Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Densities for Hausdorff measure and rectifiability. Besicovitch’s 1/2-conjecture
Get PDFEn aquest treball estudiem un dels conceptes centrals de la teoria geomètrica de la mesura, el de conjunt rectificable, i la seva relació amb les densitats per la mesura de Hausdorff. En aquesta interacció hi ha un dels problemes oberts més antics de la teoria: la conjectura-1/2 de Besicovitch. Estudiem una selecció de resultats rellevants, des dels articles pioners de Besicovitch [1] fins a la millora de Preiss i Tišer [7]. Després, presentem una contribució original: generalitzem a Rn un exemple donat originalment per Besicovitch en el pla, demostrant-ne les propietats clau i estenent així una cota inferior de la conjectura a dimensió arbitrària.In this work, we study one of the central concepts of geometric measure theory, that of rectifiable sets, and its relationship with the densities for the Hausdorff measure. Within this interaction lies one of the oldest open problems in the theory: Besicovitch's 1/2-conjecture. We review a selection of relevant results, from Besicovitch’s pioneering papers (1938) to the refinement by Preiss and Tišer (1988). Afterwards, we present an original contribution: we generalize to Rn an example originally given by Besicovitch in the plane, proving its key properties and thus extending a lower bound of the conjecture to arbitrary dimension
Iconographic parallels between the local coinages of central Italy and Baetica in the first century BC
Get PDFPoble Nou del Delta: a historical-geographical analysis of the colonisation of the Delta de l’Ebre in the 20th century
Get PDFDurant la dictadura franquista es van fundar un total de 286 pobles repartits entre les conques hidrogràfiques dels grans rius peninsulars i sota la direcció del Ministeri d’Agricultura. en el cas d’estudi, l’any 1956 es va inaugurar el Poble Nou del Delta, que va acollir inicialment 96 famílies per al conreu d’arròs. aquestes famílies van ser escollides entre 227 sol·licituds, segons directrius de moral i conducta subjectiva. El resultat de l’anàlisi historicogeogràfica permet establir l’objectiu i la cronologia de la colonització per mitjà de les fonts documentals i de testimonis orals locals, i el seu desenvolupament fins a l’actualitat, amb el canvi de paradigma que ha significat el turisme.During Franco’s dictatorship, a total of 286 villages were founded, distributed among the hydrographic basins of the major rivers and under the direction of the Ministry of Agriculture. In the case study, Poble Nou del Delta, was officially inaugurated in 1956 and initially hosted 96 families. These families were chosen from 227 applications according to moral and subjective behavioural guidelines. The result of the historical-geographical analysis allows us to establish a chronology of documented facts and oral and local history from the definition of the colonisable area as that between the mouth of the Ebre and the Ràpita up to the present day with tourism
Polylexical terms in compulsory education: An analysis within the VEB project
Get PDFAquest article analitza la presència i el tractament de les unitats terminològiques polilèxiques en els llibres de text de l’ensenyament obligatori a Catalunya, en el marc del projecte «VEB. El vocabulari especialitzat bàsic en l’ensenyament obligatori: buidatge i anàlisi de la terminologia d’un corpus de llibres de textos escolars». A partir d’un corpus de més de 20.000 termes extrets de manuals escolars, es constata una forta presència de termes polilèxics, especialment en les ciències del medi natural. L’estudi identifica tres grans dificultats cognitives associades a aquestes unitats: la complexitat lèxica dels components, la relació semàntica entre els elements i la seva integració conceptual com a unitat de significat. També s’examina la seva escassa inclusió als principals diccionaris de referència en català a les escoles (DIEC2 i DIDAC), fet que pot limitar l’accés dels estudiants a conceptes clau del currículum. L’article conclou amb recomanacions per a una millor articulació entre pràctica pedagògica, terminologia i recursos lexicogràfics.This article examines the presence of multiword terms within the project "VEB. Basic Specialized Vocabulary in Compulsory Education: A Corpus-Based Extraction and Analysis". Drawing on a corpus of more than 20,000 terms extracted from curricular materials, the study shows that multiword terms constitute a substantial portion of the specialized vocabulary used in schools, particularly in subjects related to the natural sciences. The analysis identifies three major sources of cognitive difficulty for learners: the lexical complexity of the constituent elements, the semantic relationships that structure the components, and the challenge of integrating these elements into a single conceptual unit. The article also highlights the limited representation of these terms in the main reference dictionaries available in Catalan schools (DIEC2 and DIDAC), a gap that may hinder students’ access to essential curricular concepts. The paper concludes with recommendations aimed at strengthening the connection between pedagogical practice, terminological research, and lexicographic resources
Improving the representation of school vocabulary: The case of partial gaps in reference dictionaries
Get PDFAquest estudi s’insereix en el marc del projecte de recerca «VEB. El vocabulari especialitzat bàsic en l’ensenyament obligatori; buidatge i anàlisi de la terminologia d’un corpus de llibres de textos escolars», que té com a objectiu identificar els termes d’origen tècnic o científic que, per la seva difusió social i rellevància educativa, haurien de formar part del repertori lèxic general. El treball analitza específicament els anomenats buits parcials, és a dir, aquells termes presents en llibres de text de l’ensenyament obligatori que no són recollits com a entrades ni subentrades en els diccionaris normatiu (DIEC2) i escolar (DIDAC), però que hi apareixen com a exemples o en definicions d’altres mots. Amb l’objectiu de contribuir a la definició de criteris lexicogràfics per a la inclusió d’aquest tipus de termes, s’aplica una metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, a partir de les dades extretes de la plataforma VEB-WEB. En primer lloc, es presenta una anàlisi quantitativa dels buits parcials, segons el diccionari i el nivell educatiu d’origen, i se’n descriu l’estructura sintàctica. A continuació, es desenvolupa una anàlisi qualitativa centrada en sèries sintagmàtiques, que posa de manifest inconsistències en els criteris de diccionarització, i suggereix estratègies per millorar la coherència i l’accessibilitat lexicogràfiques, especialment per a usuaris escolars. Finalment, es valoren els termes amb més freqü.ncia d’ús al llarg de tota l’etapa obligatòria, amb l’objectiu de detectar unitats amb alta potencialitat de diccionarització. Els resultats obtinguts mostren una cobertura desigual dels diccionaris pel que fa al VEB, així com una escassa sistematització en la inclusió de termes d’elevada rellevància educativa. El treball conclou amb diverses propostes per ampliar i millorar els repertoris lèxics generals, amb especial atenció a les necessitats dels aprenents en contextos educatius.This study is part of the research project "VEB. Basic Specialized Vocabulary in Compulsory Education: A Corpus-Based Extraction and Analysis", which aims to identify technical or scientific terms that, due to their social dissemination and educational significance, should be included in general lexical repertoires. The study specifically examines the so-called partial gaps – terms found in compulsory education textbooks that are not listed as entries or subentries in either the Catalan normative dictionary (DIEC2) or the school dictionary (DIDAC), but that do appear as examples or within the definitions of related terms. With the goal of contributing to the development of lexicographical criteria for including such terms, the study applies a mixed quantitative and qualitative methodology based on data from the VEB-WEB platform. First, it presents a quantitative analysis of partial gaps according to the dictionary and educational level of origin, and it describes their syntactic structure. Next, it develops a qualitative analysis focused on syntagmatic series, highlighting inconsistencies in inclusion criteria and proposing ways to improve lexicographical coherence and accessibility, especially for school users. Lastly, it identifies the most frequently used terms across all school years, in order to determine highly dictionary-worthy lexical units. The findings reveal an uneven coverage of VEB’s vocabulary in the dictionaries studied, as well as a lack of systematicity in the inclusion of terms with high educational importance. The study concludes with several proposals to expand and improve general lexical repertoires, with particular attention to the needs of learners in educational contexts
The Jewish quarter of the town of Cardona and its cemetery (14th and 15th centuries): a proposal regarding location
Get PDFLa vila de Cardona va acollir una petita comunitat jueva d’ençà de la segona meitat del segle XIII l’existència de la qual es va perllongar tota la centúria següent sota el domini i la protecció dels seus senyors jurisdiccionals, els vescomtes i comtes de Cardona. Enfront de la ubicació del call proposada pels cronistes vuitcentistes de tradició romàntica, aquest treball en planteja una de nova situada en el sector de la Serra i la torre anomenada la Fortesa, propietat dels senyors de la vila. A la vegada que també en localitzem el fossar en el sector dels Collars, en el marc de l’evolució experimentada per aquesta comunitat en el decurs dels segles XIV i XV, i les dades aportades per la documentació notarial local, inclosos els anomenats Libri Iudeorum.As of the second half of the 13th century, the town of Cardona was home to a small Jewish community, which existed throughout the following century under the rule and protection of its jurisdictional lords, the Viscounts and Counts of Cardona. This article challenges the location proposed for the call, or Jewish quarter, by 19th-century chroniclers of the Romantic tradition, suggesting a new location in the area of la Serra and the tower known as la Fortesa, which was the property of the lords of the town. Additionally, we situate the call’s cemetery in the Collars area, based on the evolution of the community over the 14th and 15th centuries and on data from local notarial documentation, including the Libri Iudeorum