Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Transparencia, buena administración y tecnologías disruptivas: análisis del nudging, de los neuroderechos y de la inteligencia artificial desde la transparencia y el derecho a una buena administración
Get PDFAquest article analitza tres fenòmens tècnics i tecnològics disruptius, el nudging la neurociència i la intel·ligència artificial (IA), que ens situen davant la necessitat d’afrontar jurídicament les dificultats i els reptes que plantegen. Per tal de fer-ne una anàlisi jurídica i en vista de la novetat i la manca de regulació consolidada en molts supòsits, aquesta anàlisi s’ha enfocat a partir de la incidència que la transparència, la bona administració i els drets fonamentals poden tenir en aquestes noves tecnologies disruptives. Al mateix temps, la bona administració i la transparència constitueixen un punt d’observació vàlid per a analitzar la progressiva sofisticació del dret administratiu i com, arran d’aquestes noves tècniques i tecnologies disruptives, ens acabem enfrontant a nous paradigmes en què el dret administratiu requereix respostes que es poden trobar en l’àmbit del dret constitucional. Per a analitzar aquestes qüestions jurídiques, s’obté una visió panoràmica de totes aquestes problemàtiques i es tenen en consideració la perspectiva del constitucionalisme multinivell i els diferents estàndards de protecció en cadascun dels ordenaments jurídic que són d’aplicació.This article analyses three disruptive technical and technological phenomena: nudging, neuroscience and artificial intelligence, which place us in front of the need to legally face the difficulties and challenges they pose. In order to carry out a legal analysis, and in view of the novelty and lack of consolidated regulation in many cases, this analysis has been focused on the impact that transparency, good administration and fundamental rights can have with respect to these new disruptive technologies. At the same time, good administration and transparency constitute a valid point of observation in order to visualize the progressive sophistication of administrative law and how, as a result of these new disruptive techniques and technologies, we end up facing new paradigms where Administrative law requires answers that can be found in the field of Constitutional law. In order to analyse these legal issues, we made a panoramic view of all these problems, while always taking into account the perspective of multilevel constitutionalism and the different standards of protection in each of the legal systems that apply to us.Este artículo analiza tres fenómenos técnicos y tecnológicos disruptivos, el nudging, la neurociencia y la inteligencia artificial, que nos sitúan ante la necesidad de afrontar jurídicamente las dificultades y los retos que plantean. Con el fin de efectuar un análisis jurídico y a la vista de la novedad y la falta de regulación consolidada en muchos supuestos, se ha enfocado este análisis a partir de la incidencia que la transparencia, la buena administración y los derechos fundamentales pueden tener respecto de estas nuevas tecnologías disruptivas. Al mismo tiempo, la buena administración y la transparencia constituyen un punto de observación válido para analizar la progresiva sofisticación del derecho administrativo y cómo, a raíz de estas nuevas técnicas y tecnologías disruptivas, nos acabamos enfrentando a nuevos paradigmas dónde el derecho administrativo requiere respuestas que se pueden encontrar en el ámbito del derecho constitucional. Para analizar estas cuestiones jurídicas, se efectúa una visión panorámica de todas estas problemáticas, a la vez que se tienen siempre en consideración la perspectiva del constitucionalismo multinivel y los diferentes estándares de protección en cada uno de los ordenamientos jurídicos que son de aplicación
Prudencia o discrecionalidad a propósito de las decisiones sobre la admisión de los recursos de amparo: tendencia actual de la jurisprudencia constitucional
Get PDFAquest article té per objecte l’anàlisi de les diverses solucions que tant la doctrina com el legislador (Llei orgànica 6/2007, del 24 de maig), com fins i tot el mateix Tribunal Constitucional, han proposat per a resoldre el col·lapse a què ha de fer front aquest tribunal a l’hora de gestionar el volum ingent de recursos d’empara que li arriben i que genera, al seu torn, greus distorsions en el desenvolupament normal de les funcions que li són assignades. A partir de l’examen d’aquests solucions s’intentarà copsar quina és la tendència actual del Tribunal Constitucional quan ha de decidir sobre la inadmissió d’un nombre elevat de recursos d’empara, per a determinar si s’ha produït un augment de la facultat discrecional del Tribunal a l’hora de seleccionar què decideix o si, per contra, aquesta inadmissió és conseqüència d’una actitud de deferència amb la jurisdicció ordinària que porta el Tribunal a extremar la seva prudència en el moment de decidir sobre l’admissió del recurs d’empara interposat. Finalment, també es fa una breu referència a la relació entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, que ha estat històricament conflictiva en l’àmbit del procediment d’empara per la manca d’una delimitació clara de competències entre els dos tribunals en aquesta matèria i que ha donat lloc que el Tribunal Constitucional opti també per una autocontenció com a mecanisme d’atenuació dels conflictes existents entre els dos tribunals.This article aims to analyse the various solutions that both the doctrine and the legislator (Organic Law 6/2007, of May 24), as well as even the Spanish Constitutional Court itself, have proposed to resolve the collapse that must be faced by the Spanish Constitutional Court, when managing the huge volume of appeals for constitutional protection of fundamental rights that reach it and which generates, in turn, serious distortions in the normal development of the functions assigned to the Constitutional Court. From the examination of these solutions, an attempt will be made to discern what is the current trend of the Spanish Constitutional Court at the time of the decision on the inadmissibility of the high number of appeals for constitutional protection of fundamental rights that reach it to determine if there has been an increase in discretionary power of the Court when selecting what it decides or, on the contrary, this decision is a consequence of an attitude of deference to the ordinary jurisdiction that leads the Spanish Court to exercise extreme caution when deciding on the admission of the appeal for constitucional protection filed. Finally, a brief reference is also made to the relationship between the Spanish Constitutional Court and the Supreme Court, which has historically been conflictive in the field of the appeal procedure, due to the lack of a clear delimitation of powers between the two Courts and which has led to the Constitutional Court also opting for self-restraint as a mechanism to mitigate the existing conflicts between both Courts.Este artículo tiene por objeto el análisis de las diversas soluciones que tanto la doctrina como el legislador (Ley orgánica 6/2007, de 24 de mayo), como incluso el propio Tribunal Constitucional, han propuesto para resolver el colapso a que debe hacer frente este tribunal a la hora de gestionar el ingente volumen de recursos de amparo que le llegan y que genera, a su vez, graves distorsiones en el normal desarrollo de las funciones que les son asignadas. A partir del examen de estas soluciones se intentará discernir cuál es la tendencia actual del Tribunal Constitucional cuando debe decidir sobre la inadmisión del número elevado de recursos de amparo, para determinar si se ha producido un aumento de la facultad discrecional del Tribunal en el momento de seleccionar qué decide o si, por el contrario, esta inadmisión es consecuencia de una actitud de deferencia con la jurisdicción ordinaria que lleva al Tribunal a extremar su prudencia en el momento de decidir sobre la admisión del recurso de amparo interpuesto. Por último, también se hace una breve referencia a la relación entre el Tribunal Constitucional y el Tribunal Supremo, que ha sido históricamente conflictiva en el ámbito del procedimiento de amparo por la falta de una delimitación clara de competencias entre ambos tribunales en la misma materia y que ha dado lugar a que el Tribunal Constitucional opte también por una autocontención como mecanismo de atenuación de los conflictos existentes entre ambos tribunales
The Hebrew Language of the Disputation of Barcelona. A Reappraisal
Get PDFLa Disputa de Barcelona, que va tenir lloc els dies 20 i 24 de juliol de 1263 entre Mossé ben Nahman i el frare dominic Pau Cristià, ha estat objecte d’interminables investigacions. En els darrers anys també s’ha estudiat àmpliament el Vikkuah Ramban, l’informe hebreu del debat atribuït gairebé universalment a la ploma de Nahmànides, per comparar-lo amb els informes llatins i determinar-ne el valor històric. Aquest article pretén revisar de nou aquesta peça de literatura polèmica; s’analitzarà la tradició textual de la Vikkuah, així com la seva llengua, estil i aspectes literaris per establir si Nahmànides la va escriure realment. L’examen acurat ajudarà a aclarir si la Vikkuah és un informe històric precís, una mera ficció o més aviat una subtil peça de literatura que Nahmànides va compondre per donar a conèixer als seus companys jueus la nova tècnica missionera de l’orde dominicà.The Disputation of Barcelona, which took place on 20 and 24 July 1263, between Mošeh ben Naḥman and the Dominican friar Pau Christià, has been extensively studied by researchers. In recent years, scholars have scrutinized the Vikkuaḥ Ha-Ramban, a Hebrew account of the debate commonly attributed to Naḥmanides, to compare it with the Latin reports and determine its historical significance. This paper aims to assess the Vikkuaḥ as a piece of polemical literature, by analyzing its textual tradition, language, style, and literary elements, to ascertain whether Naḥmanides was its author. Through careful examination, I hope to determine whether the Vikkuaḥ is an accurate historical account, a work of fiction, or an original piece of literature crafted by Naḥmanides to educate his fellow Jews about the new missionary techniques of the Dominican order
Stricticimex Ferris & Usinger, 1957 (Heteroptera: Cimicidae): primer registro de este género en Europa
Get PDFNew data on the vascular flora of the Guilleries massif (northeastern Catalonia)
Get PDFS’aporten dades sobre la flora vascular del massís de les Guilleries, i es constata la presència de diversos tàxons autòctons que no s’hi coneixien (Cuscuta approximata subsp. approximata, Diplotaxis virgata subsp. virgata, Genista linifolia subsp. linifolia, Ranunculus trichophyllus i Veronica cymbalaria) o que no s’hi havien retrobat des d’antic (Descurainia sophia, Persicaria amphibia) i de diverses espècies al·lòctones noves o poc reportades fins ara en aquest massís (Austrocylindropuntia subulata, Berberis julianae, Clerodendrum bungei, Commelina communis, Cucurbita ficifolia, Eschscholzia californica, Fagopyrum esculentum, Kalanchoe ×houghtonii, Nassella tenuissima, Opuntia leoglossa, O. phaeacantha, Oxalis pes-caprae i Spiraea cantoniensis).We provide data on the vascular flora of the Guilleries massif, confirming the presence of several autochthonous taxa that were not known in this territory (Cuscuta approximata subsp. approximata, Diplotaxis virgata subsp. virgata, Genista linifolia subsp. linifolia, Ranunculustrichophyllus and Veronica cymbalaria ) or not found since ancient times (Descurainia sophia, Persicaria amphibia) and several new or rarely reported non-native species (Austrocylindropuntia subulata, Berberis julianae, Clerodendrum bungei, Commelina communis, Cucurbita ficifolia, Eschscholzia californica, Fagopyrum esculentum, Kalanchoe ×houghtonii, Nassella tenuissima, Opuntia leoglossa, O. phaeacantha, Oxalis pes-caprae and Spiraea cantoniensis)
Los Ernobiinae de la Península Ibérica e Islas Baleares. 2a nota. El género Ernobius C. G. Thomson, 1859 (Coleoptera: Ptinidae)
Get PDFAmb aquest treball es continua la revisió de les espècies presents a la Península Ibèrica i Illes Balears de la subfamília Ernobiinae Pic, 1912, iniciat amb el gènere Episernus C. G. Thomson,1863. Es realitza l’estudi del gènere Ernobius C. G. Thomson, 1859 amb catorze espècies presents a l’àrea ibèrica, de les quals es relaciona el material estudiat i consultat, se’n dóna una redescripció, se’n comenta la distribució i la biologia, i es complementa amb l’habitus de totes les espècies, dibuixos de les antenes dels mascles, dels palps maxil·lars i labials, i dels edeagus amb detall de les peces.With the present study, the revision of the species present in the Iberian Peninsula and Balearic Islands of the subfamily Ernobiinae Pic, 1912, started with the genus Episernus C. G. Thomson, 1863, continues. The study of the genus Ernobius C. G. Thomson, 1859 is carried out with fourteen species present in the Iberian area, of which the studied and consulted material is related, a redescription of them is given, their distribution and biology are commented, and complemented with the habitus of all the species, drawings of the antennae of the males, of the maxillary and labial palps, and of the aedeagus with detail of their parts
El pacto de sustitución de la renta por obras en el anteproyecto de incorporación del arrendamiento de bienes en el Código civil de Cataluña
Get PDFL’Avantprojecte de llei d’incorporació de l’arrendament de béns al llibre sisè del Codi
civil de Catalunya preveu en l’article 623-64 la possibilitat de pactar la substitució de la renda, en un contracte d’arrendament d’habitatge, per obres de reparació, manteniment o millora de l’habitatge. Si entra en vigor, el pacte de substitució de la renda coexistirà amb la regulació de la masoveria urbana de la Llei 18/2007, pel dret a l’habitatge, i amb l’article 17.5 de
la Llei d’arrendaments urbans (LAU). Aquesta contribució té per objectiu analitzar el pacte
de substitució de la renda, veure si persisteixen les problemàtiques conceptuals i d’aplicació
pràctica que ja es presentaven amb l’article 17.5 LAU i proposar-ne millores.The draft law that incorporates the lease contract in the sixth book of the Catalan Civil
Code foresees in Article 623-64 the possibility of replacing the rent for works of repair, maintenance, or improvement in the rented dwelling. Should the draft law come into force, this
kind of agreement will coexist with the regulation of the so-called masoveria urbana of the
Catalan Law 18/2007, on the right to housing, and with Article 17.5 of the Law on Urban Leases (LAU). This contribution aims to analyse this agreement, looking at possible conceptual
and practical application problems, and proposes legal improvements.El Anteproyecto de ley de incorporación del arrendamiento de bienes al libro sexto del
Código civil de Cataluña prevé en el artículo 623-64 la posibilidad de pactar la sustitución de
la renta, en un contrato de arrendamiento de vivienda, por obras de reparación, mantenimiento o mejora de la misma. Si finalmente entra en vigor, el pacto de sustitución de la renta coexistirá con la regulación de la masoveria urbana en la Ley catalana 18/2007, por el derecho a la vivienda, y con el artículo 17.5 de la Ley de arrendamientos urbanos (LAU). Esta contribución
tiene por objetivo analizar el pacto de sustitución de la renta, ver si persisten las problemáticas
ROSA M. GARCIA TERUEL
76 Revista Catalana de Dret Privat, vol. 28 (2023)
conceptuales y de aplicación práctica que ya se presentaban con el artículo 17.5 LAU y proponer mejora