blocs de construcció extremament simples, la seva posterior optimització perquè actuïn com a vertaders antídots de l’heparina i l’exploració final de la seva activitat contra tot el ventall d’heparinoids.Dynamic combinatorial chemistry is a useful approach to the identification of ligands to complex and structure-elusive targets. Heparin-like macromolecules are widely used in hospitals as anticoagulant drugs. However, the search for heparin antidotes based on small molecules to control blood coagulation still remains a challenging task due to the peculiar physicochemical properties of this anionic polysaccharide. This article presents a compendium of our efforts to apply dynamic combinatorial chemistry in order to identify ligands to heparin assembled from extremely simple building blocks; to optimize them subsequently in order for them to act as true heparin antidotes; and finally to explore their activity against the full range of heparinoids
Public Presence and Social Commitment of the History of Education. Past, Present and Future
Protagonista Jove awards, a non-academic literary canon
Aquest estudi examina el patró narratològic de les lectures aspirants als premis literaris Protagonista Jove durant el lapse 2010-2020. S’identifiquen confluències i desavinences argumentals entre el corpus de lectures finalistes seleccionat amb antelació per una comissió d’experts i la relació final de llibres premiats per un jurat de base popular, conformat en exclusiva per lectors adolescents amb franges d’edat entre 13-14 i 15-16 anys. Aquesta comparativa pretén dilucidar l’ascendència real del lector destinatari, emissor del veredicte d’aquest certamen, pel que fa a la constitució d’un hipotètic cànon literari juvenil no acadèmic, preconitzat per una concatenació multifactorial d’indicadors: temàtica, trama, temps, espai, arquetips, etc. Els resultats s’obtenen en confrontar els paràmetres discursius habituals de les lectures candidates amb els de les lectures al remat premiades. La dimensió d’aquest paradigmàtic guardó literari en català permet establir indicis sòlids de traçabilitat entorn d’un cànon allunyat de l’academicisme, atesa la disparitat de parers entre mediadors especialistes i lectors.This article examines the narrative model of the publications aspiring to the Protagonista Jove literary awards during the period 2010-2020. There are points of agreement and disagreement between the corpus of prize-winning books selected in advance by a specially created commission of experts and the books that were voted for by a popular jury, composed exclusively of teenage readers aged 13-14 and 15-16. This comparison is an attempt to elucidate the background of the target readers forming the jury in this competition with a view to the constitution of a hypothetical non-academic youth literary canon on the basis of a multifactorial list of indicators: theme, plot, time, space, archetypes, etc. The results are obtained by comparing the usual discourse parameters of the stories presented by the candidates with those of the winners. The size of this paradigmatic literary award in Catalan makes it possible to establish solid indications of traceability involving a canon removed from academic criteria, given the disparity of opinions between the specialist mediators and other readers
Presentació del Petit atles lingüístic de la Vall d’Aran (Barcelona, 29 de novembre de 2023)
Primer festival de les variants dialectals de la llengua catalana «Posa-hi tu l’accent» (Espluga de Francolí, 27, 28 i 29 de setembre del 2024)
En el derecho catalán, ¿sería preciso (y, si procede, ¿cómo?) el arrendamiento de bienes con elementos digitales?
La finalitat d’aquest comentari és analitzar si el dret europeu regula el contracte d’arrendament de béns amb elements digitals i, en concret, si ho fa a propòsit de la conformitat del bé al contracte. La naturalesa digital d’un dels components d’aquest tipus de bé mixt mena fins a la Directiva (UE) 2019/770, relativa al subministrament de continguts i serveis digitals. Al seu torn, la naturalesa duradora i continuada de la prestació compromesa per qui és arrendador permet concloure que aquells components es regeixen per les regles relatives al subministrament continuat. Cal valorar si en el dret català, a les portes d’una regulació pròpia en matèria del contracte d’arrendament, aquest règim està ben travat.The purpose of the comment is to analyze if the European law imposes any certain regulation regarding the leasing of goods with digital elements, in particular, about conformity of theses goods with de contract. The digital nature of one of the components of this kind of mixed goods justify the application of Directive (UE) 2019/770, concerning supply of digital content and digital services. In addition, the rules relating to continuous supply must be applied because of the continuous lessor’s obligation. At last, the comment assesses whether in Catalan law, becaming new rules about lease of goods, the regulation leads to the application of the internal rules that have incorporated Directive 2019/770 into domestic law.La finalidad de este comentario es analizar si el derecho europeo regula el contrato de arrendamiento de bienes con elementos digitales y, en particular, si lo hace a propósito de la conformidad de tales bienes al contrato. La naturaleza digital de uno de los componentes del bien mixto permite reconducir el negocio hasta la Directiva (UE) 2019/770, relativa al suministro de contenidos y servicios digitales. A su vez, la naturaleza duradera y continuadade la prestación comprometida por el arrendador sugiere que tales componentes se rigen por las reglas relativas al suministro continuo. Procede valorar si en el derecho catalán, avecinándose una regulación propia en materia del contrato de arrendamiento, este régimen está bien trabado