Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Crónica de la sesión Maricas en dictadura: cultura, censura i repressió. Presentació de llibres. València, Institut Interuniversitari López Piñero, Palau de Cerveró, 19 de febrero de 2025.
Get PDFSession Què va passar als psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil.? Barcelona, Recinte Modernista de Sant Pau, Sala Francesc Cambó, 18th March 2025.
No full textExposición Los saberes del mundo: misión y conocimiento en los siglos XVI-XVIII. Madrid, Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla, Universidad Complutense de Madrid, del 25 de abril al 25 de octubre de 2024.
Get PDFDarwinism in Denmark: reflections on the history of evolution and religion from de cultural struggles in the 1870s to modern creationism
Get PDFIn this article, I will address the history of Darwinism in Denmark with a focus on how the theory of evolution has been part of cultural, religious, and educational battles from its introduction by freethinkers such as Georg Brandes and Vilhelm Rasmussen to modern day creationism. I will pay close attention to two aspects, namely 1) the role of science popularisation and the scientific marketplace and 2) the specific Protestant context in which Darwinism was introduced. Moreover, I will compare the history of Darwinism in Denmark to countries with other cultural and religious contexts, primarily Spain, Britain, and America, in order to make some broad conclusions on how Darwinism has been and still is appropriated around the Globe. Finally, I will sketch avenues for further research on the history of Darwinism and science and religion. The article will be based on my research on appropriations of Darwinism in Denmark, including my work as contributor to and co-editor of Creationism in Europe (Johns Hopkins University 2014) and as contributor to The Reception of Charles Darwin in Europe (Continuum /Bloomsbury Publishing, 2008-2014)
La presencia de las ideas de Lamarck en Cuba en el siglo XIX
Get PDFEn aquest article s’investiga la presència de l’obra de Lamarck i dels seus plantejaments evolucionistes a Cuba al llarg del segle XIX, mostrant que des dels primers decennis del segle la seva obra era present a l’illa, i que la seva teoria de l’evolució també ho estava tant abans com després de l’arribada de la teoria de Darwin a Cuba. Per tant, l’aportació de Lamarck ha de ser considerada als estudis sobre la introducció de l’evolucionisme a Cuba.This article investigates the presence of Lamarck’s work and his evolutionary approaches in Cuba throughout the 19th century, showing that from the first decades of the century his work was present on the island and his theory of evolution was also present both before and after the arrival of Darwin’s theory in Cuba. Accordingly, Lamarck’s contribution should be considered in the studies concerning the introduction of evolutionism in Cuba
The Iberians in the Valencian Country. Iron Age societies and landscapes on the central Mediterranean area
Get PDFAquest treball ofereix una anàlisi de l’organització dels paisatges i les estructures socioeconòmiques i polítiques d’època ibèrica al País Valencià durant el primer mil·lenni aC. A través de l’anàlisi espacial s’ofereix una lectura de les dinàmiques històriques i de l’evolució de les societats ibèriques en el marc del procés d’urbanització del Mediterrani occidental. Malgrat les clares evidències de diferenciació social, proposa un model general d’organització sociopolítica de grups amb una forta estratificació social, però també amb comportaments d’ordre corporatiu.This study analyses the organisation of the landscapes and socioeconomic and political structures of the Iberian period in the Valencian Country during the first millennium BCE. Using spatial analysis, it offers an interpretation of the historical dynamics and the evolution of Iberian societies within the urbanisation process of the western Mediterranean. Despite clear evidence of social differentiation, it proposes a general model of the sociopolitical organisation of groups, with both strong social stratification and corporate behaviours
Los liderazgos en la morfogénesis de las universidades históricas del Principado de Cataluña
No full textEls tres estudis generals i universitats erigits al Principat de Catalunya per iniciativa eclesiàstica (Tarragona, Tortosa i Solsona) es diferenciaren dels centres universitaris comunals (Lleida, Girona, Barcelona i Vic), pel fet d’acreditar en la seva morfogènesi institucional un lideratge inqüestionablement personalista. Això no obstant, aquest fet no permet establir hipòtesis explicatives generalitzables, atès els perfils biogràfics dels tres personatges (el cardenal Cervantes a Tarragona, el frare dominic Baltasar Sorió a Tortosa i el cavaller Joaquim Setantí a Solsona), només tenen un vincle comú prou significatiu: la seva adhesió a la Contrareforma tridentina.The three general studies and universities established in the Principality of Catalonia on the initiative of the Church (Tarragona, Tortosa and Solsona) were different from the communal university centres (Lleida, Girona, Barcelona and Vic) because their institutional morphogenesis demonstrated an unquestionably personalist leadership. However, this fact does not allow for the establishment of generalisable explanatory hypotheses, given that the biographical profiles of the three figures (Cardinal Cervantes in Tarragona, the Dominican friar Baltasar Sorió in Tortosa, and the knight Joaquín Setantí in Solsona) only have one sufficiently significant common link: their adherence to the Tridentine Counter-Reformation.Los tres estudios generales y universidades erigidos en el Principado de Cataluña por iniciativa eclesiástica (Tarragona, Tortosa y Solsona) se diferenciaron de los centros universitarios comunales (Lleida, Girona, Barcelona y Vic), por acreditar en su morfogénesis institucional un liderazgo incuestionablemente personalista. Sin embargo, este hecho no permite establecer hipótesis explicativas generalizables, dado los perfiles biográficos de los tres personajes (el cardenal Cervantes en Tarragona, el fraile dominico Baltasar Sorió en Tortosa, y el caballero Joaquín Setantí en Solsona), sólo tienen un vínculo común suficientemente significativo: su adhesión a la Contrarefoma tridentina
