Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Rational points on elliptic curves
No full textLes corbes el·líptiques són un dels objectes més estudiats en teoria de nombres actualment. Es escriuen per equacions cúbiques i allò que les distingeix de la resta de corbes—i les fa tan fascinants—és l’estructura algebraica tan rica que presenta el conjunt de les seves solucions. Aquest article té com a objectiu explicar què són les corbes el.líptiques i explorar algunes de les seves propietats més importants, que sovint es troben entre els resultats més rellevants de les matemàtiques dels segles XX i XXI, així com algunes de les conjectures encara obertes i que guien gran part de la recerca actual. Per situar-les en un context històric i conceptual més ampli, les presentem com un cas particular d’equacions diofàntiques, un tema fonamental i transversal dins la teoria de nombres.Elliptic curves are currently among the most extensively studied objects in number theory. They can be described by cubic equations in two variables, but what sets them apart – and makes them fascinating – is the rich algebraic structure exhibited by their solutions. The aim of this article is to explain what elliptic curves are and to explore their most significant properties, some of which rank among the most important results in 20th- and 21st-century mathematics. We will also discuss several open conjectures that continue to shape current research. To place elliptic curves within a broader historical and conceptual context, we present them as a specific class of Diophantine equations – a recurrent and central theme in number theory
El proyecto de una universidad radiada en Barcelona a comienzos del siglo XX
No full textDurant els anys vint i trenta del segle XX, la Universitat de Barcelona va implementar una sèrie de reformes a la recerca de la modernització d’estructures i l’acostament a les necessitats d’una societat en procés de transformació. Una de les innovacions més cridaneres va ser l’intent d’introducció de la radiodifusió com a mitjà educatiu. Un fenomen singular, amb referents europeus i iberoamericans, que arribava gairebé al compàs de la dotació de les primeres llicències per a la creació de les primigènies emissores de ràdio a Espanya. En aquest treball ens centrarem en el rastreig i anàlisi de la informació disponible sobre la coneguda com a universitat radiada de Barcelona, en un intent per reconstruir la seva història. Com a fonts utilitzarem el repositori digital de la Universitat de Barcelona i retalls de premsa de La Vanguardia, El Debate, El Día Gráfico, La Correspondencia de Valencia, Diario de la Marina: periódico oficial del apostadero de La Habana, La Batalla o Nova Iberia, entre altres. Entre les principals conclusions aconseguides, s’albira un clar objectiu de projecció social, perquè la universitat —per mitjà de la cultura i la producció intel·lectual— beneficiï el conjunt de la societat. Un procés de cerca d’una universitat més social, compromesa, amb un servei públic i preocupada per alguna cosa més que per les seves funcions clàssiques i genuïnes.During the 1920s and 1930s, the University of Barcelona implemented a series of reforms aimed at modernising its structures and aligning them with the needs of a society undergoing transformation. One of the most striking innovations was the attempt to introduce radio broadcasting as an educational medium. This was a unique phenomenon, with European and Latin American precedents, which emerged almost simultaneously with the granting of the first licences for the establishment of the earliest radio stations in Spain. In this paper, we will focus on exploring and analysing the available information on what is known as the radio university of Barcelona, in an attempt to retrace its history. We will use sources such as the digital repository of the University of Barcelona and press clippings from La Vanguardia, El Debate, El Día Gráfico, La Correspondencia de Valencia, Diario de la Marina: periódico oficial del apostadero de La Habana, La Batalla, and Nova Iberia, among others. Among the main conclusions reached, a clear objective of social outreach becomes evident, as the university—through culture and intellectual production—aims to benefit society as a whole. This reflects a search for a more socially committed university, with a public service mission and concerned with more than just its traditional and inherent functions.Durante los años veinte y treinta del siglo XX, la Universidad de Barcelona implementó una serie de reformas en busca de la modernización de estructuras y el acercamiento a las necesidades de una sociedad en proceso de transformación. Una de las innovaciones más llamativas fue el intento de introducción de la radiodifusión como medio educativo. Un fenómeno singular, con referentes europeos e iberoamericanos, que llegaba casi al compás de la dotación de las primeras licencias para la creación de las primigenias emisoras de radio en España. En este trabajo nos centraremos en el rastreo y análisis de la información disponible sobre la conocida como universidad radiada de Barcelona, en un intento por reconstruir su historia. Como fuentes manejaremos el repositorio digital de la Universidad de Barcelona y recortes de prensa de La Vanguardia, El Debate, El Día Gráfico, La Correspondencia de Valencia, Diario de la Marina: periódico oficial del apostadero de La Habana, La Batalla o Nova Iberia, entre otros. Entre las principales conclusiones alcanzadas, se vislumbra un claro objetivo de proyección social, para que la universidad —por medio de la cultura y la producción intelectual— beneficie al conjunto de la sociedad. Un proceso de búsqueda de una universidad más social, comprometida, con un servicio público y preocupada por algo más que por sus funciones clásicas y genuinas
La historiografía de la Universidad del Estudio General de Barcelona
Full text linkAquest article ofereix una revisió de la historiografia de la Universitat de l’Estudi General de Barcelona, exposant les principals obres que han tractat la història de la institució en particular, així com les aportacions de la historiografia de les universitats catalanes en general. L’article actualitza la bibliografia publicada sobre l’objecte d’estudi durant els darrers vint anys i reflexiona sobre l’estat de la investigació.This article offers a review of the historiography of the University of the Estudi General of Barcelona, presenting the main works that have addressed the history of the institution in particular, as well as the contributions of the historiography of Catalan universities in general. The article updates the bibliography published on the subject of study over the past twenty years and reflects on the state of research.Este artículo ofrece una revisión de la historiografía de la Universidad del Estudio General de Barcelona, exponiendo las principales obras que han tratado la historia de la institución en particular, así como las aportaciones de la historiografía de las universidades catalanas en general. El artículo actualiza la bibliografía publicada sobre el objeto de estudio en los últimos veinte años y reflexiona sobre el estado de la investigación
Vix Bene Gotholana Notata Manu? Sis segles d’Heroides en català
Full text linkThis paper offers an overall review of all Catalan translations of Ovid’s Heroides. The first part is devoted to the three main, complete versions: the medieval rendering by Guillem Nicolau (ap. Pujol 2018), the «Noucentista» version by Adela Maria Trepat and Anna Maria de Saavedra (1927) and the recent one
by Esther Artigas (2021). The main goal is to illustrate how these translators have tackled different interpretative and textual difficulties (namely, 1.1-2,
4.1-2, 13.1-2 and 7.85). The second part presents an ad hoc treatment of the two remaining, partial versions: the baroque recreation of three epistles by Agustí Eura (ap. Valsalobre 2002) and the misleading translation of the individual heroides by Adriana Beltran del Río (2020a)
Competencia de razonamiento matemático: percepciones iniciales de estudiantes de secundaria y bachillerato
No full textL’estudi avalua les percepcions inicials de l’alumnat sobre diversos tipus de raonament, amb l’objectiu de determinar-ne la comprensió i d’avaluar la capacitat per distingir entre verificacions empíriques i demostracions genèriques. La mostra inclou 28 alumnes de segona ensenyança i 41 de batxillerat, distribuïts en quatre grups heterogenis (dos de cada nivell), tots sense formació prèvia en demostracions. Els participants van realitzar una prova en què havien de valorar diferents raonaments donats per a una mateixa propietat i, posteriorment, demostrar una propietat similar. Els resultats mostren que l’alumnat de batxillerat reconeix millor les limitacions del raonament empíric i mostra una major inclinació cap a l’àlgebra, mentre que a segona ensenyança tendeix a preferir raonaments basats en la verificació empírica amb exemples. També es detecta una diferència significativa entre la percepció de comprensió i la capacitat d’aplicar el raonament a propietats similars. A més, gairebé tot l’alumnat presenta dificultats per formular una demostració acceptable, amb errors tant en l’ús de l’àlgebra com en la comprensió dels conceptes implicats. Aquests resultats indiquen la necessitat de treballar la comprensió de representacions visuals i d’ajudar l’alumnat a centrar-se en les característiques generals dels exemples genèrics per millorar la seva capacitat de comprendre les demostracions.This study evaluates students’ initial perceptions of various types of reasoning, with the aim to determine whether they understand these concepts and to assess their ability to distinguish between empirical verifications and generic demonstrations. The sample includes 28 lower secondary school students and 41 upper secondary school students, distributed into four heterogeneous groups (two from each level), none with any prior training in demonstrations. The participants took a test in which they had to evaluate different reasonings provided for the same property and then demonstrate a similar property. The results show that upper secondary school students are better at recognizing the limitations of empirical reasoning and show a greater inclination towards algebra, while lower secondary school students tend to prefer reasoning based on empirical verification through examples. A significant difference is also detected between perceived understanding and the ability to apply reasoning to a similar property. Additionally, nearly all students face difficulties in formulating an acceptable demonstration, making errors in both the use of algebra and the understanding of the underlying concepts. These results indicate a need to work on the understanding of visual representations and to help students focus on the general characteristics of generic examples in order to enhance their capacity to comprehend demonstrations.El estudio presentado evalúa las percepciones iniciales de los estudiantes sobre varios tipos de razonamiento, con el objetivo de determinar si comprenden estos conceptos y evaluar su capacidad para distinguir entre verificaciones empíricas y demostraciones genéricas. La muestra incluye a 28 estudiantes de secundaria básica y 41 estudiantes de bachillerato, todos sin formación previa en demostraciones. Los resultados muestran que los estudiantes de bachillerato reconocen mejor las limitaciones del razonamiento empírico y exhiben una mayor inclinación hacia el álgebra, mientras que los estudiantes de secundaria básica tienden a preferir el razonamiento basado en verificaciones empíricas a través de ejemplos. También se detecta una diferencia significativa entre la comprensión percibida y la capacidad de aplicar el razonamiento a una propiedad similar. Además, casi todos los estudiantes enfrentan dificultades para formular una demostración aceptable, cometiendo errores tanto en el uso del álgebra como en la comprensión de los conceptos subyacentes. Estos resultados indican la necesidad de trabajar en la comprensión de representaciones visuales y de ayudar a los estudiantes a enfocarse en las características generales de los ejemplos genéricos para mejorar su capacidad de comprender demostraciones
Automotivación para el bienestar y bien vivir en la educación
No full textL’article segueix una tradició de psicopedagogia positiva i humanista. No se centra només en l’obtenció de l’èxit acadèmic. L’enfocament positiu inclou la cerca del benestar personal dels educands. També es vol relacionar amb la pràctica del benviure ètic tal com s’interpreta a les cultures originàries andines. Per obtenir aquests objectius, un mitjà és la motivació i sobretot l’automotivació dels estudiants. S’estudien els factors del benestar i es presenten visions diverses tot seguint un mètode de recerca comparatiu. Consegüentment, s’elabora una aportació útil per motivar els estudiants de secundària, batxillerat i universitaris dels primers cursos. La fonamentació teòrica combina filosofia i, sobretot, la psicopedagogia d’autors com Frankl, Maslow, Albrecht, Seligman i Ryff, entre altres. Es tracta d’una formulació pràctica que no entén l’èxit i el benestar com un resultat individual. Més aviat s’interpreta com un procés en el qual han intervingut diferents factors. Pretén també influir en la comunitat de forma responsable. No es veuen l’èxit ni el benestar com a resultat que només obtenen uns pocs estudiants selectes, sinó com a valor que ha de poder arribar a tothom i projectar-se al llarg d’una vida significativa gràcies a l’automotivació que preveu els factors seleccionats.This paper follows a tradition of positive humanistic psychopedagogy. It does not only focus on achieving academic success. The positive approach includes the search for the personal well-being of learners and also seeks to relate to the practice of ethical wellbeing as interpreted by the indigenous Andean cultures. One means to achieve these objectives is the motivation and, above all, the self-motivation of students. In this paper, the factors of well-being are studied and different visions are presented following a comparative research method. A useful contribution is developed to motivate secondary-school and university students in the first course years. The theoretical foundation combines philosophy and, especially, the psychopedagogy of authors such as Frankl, Maslow, Albrecht, Seligman and Ryff, among others. It is a practical formulation that does not look upon success and well-being as an individual result. Rather, they are construed as a process in which different factors intervene. It also aims to influence the community in a responsible way. Success and well-being are not seen as a result achieved by just a select few students, but as a value that should pertain to everyone and endure throughout a meaningful life thanks to a self-motivation that contemplates the selected well-being factors.Este artículo se enmarca en la tradición psicopedagógica positiva y humanista. No solo se enfoca en lograr el éxito académico. La visión positiva incluye la búsqueda del bienestar personal de los alumnos. También quiere relacionarse con la práctica del bien vivir ético. Para conseguir estos objetivos, uno de los medios principales es la motivación y sobre todo la automotivación de los alumnos. En el trabajo se estudian los factores del bienestar y se presentan comparativamente diferentes visiones. Se presenta una contribución útil para motivar a los estudiantes de secundaria y universitarios en los primeros años. La fundamentación teórica combina la filosofía y en especial la psicopedagogía de autores como Frankl, Maslow, Albrecht, Seligman y Ryff, entre otros. Es una formulación práctica que no entiende el éxito y el bienestar como un resultado individual. Más bien, se interpreta como un proceso en el que han intervenido diferentes factores. También tiene como objetivo influir en la comunidad de manera responsable. El éxito y el bienestar no son vistos como un resultado que solo obtienen unos pocos estudiantes selectos, sino como un valor que ha de poder llegar a todos y proyectarse a lo largo de una vida significativa gracias a una automotivación que contemple los factores seleccionados
The use of Catalan in papers published in Revista d’Innovació i Recerca en Educació: A critical analysis
Full text linkL’ús del català en la publicació científica és essencial per mantenir la diversitat lingüística i preservar les llengües minoritàries. Publicar en català, especialment en àmbits com la innovació i la recerca educativa, com fa la Revista d’Innovació i Recerca en Educació (REIRE) de la Universitat de Barcelona, ofereix avantatges com la connexió amb la comunitat local i la normalització del català en la ciència. L’objectiu d’aquest article és explorar els avantatges i reptes de publicar en català, especialment en el camp de la innovació i la recerca en educació, descriure com ha evolucionat la freqüència del seu ús i discutir algunes possibles propostes.Des del 2008, REIRE ha publicat 300 articles, amb un 22 % en català. Tot i una tendència negativa en l’ús del català des del 2012 en aquesta revista, hi ha hagut repunts puntuals que indiquen un interès continuat per part dels autors.
Per revertir aquesta situació, és necessari promoure estratègies de suport institucional per augmentar la presència del català en la publicació científica, incloent-hi, per exemple, l’ús de traducció automàtica per millorar l’accessibilitat i la visibilitat internacionals, tot i la limitació en la precisió de la traducció, especialment pel que fa al context cultural.The use of Catalan in scientific publications is essential for the maintenance of lingüístic diversity and the preservation of minority languages. Publishing in Catalan, especially in such fields as educational innovation and research, just as is done by Revista d’Innovació i Recerca en Educació (REIRE, Journal of Educational Innovation and Research) of the University of Barcelona (UB), offers such advantages as connecting with the localcommunity and normalising the Catalan language in science. The aims of this article are to explore the advantages and challenges of publishing in Catalan, especially in the field of educational innovation and research; to describe how the frequency of use of Catalan has evolved; and to discuss some possible proposals.
Since 2008, REIRE has published 300 articles, 22% of which in Catalan. Despite a negative trend in the use of Catalan in this journal since 2012, there have been ocasional increases, indicating continued interest from authors.
To reverse this situation, it is necessary to promote institutional support strategies for increasing the presence of Catalan in scientific publications. These strategies include, for example, the use of automatic translation to improve accessibility and International visibility, despite the limitations in translation accuracy, especially with respect to cultural context
Identificar i classificar materials
Full text linkEn aquest article es reprodueixen íntegrament els materials de la secció «Traça i Enginy», dedicada a la identificació i la classificació de materials, del llibre de la matèria de tecnologia de segon d?ESO, editat i publicat per Castellnou Edicions el 2007. En concret, es recull una clau dicotòmica per a la identificació pràctica general de materials diversos, un element excepcional i únic. És un exemple de la capacitat d?observació, síntesi, experimentació i didàctica de Marc Boada Ferrer, fruit de la seva experiència i, sobretot, de la curiositat pels materials i la natura, un dels eixos del seu recorregut vital, intel·lectual i professional