Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Asturian and Catalan: Lexical contrast within the Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom)
Get PDFEn aquest article s’ofereix una anàlisi comparada de les dades lèxiques que mostra el projecte Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) pel que fa a dues llengües romàniques de tractament obligatori dins el diccionari, com ara l’asturià i el català. Es pren com a corpus de treball un repertori de 206 ètims que ja s’hi han estudiat i publicat i es traça una confrontació entre els cognats hereditaris d’una i d’altra llengua per tal d’esbrinar els punts en comú i els divergents. Aquestes dades etimològiques s’han classificat en tres grups, segons la pervivència dispar dels respectius cognats romànics. Si es deixen a un costat els 14 ètims que no sobreviuen en cap de les dues llengües, el balanç és el següent: 8 ètims presenten un continuador, entre altres llengües, en asturià (però no en català); 14 ètims mostren un representant, entre d’altres, en català (però no en asturià); i un nodrit grup de 192 ètims ofereix seguidors lèxics en totes dues llengües, encara que a vegades aquests seguidors resulten de procediments fonològics, morfològics o semàntics diversos.This paper offers a comparative analysis of lexical data as presented by the Dictionnaire Étymologique Roman (DÉRom) concerning two Romance languages which are essential parts of the dictionary, namely Asturian and Catalan. A corpus of 206 etyma that have already been studied is taken as the working basis, and a comparison is drawn between the hereditary cognates of both languages to identify commonalities and divergences. These etymological data have been classified into three groups based on the uneven survival of their respective Romance cognates. Setting aside the 14 etyma that have not survived in either language, the balance is as follows: 8 etyma have survived in Asturian and other languages (but not in Catalan); 14 etyma still survive in Catalan and other languages (but not in Asturian); and a substantial group of 192 etyma have lexical successors in both languages, althoughthey may result from different phonological, morphological or semantic procedures
La esclavitud y la trata a propósito del Código penal español de 1822. Notas para su estudio
Get PDFA més de ser el primer a aprovar-se, el Codi penal espanyol del 1822 va suposar el principi del final de l’esclavitud com s’havia entès històricament en la monarquia hispànica. Amb una presència molt diferent entre els dominis europeus i americans, i, dintre d’aquests, entre els continentals i les illes del Carib, aquesta odiosa institució seguia regint-se pel vell codi de les Partidas, sense que normes posteriors, poques i casuístiques, alteraren mínimament aquesta regulació. La historiografia, així com els autors contemporanis, consideraven que era un règim molt allunyat del pròpiament romà i del de les colònies d’altres potències europees, i que, a la darreria del segle XVIII, va intentar millorar-se encara més en favor dels individus esclavitzats. Contràriament, el tràfic negrer es va revitalitzar en gran mesura, protagonitzat ara per empreses espanyoles, algunes dirigides per operaris catalans, com mostra el procés judicial amb motiu de la demanda de llibertat interposada per Andrés, suposadament originari de Madagascar.In addition to being the first to be approved, the Spanish penal code of 1822 marks the beginning of the end of slavery as it had been historically understood in the Hispanic Monarchy. With a very disparate presence in the European and American domains, and, within these, between the continental ones and the Caribbean islands, this odious institution continued to be governed by the old code of Partidas, without subsequent rules, few and casuistic, minimally altering this regulation. Historiography, as well as contemporary authors, considered that it was a regime very far removed from that of Rome itself and that of the colonies of other European powers and that, at the end of the 18th century, it attempted to improve itself, even further, in favor of enslaved subjects. On the contrary, trata negrera was greatly revitalized, now carried out by Spanish companies, some directed by Catalan operators, as shown by court records following the request for freedom filed by Andrés, supposedly originally from Madagascar.Además de ser el primero en aprobarse, el Código penal español de 1822 supone el principio del fin de la esclavitud tal como se había entendido históricamente en la monarquía hispánica. Con una presencia muy dispar en los dominios europeos y americanos, y, dentro de estos, entre los continentales y las islas del Caribe, esta odiosa institución seguía rigiéndose por el viejo código de las Partidas, sin que normas posteriores, pocas y casuísticas, alteraran mínimamente esta regulación. La historiografía, así como los autores contemporáneos, consideraban que era un régimen muy alejado del propiamente romano y del de las colonias de otras potencias europeas, y que, a finales del siglo XVIII, intentó mejorarse todavía más en favor de los sujetos esclavizados. Contrariamente, la trata negrera se revitalizó sobremanera, protagonizada ahora por empresas españolas, algunas dirigidas por operarios catalanes, como muestran los autos judiciales a raíz de la demanda de libertad interpuesta por Andrés, supuestamente originario de Madagascar
Another Latin manuscript from Usatici Barchinone: Girona, ACG, MS. 48
Get PDFEl treball se centra en la descripció del ms. 48 de l’Arxiu Capitular de Girona, compilació formada per un text litúrgic, uns textos jurídics de dret provincial i diocesà eclesiàstic, uns textos de dret civil català i un manual de Bernat de Dorna per aprendre a redactar. El caràcter pragmàtic del recull i el seu origen a la part més oriental de la Catalunya Vella sembla indubtable. El text dels Usatici Barcinone contingut manuscrit ha passat desapercebut fins avui, i ha estat detectat amb motiu de la preparació —en curs— del catàleg dels manuscrits de la catedral de Girona. Atès que els darrers anys els treballs d’Aquilino Iglesia han revolucionat la problemàtica entorn dels Usatges, ha semblat oportú divulgar el text del ms. gironí, malauradament molt difícilment llegible en la seva totalitat a causa de les xacres físiques que l’afecten.The work focuses on the description of manuscript 48 of the Girona Chapter Archive, a compilation made up of a liturgical text, some provincial and ecclesiastical diocesan law texts, Catalan civil law texts and a manual by Bernat de Dorna for learn to write. The pragmatic nature of the collection and its origin in the easternmost part of Old Catalonia seems indubitable. The text of the Usatici Barcinone manuscript content has been unnoticed until today, and has been detected due to the preparation – in progress – of the catalog of manuscripts of the cathedral of Girona. Given that in recent years the work of Aquilino Iglesia has revolutionized the problems surrounding the Usatges, it seems appropriate to publicize the text of the Girona manuscript, unfortunately very difficult to read in its entirety due to the physical damage that affects it
Marcel Coromines Balletbó, Arnau de Vilanova. De esu carnium. Epistola Arnaldi ad dominum Bremundum. Regimen Almariae (Regimen castra sequencium), Barcelona, Editoral Claret 2022, 98 p.
Get PDFFrancesc Eiximenis, Die Regierung des Gemeinwesens. Traducció i introducció d’Alexander Fidora, (HBPhMA 60), Freiburg im Breisgau, Herder 2024, 271 p.
Get PDFThe dynamics of code-switching in a Latin-Occitan book of prescriptions
No full textThis paper concerns the study of a bilingual Latin-Occitan book of medical prescriptions compiled in the mid-14th century under the patronage of the Counts of Foix. A selection of passages is provided in order to analyse the dynamics of code-switching and to classify the different types according to categories established by critics. We find that the combination of Latin and Occitan takes place on more levels: the acrostructural level, with its bipartite division into two large blocks, in which one of the languages predominates; the internal level, which can be analysed according to the types of interphrasal or intraphrasal code-switching. In short, the latter is the level that concentrates more on the detail and mechanisms of code-switching during mixed-language enunciations
Les irreals omegues (1949), by J. V. Foix, a post-symbolist interpretation of twentieth-century history
No full textLes irreals omegues (1949) de J. V. Foix és un dels poemaris més rellevants de la literatura moderna. Aquest article exposa en quin sentit se’l pot considerar un epítom de la modernitat i, dins d’aquesta, de la poesia postsimbolista. Se’n posen de manifest la connexió amb el conjunt de l’obra foixiana i la unitat estructural i simbòlica. Tot plegat permet llegir el llibre com una interpretació poètica de la història catalana i europea del segle XX, especialment dels anys trenta, feta des d’un pla simbòlic en què fenòmens culturals,polítics i socials són investigats en relació amb una experiència absoluta de la realitat que implica tots els àmbits, físics i metafísics, en què es desenvolupen les activitats humanes.Les irreals omegues (1949) by J. V. Foix is one of the most important poetry collections in modern literature. This article explains in what sense it can be considered an epitome of modernity and, within that concept, of post-symbolist poetry. It highlights the connection of this book with the whole of Foix’s work and its structural and symbolic unity. All this makes it possible to read the book as a poetic interpretation of Catalan and European twentieth-century history, especially the 1930s, viewed from a symbolic perspective, in which cultural, political, and social phenomena are investigated in relation to an absolute experience of reality, which involves all the areas, both physical and metaphysical, in which human activity takes place