Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Avances recientes en el seguimiento de variables ambientales para el análisis de la resiliencia de los agroecosistemas y la gestión sostenible de los recursos naturales
No full textTot i que la producció agrícola és un factor econòmic important per a les regions que són a la vora del mar Mediterrani, el canvi climàtic i la demanda creixent d’aigua per a usos múltiples (potable, reg, industrial) plantegen reptes importants que els organismes governamentals han d’abordar, especialment relacionats amb la disponibilitat d’aigua i la seguretat alimentària. A més, els canvis de vegades massa ràpids en l’ús del sòl
també estan donant lloc a alguns problemes de sostenibilitat en el desenvolupament dels paisatges rurals, encara que només es pensi en un augment dels fenòmens d’erosió del sòl o en la degradació de les aigües subterrànies utilitzades per a regadiu i aigües potables. Per tant, és important desenvolupar estratègies eficients de gestió dels recursos hídrics i terrestres per garantir una producció agrícola adequada tant a mitjà com a llarg termini.
Aquest article revisa els aspectes més moderns i avançats del seguiment ambiental aplicat als sistemes agrícoles i forestals i subratlla la importància d’implementar aquestes tècniques de manera integrada per aconseguir una gestió eficient i sostenible dels
recursos hídrics i terrestres. Com a exemple, hi ha el cas de l’observatori agroambiental Alento, situat al sud d’Itàlia i representatiu de moltes situacions pedoclimàtiques que es troben a les conques fluvials mediterrànies. Aquesta ressenya es tanca discutint les
aplicacions geofísiques en presència de jaciments arqueològics en zones rurals i proporcionant al lector algunes perspectives de futur per al desenvolupament d’aquests temes.Agricultural production is a critical economic factor for regions bordering the Mediterranean Sea. However, climate change and the increasing demand for water for multiple uses (drinking, irrigation, industry) pose major challenges to public authorities, particularly in terms of water availability and food security. In addition, the sometimes overly rapid changes in land use are also raising some sustainability issues in the development
of rural landscapes, if only one considers increased soil erosion or degradation of groundwater used for irrigation and drinking purposes. Consequently, the development of effective water and land resource management strategies is imperative to ensure sufficient agricultural production in the medium and long term.
This article reviews the most modern and advanced aspects of environmental monitoring applied to agricultural and forestry systems, emphasizing the importance of implementing these techniques in an integrated manner to achieve efficient and sustainable management of land and water resources. To illustrate this point, we present and discuss the case of the agro-environmental observatory Alento, which is located in southern Italy and is representative of many pedoclimatic situations found in Mediterranean catchments. This review concludes with a discussion of geophysical applications when archaeological sites are found in rural areas and provides the reader with some future perspectives for the development of these issues.A pesar de que la producción agrícola es un factor económico importante para las regiones ribereñas del mar Mediterráneo, el cambio climático y la creciente demanda de agua para múltiples usos (potable, riego, industrial) plantean importantes retos a los que deben
hacer frente los organismos gubernamentales, especialmente en lo que respecta a la disponibilidad de agua y la seguridad alimentaria. Además, los cambios, a veces demasiado rápidos, en el uso de la tierra también están dando lugar a algunos problemas de sostenibilidad
en el desarrollo de los paisajes rurales, aunque solo sea si pensamos en un aumento de la erosión del suelo o en la degradación de las aguas subterráneas utilizadas
para el riego y el agua potable. Por lo tanto, es importante desarrollar estrategias eficientes para la gestión de los recursos hídricos y de tierras a fin de garantizar una producción agrícola adecuada tanto a mediano como a largo plazo.
En este artículo se revisan los aspectos más modernos y avanzados del monitoreo ambiental aplicado a los sistemas agrícolas y forestales y se subraya la importancia de implementar estas técnicas de manera integrada para lograr una gestión eficiente y sostenible
de los recursos hídricos y terrestres. Como ejemplo, está el caso del observatorio agroambiental Alento, ubicado en el sur de Italia y representativo de muchas situaciones
edafoclimáticas encontradas en las cuencas fluviales mediterráneas. Esta revisión se cierra discutiendo las aplicaciones geofísicas en presencia de sitios arqueológicos en áreas rurales y brindando al lector algunas perspectivas futuras para el desarrollo de estos
temas
Reflexiones sobre la flora urbana y el cambio climático
No full textA partir de l’experiència obtinguda al Jardí Botànic de Barcelona els darrers vint-i-cinc anys, es destaquen alguns aspectes que podrien ser útils en la selecció de plantes en entorns urbans mediterranis davant de les incerteses que suposa el canvi climàtic. Les plantes a
la ciutat aporten nombrosos serveis ecosistèmics i, en climes amb estius calorosos, són especialment útils per apaivagar els pics de calor. La majoria de les espècies a les alineacions viàries són al·lòctones o espècies d’origen híbrid. A Barcelona només el 3 % són arbres
del bosc mediterrani. Estudis anteriors van mostrar que els arbres que millor s’adapten són caducifolis o semicaducifolis, distribuïts naturalment per regions temperades o subtropicals amb pluges d’estiu, fulles compostes, gemmes nues o gemmes hipsofil·les, dispersió de les llavors anemocora i pol·linització entomòfila. Tanmateix, cal vigilar en la introducció de noves espècies poc conegudes pel risc d’introduir noves espècies invasores. Pel que fa a les altres plantes dels jardins, l’agregació de plantes que a la natura
formin comunitats naturals pot ser una bona pauta per dissenyar jardins resilients i harmònics.Based on the experience obtained at the Botanical Garden of Barcelona over the last twenty-five years, some aspects are highlighted that could be useful in the selection of plants in Mediterranean urban environments in the light of the uncertainties posed by
climate change. Plants in the city provide numerous ecosystem services and, in climates with hot summers, they are especially useful for moderating heat peaks. Most species on street-tree alignments are allochthonous or of hybrid origin. In Barcelona, only 3% are Mediterranean forest trees. Previous studies showed that the best adapted species are deciduous or semi-deciduous trees that are naturally distributed in temperate or subtropical regions marked by summer rainfall, with compound leaves, naked or hypsophyllary
leaf buds, anemochore seed dispersal and entomophilous pollination. However, vigilance should be exercised in the introduction of new, little-known plants
because of the risk of introducing invasive species. As regards other plants, the aggregation of those that in nature form natural communities can be a good guideline for designing resilient and harmonious gardens.A partir de la experiencia obtenida en el Jardín Botánico de Barcelona en los últimos veinticinco años, se destacan algunos aspectos que podrían ser útiles en la selección de plantas en entornos urbanos mediterráneos frente a las incertidumbres que supone el cambio climático. Las plantas en la ciudad aportan numerosos servicios ecosistémicos y, en climas
con veranos calurosos, son especialmente útiles para apaciguar los picos de calor. La mayoría de las especies en las alineaciones viarias son alóctonas o especies de origen híbrido. En Barcelona, solo el 3 % son árboles del bosque mediterráneo. Estudios anteriores mostraron que los árboles que mejor se adaptan son caducifolios o semicaducifolios, distribuidos naturalmente por regiones templadas o subtropicales con lluvias de verano, hojas compuestas,
yemas foliares desnudas o hipsofilarias, dispersión de las semillas anemócora y polinización entomófila. Sin embargo, hay que vigilar en la introducción de nuevas especies poco conocidas por el riesgo de introducir nuevas especies invasoras. En cuanto a las otras
plantas de los jardines, la agregación de plantas que en la naturaleza formen comunidades naturales puede ser una buena pauta para diseñar jardines resilientes y armónicos
Joanot Martorell, escrivà de ració (‘accountant of the household’) of the Prince of Viana: 15th century Catalan literature and the Trastamara courts
Get PDFAquest article revalida la informació sobre els darrers anys de la biografia de Joanot Martorell derivada de la identificació de l’autor del Tirant lo Blanc amb Joanot Martorell, trinxant i escrivà de ració de Carles d’Aragó, príncep de Viana (1458-1461), proposada per Jaume Torró l’any 2000. El Tirant és un producte literari complex que només s’explica a partir d’un ambient cortesà amb les connexions internacionals que podia oferir al seu autor el cercle del Príncep de Viana, que acollia, entre d’altres, Joan Roís de Corella. El desplegament documental i les consideracions metodològiques que s’hi presenten contradiuen totes i cadascuna de les objeccions a l’esmentada identificació de l’autor del Tirant interposades en els darrers quinze anys per alguns historiadors i filòlegs. L’autor defensa que els noms de Carmesina i Maragdina, les dues protagonistes enamorades de Tirant, tenen origen napolità.Stemming from the identification of Joanot Martorell with the trencher and escrivà de ració (‘accountant of the household’) of Charles of Aragon, Prince of Viana (1458-1461) – which was suggested by Jaume Torró in 2000 – this article brings up to date our knowledge of the last years in the biography of Tirant lo Blanc’s author. Martorell’s romance is a complex literary work that can only be explained as born in an international courtly milieu like that of the Prince of Viana, which included, among other authors, Joan Roís de Corella. The documentation and methodology deployed in this article contradict the objections that some historians and philologists have raised against Torró’s identification of Tirant’s author during the past fifteen years. Torró defends that the names of ‘Carmesina’ and ‘Maragdina’, the two protagonists of the romance in love with Tirant, have a Neapolitan origin
D. Heider, C. A. Andersen (eds.), Cognitive Issues in the Long Scotist Traditon (Medieval and Early Modern Philosophy, 5), Basel: Schwabe Verlage 2023.
Get PDFTomàs Martínez Romero, Paula, Eustòquia i la Duquessa de Gandia: traduccions antigues d’obres de Sant Jeroni sobre el comportament femení, Alacant - Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana - Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Biblioteca Sanchis Guarner, 98), 2022, 271 p.
Get PDF
Los ideales educativos de los maestros desde una perspectiva histórica y los desafíos del neoliberalismo
Get PDFEn aquest article es fa un estudi dels ideals educatius que han desenvolupat els mestres i els seus formadors a Espanya usant una metodologia “long view”. S’hi estableix un recorregut des de principis del segle xix fins a l’actualitat. El propòsit que es persegueix és destacar la profunditat temporal dels desacords que actualment hi ha sobre el sistema educatiu. La constatació de la permanència d’aquests desacords en el temps descobreix grans contradiccions ideològiques que es manifesten en la manera com el neoliberalisme s’introdueix a les esquerdes que troba a l’educació pública amb una voluntat privatitzadora, destruint la cultura d’igualtat d’oportunitats que proposava el liberalisme clàssic.In this article, a study is made of the educational ideals that teachers and their trainers have developed in Spain, using a «long view» methodology. A journey is established from the beginning of the 19th century to the present. The purpose pursued is to highlight the temporal depth of the disagreements that currently exist about the educational system. The confirmation of the permanence of these disagreements over time reveals great ideological contradictions that manifest themselves in the way in which neoliberalism inserts itself into the cracks it finds in public education with a privatizing will, destroying the culture of equal opportunities that it proposed classical liberalism.En este artículo se hace un estudio de los ideales educativos que han desarrollado los maestros y sus formadores en España usando una metodología «long view». Se establece un recorrido desde principios del siglo xix hasta la actualidad. El propósito que se persigue es destacar la profundidad temporal de los desacuerdos que actualmente existen sobre el sistema educativo. La constatación de la permanencia de esos desacuerdos en el tiempo descubre grandes contradicciones ideológicas que se manifiestan en la forma en que el neoliberalismo se introduce en las grietas que encuentra en la educación pública con una voluntad privatizadora, destruyendo la cultura de igualdad de oportunidades que proponía el liberalismo clásico
Beyond the Academy: Social and civic engagement of the Spanish historians of education
Get PDFEls documentals històrics educatius són eines de divulgació dirigides al gran públic, produïdes fora de l’àmbit acadèmic, però amb la possibilitat de comptar amb la participació d’historiadors de l’educació. En el marc d’un projecte recent sobre història pública de l’educació, hem elaborat un inventari de documentals centrats en l’educació i la infància a l’Espanya anterior al franquisme. A partir d’aquest inventari, basat en criteris que detallem en aquest article, hem iniciat diverses línies d’estudi. Una se centra en el paper dels historiadors en aquests productes. Aquest article presenta els primers resultats de la recerca: de 77 documentals catalogats, 37 inclouen la participació d’historiadors acadèmics de l’educació com a testimonis experts. Es proporciona una actualització de l’inventari, acompanyada d’una anàlisi quantitativa i qualitativa de la presència d’aquests historiadors, tots ells vinculats a universitats públiques espanyoles. Finalment, es reflexiona sobre el compromís cívic i social que ha impulsat la seva implicació en la divulgació de la història educativa.Documentaries on the history of education are dissemination tools aimed at the general public, produced outside the academic sphere but with the possibility of participation by historians of education. In the framework of a recent project on the Public History of education, we have created an inventory of documentaries focusing on education and childhood in pre-Franco Spain. From this inventory, based on criteria detailed in this article, we have initiated several lines of study. One of them is the analysis of the role of historians in these products. The article presents the first results of this research: out of 77 catalogued documentaries, 37 include the participation of academic historians of education as expert witnesses. An update of the entire inventory is provided, together with a quantitative and qualitative analysis of the presence of these so-called academic historians of education, all of them from Spanish state universities. Finally, it reflects on the civic and social commitment that has motivated their involvement in the dissemination of educational history.Los documentales históricos educativos son herramientas de divulgación dirigidas al gran público, producidas fuera del ámbito académico pero con posibilidad de participación por parte de los historiadores de la educación. En el marco de un proyecto reciente sobre historia pública de la educación, hemos creado un inventario de documentales centrados en la educación y la infancia en la España previa al franquismo. A partir de este inventario, basado en criterios que detallamos en este artículo, hemos iniciado diversas líneas de estudio. Una de ellas es el análisis del papel de los historiadores en estos productos. El artículo presenta los primeros resultados de esta investigación: de 77 documentales catalogados, 37 incluyen la participación de historiadores de la educación académicos como testigos expertos. Se proporciona una actualización de todo el inventario, junto con un análisis cuantitativo y cualitativo de la presencia de estos historiadores de la educación que denominamos académicos, todos ellos procedentes de universidades públicas españolas. Finalmente, se reflexiona sobre el compromiso cívico y social que ha motivado su implicación en la divulgación de la historia educativa
