Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Regionalismo valenciano y universidad: un binomio en la periferia
La universitat des dels seus inicis ha proporcionat homes d’estat —homes i, actualment, dones— dedicats a l’acció política, ocupant en molts casos responsabilitats de govern. D’altra banda, a la fi del segle XIX, amb el romanticisme i el sorgiment de les distintes Renaixences en els territoris amb un passat històric, institucional, jurídic i cultural propi, van sorgir moviments regionalistes que prompte es van transformar en moviments polítics. ¿El valencianisme polític que es desenrotlla sobretot en els primers trenta anys del segle XX va tindre alguna presència en la Universitat de València com a màxima institució intel·lectual del territori valencià?¿Va haver-hi interés i activitat política dels seus estudiants i professors en les reivindicacions valencianistes d’aquells anys? En este article s’intenta fer un succint repàs de la relació que va haver-hi entre la Universitat de València, una universitat de la perifèria, i el valencianisme polític, especialment durant la Gloriosa i la Primera República, en els primers anys del segle XX, abans de la dictadura de Primo de Rivera i en els anys trenta.Since its beginnings, the university has provided statesmen —men, and nowadays women— dedicated to political action, in many cases occupying governmental responsibilities. On the other hand, at the end of the 19th century, with romanticism and the emergence of the different Renaixenças in those territories with their own historical, institutional, legal and cultural past, regionalist movements arose that soon became political movements. Did the political Valencianism that developed especially in the first thirty years of the 20th century have any presence in the University of Valencia as the highest intellectual institution of the Valencian territory? Was there any interest and political activity of its students and professors in the Valencianist claims of those years? This article tries to make a brief review, especially during the Glorious and First Republic, the first years of the xxth century before Primo’s Dictatorship and in the thirties, of the relationship between the University of Valencia, a university of the periphery, and the political Valencianism.La universidad desde sus inicios ha proporcionado hombres de estado —hombres y, actualmente, mujeres— dedicados a la acción política, ocupando en muchos casos responsabilidades de gobierno. Por otro lado, a finales del siglo XIX, con el romanticismo y el surgimiento de las distintas Renaixenças en aquellos territorios con un pasado histórico, institucional, jurídico y cultural propio, surgieron movimientos regionalistas que pronto se transformaron en movimientos políticos. ¿El valencianismo político que se desarrolla sobre todo en los primeros treinta años del siglo XX tuvo alguna presencia en la Universidad de Valencia como máxima institución intelectual del territorio valenciano? ¿Hubo interés y actividad política de sus estudiantes y profesores en las reivindicaciones valencianistas de aquellos años? En este artículo se intenta hacer un sucinto repaso de la relación que hubo entre la Universidad de Valencia, una universidad de la periferia, y el valencianismo político, especialmente durante la Gloriosa y la Primera República, en los primeros años del siglo XX antes de la dictadura de Primo de Rivera y en los años treinta
La lluita per l’autonomia universitària a Catalunya i a l’Estat espanyol. La primera Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939): La manifestació d’una política universitària diferenciada basada en la independència orgànica, de Josep Ramon Fuentes Gasó
Approval of the first Equality Plan (2024-2027) for the members of the Institut d’Estudis Catalans
Viatge interplanetari: aprendre matemàtiques amb l'univers com a escenari
Aquest article presenta el projecte «Viatge interplanetari», una experiència educativa que ha permès a l’alumnat de primer d’ESO de l’institut Antoni Pous i Argila viure l’emoció de l’aprenentatge des d’una perspectiva pràctica i creativa. A través de la construcció de maquetes a escala del sistema solar i d’una base a Mart, els estudiants han fet un viatge que els ha dut a treballar d’una manera tangible i significativa conceptes matemàtics com l’escala i la proporció. El projecte no només ha motivat els alumnes a endinsar-se en el món de les ciències i les matemàtiques, sinó que també ha fomentat la col·laboració, el pensament crític i la resolució de problemes. A més, ha
demostrat que la coordinació entre docents de diferents disciplines pot transformar el procés d’ensenyament i convertir-lo en una aventura apassionant i enriquidora tant per a alumnes com per a professors.This article presents the Interplanetary Journey project, an educational experience that allowed 1st-year secondary students at Antoni Pous i Argila High School to experience the thrill of learning through a practical and creative approach. By building scale models of the solar system and a Martian base, students embarked on a journey that made mathematical concepts like scale and proportion tangible and meaningful. The project inspired students to delve into the worlds of science and mathematics and encouraged teamwork, critical thinking, and problem-solving. It highlighted how interdisciplinary teacher collaboration can transform teaching into an exciting and enriching adventure for students and educators
La planificación urbana de la ciudad de Valencia alrededor del Turia: lecciones para la resiliencia
L’anàlisi de la cartografia històrica permet entendre l’evolució de València i la seva resposta a fenòmens extrems com la DANA. La ciutat ha sofert grans transformacions per gestionar el risc d’inundacions, destacant el desviament del riu Túria als anys 60, que, més enllà de mitigar les inundacions, esdevingué un model d’urbanisme sostenible amb el Jardí del Túria. No obstant això, les inundacions del 2024 han posat en evidència deficiències en la planificació, sobretot al sud de la ciutat, on l’expansió urbana ha incrementat la vulnerabilitat. Això qüestiona l’eficàcia de les estratègies anteriors davant el canvi climàtic i el creixement urbà. Les experiències recents ofereixen lliçons per millorar la resiliència urbana i orientar el desenvolupament cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible, assegurant un futur més preparat per als desafiaments ambientals.Analysis of historical cartography provides key insights into Valencia’s changing landscape and its response to extreme weather events such as isolated high altitude depressions (DANA). Over time, the city has undergone major transformations to manage flood risks, with the diversion of the Turia in the 1960s being a pivotal intervention. Originally designed to prevent flooding, this project has since become a model for sustainable urban planning, leading to the creation of iconic spaces such as the Turia Gardens. Nevertheless, the 2024 floods revealed weaknesses in urban planning, particularly in the city’s Southern areas, where rapid growth has heightened vulnerability to extreme weather. This raises concerns about the effectiveness of pre-existing strategies in addressing climate change and urban expansion. These recent events highlight crucial lessons for strengthening urban resilience and developing strategies aligned with Sustainable Development Goals (SDGs), ensuring a more sustainable and better-prepared approach to environmental challenges in the future.El análisis de la cartografía histórica permite comprender la evolución de Valencia y su respuesta a fenómenos extremos como la DANA. A lo largo del tiempo, la ciudad ha sufrido transformaciones para gestionar el riesgo de inundaciones, entre las que destaca el desvío del río Turia en los años sesenta. Esta intervención, además de mitigar las crecidas, se convirtió en un referente de urbanismo sostenible con el Jardín del Turia. Sin embargo, las inundaciones de 2024 han evidenciado deficiencias en la planificación, especialmente en el sur de la ciudad, donde el crecimiento urbano ha aumentado la vulnerabilidad. Esto cuestiona la eficacia de estrategias pasadas frente al cambio climático y la expansión urbana. De estas experiencias se extraen lecciones fundamentales para fortalecer la resiliencia urbana y diseñar estrategias en línea con los Objetivos de Desarrollo Sostenible, lo que permitirá estar más preparados en el futuro para los problemas ambientales