Hemeroteca Cientifica Catalana

Pons i Griera, Lídia

Catalan

Cinquanta anys de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

Gargallo Gil, José Enrique

Carrera, Aitor (2023): Petit atles lingüístic de la Vall d’Aran. La Bisbal d’Empordà: Sidillà, 494 p.

Bastardas Rufat, Maria-Reina

Chambon, Jean-Pierre (2023) : Recherches sur la toponymie de l’arrondissement de Lure (Haute-Saône) : linguistique historique, dialectologie, traces d’histoire. En collaboration avec Daniel Curtit, Alain Guillaume, Jean Hennequin et Louis Jeandel. Strasbourg: Éditions de linguistique et de philologie, 651 p.

Camps i Arbós, Josep

Gadea i Gambús, Ferran (2024): Joan Salvat-Papasseit. Cada ferida la sang d’un poema. Barcelona: Editorial Barcino, 221 p.

Marí Mayans, Isidor

488 IsIDoR MaRÍ Mayans
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 417-562
responsables de la configuración primera tendrán razones igualmente válidas para mantener las pro-
puestas actuales y que me apresuro a dar por buenas y viables por suponerlas igualmente legítimas.
Indudablemente en el repaso que hemos efectuado de esta entrega de nuevos senderos..., hemos 
visto una voluntad acendrada de acercamiento a la toponimia hispánica con un gran respeto y atención 
esmerada. Estoy convencido de que esa es la mejor carta de presentación para alcanzar, con el tiempo, el 
éxito en una empresa correctora global, equilibrada, sensata e interpretativa. En ese sentido creo que, 
dentro de la libertad intelectual que a todos asiste, se podría ir poniendo la mayor atención y la mejor 
base para, en su día, lograr una corrección deseable. Es cierto que hoy día son las comunidades autóno-
mas quienes están llevando a efecto ese ideal dentro de sus territorios, pero bien orientados iríamos si en 
esa dirección pudieran trabajar otras iniciativas deseosas de articular algún tipo de homogeneización 
enriquecedora en su simplificación.
En todo caso, parece obvio que lo más urgente es ir orillando las expresiones toponímicas inconve-
nientes que deben sustituirse por las que se van presentando como alternativa prudente y juiciosa. En 
esa dirección deberíamos actuar ya eliminando de nuestra consulta rectora las compilaciones toponími-
cas (de uso administrativo o no) que siguen modelos anticuados y superados por correcciones modernas 
efectuadas con garantía lingüística bien por instituciones administrativas, bien por expertos dignos de 
crédito.
Xosé Lluís garcía arias
Academia de la Llingua Asturiana
gomila pere, Joan (2022): l’obra folklòrica d’Isidor Macabich. Eivissa: Miquel Costa, editor, 
152 p.
Aquesta obra constitueix una exceŀlent aproximació a les principals obres de temàtica folklòrica 
—o costumista, com preferia dir-ne ell— de l’historiador eivissenc Isidor Macabich Llobet (Eivissa, 
1883 - Barcelona, 1973). Per més que l’obra d’aquest erudit eivissenc va ser eminentment de temàtica 
històrica, cal reconèixer l’interès dels seus estudis sobre el folklore d’Eivissa i Formentera, que van ser 
pioners —amb molt escassos precedents— i són encara de referència obligada, al costat d’una produc-
ció periodística extensíssima i d’una obra poètica gens negligible, sense oblidar l’extraordinària projec-
ció religiosa, social i política que va tenir en el seu temps.1
El llibre de Joan Gomila —també natural d’Eivissa— consisteix substancialment en la publicació 
del seu treball de fi de grau, presentat l’any 2021 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de 
les Illes Balears, que va tutoritzar la doctora Caterina Valriu Llinàs, acreditada especialista en etnopoè-
tica que ha estat elegida membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. No és sorprenent que la 
qualitat del treball hagués merescut el premi extraordinari al millor treball final de grau. Això mateix ja 
constitueix una garantia del seu interès.
Després d’un pròleg en què Fanny Tur —actual responsable de l’Arxiu Històric d’Eivissa i For-
mentera— situa la figura d’Isidor Macabich en el context del seu temps i en subratlla la condició de 
primer responsable d’aquest arxiu, l’obra de Joan Gomila s’organitza en els mateixos apartats que ja 
tenia el seu treball final de grau: unes paraules de justificació de l’origen i l’enfocament de l’estudi, una 
introducció en què s’informa de la biografia d’Isidor Macabich i se situa la seva obra en el marc dels 
estudis històrics, culturals i folklòrics precedents i coetanis, i el cos principal de l’estudi, en què es pre-
senten i comenten detalladament els principals estudis folklòrics de Macabich, bàsicament els seus 
Mots de bona cristiandat (1918), els treballs aplegats al volum IV de la seva Historia de Ibiza. costum-
brismo (1967) i el seu Romancer tradicional eivissenc (1954). Completen el llibre un apartat de conclu-
1.  Podeu veure’n una breu descripció a l’entrada corresponent de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera 
(eeif.es).
Isidor MARÍ MAYANS
GOMILA PERE: L’obra folklòrica d’Isidor 
Macabich
Estudis romanics 47_int.indd   488 3/1/25   14:26
 GUaRDIola / cIFUEnTEs / sala: El REcEPTaRI DE Joan MaRTIna 489
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 417-562
sions, un recull de referències bibliogràfiques i uns annexos en què hi ha una entrevista al fillol d’Isidor 
Macabich —que signa aquesta ressenya—, a més d’un apèndix fotogràfic i documental.
Alguns dels treballs publicats al volum IV de la Historia de Ibiza. costumbrismo són obviats per-
què no són originals de Macabich, sinó reproducció de textos d’altres autors sobre el folklore eivissenc, 
o perquè fan referència a aspectes de cultura material sense gaire connexió amb l’etnopoètica. Així ma-
teix, cal tenir en compte que, a part dels articles de premsa recollits per Macabich en aquest volum, són 
molts altres els que va publicar al llarg de la seva vida als periòdics locals sobre temes de cultura popu-
lar, normalment sota l’epígraf «De la tierra». Macabich va seleccionar per al volum IV de la seva Histo-
ria de Ibiza els que li van semblar més interessants, però una recerca minuciosa permetria completar la 
visió de la seva extensa aportació al costumisme de les Pitiüses.
Tant els textos introductoris com les fitxes en què es presenta cadascuna de les obres estan ben do-
cumentats i referenciats. Només s’hi pot fer alguna petita matisació de detall. Per exemple, l’origen del 
cognom Macabich (pronunciat com si la grafia fos Macabitx) és evidentment eslau, però no necessària-
ment serbi, com apunta Gomila. Els rebesavis del canonge eivissenc procedien de Venècia i el do-
cument més antic que hi fa referència escriu el cognom com a Matcovizt, una forma que he pogut 
documentar a Croàcia, però que també podria ser eslovena...2 La referència que es fa a Isidor Macabich 
com a creador de la Biblioteca de la Caixa de Pensions l’any 1935 també és probablement exagerada: 
Macabich hi degué tenir una influència considerable, però no devia ser qui va prendre la decisió de fun-
dar-la. En qualsevol cas, el que resulta més convenient de puntualitzar és que el Refraner que reprodu-
eix Macabich al volum IV de la Historia de Ibiza —tot i que li va proporcionar Antoni Costa Ramon, 
secretari de redacció de la revista Ibiza— és substancialment el mateix que havia recopilat i publicat a 
les pàgines d’aquella revista Antoni Juan Bonet.3
Cap d’aquests minúsculs detalls afecta la qualitat de l’estudi de Joan Gomila, que documenta minu-
ciosament cadascuna de les obres seguint l’esquema que exposa a la p. 49 del seu treball: «Títol», «Re-
ferència bibliogràfica primera», «Referències posteriors», «Classificació del gènere (rondalles, 
llegendes, etc.)», «Resum», «Continguts», «Comentari/Valoració», «Fragment iŀlustratiu» i «Referèn-
cies posteriors».
Són especialment remarcables els comentaris a la tipologia de cada rondalla, seguint la classifica-
ció de l’Índex Aarne-Thompson-Uther (ATU), i els referents a cada peça del Romancer tradicional ei-
vissenc.
En definitiva, ens trobem davant d’una publicació solvent i útil no sols per a qualsevol que vulgui 
aproximar-se a l’obra folklòrica d’Isidor Macabich, sinó al coneixement dels estudis sobre el folklore 
d’Eivissa i Formentera.
Isidor marí mayans
Institut d’Estudis Catalans
guarDiola i pereira, Elena / cifuentes i comamala, Lluís / sala i peDrós, Joan (2023): El recep-
tari de Joan Martina (sabadell, 1439). Estudis i edició facsímil. Barcelona: Reial Acadèmia 
de Medicina de Catalunya, 174 p.
Amb motiu de la celebració, a Sabadell, del XXII Congrés Internacional d’Història de la Medicina 
Catalana (10 i 11 de novembre de 2023), Elena Guardiola i Pereira, presidenta de la Societat Catalana 
2.  marí, Isidor (2017): «Els primers anys d’Isidor Macabich», revista Eivissa, núm. 62. Cal entendre que és un 
error de picatge que el segon cognom de l’avi de Macabich, natural de Cartagena i afincat a Eivissa, aparegui accen-
tuat (Pàvia) quan hauria de ser Pavía.
3.  En vam fer una edició fa pocs anys: pàmies, Víctor / marí, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d’antoni 
Juan Bonet. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs.
Francesc CREMADES
GUARDIOLA / CIFUENTES / SALA: El receptari 
de Joan Martina
Estudis romanics 47_int.indd   489 3/1/25   14:26


Gomila Pere, Joan (2022): L’obra folklòrica d’Isidor Macabich. Eivissa: Miquel Costa, editor, 152 p.

Dal Negro, Silvia

560 sIlVIa Dal nEGRo
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 417-562
L’altre autor, Gargallo, a qui hem vist que Veny considerava beneficiat per ser natural del poble 
objecte de la seua recerca (i per rebre informació dels seus parents de la Pobla d’Arenós, p. 120), ara ens 
el presenta com a marit d’una dona de Rossell, cosa que feia que
Aquest tàndem rossellà, per naixement o per adopció, reunia totes les condicions per a abordar de ma-
nera competent diversos aspectes de la cultura popular centrada en el microcosmos del poble esmen-
tat. (p. 92)
Finalment, amb un cert sentiment de recança, transcric aquest fragment del capítol onzè:
Després de la reparació del Seat 600, vam anar cap a Novelda (12-14 de juliol). L’acollida del batlle va 
ser magnífica; ens va presentar el cronista i advocat, Sr. Cremades, que amablement ens va acompa-
nyar a casa d’un informador, Sr. Torregrossa, bon parlador, simpàtic i força ràpid en les respostes que, 
en atenció a l’ajut prestat, vam acompanyar al castell de la Mota i l’ermita de la Magdalena. L’altre 
subjecte, el “tio Lluís”, en va completar la informació: sigui com a resultat de les freqüents libacions 
etíliques, sigui per l’afecte que ens va agafar, al final ens volia acompanyar en les enquestes que resta-
ven pendents, [...], fins que el vam convèncer de la seva innecessària companyia. (p. 109) 
Naturalment que aquesta breu descripció de la visita dels enquestadors de l’alDc al meu poble 
em va emocionar. De seguida vaig traure comptes sobre l’edat que jo tindria, tretze anys, un xicon, i em 
vaig imaginar travessant la plaça Vella, al costat del meu carrer, quan Joan Veny i Joan Martí (l’altre 
enquestador) accedien a l’Ajuntament a presentar-se davant la màxima autoritat local, Joaquín Payá 
Segura, anomenat “L’alcalde sí, sí” perquè a tot el que li demanaven contestava afirmativament. Per 
sort, els nostres investigadors van ser ben dirigits al cronista local, José Cremades Seller, qui els va faci-
litar un primer subjecte molt útil. Però el segon és qui millor havia quedat imprès en la retina del Dr. 
Veny, que, quan em va conèixer com a alumne el curs 1978-79 en la seua assignatura de Dialectologia 
Catalana a la Universitat de Barcelona, el primer que em va amollar va ser que a Novelda havia entrevis-
tat un borratxo. No sé quin va ser el meu sentiment en aquell moment: de vergonya com a novelder? El 
cas és que, quan molts anys després vaig llegir la descripció que feia de la visita a Novelda (2011), em 
va entrar un cert orgull pel bon tracte que se’ls havia donat però també una certa recança perquè no ha-
gueren aturat aquell xicon (imaginari) que se’ls havia creuat i li hagueren preguntat qualsevol cosa; ells 
no hagueren guanyat molt en la seua tasca, però per a mi hauria estat la primera volta que hauria entrat 
en contacte amb la resta del català.
Brauli montoya aBat
Universitat d’Alacant
viDesott, Paul (2023): les ladins des Dolomites. Crozon: Éditions Armeline, 316 pp. 
les ladins des Dolomites, a firma del filologo romanzo Paul Videsott, è l’ultimo volume pubblica-
to dall’editore francese Armeline per la collana «Peuples en Péril», collana che conta fra i suoi titoli una 
serie di monografie dedicate a gruppi etno-linguistici minoritari del continente europeo.
Come suggerisce il titolo, sia del volume sia della collana che lo accoglie, oggetto della trattazione 
non è tanto (o non solo) la lingua ladina quanto soprattutto i ladini, intesi come gruppo minoritario in 
Italia. Questa focalizzazione sull’ethnos ladino, più che sulla lingua ladina, giustifica l’approccio inter-
disciplinare del volume che permette di cogliere un’identità radicata nella storia di questa regione alpina 
probabilmente più di una prospettiva esclusivamente linguistico-dialettologica che restituirebbe un’im-
magine per certi versi più complessa e dai contorni meno netti, come lasciano intuire ad esempio le 
carte dell’Atlante Linguistico Ladino (citato anche nel capitolo VIII «La langue ladine»).
Silvia DAL NEGRO
VIDESOTT: Les Ladins des Dolomites
Estudis romanics 47_int.indd   560 3/1/25   14:26
 VIDEsoTT: lEs laDIns DEs DoloMITEs 561
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 417-562
Il taglio del volume potrebbe essere definito un po’ sbrigativamente come divulgativo, ma questo 
non ne esaurisce le qualità che risiedono nell’essere estremamente informativo e molto ampio come 
spettro tematico. I venti capitoli, ai quali si aggiungono tre appendici, una bibliografia ragionata e un 
apparato fotografico, spaziano dalla linguistica, alla sociolinguistica, alla politica linguistica e scolasti-
ca, alla letteratura, alla storia, alla religione, all’economia (molto rilevante per le questioni legate al 
turismo e all’overtourism e alle relative ricadute sociali): si può dire che non ci sia ambito pertinente la 
ladinia che non sia toccato, seppure succintamente.
Selezionando fra le diverse tematiche trattate, risulta particolarmente interessante quella relativa al 
nome ladino, inteso sia come glottonimo che come etnonimo, continuatore diretto del termine latino 
latinu, sopravvissuto in questa area marginale della latinità, ma in particolare nella media Val Badia 
dove il nome ha resistito senza soluzione di continuità. Il discorso diventa più complesso seguendo lo 
sviluppo di questo e di altri glottonimi nel corso della storia, da una parte per quanto riguarda il contra-
sto fra denominazioni locali, del tipo fassano, gardenese, ampezzano, e il nome ladino che assume in 
epoca recente un valore anche politico di unità transvalliva e interregionale, dall’altra relativamente agli 
eteronimi, cioè ai nomi attribuiti dagli “altri” ai ladini e alla loro lingua. In virtù della posizione (geogra-
fica e culturale) particolare, incuneata tra il mondo tedesco e quello italiano, il ladino è stato definito da 
nord come Welsch (termine con il quale, come è noto, le popolazioni germaniche chiamano i loro vicini, 
cf. l’inglese Welsh) e poi, per distinguerlo ulteriormente dall’italiano, con termini dispregiativi (o dive-
nuti tali nel corso del tempo) come Grobwelsch o Krautwelsch. Viceversa, dalle popolazioni italo-
romanze veneto-trentine i ladini sono stati spesso definiti todesch, cioè tedeschi, più che altro per 
ragioni di affiliazione culturale, politica e religiosa al Tirolo. Videsott conclude il capitolo osservando 
come queste denominazioni, per quanto contradditorie fra loro, non facciano altro che confermare la 
chiara alterità del ladino e dei ladini, in particolare rispetto all’area linguistica italofona, nella percezio-
ne delle popolazioni a contatto.
Altro contributo interessante è quello, molto delicato nel caso di lingue di minoranza “senza tetto”, 
della scrittura e dell’elaborazione di uno standard. Oltre a fornire un breve excursus storico della produ-
zione scritta in ladino, il capitolo IX «Écriture et litterature ladines» tratta con chiarezza esemplare la 
questione dei diversi standard locali in uso e delle sfortunate vicende dello standard scritto unitario. Il 
cosiddetto ladin Dolomitan, elaborato dal romanista zurighese Heinrich Schmid tra gli anni Ottanta e 
Novanta del secolo scorso sulla scorta dell’esperienza grigionese del romancio, ma mai veramente ac-
cettato dalla popolazione e poi rigettato soprattutto per ragioni politiche, viene presentato anche nei suoi 
aspetti tecnici, fornendo esempi concreti, di interesse per chi si occupi di pianificazione linguistica. Al-
largando lo sguardo al ruolo sociale della scrittura, si osserva poi come, negli ultimi decenni, l’uso 
scritto del ladino nelle sue varietà locali e sovralocali abbia conosciuto uno sviluppo notevole, sia per la 
maggiore presenza del ladino nei percorsi scolastici delle province di Trento e Bolzano, sia per la diffu-
sione generalizzata della comunicazione digitale (messaggistica e social network) che ci permetterà di 
studiare uno sviluppo più spontaneo del tipo bottom up del ladino scritto.
Un argomento che resta invece scoperto, sebbene l’Autore ne accenni di sfuggita, è quello dei 
“neo-parlanti”, questione ben distinta da quella dei “neo-ladini”, alla quale invece Videsott dedica un 
intero capitolo (il V). Mentre i “neo-ladini” sono parlanti dialetti peri-ladini, che con il ladino condivi-
dono una serie di tratti linguistici e una specificità che non permette loro di riconoscersi totalmente nel 
panorama dei dialetti trentini e veneti e che solo di recente hanno rivendicato un’appartenenza alla la-
dinia storica, i “neo-parlanti” sono tutti coloro che, risidiendo nelle località ladine (in particolare in area 
trentina e sudtirolese) e volendosi integrare socialmente e lavorativamente, pur provenendo da famiglie 
non ladinofone apprendono il ladino a scuola o in corsi di lingua anche con la finalità di conseguire una 
certificazione. Questo fenomeno pone delle domande importanti rispetto alla nozione di “ladinità”: 
quanto conta parlare ladino per essere ladini? La comunità linguistica coincide con la comunità tout 
court? Parlanti di ladino come seconda lingua mettono in crisi l’identità ladina o viceversa la rafforza-
no? Si tratta di questioni di non poco conto dal momento che quella ladina, stando anche ai dati presen-
tati e commentati da Videsott nel capitolo IV («Combien sont-ils?»), è una delle poche minoranze in 
Estudis romanics 47_int.indd   561 3/1/25   14:26
562 sIlVIa Dal nEGRo
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 417-562
Europa che si mantiene stabile nel corso del tempo, almeno a partire dalla Prima Guerra Mondiale, se 
non addirittura in crescita. Ma, appunto, resta, nel caso dei ladini come di molte altre minoranze autoc-
tone, l’ambiguità di fondo relativa alla sovrapposizione fra delimitazione territoriale, dati demografici e 
uso della lingua minoritaria.
In conclusione, l’ampiezza di prospettiva, unita alla ricchezza di informazioni e di dati presentati 
costituisce senza dubbio la maggiore originalità e valore di questo volume dedicato alla minoranza ladi-
na. Se disponibile in traduzione italiana, les ladins des Dolomites permetterebbe ad un pubblico colto 
ma non necessariamente specialista, di acquisire conoscenze e soprattutto consapevolezza verso questa 
alterità linguistica ed etnica presente sul territorio nazionale, più spesso banalizzata nelle rappresenta-
zioni da marketing turistico, o del tutto ignorata.
Silvia Dal negro
Libera Università di Bolzano
Estudis romanics 47_int.indd   562 3/1/25   14:26


Italian

Videsott, Paul (2023): Les Ladins des Dolomites. Crozon: Éditions Armeline, 316 p.

Academia de la Llingua Asturiana

572 cRÒnIca
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
nua havent-hi persones concretes que els continuïn donant fruits. Ens conjurem tots perquè sigui 
així. Que el CUSC continuï, tant en la seva configuració actual com en un marc més ampli, essent 
útil al país.
Emili Boix-fuster
Universitat de Barcelona
Acitividaes de l’Academia de la Llingua Asturiana (del 1 d’ochobre de 2023 al 1 de seti-
embre de 2024). — Les Xornaes Internacionales d’Estudiu algamaron les cuarenta y un ediciones 
el pasáu mes de payares de 2023, con tres xornaes d’actividaes académiques qu’ufiertaron ponen-
cies, comunicaciones y presentaciones que, dende disciplines estremaes, trataron cuestiones ven-
ceyaes al estudiu llingüísticu, cultural y social del asturianu.
Nel certame d’investigación de los Concursos de l’Academia del añu 2023, falláu n’avientu, 
Xesús González Rato algamó’l primer premiu na categoría de propuestes de terminoloxía especia-
lizada con anovamientu y ampliación de términos médicos. Per otra parte, celebróse la II Olimpia-
da escolar de redaición «Urbano Rodríguez».
Dientro del XLV Día de les Lletres Asturianes, diose acoyida como nuevos miembros numbe-
rarios a Claudia Elena Menéndez Fernández y Pablo Rodríguez Medina, amás d’a Èva Büchi 
como académica d’honor. 
La Universidá Asturiana de Branu (UABRA) celebróse n’El Campu (Casu) y A Caridá (El 
Franco). Nel conceyu casín desarrolláronse los cursos que siguen darréu: cursu elemental de llin-
gua asturiana (dirixíu por Gonzalo Llamedo), creación lliteraria n’asturianu (dirixíu por Isabel 
Truán y Marta Mori), Feminismu, sociedá y futuru n’asturies (dirixíu por Margarita Fernández 
Mier) y l’entornu natural del conceyu de casu como recursu didáuticu (dirixíu por Elena Arbo-
leya); y, n’El Franco, la primer fase de la capacitación docente n’eonaviegu. 
Revistes y coleiciones de l’Academia:
* lliteratura: Revista lliteraria asturiana, 40 (mayu 2024). [Baxo la direición de Marta 
Mori, esti exemplar recueye una esbilla de creación lliteraria actual inédita, amás de reseñes y tra-
ducciones].
* lletres asturianes, 129 y 130 (ochobre 2023 y marzu 2024). [Cola direición d’Ana Cano, les 
dos últimes entregues de la revista d’investigación llingüística de l’Academia, amás de notes, anun-
cies y reseñes, ufierten quince contribuciones d’investigación en rellación col marcu asturianu].
* ciencies. cartafueyos asturianos de ciencia y Teunoloxía, 13 (payares 2023). [L’últimu 
númberu d’esta revista, dirixida por Carlos Lastra, inxer seis artículos sobre los cambeos nel agua 
del Occidente d’Asturies, el procesu de fabricación del quesu, un percorríu pela historia del Xar-
dín Botánicu Atlánticu de Xixón, los efeutos de l’autotomía y rexeneración en llactéridos, el sín-
drome d’apnea del sueñu n’edá infantil y los usos de la enerxía solar na metalurxa].
* cultures. Revista asturiana de cultura, 27 (avientu 2023). [Baxo la direición de Roberto 
González-Quevedo, la revista antropolóxica de l’Academia presenta nesti volume nueve artículos 
d’investigación y tres reseñes].
* Francisco J. Llera Ramo, IV Estudio sociolingüístico de asturias. la urbanización del astu-
riano. conocimiento del asturiano en los ámbitos urbanos de Uviéu, Xixón y avilés. Estaya socio-
llingüística, númb. 4 (abril 2023). [El cuartu estudiu sociollingüísticu céntrase n’analizar el 
conocimientu del asturianu nes tres principales ciudaes d’Asturies, comparando los resultaos es-
trayíos colos algamaos na encuesta del añu 1991].
Estudis romanics 47_int.indd   572 3/1/25   14:26
 cRÒnIca 573
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
* Vicente Rodríguez Hevia, la cultura tradicional en llaviana. Terrén, númb. 1 (avientu 
2023). [El volume ufierta una recopilación d’artículos de Vicente Rodríguez Hevia que, centraos 
nel terrén llavianés, traten temes al rodiu del so espaciu cultural, un repasu históricu del aprovec-
hamientu de recursos del ríu y el monte y una descripción de les celebraciones del conceyu].
* Xabiel Fernández García, conceyu de Grau. Parroquia de Peñaflor. Toponimia, númb. 144 
(avientu 2023). [Volume ganador del certame d’investigación del añu 2022 de l’Academia de la 
Llingua Asturiana na modalidá de la onomástica del terrén, el volume recueye la toponimia mayor 
y menor de la parroquia de Peñaflor].
* Olatz Da Silva Rosales, Manual de recursos didáuticos, teunolóxicos y dixitales pal profe-
soráu de llingua asturiana na Educación Primaria. Estaya pedagóxica, 21 (avientu 2023). [Esta 
obra axunta dellos repositorios de recursos didáuticos y dixitales dirixíos al profesoráu de Llingua 
Asturiana na Educación Primaria, amás d’un estudiu introductoriu que repasa’l marcu teóricu y les 
cuestiones metodolóxiques propies de l’asignatura].
*Pablo Rodríguez Medina, Tapín de Picupáu. Escolín, 60 (2ª ed.) (agostu 2024). [Esti volume 
de lliteratura infantil, hasta agora escosáu, vuelve a espublizase nuna segunda edición revisada].
P’acabar, de mano de la Secretaría Llingüística del Navia-Eo:
* Natalia Riego Arredondas, segundas foyas. 3º Eso. cuaderno d’actividades d’eonaviego 
(payares 2023). [Obra dedicada a la enseñanza del eonaviegu en secundaria].
*Aurora Bermúdez Nava, llambisques. Os llibros d’Entrambasauguas, 21 (xunetu 2024). 
[Llibru de poesía infantil n’eonaviegu].
acaDemia De la llingua asturiana
Convegno Internazionale «Italoellenica. Incontri sulla lingua e la traduzione 2023» 
(Atene, 19 e 20 ottobre 2023). — In data 19 e 20 ottobre 2023, presso la sede centrale dell’Uni-
versità Nazionale e Kapodistrias di Atene (EKPA), si è tenuto il Convegno Internazionale «Italoe-
llenica. Incontri sulla lingua e la traduzione 2023», sul tema Dialetti e lingue ‘altre’ in Grecia e in 
Italia. Il Convegno, organizzato dal Laboratorio di Lingua, Traduzione e Studio del contatto lin-
guistico italogreco del Dipartimento di Lingua e Letteratura Italiana (DILL), si è svolto sotto l’egi-
da dell’Ambasciata d’Italia e in collaborazione con l’Istituto Italiano di Cultura, ed è stato dedicato 
alla memoria dei dialettologi Konstantinos Minàs, Fiorenzo Toso e Roberto Sottile, e del linguista 
Gabriele Iannàccaro.
Preliminarmente all’apertura dei lavori del convegno, la mattina del 19 ottobre ha avuto luogo 
l’incontro dei membri dell’Atlante Linguistico Mediterraneo (ALM), gruppo di ricerca con sede 
presso il Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani (CSFLS), che riunisce i più importanti 
dialettologi esperti di lessico relativo al mare, alla marineria e alla fauna marina di molte lingue 
dell’area mediterranea. Alla tavola rotonda sono intervenuti Giovanni Ruffino (Presidente del 
CSFLS), Tullio Telmon, Franco Crevatin, Annalisa Nesi, Vito Matranga, Domenica Minniti Gòn-
ias (Presidente della Commissione scientifica del Convegno), ognuno dei quali ha presentato una 
rassegna dello stato delle ricerche nell’area di pertinenza.
I lavori del Convegno sono stati aperti ufficialmente il pomeriggio del 19 ottobre, alla presen-
za della prof.ssa Sofia Papaioannou, prorettrice per gli Affari accademici e le Relazioni internazio-
nali dell’EKPA, della dott.ssa Susanna Schlein in rappresentanza dell’Ambasciatrice d’Italia 
signora Patrizia Falcinelli, e del prof. Gerasimos Pagratis, Direttore del DILL. I relatori hanno 
posto in rilievo il valore dell’iniziativa del convegno Italoellenica, che è giunto alla sua quinta 
Estudis romanics 47_int.indd   573 3/1/25   14:26


Acitividaes de l’Academia de la Llingua Asturiana (del 1 d’ochobre de 2023 al 1 de setiembre de 2024)

Minniti Gonias, Domenica

 cRÒnIca 573
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
* Vicente Rodríguez Hevia, la cultura tradicional en llaviana. Terrén, númb. 1 (avientu 
2023). [El volume ufierta una recopilación d’artículos de Vicente Rodríguez Hevia que, centraos 
nel terrén llavianés, traten temes al rodiu del so espaciu cultural, un repasu históricu del aprovec-
hamientu de recursos del ríu y el monte y una descripción de les celebraciones del conceyu].
* Xabiel Fernández García, conceyu de Grau. Parroquia de Peñaflor. Toponimia, númb. 144 
(avientu 2023). [Volume ganador del certame d’investigación del añu 2022 de l’Academia de la 
Llingua Asturiana na modalidá de la onomástica del terrén, el volume recueye la toponimia mayor 
y menor de la parroquia de Peñaflor].
* Olatz Da Silva Rosales, Manual de recursos didáuticos, teunolóxicos y dixitales pal profe-
soráu de llingua asturiana na Educación Primaria. Estaya pedagóxica, 21 (avientu 2023). [Esta 
obra axunta dellos repositorios de recursos didáuticos y dixitales dirixíos al profesoráu de Llingua 
Asturiana na Educación Primaria, amás d’un estudiu introductoriu que repasa’l marcu teóricu y les 
cuestiones metodolóxiques propies de l’asignatura].
*Pablo Rodríguez Medina, Tapín de Picupáu. Escolín, 60 (2ª ed.) (agostu 2024). [Esti volume 
de lliteratura infantil, hasta agora escosáu, vuelve a espublizase nuna segunda edición revisada].
P’acabar, de mano de la Secretaría Llingüística del Navia-Eo:
* Natalia Riego Arredondas, segundas foyas. 3º Eso. cuaderno d’actividades d’eonaviego 
(payares 2023). [Obra dedicada a la enseñanza del eonaviegu en secundaria].
*Aurora Bermúdez Nava, llambisques. Os llibros d’Entrambasauguas, 21 (xunetu 2024). 
[Llibru de poesía infantil n’eonaviegu].
acaDemia De la llingua asturiana
Convegno Internazionale «Italoellenica. Incontri sulla lingua e la traduzione 2023» 
(Atene, 19 e 20 ottobre 2023). — In data 19 e 20 ottobre 2023, presso la sede centrale dell’Uni-
versità Nazionale e Kapodistrias di Atene (EKPA), si è tenuto il Convegno Internazionale «Italoe-
llenica. Incontri sulla lingua e la traduzione 2023», sul tema Dialetti e lingue ‘altre’ in Grecia e in 
Italia. Il Convegno, organizzato dal Laboratorio di Lingua, Traduzione e Studio del contatto lin-
guistico italogreco del Dipartimento di Lingua e Letteratura Italiana (DILL), si è svolto sotto l’egi-
da dell’Ambasciata d’Italia e in collaborazione con l’Istituto Italiano di Cultura, ed è stato dedicato 
alla memoria dei dialettologi Konstantinos Minàs, Fiorenzo Toso e Roberto Sottile, e del linguista 
Gabriele Iannàccaro.
Preliminarmente all’apertura dei lavori del convegno, la mattina del 19 ottobre ha avuto luogo 
l’incontro dei membri dell’Atlante Linguistico Mediterraneo (ALM), gruppo di ricerca con sede 
presso il Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani (CSFLS), che riunisce i più importanti 
dialettologi esperti di lessico relativo al mare, alla marineria e alla fauna marina di molte lingue 
dell’area mediterranea. Alla tavola rotonda sono intervenuti Giovanni Ruffino (Presidente del 
CSFLS), Tullio Telmon, Franco Crevatin, Annalisa Nesi, Vito Matranga, Domenica Minniti Gòn-
ias (Presidente della Commissione scientifica del Convegno), ognuno dei quali ha presentato una 
rassegna dello stato delle ricerche nell’area di pertinenza.
I lavori del Convegno sono stati aperti ufficialmente il pomeriggio del 19 ottobre, alla presen-
za della prof.ssa Sofia Papaioannou, prorettrice per gli Affari accademici e le Relazioni internazio-
nali dell’EKPA, della dott.ssa Susanna Schlein in rappresentanza dell’Ambasciatrice d’Italia 
signora Patrizia Falcinelli, e del prof. Gerasimos Pagratis, Direttore del DILL. I relatori hanno 
posto in rilievo il valore dell’iniziativa del convegno Italoellenica, che è giunto alla sua quinta 
Estudis romanics 47_int.indd   573 3/1/25   14:26
574 cRÒnIca
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
edizione ed è espressione delle peculiari relazioni culturali che uniscono l’Italia e la Grecia. I rela-
tori invitati, in seguito, hanno offerto una panoramica degli studi di Dialettologia (Tullio Telmon, 
Ioanna Manolessou) e della situazione delle minoranze linguistiche (Emanuele Banfi, Eleni Sellà) 
tanto in Italia che in Grecia.
La giornata del 20 ottobre, secondo la tradizione degli incontri Italoellenica, si è articolata in 
due sessioni parallele, dedicate rispettivamente all’Italia e alla Grecia, con un folto  programma 
volto a fornire un quadro quanto più vario ed esaustivo sul tema del convegno, in cui fossero rap-
presentate diverse aree geografiche, con la partecipazione di specialisti provenienti da diverse 
istituzioni dei due Paesi. Durante la sessione mattutina, Dialetti e lingue ‘altre’ in Italia, si sono 
così susseguiti interventi che hanno preso in esame la particolare situazione dialettale del toscano 
(Annalisa Nesi), le caratteristiche dei dialetti emiliano-romagnoli (Daniele Vitali), il corso con i 
suoi dialetti (Stella Retali-Medori) e i dialetti della Campania nell’ambito più ampio dell’Italia 
meridionale (Rosanna Sornicola). Si è discusso delle caratteristiche lessicali del romanesco (Clau-
dio Giovanardi, Andrea Testa) e dell’area dialettale dell’Italia nord-orientale (Franco Crevatin). 
Sono state oggetto di attenzione lingue minoritarie come il sardo (Maurizio Virdis), l’arbëreshë 
(Vito Matranga), il dialetto greco parlato in Calabria (Domenica Minniti Gònias), l’occitano e il 
franco-provenzale (Matteo Rivoira). Non sono mancati, infine, interventi su una minoranza lin-
guistica non riconosciuta come tale, come la romanì (Andrea Scala) e sull’italiano fuori dall’Italia 
(Luisa Revelli).
Durante la sessione pomeridiana, Dialetti e lingue ‘altre’ in Grecia, sono state presentate rela-
zioni sulla varietà del cretese orientale (Marina Tzakosta), sui dialetti di Citera (Georgia Katsou-
da), sullo zaconico (Nikos Liossis), sulla parlata della Ftiotide (Georgios Tsouknidas), sulla 
terminologia dialettale della botanica e della zoologia nella Tracia (Penelope Kambaki-Vou-
giouklì, Triantàfyllos Papadakis) e sul dialetto cipriota, in quanto varietà di greco “fuori di Grecia” 
(Spyros Armostìs). La sessione è proseguita con interventi incentrati sulle minoranze linguistiche 
più o meno riconosciute in Grecia, come l’aromuno o macedo-romeno (Kostas Dinas), il pomacco 
(Nikos Kokkas), la romanì (Eleni Skourtou) e l’arvanitico (Asimakis Fliàtouras). Infine è stata 
presa in considerazione la varietà  romaniota/ievanica degli Ebrei greci (Evaggelìa Vlachou, Gior-
gos Kotzoglou, Chrysoula Papadopoulou). 
Il convegno si è concluso con una breve performance di Eleni e Susana Vougiouklì, che han-
no intrattenuto il pubblico con una scelta di canti popolari della Grecia e dell’Italia meridionale, a 
dimostrazione concreta del legame inscindibile tra lingua e cultura. 
Domenica minniti gonias
Simposi Josep Vallverdú. Balanç d’una obra (Barcelona / Lleida, 26 i 27 d’octubre de 
2023). — Ha estat excepcional, tot al llarg de l’any 2023, la commemoració del centenari de l’es-
criptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923). Però excepcional no sols per la seva talla cívica i inteŀlec­
tual (narrador per a joves i per a adults, prosista, memorialista, conferenciant, poeta, traductor, 
home de referència de la catalanitat ponentina des dels anys difícils de mitjan segle xx), ni tampoc 
només pel fet que es tractava d’una commemoració oficial del Govern de Catalunya (al capdavall, 
són unes quantes cada any les efemèrides amb aquest reconeixement; el mateix 2023, sense anar 
més lluny, compartit amb Alícia de Larrocha, Victòria dels Àngels, Francesc Vicent Garcia —el 
Rector de Vallfogona, mort l’any 1623— i, entre altres encara, dos lleidatans més: el científic Joan 
Oró i el sindicalista Salvador Seguí, el Noi del Sucre), sinó perquè, a diferència de la resta d’aniver-
saris rodons, aquest centenari se celebrà amb el protagonista viu; i no solament viu, sinó en plena 
forma, com demostrà participant en una quantitat incomptable dels actes de tota mena que se cele-
Estudis romanics 47_int.indd   574 3/1/25   14:26


Convegno Internazionale «Italoellenica. Incontri sulla lingua e la traduzione 2023» (Atene, 19 e 20 ottobre 2023)

Vidal Lloret, Vicent

Gallego Francés, Pau

 cRÒnIca 585
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
Mar Massanell (UAB, IEC) es referí a la faceta d’Artells com a autor de dos diccionaris bilin-
gües, Vocabulari castellà-català abreujat (1958) i Vocabulari català-castellà abreujat (1961), 
i com a divulgador lingüístic en els dos volums que conformen llenguatge i gramàtica (1969 i 
1971). Massanell parlà dels criteris de selecció que Artells feu servir per a les entrades dels diccio-
naris bilingües. Seguidament, explicà la distribució temàtica en capítols que Artells havia seguit a 
llenguatge i gramàtica, que conté els articles que ell mateix va escriure per a la columna homòni-
ma de serra d’or.
Josep V. Garcia Raffi (UV) parlà de l’estudi que havia dut a terme amb Anna Devís sobre els 
tres volums de les lectures escollides (1962, 1965 i 1969), signats per Eduard Artells i Joan Tria-
dú. Aquests llibres contenen una selecció de textos de prosistes catalans pensada per als cursos 
d’ensenyament del català. Garcia Raffi s’aproximà a l’autor i l’obra, i, a continuació, analitzà el 
text i les notes lingüístiques, els temes tractats i les notes bibliogràfiques.
El corrector i escriptor Àlvar Valls donà testimoni de les relacions personals i professionals 
que mantingué amb Eduard Artells i manifestà el respecte i l’estimació que li tenia. Es conegueren 
a serra d’or l’any 1964 i conservaren una llarga amistat fins al dia de la seua mort, període durant 
el qual rebé el seu mestratge. Valls, que anomenà Artells «mestre i avi», explicà jocs de paraules 
recurrents en Artells i anècdotes personals, en relatà el vessant més jocós i es referí als malnoms 
amb què Joan Fuster i Terenci Moix s’hi havien referit.
Josep Àngel Cano (UV) se centrà en la polèmica entre Joan Fuster i Eduard Artells. Exempli-
ficà els límits i la funció del corrector a partir de fragments confegits per l’escriptor de Sueca. 
Cano explicà, més particularment, que Fuster no estava d’acord amb el fet que clero no aparegués 
al diccionari, malgrat que hi consta clerical i derivats. Així, Fuster atacava l’«ultraconservaduris-
me granític de les nostres vestals acadèmiques». La controvèrsia que emprengueren Fuster i Ar-
tells es pogué llegir en sis articles de serra d’or, publicats entre 1970 i el traspàs del corrector, el 
gener de 1971.
L’escriptor i crític literari Joan Josep Isern revelà com tingué notícia de la figura d’Eduard 
Artells, de qui digué que havia estat irreductible i necessari. S’hi interessà, en primer lloc, a partir 
de la polèmica amb Terenci Moix, iniciada el novembre de 1970 amb l’article a Tele/eXpres «¡Ay, 
Maese Artells, no me toquéis el voraviu!», que Artells respongué amb un joc de paraules a serra 
d’or «Nosaltres, moixoni. Plau-te Terenci?». En segon lloc, s’hi aproximà també mitjançant la 
tasca que emprengueren Artells i Triadú per a la recuperació de la llengua catalana durant la dicta-
dura franquista, una època en què tots dos participaren en la creació de la Junta Assessora per als 
Estudis de Català (JAEC).
El coŀloqui entre Albert Jané (IEC) i Joaquim Arenas (SEDEC, 1983­2003), moderat per Joan 
Josep Isern, se centrà en el record d’Eduard Artells. Arenas exposà que a partir de la coŀlaboració 
a Òmnium Cultural a finals dels anys seixanta tingué una relació curta però intensa amb Artells i, 
seguidament, destacà la tasca d’Artells i Triadú en el manteniment de la llengua catalana. Al seu 
torn, Albert Jané parlà de la participació d’Artells al tribunal dels exàmens de català del curs mitjà 
i de la feina que feren els professionals com Artells, malgrat les reticències dels seus contempora-
nis. Jané apuntà que, gràcies a l’esforç de professionals com Artells, el català s’ha mantingut com 
a llengua de cultura fins als nostres dies.
Mercè feliu i cuBeres
XXXVI Curs de Sociolingüística de la Nucia. 40 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament 
(1983-2023): present i futur de la llengua (10, 11, 24 i 25 de novembre de 2023). — Els dies 10, 
11, 24 i 25 de novembre, tingué lloc la XXXVI edició del Curs de Sociolingüística de la Nucia, en 
Estudis romanics 47_int.indd   585 3/1/25   14:26
586 cRÒnIca
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
la qual es revisà l’impacte de la LUEV i s’analitzà la situació del català al País Valencià quaranta 
anys després de la promulgació de la llei.
L’obertura del curs anà a càrrec del professor Miquel Àngel Pradilla (IEC / Universitat Rovira 
i Virgili), que proporcionà les eines necessàries per a contextualitzar el present lingüístic del País 
Valencià, analitzar-lo i oferir-ne dades estadístiques adients per a formular-se una idea ben bastida 
del futur, atés el grau de coneixement de la llengua, de la identificació lingüística dels parlants, 
de l’ús i de la transmissió familiar, element clau per a garantir el futur del valencià com a llengua de 
comunicació. En la primera sessió d’aquest curs de sociolingüística no podia faltar un sentit record 
a Carme Junyent, que ens deixà el setembre de 2023. La reconeguda lingüista fou homenatjada 
amb la lectura, per part d’estudiants de la Universitat d’Alacant (des d’ara, UA), de tres articles 
seus. Com a punt i seguit de la primera sessió, hi hagué l’entrevista de Vicent Vidal (UA) a Moisès 
Vizcaíno, fundador del Diari la Veu. Vizcaíno demostrà la necessitat de l’existència de mitjans de 
comunicació íntegrament en valencià que contribuïsquen al debat democràtic i a una visió crítica 
de la societat.
L’endemà, s’inaugurà la sessió amb l’entrevista al traductor audiovisual Daniel Solé, a càrrec 
d’Elena Sánchez (UA). Solé donà compte de l’esforç creatiu que requereix la seua faena, ja que 
s’ha de provar de connectar amb l’audiència parant esment a la seua realitat lingüística, però sense 
caure en l’acomodament d’oblidar el criteri de normalització pel qual es treballa. Per a açò s’ha 
d’aconseguir un equilibri que tinga en compte aspectes com la versemblança i el joc pertinent amb 
els diferents registres. A continuació, Brauli Montoya (IEC / AVL / UA) presentà l’Enquesta de 
Coneixement i Ús del Valencià de 2021 i la comparà amb altres anteriors, amb l’objectiu d’analit-
zar les tendències de factors com la transmissió lingüística intergeneracional o l’ús del valencià en 
l’àmbit social. Com a final de les sessions del primer cap de setmana tingué lloc una entrevista a 
Pau Alabajos, una icona de la música de cantautor valenciana. El torrentí feu un repàs de la seua 
trajectòria, que iŀlustra els darrers vint anys del panorama musical valencià, un dels espais en què 
la llengua ha assolit un major grau de normalitat.
La tercera sessió començà amb Lluís Català (UA) i el seu estudi sobre el coneixement, l’ús i 
les actituds lingüístiques al Baix Vinalopó. Català exposà els resultats d’una enquesta organitzada 
per El Tempir i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de la qual se’n podien extraure conclusions 
significatives, relacionables amb paràmetres com el de la identificació lingüística o la ideològica. 
Aveŀlí Flors (Universitat de Barcelona) ens parlà de la relació del jovent amb la llengua des del 
punt de vista sociolingüístic; partint d’un estudi fonamentat en entrevistes a adolescents, mostrà la 
importància d’aquesta etapa en l’adquisició d’una determinada consciència lingüística que sovint 
marca per a tota la vida. La jornada es tancà amb una taula redona coordinada per Josep Manuel 
Escolano (UA) en la qual participaren Glòria Gómez (IES Figueras Pacheco, Alacant), Rosa Pinto 
(CEIP El Palmerar, Alacant), Vicent Guardiola (CEIP Garganes Foieta, Altea) i Ruth Bono (IES 
Altaia, Altea). Aquestes intervencions ens van permetre acostar-nos més a la realitat del dia a dia 
dels escolars pel que fa a la presència i la percepció del valencià.
La darrera sessió començà amb la presentació de la plataforma Poblet.info per part d’Aitor 
Muñoz. Com a creador audiovisual, ens explicà com se sentí empés a emprendre el projecte, que 
suposa ara per ara el punt de referència més destacable per a trobar contingut en valencià. Muñoz 
ens descobrí molts altres creadors que ara mateix tracten de fer-se un lloc en el món audiovisual, i 
quins són els obstacles amb els quals topen en el camí cap a la professionalització. A continuació, 
Vicenta Tasa (Universitat de València) ens parlà d’un tema que ara mateix es troba en primera lí-
nia d’actualitat: la presència del català en institucions parlamentàries. Ho feu específicament dels 
àmbits parlamentaris valencià, espanyol i europeu, i exposà cronològicament com hi han anat 
evolucionant els drets lingüístics, i fins i tot de quina manera se n’han fet servir els parlamentaris. 
Finalment, com a colofó del curs, es desenvolupà una segona taula redona, moderada per Dari Es-
Estudis romanics 47_int.indd   586 3/1/25   14:26
 cRÒnIca 587
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
candell (UA), que tingué com a objecte el panorama literari valencià, que comptà amb l’editora 
Sandra Caspir, l’escriptor i docent Francesc Gisbert, la llibretera Eva Gisbert i la bibliotecària 
Llúcia Signes. Els ponents coincidiren a observar que cal un esforç conjunt i coordinat entre admi-
nistracions, editorials, llibreries, biblioteques i centres educatius per a la difusió de la literatura en 
valencià; remarcaren la importància de la renovació de les propostes literàries i de les dinamitzaci-
ons i activitats que s’hi fan i van valorar positivament l’evolució del mercat literari en català, tot i 
trobar a faltar una major comunicació amb la resta de territoris catalanoparlants i una aposta políti-
ca més decidida i ferma en aquest àmbit.
Vicent viDal lloret
Universitat d’Alacant
Pau gallego francés
Universitat d’Alacant
Xornaes Nueves Llendes na Filoloxía Asturiana (Uviéu, 22 y 23 de payares de 2023). —
Nel pasáu mes de payares, la Universidá d’Uviéu acoyó la primer edición de les Xornaes nueves 
llendes na Filoloxía asturiana: una iniciativa entamada por siete investigadores del Seminariu de 
Filoloxía Asturiana (SFA) y de los Departamentos de Filoloxía Española y Filoloxía Clásica y 
Románica, col sofitu del Gobiernu d’Asturies.
Les Xornaes «Nueves Llendes na Filoloxía Asturiana» surden, per un llau, del interés por 
aproximar a los Estudios Asturianos les corrientes y metodoloxíes d’actualidá que se vienen tra-
bayando notros campos y contestos sociollingüísticos afines; y, per otru llau, respuenden a la vo-
luntá de reflexonar sobre los retos que se presenten anguaño pa la Filoloxía Asturiana, col envís de 
siguir enanchando los horizontes d’estudiu. Poro, l’alcuentru vien a sumar un nuevu espaciu aca-
démicu de diálogu al rodiu de los Estudios Asturianos, complementariu a otres iniciatives de pres-
tixu que lu preceden, como les «Xornaes Internacionales d’Estudiu» de l’Academia de la Llingua 
Asturiana (ALLA) y les conferencies del Real Institutu d’Estudios Asturianos (RIDEA), ensin es-
caecer el puxu d’otros eventos más nuevos, como los congresos organizaos pola Society for the 
Analysis of Cultural Topics and Linguistic Identities N’Asturies (SAnTINA) y pola Asociación de 
traductores profesionales n’asturianu Verbéu, qu’acumulen pel momentu dos ediciones.
Teniendo en consideranza’l calter reflexivu y dialóxicu d’estes primeres Xornaes, diseñóse 
un programa con diez intervenciones estenses, de sesenta minutos de duración caúna, nes que se 
convidó a participar como ponentes a doce especialistes de los campos de la filoloxía y la (socio)
llingüística. En concreto, la conferencia inaugural, titulada «El asturiano en las grandes obras de la 
romanística contemporánea», foi pronunciada por José Enrique Gargallo, Caderalgu de Filoloxía 
Románica de la Universitat de Barcelona, y punxo’l ramu a les xornaes Javier Giralt Latorre, 
presidente de l’Academia Aragonesa de la Lengua y profesor de Filoloxía catalana na Universidá 
de Zaragoza, cola conferencia de clausura: «El espejismo de la España plurilingüe».
El restu de les intervenciones, repartíes ente los dos díes, articuláronse al rodiu de cuatro blo-
ques temáticos, col envís de suxerir avances teóricos y empíricos en varies estayes que resulten 
d’interés pal progresu de los Estudios Asturianos. Asina, la Sesión 1, nomada «La llingüística y les 
ideoloxíes» y moderada pol profesor Ramón d’Andrés Díaz, tuvo como finalidá averar a esti con-
testu una temática que ye davezu esplorada dende aproximaciones como la semiótica y la socio-
llingüística. Representaron esti bloque’l profesor Enrique del Teso Martín, de la Universidá 
d’Uviéu, cola conferencia «Saber intuitivo y saber objetivo. Por qué es tan fácil mantener mitos 
ideológicos sobre las lenguas», y la profesora Iraide Ibarretxe Antuñano, de la Universidá de Zara-
goza, cola ponencia: «Lenguas buenas, lenguas malas: cómo entender y cómo superar los prejuici-
Estudis romanics 47_int.indd   587 3/1/25   14:26


XXXVI Curs de Sociolingüística de la Nucia. 40 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament (1983-2023): present i futur de la llengua (10, 11, 24 i 25 de novembre de 2023)

Llamedo-Pandiella, Gonzalo

 cRÒnIca 587
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
candell (UA), que tingué com a objecte el panorama literari valencià, que comptà amb l’editora 
Sandra Caspir, l’escriptor i docent Francesc Gisbert, la llibretera Eva Gisbert i la bibliotecària 
Llúcia Signes. Els ponents coincidiren a observar que cal un esforç conjunt i coordinat entre admi-
nistracions, editorials, llibreries, biblioteques i centres educatius per a la difusió de la literatura en 
valencià; remarcaren la importància de la renovació de les propostes literàries i de les dinamitzaci-
ons i activitats que s’hi fan i van valorar positivament l’evolució del mercat literari en català, tot i 
trobar a faltar una major comunicació amb la resta de territoris catalanoparlants i una aposta políti-
ca més decidida i ferma en aquest àmbit.
Vicent viDal lloret
Universitat d’Alacant
Pau gallego francés
Universitat d’Alacant
Xornaes Nueves Llendes na Filoloxía Asturiana (Uviéu, 22 y 23 de payares de 2023). —
Nel pasáu mes de payares, la Universidá d’Uviéu acoyó la primer edición de les Xornaes nueves 
llendes na Filoloxía asturiana: una iniciativa entamada por siete investigadores del Seminariu de 
Filoloxía Asturiana (SFA) y de los Departamentos de Filoloxía Española y Filoloxía Clásica y 
Románica, col sofitu del Gobiernu d’Asturies.
Les Xornaes «Nueves Llendes na Filoloxía Asturiana» surden, per un llau, del interés por 
aproximar a los Estudios Asturianos les corrientes y metodoloxíes d’actualidá que se vienen tra-
bayando notros campos y contestos sociollingüísticos afines; y, per otru llau, respuenden a la vo-
luntá de reflexonar sobre los retos que se presenten anguaño pa la Filoloxía Asturiana, col envís de 
siguir enanchando los horizontes d’estudiu. Poro, l’alcuentru vien a sumar un nuevu espaciu aca-
démicu de diálogu al rodiu de los Estudios Asturianos, complementariu a otres iniciatives de pres-
tixu que lu preceden, como les «Xornaes Internacionales d’Estudiu» de l’Academia de la Llingua 
Asturiana (ALLA) y les conferencies del Real Institutu d’Estudios Asturianos (RIDEA), ensin es-
caecer el puxu d’otros eventos más nuevos, como los congresos organizaos pola Society for the 
Analysis of Cultural Topics and Linguistic Identities N’Asturies (SAnTINA) y pola Asociación de 
traductores profesionales n’asturianu Verbéu, qu’acumulen pel momentu dos ediciones.
Teniendo en consideranza’l calter reflexivu y dialóxicu d’estes primeres Xornaes, diseñóse 
un programa con diez intervenciones estenses, de sesenta minutos de duración caúna, nes que se 
convidó a participar como ponentes a doce especialistes de los campos de la filoloxía y la (socio)
llingüística. En concreto, la conferencia inaugural, titulada «El asturiano en las grandes obras de la 
romanística contemporánea», foi pronunciada por José Enrique Gargallo, Caderalgu de Filoloxía 
Románica de la Universitat de Barcelona, y punxo’l ramu a les xornaes Javier Giralt Latorre, 
presidente de l’Academia Aragonesa de la Lengua y profesor de Filoloxía catalana na Universidá 
de Zaragoza, cola conferencia de clausura: «El espejismo de la España plurilingüe».
El restu de les intervenciones, repartíes ente los dos díes, articuláronse al rodiu de cuatro blo-
ques temáticos, col envís de suxerir avances teóricos y empíricos en varies estayes que resulten 
d’interés pal progresu de los Estudios Asturianos. Asina, la Sesión 1, nomada «La llingüística y les 
ideoloxíes» y moderada pol profesor Ramón d’Andrés Díaz, tuvo como finalidá averar a esti con-
testu una temática que ye davezu esplorada dende aproximaciones como la semiótica y la socio-
llingüística. Representaron esti bloque’l profesor Enrique del Teso Martín, de la Universidá 
d’Uviéu, cola conferencia «Saber intuitivo y saber objetivo. Por qué es tan fácil mantener mitos 
ideológicos sobre las lenguas», y la profesora Iraide Ibarretxe Antuñano, de la Universidá de Zara-
goza, cola ponencia: «Lenguas buenas, lenguas malas: cómo entender y cómo superar los prejuici-
Estudis romanics 47_int.indd   587 3/1/25   14:26
588 cRÒnIca
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], vol. 47 (2025), p. 567-619
os lingüísticos». Pa siguir, na Sesión 2, titulada «Enanchando l’horizonte de la gramática 
asturiana» y conducida pol profesor Xuan Busto Cortina, abrióse otru espaciu acutáu a la gramáti-
ca pa considerar dellos enfoques menos atendíos na tradición de los Estudios Asturianos, per aciu 
de dos ponencies: «La llende ente sustantivos cuantificadores y minimizadores», de Rosabel San 
Segundo Cachero, y «El asturiano y el inglés en contraste: constituyentes temáticos en oraciones 
subordinadas», de Julio Villa García, dambos profesores de la Universidá d’Uviéu.
La segunda xornada escomencipió cola Sesión 3, «Cuando les llingües se toquen y s’enteme-
cen (contactos ente llingües)», moderada pol profesor Xulio Viejo Fernández y dedicada a la pre-
sentación de proyeutos de configuración y analís de corpus llingüísticos. En primer llugar, el 
profesor Xosé Afonso Álvarez Pérez, de la Universidá d’Alcalá, compartió los avances del 
proyeutu FRONTESPO cola ponencia «Documentación lingüística y bibliográfica del asturleonés 
en la frontera España­Portugal: la contribución del proyecto FRONTESPO». Darréu, Sara Gómez 
Seibane, profesora de la Universidá de La Rioja, faló de la contribución de los datos asturianos al 
proyeutu COREC na ponencia: «Explotando el proyecto COREC: datos para la duplicación del 
objeto indirecto en Asturias». Pa rematar, la Sesión 4, moderada pol escritor Miguel Rodríguez 
Monteavaro, tuvo compuesta por una mesa d’autores y una ponencia dirixíes a valorar el sitiu de la 
lliteratura asturiana nel mundu hispánicu, asina como les rellaciones ente estos dos ámbitos y los 
posibles aportes de la teoría lliteraria al analís actual de les lletres asturianes. Na mesa d’autores 
asturianos participaron el periodista Francisco Álvarez, la editora Esther Prieto y l’ensayista José 
Ángel Gayol. Zarró esti bloque’l profesor Javier García Rodríguez, de la Universidá d’Uviéu, cola 
ponencia «Espacios de la literatura: sistema, canon, márgenes y afueras», na que repasó conceutos 
clave pa comprender les tendencies y xéneros nuevos que van emerxendo adulces nel panorama 
lliterariu asturianu.
Al peslle d’esta primer edición, calificada polos ponentes y asistentes como una formación 
prestosa y granible, el Comité organizador agradeció a los presentes la participación y camentólos 
qu’acutaren la fecha pal añu viniente.
Gonzalo llameDo-panDiella
Universidá d’Uviéu
VI Coŀloqui Internacional «La Lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 28, 29 i 30 de 
novembre del 2023). — El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili 
organitza, des del 1998, un coŀloqui internacional de caràcter quinquennal al voltant de la figura de 
Fabra que aplega estudis i reflexions sobre la figura d’aquest lingüista, la seva obra i les obres nor-
matives de l’Institut d’Estudis Catalans; tot plegat ajuda a precisar i matisar les coordenades histò-
riques i lingüístiques que van fer possible aquella conjunció aleshores i que han fet possible una 
nova conjuntura i un nou marc referencial propis del segle xxi.
Des d’aquell més o menys remot 1998, en què es va voler commemorar el 50è aniversari de la 
mort de Pompeu Fabra, ja ha passat un quart de segle, cosa que ha permès dur a terme i materialit-
zar cinc coŀloquis més. El II Coŀloqui, el 2003, va suposar la continuació de la proposta congres-
sista, motivada per l’èxit entre la comunitat científica i les perspectives que s’havien portat a 
coŀlació cinc anys abans. El III Coŀloqui, el 2008, va significar la consolidació d’una cita de refe-
rència entre els professionals i els estudiosos de la llengua catalana, que va fer de la Universitat 
Rovira i Virgili un pol d’atracció dels estudis de lingüística. El IV Coŀloqui, el 2013, va oferir un 
programa que superava, com en les altres ocasions, plantejaments estrictament hagiogràfics i revi-
sava profundament l’obra fabriana i la seva vigència en l’àmbit de la planificació lingüística. El V 
Coŀloqui, el 2018, coincidint amb la celebració de l’Any Fabra i amb la publicació de la Gramàti-
Estudis romanics 47_int.indd   588 3/1/25   14:26


Xornaes Nueves Llendes na Filoloxía Asturiana (Uviéu, 22 y 23 de payares de 2023)

Not a member yet