Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Los jardines de Pompeyo: los primeros jardines públicos de la ciudad de Roma. Una introducción
Get PDFEls jardins de Pompeu van ser els primers jardins públics de la ciutat de Roma, dins de l’anomenat complex pompeià, que comprenia el Teatre de Pompeu, la Cúria de Pompeu i un criptopòrtic, on aquests jardins estaven situats. Aquest complex, inaugurat l’any 55 aC, fou construït per Gneu Pompeu Magne (cos. I 70 aC), dins de la seva campanya propagandística enmig de la lluita per controlar el poder durant la República romana,
que finalment acabarà amb tres sagnants guerres civils. Aquest treball presenta les dades que coneixem sobre aquests jardins, que van servir de model per als jardins públics que es van obrir posteriorment a la ciutat de Roma.The gardens of Pompey were the first public gardens in the city of Rome, situated within the so-called Pompeian complex that included the Theatre of Pompey, the Curia of Pompey and a (crypto)portico where these were located. This complex, inaugurated in 55 BC, was built by Pompey the Great (cos. I 70 BC), within his propaganda campaign during the struggle to gain control of the Roman Republic, which finally led to three bloody civil wars. This study presents the data now available on these gardens, which were to serve as a model for the public gardens that were subsequently opened in Rome.Los jardines de Pompeyo fueron los primeros jardines públicos de la ciudad de Roma, dentro del llamado complejo pompeyano, que comprendía el Teatro de Pompeyo, la Curia de Pompeyo y un (cripto) pórtico, en donde estaban situados estos jardines. Este complejo, inaugurado en el año 55 aC, fue construido por Cneo Pompeyo Magno (cos. I 70 aC), dentro de su campaña propagandística en medio de la lucha por controlar el poder durante la República romana, que finalmente acabará en medio de tres sangrientas guerras civiles. Este trabajo presenta los datos que conocemos acerca de estos jardines, que sirvieron de modelo para los jardines públicos que se abrieron posteriormente en la ciudad de Roma
Los jardines de la ciudad romana de Herculano. La Casa dell’Albergo (III, 19, 18; 1-2), un caso de estudio
No full textEls jardins antics sempre han fascinat la imaginació dels estudiosos. Els textos literaris clàssics i les pintures de jardí han estimulat durant molt de temps la imaginació d’historiadors i arqueòlegs que van intentar reconstruir-los. No sempre, però, és correcte. Des
dels anys seixanta del segle passat, l’estudi dels jardins antics ha tingut un fort impuls també gràcies a l’interès cada vegada més estès per l’arqueobotànica. Aquesta nova disciplina es va obrir camí en l’arqueologia clàssica, tractant de respondre amb més precisió a les preguntes que les restes vegetals plantejaven als arqueòlegs. Malauradament, el descobriment d’aquestes troballes no sempre és evident, perquè, per a la seva conservació, es requereixen condicions especials, com, per exemple, les creades per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. L’aplicació de l’arqueobotànica a Campània (Itàlia) ha contribuït al coneixement no només dels jardins, sinó també de l’antic món agrari. Aquí es presenta un estudi de cas de la ciutat romana d’Herculà, la Casa dell’Albergo. En el transcurs d’aquest treball intentarem subratllar, a través d’una anàlisi multidisciplinària que parteix de la meva tesi doctoral, com el diàleg entre les diferents disciplines és essencial per a la reconstrucció del paisatge antic.Ancient gardens have always captured the imagination of scholars. Classical literary texts and garden paintings have long stimulated the imagination of historians and archaeologists who have tried to reconstruct them, although this has not always been done accurately. Since the 1960s, the study of ancient gardens has also been favoured by a growing interest in archaeobotany. This new discipline blazed a path for classical archaeology by seeking to answer more precisely the questions that plant remains posed to archaeologists. Unfortunately, the discovery of such remains is not always a simple matter as their preservation requires special conditions, such as those created by the eruption of Mount Vesuvius in 79 AD. The use of archaeobotany in Campania (Italy) has contributed to our knowledge not only of gardens but also of ancient agriculture. A case study of the Casa dell’Albergo in the Roman city of Herculaneum is presented here. By means of a multidisciplinary analysis based on my doctoral thesis, I will attempt to show how the dialogue between the various disciplines is essential for the reconstruction of the ancient landscape.Los jardines antiguos siempre han fascinado la imaginación de los estudiosos. Los textos literarios clásicos y las pinturas de jardín han estimulado durante mucho tiempo a los historiadores y arqueólogos que intentaron reconstruirlos. Sin embargo, no siempre ha
sido correcto. Desde los años sesenta del siglo pasado, el estudio de los jardines antiguos ha tenido un fuerte impulso también gracias al interés cada vez más fuerte por la arqueobotánica. Esta nueva disciplina se abrió camino en la arqueología clásica, tratando de responder con más precisión a las preguntas que los restos vegetales planteaban a los
arqueólogos. Desgraciadamente, el descubrimiento de estos hallazgos no siempre es algo obvio porque, para su conservación, se requieren condiciones especiales, como, por ejemplo, las creadas por la erupción del Vesubio en el año 79 dC. La aplicación de la arqueobotánica en Campania (Italia) ha contribuido al conocimiento no solo de los jardines, sino también del mundo agrario antiguo. Aquí se presenta un estudio de caso de la ciudad romana de Herculano, la Casa dell’Albergo. En el transcurso del mismo intentaremos
subrayar, a través de un análisis multidisciplinar que parte de mi tesis doctoral, como el diálogo entre las diferentes disciplinas es esencial para la reconstrucción
del paisaje antiguo
Arachnids
Get PDFEls aràcnids són un dels grups animals amb més mala reputació entre la societat. No obstant això, tenen un paper molt important en les cadenes tròfiques dels ecosistemes terrestres com a depredadors clau. Provinents d’avantpassats marins, els aràcnids es van diversificar i van donar lloc a més de 100.000 espècies descrites actualment, la qual cosa els converteix en un dels grups animals més diversos. Els aràcnids inclouen dotze ordres diferents: les aranyes (conegudes per la seda i pel verí), els opilions, els escorpins, els pseudoescorpins, els àcars, les paparres, els solífugs, els palpígrads, els ricinulis, els amblipigis, els uropigis i els esquizòmids. Els invertebrats (entre els quals es troben els aràcnids), en comparació amb els vertebrats, solen rebre poca atenció en els projectes de conservació. Tanmateix, sabem que les seves poblacions s’estan veient amenaçades arreu del món per un gran ventall de factors: pèrdua d’hàbitat, canvi climàtic, introducció d’espècies exòtiques i comerç il·legal d’espècies, entre d’altres.Arachnids are among the animal groups with the worst reputation among people in general. However, they play a crucial role in food chains of terrestrial ecosystems as top predators of arthropods. Descending from marine ancestors, arachnids diversified, giving rise to more than 100,000 currently described species to become one of the most diverse animal groups. Arachnids include twelve orders: spiders (known for their silk and venom), harvestmen, scorpions, pseudoscorpions, mites, ticks, solifuges, palpigrades, ricinuleids, amblypygids, uropygids and schizomids. Invertebrates (including arachnids), as opposed to vertebrates, usually receive little attention in conservation projects. However, their populations are known to be threatened around the world by a wide range of factors: habitat loss, climate change, introduction of exotic species and illegal pet trade, among others
Biodiversity of fungi and their problems today in the Catalan Countries and the world at large
Get PDFEn aquest article es comenten els diferents grups d’organismes que tradicionalment s’inclouen en el concepte general fongs i se’n valora i analitza la biodiversitat coneguda fins ara als Països Catalans. S’aporten dades quantitatives de Catalunya, d’Andorra, del País Valencià i de les Illes Balears, i es fa una anàlisi de l’evolució del coneixement que tenim de la diversitat d’aquests organismes al territori, així com dels obstacles actuals per a l’avenç futur en aquesta àrea.In this paper the various groups of organisms that are traditionally included in the general concept of fungi are discussed and their currently known biodiversity in the Catalan Countries is assessed and analysed. Quantitative data from Catalonia, Andorra, the Valencian Country and the Balearic Islands are provided, and an analysis is made of the evolution of our knowledge of these organisms’ diversity in this region, as well as of the current hindrances to future progress in this area
L’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera and its documental archive. History of Catalonia from a cultural entity viewpoint
Get PDFL’article presenta el fons documental de l’Arxiu de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, el qual reuneix un gran repositori de documents que il·lustren, des de la segona meitat del segle XIX i durant tot el segle XX, la vida política i sociocultural de l’entitat, extensiva a la d’una ciutat i un país. Actualment, l’Ateneu Igualadí és l’ateneu i l’entitat més antiga en funcionament de les que van néixer en entorns obrers i fabrils el segle XIX amb una idea clara i proactiva sobre la necessitat d’educar i formar la classe obrera. Els tipus de documents que ofereix l’arxiu —dels quals se’n mostren alguns—, ens permeten donar a conèixer un fons d’una importància cabdal per als estudis històrics, així com possibilitar i impulsar nous projectes de recerca.The Ateneu Igualadí de la Classe Obrera archive becomes a large repository of documents that illustrate part of half of the 19th century and the entire 20th century of an entity, of a city, but also of a country. The types of documents that the archive provides, showing some of them, enables us to bring to light a source of fundamental importance for history, as well as enable and promote research projects. It is currently the oldest up-and-running organisation of those that were born in working-class, factory environments and with the clear idea of the importance of education for the working class. Ateneu Igualadí is a member of the Federation of Ateneus of Catalonia
