Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Report on 14th International Conference on the History of Chemistry. València, Institut Interuniversitari López Piñero – Universitat de València, 11th-14th June 2025.
No full textCao Costoya, David; Ginebra i Molins, Rafel (eds.). «Les epidèmies a Osona (segles XIV-XXI)». Ausa, 2021, 30 (187-188). DOI:10.34810/ausav30n187id400774.
Get PDFJordi Sales Studies on Plato’s Meno
Get PDFAl llarg de la seva docència a la Universitat de Barcelona, Jordi Sales ha dedicat repetidament l’atenció al diàleg Menó de Plató. Des del seu primer llibre (Coneixement i situació, en què presentava el programa que havia guiat la seva docència des de 1982), fins al seu darrer curs a la Universitat de Barcelona l’any 2014 (a l’assignatura de màster Lectures Platòniques), el Menó hi és present molt sovint. Els diferents materials conservats, publicats en una petita part, majoritàriament inèdits, mostren els elements principals per a una interpretació del diàleg. Tot seguit es presenta una descripció d’aquests materials, se situen en referència al text platònic i, finalment, es presenta l’edició del darrer curs de Jordi Sales sobre el Menó de Plató.Throughout his teaching at the University of Barcelona, Jordi Sales has repeatedly devoted his attention to Plato’s dialogue Meno. From his first book (Coneixement i Situació, where he presented the program that had guided his teaching since 1982),
to his last year at the University of Barcelona in 2014 (in the Master’s subject “lectures platòniques”), the Meno is present there very often. The various preserved materials, published in a small part, for the most part unpublished, show the main elements for an
interpretation of the dialogue. Below is presented a description of these materials, it was placed in reference to the Platonic text and, finally, the edition of Jordi Sales’s last course on Plato’s Meno
L’alta naixença del rei En Jaume by Robert Gerhard. An approach to the concept of cantata
Get PDFBasat en un poema escrit per Josep Carner, Robert Gerhard va compondre el 1932 L’alta naixença del rei En Jaume. Titulada pel mateix Gerhard com a cantata, l’obra és per a soprano, baríton, cor i orquestra i narra la història de com Pere II d’Aragó, enganyat, va concebre el seu fill, Jaume I el Conqueridor. Aquest article se centra en el terme cantata i per què l’obra de Gerhard pot (o no?) ser designada amb aquest nom. Al llarg de la història, les expressions cantata i oratori sovint han estat utilitzades com a sinònims, tot i que no són exactament el mateix. Els compositors del segle XX no van ser gaire estrictes en l’ús del terme exacte per identificar les seves obres, i moltes cantates del moment eren, de fet, oratoris. L’anàlisi del text i de com el poema ha estat posat en música han de mostrar fins a quin punt el terme cantata és apropiat a la composició de Gerhard.In 1932 Robert Gerhard composed L’alta naixença del rei En Jaume, based on a poem written by Josep Carner. Designated as a cantata by Gerhard himself, the work is set for soprano, baritone, chorus, and orchestra and narrates how King Peter II of Aragon, by means of deception, engendered his son, who was to become King James I the Conqueror. This paper focuses on the term cantata and why Gerhard’s work may or may not be suitably designated by that word. Throughout history, the terms cantata and oratorio have often been used as synonyms, but they are not the same. Twentieth-century composers were not very strict in the use of this word to identify their works and many cantatas of the period were, in fact, oratorios. An analysis of the text and of how the poem is set to music will eventually show the extent to which the term cantata may be appropriately applied to Gerhard’s composition
Job placement in communication and public relations for people with autism
Get PDFAquest estudi explora els reptes i les oportunitats de la inserció laboral de persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) en el sector de la comunicació i les relacions públiques (RP). En concret, es vol analitzar si algunes competències de les persones amb TEA s’alineen de manera especial amb les exigides pel sector. A més, es busca determinar quines accions haurien d’emprendre les empreses de comunicació i RP per integrar adequadament les persones treballadores amb TEA. S’adopta una metodologia qualitativa, dividida en dues fases: 1) entrevistes en profunditat a sis professionals —tres amb TEA i tres ocupadors— i 2) anàlisi de contingut de set testimonis en línia de persones autistes treballadores en el sector de la comunicació i les RP. Els resultats es presenten en una matriu DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats). Entre les principals debilitats detectades s’inclouen diferències en habilitats socials i comunicatives, rigidesa, sobrecàrrega sensorial i escassa flexibilitat. Les amenaces deriven de l’estigma, el desconeixement, la discriminació i la invisibilitat del diagnòstic. S’identifiquen nombroses fortaleses, com ara el pensament creatiu, l’atenció al detall, l’honestedat, la constància i la capacitat analítica. Les oportunitats es vinculen als beneficis de la diversitat, la intel·ligència artificial i un context legal favorable. Es conclou que les persones amb TEA tenen competències valuoses per al sector de la comunicació, sempre que s’aposti per una adaptació de l’entorn laboral per fer-lo més inclusiu.This study explores the challenges and opportunities of the employment of people with autism spectrum disorder (ASD) in the communication and public relations (PR) sector. Specifically, its aim is to analyze whether some of the skills of people with ASD align closely with those required by the sector. Moreover, we seek to determine which actions should be taken by communication and PR companies to suitably integrate workers with ASD. A qualitative methodology divided into two phases is followed, including: (1) in-depth interviews with six professionals – three with ASD and three employers – and (2) content analysis of seven online testimonials from autistic people working in the communication and PR sector. Based on our results, we develop a SWOT matrix. The main weaknesses detected include differences in social and communication skills, rigidity, sensory overload and low flexibility. Threats derive from stigma, ignorance, discrimination and invisibility of the diagnosis. Numerous strengths are identified, such as creative thinking, attention to detail, honesty, perseverance and analytical capacity. Opportunities are linked to the benefits of diversity, artificial intelligence and a favorable legal context. It is concluded that people with ASD have valuable skills for the communication sector, provided they have adapted work environments
Place branding for sustainable mountain destinations: A scoping review
Get PDFLa marca territorial (place branding) és una estratègia de comunicació i governança per crear i gestionar les reputacions dels territoris. Les destinacions de muntanya són vulnerables a l’impacte humà i el canvi climàtic, fet que genera la necessitat de protegirles. Aquest estudi examina la intersecció entre les destinacions de muntanya i el desenvolupament sostenible mitjançant una revisió de la literatura d’articles publicats entre el 2013 i el 2023 i indexats a Scopus i Web of Science. Els resultats mostren que la producció científica està concentrada a Europa i les destinacions de muntanya es conceptualitzen a través d’atributs físics i activitats esportives, mentre que la sostenibilitat focalitza en preocupacions ambientals. Les estratègies relacionades amb la marca territorial subratllen el seu potencial per impulsar el desenvolupament sostenible i ressalten la necessitat d’una investigació més profunda d’aquestes regions, tradicionalment eclipsades per les zones urbanes. Aquesta revisió és una de les primeres contribucions en aquest àmbit.Place branding is a communication and governance strategy for building and managing positive reputations of places. Mountain destinations are vulnerable to human impact and climate change, raising the need for their protection. This study examines the intersection of mountain destinations and sustainable development through a scoping review of articles published between 2013 and 2023 in Scopus and Web of Science. The results show that scientific production is concentrated in Europe. Mountain destinations are mainly conceptualised through physical attributes and sports-related activities, while sustainability is focused on environmental concerns. Strategies related to place branding highlight its potential to drive sustainable development in mountain destinations, emphasising the need for further investigation on these regions, which have traditionally been overshadowed by urban areas. This review makes a significant contribution by providing one of the first studies to explore the intersection of mountain destinations and sustainable development
Los servicios públicos locales en el cuarentavo aniversario de la promulgación de la ley reguladora de las bases del régimen local
Get PDFL’article analitza els serveis públics en el marc de l’Estat social (art. 1.1 de la Constitució espanyola [CE]) i els governs locals com a agents de benestar. Examina l’activitat de servei públic, les competències municipals i la classificació de les formes de gestió dels serveis, que desplega començant per les caracteritzades per l’exclusivitat en la intervenció d’entitats públiques (gestió directa), ja sigui la d’una única entitat, ja sigui amb la col·laboració entre diverses o bé donant lloc a personificacions instrumentals locals (PIL) sota les configuracions d’organisme autònom, entitat pública empresarial, societat mercantil, mancomunitat de municipis o consorci. El segon criteri de classificació incorpora la participació d’un privat (gestió indirecta). Dins d’aquesta forma s’inclouen figures diferenciades per raó del vincle jurídic entre l’entitat local i qui gestiona el servei: si té caràcter contractual, amb les modalitats de concessió de serveis o contracte de serveis, en funció de si es produeix transferència de risc operacional al contractista en la seva gestió, en aplicació de la Llei de contractes del sector públic de 2017; o si s’estableix una relació jurídica de caràcter no contractual, tot desenvolupant les directives comunitàries de 2014, respecte dels serveis a les persones, mitjançant les figures de la gestió delegada, el concert social o altres d’anàlogues. Malgrat les crisis econòmiques i les limitacions sobre l’efectivitat de l’autonomia local, la resiliència mostrada pels governs locals i la seva capacitat per a mantenir els sistemes de benestar constitueixen el millor bagatge per a commemorar els quaranta anys de la promulgació de la Llei de les bases del règim local de 1985.This article analyzes public services within the framework of the welfare state (art. 1.1 Spanish Constitution) and local governments as agents of welfare. It examines public service activity, municipal competencies, and the classification of service management methods, developing them
starting with those characterized by exclusive intervention by public entities (direct management), whether by a single entity, with collaboration between several, or giving rise to local instrumental personifications (PIL), under the configurations of autonomous bodies, public business entities,
commercial company, associations of municipalities, or consortium. The second classification criterion incorporates the participation of a private party (indirect management); this form includes differentiated forms based on the legal relationship between the local entity and the service manager: whether it is contractual in nature, under the modalities of service concession or service contract, depending on whether operational risk is transferred to the contractor in its management, in application of the Public Sector Contracts Law of 2017; or if a non-contractual legal relationship is established, developing the 2014 Community directives, regarding services to people, through the figures of delegated management, social agreement or other similar ones. Despite economic crises and limitations on the effectiveness of local autonomy, the resilience demonstrated by local governments and their ability to maintain welfare systems constitute the best evidence to commemorate the forty years of the promulgation of the 1985 Law regulating the basis of the local regime.El artículo analiza los servicios públicos en el marco del Estado social (art. 1.1 de la Constitución española) y los gobiernos locales como agentes de bienestar. Examina la actividad de Servicio público, las competencias municipales y la clasificación de las formas de gestión de los servicios, que
desarrolla empezando por las caracterizadas por la exclusividad en la intervención de entidades públicas (gestión directa), ya sea por una sola entidad, ya sea con la colaboración entre varias o dando lugar a personificaciones instrumentales locales (PIL) bajo las configuraciones de organismo autónomo, entidad pública empresarial, sociedad mercantil, mancomunidad de municipios o consorcio. El segundo criterio de clasificación incorpora la participación de un privado (gestión indirecta). Dentro de esta forma se incluyen figuras diferenciadas por razón del vínculo jurídico entre la entidad local y quien gestiona el servicio: si tiene carácter contractual, con las modalidades de concesión de servicios o contrato de servicios, en función de si se produce transferencia de riesgo operacional al contratista en su gestión, en aplicación de la Ley de contratos del sector público de 2017; o si se establece una relación jurídica de carácter no contractual, desarrollando las directives comunitàries de 2014, respecto de los servicios a las personas, mediante las figuras de la gestión delegada, el concierto social u otras análogas. A pesar de las crisis económicas y las limitaciones sobre la efectividad de la autonomía local, la resiliencia mostrada por los gobiernos locales y su capacidad para mantener unos sistemas de bienestar constituyen el mejor bagaje para conmemorar los cuarenta años de la promulgación de la Ley de las bases del régimen local de 1985