Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
El régimen jurídico de la extrangería en el Reino de España. Evolución histórica contemporánea
Get PDFEl predomini contemporani de l’emigració de ciutadans catalans i espanyols cap a països estrangers, primerament cap a Hispanoamèrica i després vers l’Europa septentrional, va comportar que durant la segona meitat del segle XX l’atenció acadèmica estigués enfocada a aquest vessant migratori. Les polítiques i mesures legals adoptades en moments puntuals de l’Antic Règim, especialment a Catalunya durant la immigració occitana del segle XVI, tan important a la Catalunya Vella, o la provocada per la Revolució Francesa a finals del segle XVIII, van quedar relegades als àmbits més especialitzats de la història moderna i totalment desvinculades de qualsevol tradició ulterior. Això explica que fins a mitjan segle XIX el Regne d’Espanya no disposés d’una normativa d’estrangeria i que els pocs preceptes que hi havia ni tan sols tinguessin el rang de llei (ja que estaven recollits en el Reial decret del 17 de novembre de 1852). A finals del segle XX es va promulgar la primera llei d’estrangeria (1985), que no va saber veure la magnitud futura del fenomen que caldria regular. La dinàmica migratòria canviaria radicalment en pocs anys, fruit del desenvolupament econòmic català i espanyol generat per la integració europea del 1986, que actuaria de pol d’atracció per a persones provinents, majoritàriament, dels continents americà i africà. El canvi de signe migratori va requerir la modificació de la llei l’any 2000 per a adaptar el règim jurídic a una realitat globalitzada, en la qual tan important és l’ordenació de fluxos i drets com la captació del talent i els recursos exteriors, fet que ha traslladat al present segle un marc normatiu ampliat amb nous instruments jurídics dirigits a donar resposta legal a totes les dimensions presents en el fenomen migratori actual.The contemporary predominance of the emigration of Catalan and Spanish citizens to foreign countries, first to Latin America and then to northern Europe, meant that during the second half of the 20th century academic attention was focused on this migratory aspect. The policies and legal measures adopted at specific moments of the Old Regime, especially in Catalonia during the Occitan immigration of the 16th century, so important in Old Catalonia, or that caused by the French Revolution at the end of the 18th century, were relegated to the most important areas. specialized in modern history, and totally disconnected from any subsequent tradition. This explains why until the middle of the 19th century the Kingdom of Spain did not have immigration regulations, and that it did not even have the status of law (the Royal Decree of November 17, 1852). At the end of the 20th century, the first immigration law was enacted (1985), which did not contemplate the future magnitude of the phenomenon that should be regulated. The migratory dynamic would change radically in a few years, as a result of the Catalan and Spanish economic development generated by the European integration of 1986, which would act as a pole of attraction for people coming, mostly, from the American and African continents. The change in immigration sign required the modification of the law in 2000 to adapt the legal regime to a globalized reality, in which the organization of flows and rights is as important as the attraction of talent and foreign resources, which has been transferred to the present. century an expanded regulatory framework with new legal instruments aimed at providing a legal response to all the dimensions present in the current migration phenomenon.El predominio contemporáneo de la emigración de ciudadanos catalanes y españoles hacia países extranjeros, en primer lugar hacia Hispanoamérica y después hacia la Europa septentrional, comportó que durante la segunda mitad del siglo XX la atención académica estuviera enfocada en esta vertiente migratoria. Las políticas y medidas legales adoptadas en momentos puntuales del Antiguo Régimen, especialmente en Cataluña durante la inmigración occitana del siglo XVI, tan importante en la Catalunya Vella, o la provocada por la Revolución Francesa a finales del siglo XVIII, quedaron relegadas a los ámbitos más especializados de la historia moderna y totalmente desvinculadas de cualquier tradición ulterior. Esto explica que hasta mediados del siglo XIX el Reino de España no dispusiera de una normativa de extranjería, y que ni siquiera tuviera el rango de ley (el Real decreto de 17 de noviembre de 1852). A finales del siglo XX se promulgó la primera ley de extranjería (1985), que no contemplaba la magnitud futura del fenómeno que debería regularse. La dinámica migratoria cambiaría radicalmente en pocos años, fruto del desarrollo económico catalán y español generado por la integración europea de 1986, que actuaría de polo de atracción para personas provenientes, mayoritariamente, de los continentes americano y africano. El cambio de signo migratorio requirió la modificación de la ley en 2000 para adaptar el régimen jurídico a una realidad globalizada en la que tan importante es la ordenación de flujos y derechos como la captación del talento y los recursos exteriores, lo que ha trasladado al presente siglo un marco normativo ampliado con nuevos instrumentos legales dirigidos a dar respuesta legal a todas las dimensiones presentes en el fenómeno migratorio actual
Angoli salienti, angoli rientranti e linee rette. La descrizione geo-cartografica del Parco Naturale Regionale di Porto Conte nei Processi verbali e nel Sommarione dei beni rurali del Comune di Alghero, by Marina Sechi Nuvole
Get PDFConnexió entre el 2D i el 3D... amb GeoGebra!
Get PDFEl procés d’abstracció d’observar un desplegament pla i visualitzar la figura corresponent en 3D no és senzill, però es pot treballar amb diferents exercicis. En aquest article n’esmentarem uns quants. Parlarem d’activitats que poden ajudar a l’hora de treballar la visió espacial i d’establir la connexió entre un poliedre en l’espai i la seva descomposició en el pla. També ens proposem modelitzar, i després construir, alguns d’aquests desenvolupaments per connectar-los amb la seva figura original passant del 2D al 3D i viceversa.The abstraction process of looking at a flat display and visualising the corresponding figure in 3D is not simple, but can be worked on with different exercises. In this article, we discuss some of them. We talk about other activities that can help with spatial vision and establishing the connection between a polyhedron in space and its decomposition on the flat plane. We also propose modelling and then building some of these developments to connect them with their original figure going from 2D to 3D and vice versa
Límites y alternativas al sistema de contratación pública para la provisión de bienes y servicios a las administraciones públicas. Adquisición de medicamentos, servicios sociales y servicios jurídicos de representación y defensa
Get PDFLa cerca de fórmules alternatives a la contractació pública per a una provisió més àgil de serveis a les administracions públiques és objecte de debat des de la transposició de les directives europees de contractació pública, que advoquen per un sistema de contractació pública més eficient, transparent, sostenible i socialment responsable. La Llei de contractes del sector públic resulta excessivament rígida i burocràtica per a poder fer front a noves necessitats i a situacions canviants, com s’ha posat en relleu en relació amb la provisió de medicaments o de serveis socials. Un altre àmbit on s’ha produït aquest debat és el dels serveis de representació i defensa jurídica a les administracions públiques —és a dir, els serveis d’advocacia— quan no es poden proveir per mitjans interns. En aquests serveis, la immediatesa, la relació de confiança entre advocat i client i la necessitat puntual de contractar serveis molt especialitzats dificulten la subjecció a procediments que responen a un sistema basat en la planificació, el predomini de criteris objectius d’adjudicació i el compliment de terminis regulars. L’objectiu d’aquest article és fer una proposta al legislador català en aquest sentit, tenint en compte els posicionaments doctrinals i dels òrgans consultius en matèria de contractació pública, així com la jurisprudència constitucional, en especial la Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 65/2024.Since the transposition of the European Public Procurement Directives, the debate over alternative formulas to Public Procurement System, for a more agile provision of public services, has been in the centre. The European Directives advocates for a more efficient, transparent, sustainable and socially responsible system. The Spanish Public Procurement Act is too rigid and bureaucratic to be able to provide new services and demands, as the provision of medicines or social services had demonstrated. Legal services are on the same situation. Factors as the immediacy, the relationship of trust between lawyer and client, and the occasional need for very specialized services, are some of the reasons that make difficult to subject to a procedures based on planning, objective criteria awards and the execution of regular deadlines. This article aims to make a proposal addressed to the Catalan legislator, in the frame of Public Procurement, and on the premises of doctrinal positions, the doctrine of the consultative bodies experts on Public Procurement, and taking into account the Judgement of the Constitutional Court 65/2024 as well.La búsqueda de fórmulas alternativas a la contratación pública para una provisión más ágil de servicios a las administraciones públicas ha sido objeto de debate desde la transposición de las directivas europeas de contratación pública, que propugnan un sistema de contratación pública más eficiente, transparente, sostenible y socialmente responsable. La Ley de contratos del sector público resulta excesivamente rígida y burocrática para poder hacer frente a nuevas necesidades y a situaciones cambiantes, como se ha puesto de relieve en relación con la provisión de medicamentos o de servicios sociales. Otro ámbito donde se ha producido este debate ha sido el de los servicios de representación y defensa jurídica de las administraciones públicas —es decir, los servicios de abogacía— cuando no pueden ser provistos mediante medios internos. En estos servicios, la inmediatez, la relación de confianza entre abogado y cliente y la necesidad puntual de servicios muy especializados dificultan la sujeción a procedimientos diseñados para un sistema basado en la planificación, el predominio de criterios objetivos de adjudicación y el cumplimiento de plazos regulares. El objetivo de este artículo es realizar una propuesta dirigida al legislador catalán en este sentido, teniendo en cuenta tanto los posicionamientos doctrinales y de los órganos consultivos expertos en contratación pública, así como también la STC 65/2024
The correspondence between Shlomo Ha-Levi (Pablo de Santa Maria) and Isaac bar Sheshet as a historical source
Get PDFEls escrits que Salomó ha-Leví, conegut després com a Pablo de Santa María (m. 1435), va produir arran de la seva conversió al cristianisme han estat àmpliament estudiats. En canvi, els seus primers textos han rebut molt menys interès, sobretot els anteriors als seus quaranta anys. Fins i tot l’única obra d’aquesta etapa que en part ha estat analitzada no ha gaudit de la mateixa atenció que els seus treballs posteriors. Aquest article pretén corregir aquest desequilibri i centrar-se en la seva producció primerenca, especialment la correspondència en hebreu amb el rabí Issac bar Xeixet (m. Algèria, 1408), una figura destacada del món rabínic català, nascut a Barcelona.Much attention has been devoted to the writings that Shlomo Ha-Levi/Pablo de Santa Maria (d. 1435) produced after his conversion to Christianity. However, there has been far less discussion of his early writings than of those from after his fortieth year. Even the one item from before then that has been studied to some extent has not received the same level of attention as his later works. The goal of this article is to redress the balance by focusing on his earlier phase, particularly his Hebrew correspondence with a famous Catalan senior rabbinic contemporary born in Barcelona: Rabbi Isaac bar Sheshet (d. Algiers 1408).