Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Las medidas civiles de protección de hijos e hijas de mujeres víctimas de violencia machista
Full text linkLa reforma del Codi civil de Catalunya del 2021 ha reduït el catàleg de mesures que es
poden adoptar en relació amb els fills i filles de dones víctimes de violència masclista. La prohibició
de la guarda compartida en aquests casos no és una novetat, però sí que ho és la introducció
del criteri, amb caràcter general, de la no atribució d’un règim d’estades, comunicació
i relació entre els menors i el progenitor maltractador de la mare, que només es podrà acordar
de manera excepcional. Aquest treball examina el recorregut normatiu de les mesures civils en
relació amb els menors quan hi ha violència masclista contra la seva mare, i la seva aplicació
pels tribunals. Finalment, s’analitza la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 106/2022,
ja que, encara que afecta el dret espanyol, i no el català, posa de manifest que la interpretació
de les normes pot desfer els esforços legislatius tendents a protegir els menors quan hi ha violència
masclista contra la mare.The 2021 reform of the Catalan Civil Code has reduced the catalog of measures that can
be adopted in relation to the children of victims of gender violence. The prohibition of shared
custody in these cases is not a novelty; the novelty lies in the introduction of a general rule
that prevents contact between the children and the father who commits gender-based violence
against their mother; contact will only be possible in exceptional cases. This paper examines
the regulatory pathway of civil measures in relation to minors when there is gender-based
violence against their mother, and their application by the courts. Finally, the judgement by
the Spanish Constitutional Court 106/2022 will be analyzed because, even though it affects
Spanish law and not Catalan law, it shows that the way certain provisions are interpreted
may undo all legislative efforts aimed at the protection of minors in the field of gender-based
violence against their mother.La reforma del Código civil de Cataluña de 2021 ha reducido el catálogo de medidas que
se pueden adoptar en relación con los hijos e hijas de mujeres víctimas de violencia machista. La prohibición de la guarda compartida en estos casos no es una novedad, pero sí lo es la
introducción del criterio, con carácter general, de no atribución de un régimen de estancias,
comunicación y relación entre los menores y el progenitor maltratador de la madre, que solo
se podrá acordar de manera excepcional. Este trabajo examina el recorrido normativo de las
medidas civiles en relación con los menores cuando hay violencia machista contra su madre, y
su aplicación por los tribunales. Finalmente, se analiza la STC 106/2022, ya que, aunque afecta
al derecho español, y no al catalán, pone de manifiesto que la interpretación de las normas
puede deshacer los esfuerzos legislativos tendentes a la protección de los menores cuando hay
violencia machista contra la madre
Lengua catalana y contratación en el derecho privado catalán
Full text linkEl treball situa la llengua catalana en l’àmbit del dret privat i, en concret, en el del dret
civil català de contractes. Per una banda, s’analitza la naturalesa jurídica de les normes que
o bé atorguen als consumidors determinats drets lingüístics o bé imposen als professionals
concrets deures igualment lingüístics, a fi d’esbrinar si les dites normes permeten formular
pretensions jurídiques privades. Per l’altra, es fa valer la competència del legislador català per
a incorporar directives europees i, a la seva empara, imposar requisits lingüístics en català en
aquells casos en què el text europeu no exigeix que ho siguin en alguna de les llengües oficials
de la Unió Europea. En darrer terme, s’estudia fins a quin punt l’ús de la llengua catalana
esdevé un requisit de la conformitat de la prestació satisfeta, especialment en aquells casos en
què l’ús del català actua com a reclam publicitari.The comment places the Catalan language in the field of private law and, specifically,
in that of the Catalan civil contract law. On the one hand, the legal nature of rules that either
grant consumers certain linguistic rights or impose equally linguistic duties on professionals,
is analysed in order to clarify whether these rules allow private legal claims. On the other
hand, the competence of the catalan legislator is claimed to incorporate European directives
and to impose Catalan linguistic requeriments in those cases in which the European law does
not require requeriments in one of the official languages of the European Union. Lastly, we
study if the use of Catalan becomes a requirement for the conformity of the service with the
contract, especially in those cases in which the Catalan is used as an advertising claim.El trabajo sitúa la lengua catalana en el ámbito del derecho privado y, en concreto, en
el del derecho civil catalán de contratos. Por una parte, se analiza la naturaleza jurídica de
normas que o bien conceden a los consumidores determinados derechos lingüísticos o bien
imponen a los profesionales deberes igualmente lingüísticos, a fin de averiguar si tales normas
permiten formular pretensiones jurídicas privadas. Por la otra, se reivindica la competencia
del legislador catalán para incorporar directivas europeas y, a su amparo, imponer requisitoslingüísticos en catalán en aquellos casos en los que el texto europeo no exige que sean en alguna
de las lenguas oficiales de la Unión Europea. En último lugar, se estudia hasta qué punto el
uso de la lengua catalana se convierte en requisito de conformidad de la prestación satisfecha,
especialmente en aquellos casos en los que el uso del catalán se utiliza como reclamo publicitario
Algunas consideraciones en torno a una regulación unitaria de los derechos reales de adquisición preferente en el Código civil de Cataluña
Full text linkAquest estudi proposa establir una regulació unitària dels drets d’adquisició preferent en el Codi civil de Catalunya, unificant el règim jurídic actual que el legislador ha dedicat, d’una banda, als drets de tanteig i retracte d’origen voluntari i, de l’altra, a determinats drets de tanteig i de retracte d’origen legal i d’origen voluntari, circumstància que origina repeticions però també suscita dubtes. En aquest sentit, es fixen i s’analitzen les qüestions que poden ser objecte d’aquesta regulació unitària, fonamentalment les que fan referència al pressupòsit d’exercici dels drets de tanteig i de retracte, als requisits d’aquest exercici i als efectes reals que se’n deriven, i en aquest darrer punt es distingeix entre l’eficàcia real de la preferència i l’eficàcia real de la facultat adquisitiva, que es prediquen tant del dret de tanteig com del dret de retracte.This study advocates for the establishment of a comprehensive regulatory framework for rights of first refusal with a proprietary nature in the Civil Code of Catalonia. The objective is to streamline the existing legal provisions dedicated, on the one hand, to voluntary rights of first refusal and re-purchase, and, on the other hand, to specific rights of first refusal and repurchase arising from both legal and voluntary sources. This structure results in certain
redundancies, and it also gives rise to uncertainties. Within this framework, the study specifies what aspects should be included in this unified regulation, which mainly concern the triggers and conditions governing the exercise of such rights, the prerequisites for said exercise and the proprietary effects thereof. The latter requires drawing a distinction between the proprietary effect of the preference and that of the right to acquire that both the right of first refusal and the right to repurchase grant their holders.El presente estudio propone establecer una regulación unitaria de los derechos de adquisición preferente en el Código civil de Cataluña, unificando el actual régimen jurídico que el legislador ha dedicado, por una parte, a los derechos de tanteo y de retracto de origen voluntario
y, por otra, a determinados derechos de tanteo y de retracto de origen legal y de origen voluntario, circunstancia que origina repeticiones pero que también suscita dudas. En este sentido, se fijan y se analizan las cuestiones que pueden ser objeto de esta regulación unitaria,
fundamentalmente las que se refieren al presupuesto de ejercicio de los derechos de tanteo y de retracto, a los requisitos de este ejercicio y a los efectos reales que derivan del mismo, y en este último punto se distingue entre la eficacia real de la preferencia y la eficacia real de la facultad adquisitiva, que se predican tanto del derecho de tanteo como del derecho de retracto
Vivienda sostenible, consumidor vulnerable y resolución alternativa de conflictos
Full text linkAquest treball parteix de l’anàlisi dels conceptes relacionats amb l’habitatge sostenible i la reforma edificatòria, i de la seva incidència en les persones consumidores vulnerables en diferents dimensions, examina les controvèrsies que sorgeixen al si de les comunitats de propietaris per a assolir els acords necessaris per a l’inici de les obres i entre els propietaris dels elements privatius i els empresaris que les executen, i presenta els mecanismes extrajudicials de gestió per a la seva resolució positiva.This work starts from the analysis of the concepts related to sustainable housing and building renovation and their incidence for vulnerable consumers, in different dimensions and presents the controversies that arise in the community of owners to achieve the necessary agreements for the start of the works and the relationship between the owners of the private elements and the entrepreneurs who execute them and the extrajudicial management mechanisms for their positive resolution.Este trabajo parte del análisis de los conceptos relacionados con la vivienda sostenible y la reforma edificatoria, y de su incidencia en las personas consumidoras vulnerables en diferentes dimensiones, examina las controversias que surgen en el seno de las comunidades de propietarios para alcanzar los acuerdos necesarios para el inicio de las obras y entre los propietarios de los elementos privativos y los empresarios que las ejecutan, y presenta los mecanismos extrajudiciales de gestión para su resolución positiva
Russula nympharum F. Hampe & Marxm. y Russula recondita Melera & Oste- llari, dos táxones interesantes poco conocidos en Cataluña y en la Península Ibérica
Full text linkEn aquest treball
es presenten dos troballes interessants de tàxons pocs coneguts. El primer, Russula nympharum
F. Hampe & Marxm., encara no havia estat publicat com a citació ni a Catalunya ni a la l’àrea
geogràfica de la península Ibèrica, tot i que una recol·lecció de les illes Balears de l’any 2011 va
ser designada l’any 2016 com a holòtip d’aquesta espècie. El segon, Russula recondita Melera
& Ostellari, es cita per primer cop a Catalunya i, probablement també, a la península Ibèrica. Els
exemplars van ser recol·lectats sota Quercus pubescens a l’Alta Ribagorça (Lleida, Catalunya). Les
dos espècies es descriuen i il·lustren amb macrofotografies originals i amb imatges de les caracte- rístiques microscòpiques més importants obtingudes al MO. Les seqüencies obtingudes de la regió
ITS no codificadora del DNA presenten un alt grau de coincidència amb la dels registres d’aquestes
espècies depositats al GenBank.This paper presents two interesting and little known findings. The first one, Russula nympharum
F. Hampe & Marxm., had not yet been published as a citation neither in Catalonia nor in the geographical area of Iberian Peninsula, although a collection from the Balearic Islands in 2011 was already designated in 2016 as the holotype of this species. The second one, Russula recondita Melera
& Ostellari, is cited for the first time in Catalonia and, probably, also in the Iberian Peninsula. The
specimens were collected under Quercus pubescens in the Alta Ribagorça region (Lleida, Catalonia). The two species are described and illustrated with original macrophotographs and images of
the most important microscopic features obtained at the OM. The sequences obtained from the ITS
noncoding region of DNA show a high degree of coincidence with the GenBank records of these
species.En este
trabajo se presentan dos taxones interesantes poco conocidos. El primero de ellos, Russula nym- pharum F. Hampe & Marxm., aún no había sido publicado como cita ni en Catalunya, ni en el área
geográfica de la Península Ibérica, aunque una recolección de las Islas Baleares del año 2011 fue
designada en 2016 como holótipo de esta especie. El segundo de ellos, Russula recondita Melera
& Ostellari, se cita por primera vez en Cataluña y, probablemente también, en la península Ibérica.
Los ejemplares fueron recolectados bajo Quercus pubescens en la comarca de la Alta Ribagorça (Lleida, Cataluña). Las dos especies se describen e ilustran con macrofotografías originales e
imágenes de las características microscópicas más importantes obtenidas al MO. Las secuencias
obtenidas de la región ITS no codificadora de DNA presentan un alto grado de coincidencia con los
registros de estas especies depositados en el GenBank
Single assessment registration system: Analysis of applications at the Faculty of Education of the University of Barcelona
Full text linkAquest article presenta una experiència sistematitzada del procés de sol·licitud d’avaluació única a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona per tal de quantificar la magnitud de les sol·licituds i determinar les variables que hi incideixen. Es va emprar una metodologia basada en la creació d’un format estandarditzat per a la sol·licitud i una base de dades automatitzada per registrar la informació. Es van recollir dades de més de 3.600 sol·licituds durant els semestres de 2023-2024. Els resultats mostren una quantitat gran de peticions, la majoria motivades per incompatibilitats horàries degudes a treballs i altres estudis. Les conclusions indiquen que l’avaluació única constitueix una opció força rellevant i que, per tant, ha de regular-se per garantir que les estratègies i els instruments aplicats reuneixen les condicions de qualitat necessàries, i així assegurar que compleix els mateixos estàndards que l’avaluació contínua i que recull els resultats d’aprenentatge adequats.This study analyzes the process of applying for a single assessment at the Faculty of Education of the University of Barcelona. The aim is to systematize the procedure for applying for a single assessment in order to quantify the magnitude of the requests and determine the variables that influence them. We used a methodology based on the creation of a standardized application form and an automated database to record the information. Data was collected from over 3,600 applications during the 2023-2024 semesters. The results show a large number of requests, most of them motivated by scheduling conflicts due to jobs and other studies. The conclusions indicate the need to regulate this process to guarantee the quality of the single assessment, ensuring that it meets the same standards as continuous assessment and is capable of collecting appropriate learning outcomes
Terminàlia parla amb Maria del Carme Llasat Botija, experta en física atmosfèrica i riscos climàtics
Full text linkMaria del Carme Llasat Botija (Barcelona, 1959)
Maria del Carme Llasat Botija és catedràtica de Física de l’Atmosfera en el Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB). Doctora en Ciències Físiques per la UB, la seva investigació se centra en l’estudi dels riscos naturals d’origen meteorològic i l’impacte que hi té el canvi climàtic, així com en la millora de la sensibilització ciutadana i la resiliència davant els esdeveniments extrems. Dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), amb el qual realitza també una rellevant activitat de divulgació, com a part de la Comissió de Divulgació de la UB. En l’actualitat és membre dels comitès directius dels programes HYMEX i MedECC i els comitès científics de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i de l’Agència Adour-Garonne, entre d’altres, i participa, a més, en altres comitès internacionals, com ara Panta Rhei Working Group Changes in Flood Risk. Va ser presidenta de la Secció de Perills Naturals de la European Geophysical Society, editora en cap de la revista Natural Hazards and Earth System Science i coordinadora internacional del grup de treball Heavy Rains del programa AMHY/FRIEND de la UNESCO. Actualment lidera el Grup d’Impacte Social del projecte internacional HYMEX i forma part del consell editorial de diverses revistes científiques. Ha participat en més de vuitanta projectes d’investigació i en la revisió de nombrosos treballs i projectes científics nacionals i internacionals, inclosos els últims quatre informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC). Ha publicat prop de dos-cents articles (un centenar en revistes indexades) i capítols de llibre. Coordina el Grup de Recerca de Meteorologia, reconegut com a Grup de Qualitat per la Generalitat de Catalunya, i, a més de la docència impartida en el grau de Físiques i els màsters de Meteorologia i de Ciència i Gestió Integral de l’Aigua, és cocoordinadora del Màster de Climatologia Aplicada i Mitjans de Comunicació de la UB. Ha dirigit una quinzena de tesis doctorals i una cinquantena de treballs de recerca de tercer cicle
The Terminological Politics of Climate Change
Full text linkAquest article repassa l’evolució terminològica del fenomen conegut com a canvi climàtic. Des del segle XIX, investigadors com Eunice Foote i Svante Arrhenius van plantejar l’efecte hivernacle, mentre que al segle XX termes com «escalfament global» i «canvi climàtic» es van establir científicament. Amb la creació de l’IPCC (1988) i la CMNUCC (1992), «canvi climàtic» esdevé un terme jurídic i polític. L’article destaca la introducció de «emergència climàtica» (2016) per remarcar la urgència d’actuar, impulsada per moviments socials i organismes internacionals. També analitza com la terminologia pot reflectir posicionaments ideològics i condicionar el debat públic. Finalment, aborda les respostes de mitigació i adaptació, i el concepte de «justícia climàtica» per repartir responsabilitats i costos, especialment en el context de la litigació internacional recent.This article reviews the terminological evolution of the phenomenon known as climate change. Since the 19th century, researchers like Eunice Foote and Svante Arrhenius proposed the greenhouse effect, while in the 20th century terms such as «global warming» and «climate change» became scientifically established. With the creation of the IPCC (1988) and the UNFCCC (1992), «climate change» became a legal and political term. The article highlights the introduction of «climate emergency» (2016) to emphasize the urgency to act, driven by social movements and international organizations. It also analyzes how terminology can reflect ideological positions and shape public debate. Finally, it addresses mitigation and adaptation responses and the concept of «climate justice» for distributing responsibilities and costs, especially in the context of recent international litigation
Introducing English in children’s leisure activities: Discourses about immersion and language capitalisation among Catalan families
Full text linkD’acord amb les expectatives de parentalitat intensiva, cada cop més famílies catalanes cerquen activitats divertides i eficients perquè els infants aprenguin anglès fora de l’aula. Aquest article, basat en un estudi etnogràfic de vuit mesos, examina una estratègia familiar per a nens i nenes de primària: un espai de lleure en llengua anglesa organitzat per un grup de famílies de classe mitjana de la mateixa escola pública. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les motivacions que justifiquen la intensificació de l’anglès a través d’aquesta estratègia familiar de caire lúdic i les ideologies envers l’anglès de les famílies. Actualment, els progenitors inverteixen molts recursos en l’aprenentatge primerenc de l’anglès amb una política lingüística familiar aspiracional (Seals i Beliaeva, 2023) per a la futura mobilitat social i geogràfica dels seus fills en un mercat altament competitiu. Les desigualtats d’accés a l’anglès destaquen l’agència social i la creativitat de les famílies de classe mitjana no benestants per emular les opcions «immersives», com ara parlar anglès als fills o les estades a l’estranger, que no sempre són factibles des dels punts de vista lingüístic i econòmic. Gràcies a aquesta activitat de lleure liderada per una mare que ha adoptat l’anglès com a llengua de comunicació familiar, aquestes famílies (re)produeixen el discurs de la immersió com a més eficient per a l’aprenentatge de l’anglès que la instrucció formal (Codó i Sunyol, 2024) i el posen en pràctica en un espai lúdic de comunicació en anglès que es fonamenta en les ideologies d’aprendre fent (learning by doing en anglès, Doerr, 2013) i d’adquisició «natural» (McDaid, 2020).In accordance with intensive parenting expectations, an increasing number of Catalan families are seeking entertaining and efficient activities for children to learn English outside the classroom. This article, based on an eight-month ethnographic study, examines a family strategy for primary-school children: a leisure space in English organised by a group of middle-class families from the same public school. The objective of this article is to analyse the motivations that justify the intensification of English through this family leisure strategy and the ideologies regarding English held by the families. Present-day parents invest in the early learning of English as part of an aspirational family language policy (Seals and Beliaeva, 2023) for the future social and geographical mobility of their children in a highly competitive market. Unequal access to English underscores the social agency and creativity of non-affluent middle-class families to mimic “immersive” options, such as speaking English to their children or early stays abroad, which are not always feasible linguistically and economically. This leisure activity run by a mother who has adopted English as a family language has allowed these families to (re)produce the discourse of immersion as more efficient for English learning than formal instruction (Codó and Sunyol, 2024) and to put it into practice in a playful space of English communication based on ideologies of learning-by-doing (Doerr, 2013) and “natural” acquisition (McDaid, 2020)