Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
La función pública local: una institución débil cuarenta años después
Get PDFLes institucions en un estat de dret busquen fer realitat uns fins socials valuosos per a la comunitat política. Es converteixen així en béns públics i per això condicionen la conducta dels agents que interactuen en un entorn determinat. Entre estes institucions es troben els denominats sistemes de mèrit, generalitzats al nostre país des de la Constitució de 1978 i, específicament, per a l’Administració local, en el títol VII de la Llei de bases del règim local de 1985. Des d’una perspectiva basada en l’institucionalisme històric se sosté que el sistema de personal local va ser conformat a efectes pràctics en el període 1984-1987. Les decisions adoptades en este període condicionarien tota la trajectòria posterior, fins a l’arribada de la crisi econòmica de 2008-2012, que va revelar les febles costures del marc institucional de la funció pública local. Quaranta anys després pot concloure’s que els criteris d’acompliment institucional són inadequats: la seua politització característica, un model de negociació col·lectiva alié a la tradició administrativa i, sobretot, uns índexs de temporalitat elevats permeten concloure que l’entramat institucional és notòriament feble. La qüestió, davant un entorn que en els pròxims anys tornarà a recrear el marc institucional, és si l’Administració local tornarà a reproduir l’ineficient patró predominant en la gestió del seu personal que la caracteritza. El treball conclou amb unes recomanacions, centrades en la selecció i en la direcció pública professional, per a reforçar una institució clau en el bon govern local.Institutions in a State of Law seek to achieve valuable social purposes for the political community. They thus become public goods, and to this end they condition the behavior of the agents that interact in a given environment. Among these institutions are the so-called merit systems, widespread in our country since the 1978 Constitution and specifically, for the Local Administration, in title vii of the Law of Bases of the Local Regime of 1985. From a perspective based on historical institutionalism, it is maintained that the local personnel system was formed for practical purposes in the period 1984-1987. The decisions adopted in this period would condition the entire subsequent trajectory, until the arrival of the economic crisis of 2008-2012, which revealed the weak seams of the institutional framework of the local public service. Forty years later, it can be concluded that the institutional performance criteria are inadequate: their characteristic politicization, a collective bargaining model alien to administrative tradition and, above all, high temporality indices allow us to conclude that the institutional framework is notoriously weak. The question, faced with an environment that in the coming years will recreate the institutional framework, is whether the local Administration will once again reproduce the predominant inefficient pattern in the management of its personnel that characterizes it. The work concludes with some recommendations, focused on selection and professional public management, to strengthen a key institution in good local government.Las instituciones en un estado de derecho buscan realizar unos fines sociales valiosos para la comunidad política. Se convierten así en bienes públicos y para ello condicionan la conducta de los agentes que interactúan en un entorno determinado. Entre estas instituciones se encuentran los denominados sistemas de mérito, generalizados en nuestro país desde la Constitución de 1978 y, específicamente para la Administración local, en el título VII de la Ley de bases del régimen local de 1985. Desde una perspectiva basada en el institucionalismo histórico se sostiene que el sistema de personal local fue conformado a efectos prácticos en el periodo 1984-1987. Las decisiones adoptadas en este periodo condicionarían toda la trayectoria posterior, hasta la llegada de la crisis económica de 2008-2012, que reveló las débiles costuras del marco institucional de la función pública local. Cuarenta años después puede concluirse que los criterios de desempeño institucional son inadecuados: su politización característica, un modelo de negociación colectiva ajeno a la tradición administrativa y, sobre todo, unos índices de temporalidad elevados permiten concluir que el entramado institucional es notoriamente débil. La cuestión, ante un entorno que en los próximos años volverá a recrear el marco institucional, es si la Administración local volverá a reproducir el ineficiente patrón predominante en la gestión de su personal que la caracteriza. El trabajo concluye con unas recomendaciones, centradas en la selección y en la dirección pública profesional, para reforzar una institución clave en el buen gobierno local
Quaranta anys de la Llei reguladora de les bases del règim local: balanç, reptes i mirada cap al futur des de Catalunya
Get PDFStorm, Eric (2024). Nationalism. A World History. Princeton: Princeton University Press, 513 p.
Get PDFLa realidad climática y agrícola en el siglo XXI en el Mediterráneo de la península ibérica
No full textEl canvi climàtic, que ja és una realitat climàtica, constitueix un gran desafiament per a la producció agroalimentària a Espanya i Catalunya, especialment a l’àrea mediterrània. Tot i notables avenços en els darrers anys, el sector s’enfronta a importants reptes, com la reducció en l’ús de plaguicides químics, fertilitzants, etc., a l’agricultura, l’augment de l’eficiència energètica i hídrica, la millora del benestar dels animals, el foment del consum d’aliments més saludables i de producció més estalviadora en recursos, etc.
És i serà molt important valorar la plasticitat adaptativa de les espècies, tant de conreus com de ramaderia. Així, a grans trets, el sector agrícola veurà reduïda la producció, es modificaran els atributs organolèptics dels seus productes i canviarà la distribució territorial
d’alguns cultius. Tot i així, és un dels sectors que més potencial té per adaptar-se al canvi climàtic al nostre país, sempre integrat a la salut humana, animal i vegetal, junt amb altres àmbits com l’educació del ciutadà i les polítiques actives, positives i decidides
per evitar el despoblament rural.Climate change, which is already a climate reality, constitutes a great challenge for agrifood production in Spain and Catalonia, especially in the Mediterranean area. Despite notable advances in recent years, the sector faces important challenges, such as reducing
the use of chemical pesticides, fertilizers, etc. in agriculture, increasing energy and water efficiency, improving animal welfare or promoting the consumption of healthier foods and a production system that uses less resources.
It is and will continue to be very important to value the adaptive plasticity of species, including both crops and livestock. Thus, broadly speaking, the agricultural sector will see production reduced. Moreover, the organoleptic attributes of its products will be modified and the territorial distribution of some crops will change. Even so, it is one of the sectors that has the greatest potential to adapt to climate change in Catalonia and Spain, in integration with human, animal and plant health, along with other areas such as citizen education and active, positive and determined policies to prevent rural depopulation.El cambio climático, que ya es una realidad climática, constituye un gran desafío para la producción agroalimentaria en España y Cataluña, especialmente en el área mediterránea. A pesar de notables avances en los últimos años, el sector se enfrenta a importantes
retos, como la reducción del empleo de plaguicidas químicos, fertilizantes, etc., en la agricultura, el aumento de la eficiencia energética e hídrica, la mejora del bienestar de los animales, el fomento del consumo de alimentos más saludables y de producción más ahorradora en recursos, etc.
Es y será muy importante valorar la plasticidad adaptativa de las especies, tanto de cultivos como de ganadería. Así, a grandes rasgos, el sector agrícola verá reducida la producción, se modificarán los atributos organolépticos de sus productos y cambiará la distribución territorial de algunos cultivos. Sin embargo, es uno de los sectores que más potencial tiene para adaptarse al cambio climático en nuestro país, siempre integrado en la salud humana, animal y vegetal, junto con otros ámbitos como la educación del ciudadano
y las políticas activas, positivas y decididas para evitar el despoblamiento rural
Biotechnological improvements in brewer’s yeasts
Get PDFEn els darrers anys, el desenvolupament biotecnològic aplicat als llevats cervesers ha esdevingut una línia clau per optimitzar l’eficiència i qualitat del procés de fermentació en la indústria cervesera. El treball revisa en profunditat les millores biotecnològiques centrades en dues propietats fonamentals dels llevats: la floculació, o capacitat d’agregació i sedimentació cel·lular, i l’atenuació, entesa com la capacitat de transformar els sucres fermentables en etanol. Els llevats del gènere Saccharomyces, especialment S. cerevisiae i S. pastorianus, són les espècies més utilitzades, tot i que el paper de llevats no convencionals (com Brettanomyces o Torulaspora) també s’està investigant per millorar perfils organolèptics o reduir l’alcohol. Les diferències entre soques, la composició de la paret cel·lular i les vies metabòliques influeixen directament en la floculació i en l’eficiència fermentativa, factors decisius en l’elecció del llevat per a cada estil de cervesa. La biotecnologia té una gran importància estratègica en el desenvolupament de llevats adaptats a nous reptes industrials, com la fermentació a baixes temperatures, la reducció del temps de producció o l’optimització dels perfils sensorials. Les eines moleculars actuals obren la porta a una nova generació de llevats cervesers més eficients i versàtils.In recent years, biotechnological development applied to brewer’s yeasts has become a key line of activity to optimize the efficiency and quality of the fermentation process in the brewing industry. This study reviews in depth the biotechnological improvements relating to two fundamental properties of yeasts: flocculation, or the capacity for cellular aggregation and edimentation, and attenuation, understood as the capacity to transform fermentable sugars into ethanol.
Yeasts of the genus Saccharomyces, especially S. cerevisiae and S. pastorianus, are the most widely used species, although the role of unconventional yeasts (such as Brettanomyces or Torulaspora) is also being investigated to improve organoleptic profiles or reduce alcohol. Differences between strains, cell wall composition and metabolic pathways directly influence flocculation and fermentation efficiency, which are decisive factors in the choice of yeast for each style of beer.
Biotechnology has a great strategic importance in the development of yeasts adapted to new industrial challenges, such as fermentation at low temperatures, reduction of production time, or optimization of sensory profiles. Current molecular tools open the door to a new generation of more efficient and versatile brewer’s yeasts
Biodiversity of terrestrial ecosystems: The case of diurnal butterflies
Get PDFLes papallones diürnes constitueixen un reconegut tàxon bioindicador a causa de la sensibilitat que tenen davant dels canvis ambientals, de la posició estratègica
que ocupen dins dels ecosistemes terrestres (com a herbívors i pol·linitzadors, però també com a preses de molts altres organismes) i de la relativa facilitat amb què se’n poden censar les poblacions. A Catalunya hi ha un extens programa de seguiment de les papallones diürnes basat en ciència ciutadana que, des del 1994, informa sobre les tendències poblacionals d’un gran
nombre d’espècies. Les dades recollides mostren una davallada poblacional en el 70 %, aproximadament, de les espècies catalanes i les regressions són particularment notables en les especialistes d’hàbitat, fet que comporta un fenomen d’homogeneïtzació de la fauna.Diurnal butterflies are a recognized bioindicator taxon because of their sensitivity to environmental changes, their strategic position in terrestrial ecosystems (as herbivores, pollinators, and prey for many other organisms), and the relative ease with which their populations can be monitored. In Catalonia there is an extensive butterfly monitoring scheme based on citizen science which, since 1994, has provided reliable population trends for a large number of species. Approximately 70% of Catalan butterfly species are declining, the regressions being particularly notable in habitat specialists, leading to a phenomenon of fauna homogenization
Pagès, Pelai (2025). Catalunya. La República en guerra (1936-1939). Barcelona: Editorial Base, 2025, 288 p.
Get PDFNeoclassical combining forms in secondary education terms: The case of chemistry and medicine
Get PDFL’objectiu d’aquest article és analitzar els termes de l’àmbit de la química i la medicina documentats en els llibres de l’educació secundària buidats en el projecte «VEB. El vocabulari especialitzat bàsic en l’ensenyament obligatori; buidatge I anàlisi de la terminologia d’un corpus de llibres de textos escolars» que contenen formants cultes. En aquest sentit, a la dificultat que comporta la comprensió I aprenentatge d’un nombre elevat de termes (n’hi ha 1.432 de química i 813 de medicina), cal sumar-hi l’opacitat semàntica que presenten les formes prefixades i sufixades que abunden en aquestes dues àrees. Concretament, a partir de la cerca avançada del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), identifiquem els formants cultes etiquetats al DIEC2 com a pertanyents a l’àrea de química i de medicina i farmàcia. A partir d’aquí, al corpus del VEB documentem 18 formants que creen un total de 203 termes de química i 34 formes prefixades amb un total de 58 termes de medicina. Els resultats mostren que els formants cultes de l’àmbit de la química són més transparents, perquè, en general, són el resultat de truncacions respecte del mot original en català. En canvi, la majora dels formants cultes de medicina procedeixen de mots en llatí i, especialment, del grec. Finalment, tot i que en medicina detectem un nombre inferior de termes, observem que presenten altres formants cultes que, tot i que al DIEC2 apareixen etiquetats com a «lèxic comú», en alguns casos pertanyen a l’àmbit de les ciències de la salut, com, per exemple, a -èmia, ‘sang’, -itis, ‘inflamació’, -iatre, ‘metge’, -osi, ‘estat patològic’, entre d’altres.The aim of this article is to analyze the terms in the chemistry and medicine fields registered in the secondary education textbooks examined in the "VEB. Basic Specialized Vocabulary in Compulsory Education: A Corpus-Based Extraction and Analysis" project, which contain neoclassical combining forms. In this respect, besides the difficulty of understanding and learning a large number of terms (1,432 for chemistry and 813 for medicine), students must face the semantic opacity of the prefixed and suffixed combining forms commonly found in the terms of these two areas. Eighteen different combining forms marked in DIEC2 (Catalan Language Dictionary of the Institut d’Estudis Catalans) as belonging to chemistry were detected in the VEB corpus, forming 203 different terms, and the 34 combining forms tagged as belonging to medicine and pharmacy, formed 58 terms. The results show that the combining forms belonging to chemistry are usually more transparent since they are generally the result of shortening the original Catalan word, whereas the forms from medicine tend to come from Latin and, mainly, from Greek. Lastly, although the medicine field shows fewer terms, they tend to contain other combining forms that, even if they are tagged as belonging to the “common lexicon” in DIEC2, are closely related to medical terms as we can see in such cases as -emia (comb. form -aemia or -emia, “blood”), -itis (suffix -itis, “inflammation”), -iatre (from Gr. iatrós, “doctor”), and -osis (suffix -osis, “pathology”), among others