Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
Public Image of Children on Commemorative Coins: International Year of the Child (1979)
Get PDFLa representació de la infància en monedes, bitllets, segells i altres estampes està directament relacionada amb els usos polítics que es fan d’aquesta infància i amb la projecció pública i social d’una imatge concreta —o diverses imatges— de les infàncies. En aquest article, presentem un estudi històric d’una col·lecció de 74 monedes commemoratives encunyades per diversos països del món amb motiu de l’Any Internacional del Nen, celebrat el 1979. Prenem el concepte d’infància, traslladat a la imatge o iconografia representada en la numismàtica, i l’analitzem des d’una perspectiva semiòtica, explorant la rica interacció de símbols i significats que reflecteixen tant les aspiracions universals com els contextos culturals específics dels països emissors. En essència, aquestes monedes, a través de la seva iconografia de la infància, no només commemoren l’esdeveniment, sinó que també posen de manifest aspectes com la sensibilització i l’acció global a favor dels drets dels infants; la maternitat i l’educació; i la vinculació de la infància amb valors com la innocència, l’alegria, la cooperació, el progrés o la protecció. Aquestes i altres qüestions seran abordades al llarg d’aquest text.The representation of childhood on coins, banknotes, stamps, and other prints is directly linked to the political uses of childhood and the consequent public and social projection of a specific image or images of children. In this article we present a historical study of a collection of 74 commemorative coins minted by different countries around the world on the occasion of the International Year of the Child in 1979. We take the concept of childhood, transferred to the image or iconography embodied in numismatics, and work from a semiotic perspective, exploring the rich interplay of symbols and meanings that reflect, in the end, both universal aspirations and the specific cultural contexts of the issuing countries. In essence, through the iconography of childhood, these coins reveal not only commemoration, but also global awareness and action in favour of children’s rights; motherhood and education; linking childhood to aspects such as innocence, joy, cooperation, progress or protection, among other issues that will be raised throughout this text.La representación de la infancia en monedas, billetes, sellos y otras estampas está ligada, de manera directa, con los usos políticos de esa infancia y con la consecuente proyección pública y social de una imagen o imágenes concretas de las infancias. En este artículo presentamos un estudio histórico de una colección de 74 monedas conmemorativas acuñadas por diferentes países del mundo con motivo del Año Internacional del Niño en 1979. Tomamos el concepto de infancia, trasladado a la iconografía plasmada en la numismática, y trabajamos desde una perspectiva semiótica, explorando la rica interacción de símbolos y significados que reflejan, al fin, tanto las aspiraciones universales como los contextos culturales específicos de los países emisores. En esencia, a través de la iconografía de la infancia, estas monedas revelan no solo la conmemoración, sino también aspectos tales como la sensibilización y acción global en favor de los derechos de los niños; la maternidad y la educación; la vinculación de la infancia a aspectos como inocencia, alegría, cooperación, progreso o protección, entre otras cuestiones que serán planteadas a lo largo del presente texto
Artificial intelligence: a new grammar or the end of knowledge? Lessons for historians of education
Get PDFEn aquest article, connectem la intel·ligència artificial (IA) amb la història de l’educació responent quatre preguntes clau: (a) Què ens pot ensenyar la història de l’educació sobre el futur de la IA a l’educació? (b) Com està afectant la IA el nostre coneixement sobre les històries educatives? (c) Com es pot utilitzar la IA en l’ensenyament de la història de l’educació? (d) Com pot servir la IA com a eina de recerca dins de la història de l’educació com a disciplina acadèmica?Concloem el següent: (a) Si els professors no adapten les maneres en què avaluen els estudiants, la IA no canviarà la gramàtica escolar existent. L’aprenentatge personalitzat és una possibilitat, però només si primer es produeixen canvis sistèmics. (b) La IA pot ser una eina valuosa per adquirir coneixements sobre la història de l’educació, però és essencial equilibrar-ne el raonament inductiu amb un enfocament hipoteticodeductiu, implicar els estudiants en l’anàlisi crítica i continuar buscant fonts primàries. (c) Els creadors d’imatges basats en IA es poden utilitzar als tallers d’història de l’educació per millorar la comprensió tant de la IA com del passat educatiu generat a través d’imatges. (d) Els creadors d’imatges es poden utilitzar per a la denotació i connotació, o per visualitzar memòries individuals de l’escola, o construir de manera col·laborativa realitats històriques de l’escola, fomentant un «passat viu».This article links artificial intelligence (AI) with the history of education by answering four key questions: (a) What can the history of education teach us about the future of AI in education? (b) How is AI affecting our knowledge about educational histories? (c) How can AI be used in teaching history of education? (d) How can AI be used as a research tool within the academic discipline of history of education?Our findings reveal the following: (a) AI will not alter the existing «grammar of schooling» if teachers fail to adapt how they students are assessed. Systemic changes are required first for personalized learning to become a possibility; (b) AI can be a valuable tool for acquiring knowledge about the history of education, although it is essential to balance its inductive reasoning with a hypothetical-deductive approach, engage students in critical analysis and continue to seek out primary sources; (c) AI-powered image creators can be used in history of education workshops to enhance the understanding of both AI and educational history as generated through images; (d) Image creators can be used for denotation and connation, as well as to visualize individual school memories or collaboratively construct historical school realities, thus fostering a «living past».En este artículo conectamos la Inteligencia Artificial (IA) con la historia de la educación respondiendo a cuatro preguntas clave: (a) ¿Qué puede enseñarnos la historia de la educación sobre el futuro de la IA en la educación? (b) ¿Cómo está afectando la IA a nuestros conocimientos sobre la historia de la educación? (c) ¿Cómo puede utilizarse la IA en la enseñanza de la historia de la educación? (d) ¿Cómo puede servir la IA como herramienta de investigación dentro de la historia de la educación como disciplina académica?Concluimos lo siguiente (a) Si los profesores no adaptan su forma de evaluar a los alumnos, la IA no cambiará la gramática actual de la escolarización. El aprendizaje personalizado es una posibilidad, pero sólo si antes se producen cambios sistémicos. (b) La IA puede ser una herramienta valiosa para adquirir conocimientos sobre la historia de la educación, pero es esencial equilibrar su razonamiento inductivo con un enfoque hipotético-deductivo, implicar a los estudiantes en el análisis crítico y seguir buscando fuentes primarias. (c) Los creadores de imágenes con IA pueden utilizarse en talleres de historia de la educación para mejorar la comprensión tanto de la IA como del pasado educativo generado a través de imágenes. (d) Los creadores de imágenes pueden utilizarse para la denotación y la connotación, o para visualizar recuerdos escolares individuales, o construir de forma colaborativa realidades escolares históricas, fomentando un «pasado vivo»
Aspectes psicològics i lingüístics del català de França en relació amb els parlars llenguadocians veïns, de Manuel Companys edició i contextualització d’un estudi de dialectologia romànica comparada
Get PDFCasanova, Emili / Colomina, Jordi / Sifre, Manel (cur.) (2023): Constància i senderi en l’estudi lingüístic. Miscel·lània en honor del professor Lluís Gimeno Betí. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 485 p.
No full textLlop Naya, Ares (2020): Perspectives diacròniques en la variació microsintàctica sincrònica. Reanàlisis i cicles en els sistemes negatius del català i d’altres varietats del contínuum romànic pirinenc. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 216 p.
Get PDFLópez Casasnovas, Joan F. (2023): Jo vull el vol dels falcons. Articles lingüístics (1975-2022). Palma / Maó: Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura / Institut Menorquí d’Estudis, 280 p.
Get PDFMartí Font, Jordi (2024): Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula. Tarragona-Marçà / Barcelona: Lo Diable Gros / Godall Edicions, 248 p.
Get PDFRialland, Annie / Russo, Michela (dir.) (2023): Les langues régionales de France: nouvelles approches, nouvelles méthodologies, revitalisation. Paris: Éditions de la Société de Linguistique de Paris, 286 p.
Get PDF
