Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
La impugnación de actos jurídicos de la persona con discapacidad
Get PDFL’entrada en vigor de la Convenció de Nova York sobre els drets de les persones amb
discapacitats s’ha traduït, en el terreny normatiu català, en l’aprovació del Decret llei 19/2021,
del 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de
modificació judicial de la capacitat, amb l’objectiu de promoure l’autonomia i el respecte de
les voluntats, els desitjos i les preferències de les persones amb discapacitat. La causa d’una
discapacitat que afecta la capacitat volitiva d’una persona ja no és motiu per a incapacitar-la,
sinó per a proveir-li les mesures de suport necessàries per al ple exercici de la seva capacitat
jurídica en igualtat de condicions amb la resta de persones.
El present treball té com a objectiu analitzar el nou règim d’impugnació dels actes jurídics
de la persona amb discapacitat, proveïda o no de suport, amb una dedicació especial a
l’article 226-5 del Codi civil de Catalunya (CCCat), reformat recentment, la interpretació del
qual, ateses la seva senzillesa i brevetat, exigeix alts esforços hermenèutics. Amb tot, al llarg
del treball es farà una exegesi del precepte que integri, alhora, el respecte de la normativa internacional
amb la realitat social i mèdica.As a consequence of the ratification of the Convention on the Rights of Persons with
Disabilities, the decree-law 19/2021 of 31 August has adapted the Catalan civil code aiming at
promoting autonomy and respect for the wishes and preferences of disabled people. The disability
affecting a person’s volitive capacity is no longer a reason to deprive her of contractual
capacity but to provide her with the necessary support measures for the full exercise of their
legal capacity on an equal footing with the rest of the people.
The goal of this paper is to analyse the new Catalan legal system for challenging legal
acts conducted by disabled persons, supported or not by an assistant, focusing on the newly
reformed article 226-5 CCCat, whose wording, given its simplicity and shortness, requires
high hermeneutic efforts. Legitimation to challenge and limitation periods are also analysed.La entrada en vigor de la Convención de Nueva York sobre los derechos de las personas
con discapacidades se ha traducido, en el plano normativo catalán, en la aprobación
del Decreto ley 19/2021, de 31 de agosto, por el que se adapta el Código civil de Cataluña
a la reforma del procedimiento de modificación judicial de la capacidad, con el objetivo de
promover la autonomía y el respeto de las voluntades, los deseos y las preferencias de las
personas con discapacidad. La causa de una discapacidad que afecta a la capacidad volitiva
de una persona ya no es motivo para incapacitarla, sino para proveerle las medidas de apoyonecesarias para el pleno ejercicio de su capacidad jurídica en igualdad de condiciones con el
resto de personas.
El presente trabajo tiene como objetivo analizar el nuevo régimen de impugnación de
los actos jurídicos de la persona con discapacidad, provista o no de apoyo, con una dedicación
especial al artículo 226-5 del Código civil de Cataluña (CCCat), reformado recientemente,
cuya interpretación, dadas su sencillez y brevedad, exige altos esfuerzos hermenéuticos. Con
todo, a lo largo del trabajo se hará una exégesis del precepto que integre, al mismo tiempo, el
respeto de la normativa internacional con la realidad social y médica
Novetats derivades de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de l'any 2023 en el tractament i control de les dades personals
Get PDFConferència internacional «Renovation Wave for Europe: MEPS, green mortgages and multi-unit buildings», coordinada per Miriam Anderson i Esther Arroyo (Universitat de Barcelona)
Get PDFEl régimen jurídico de los negocios de disposición de los derechos sobre la vivienda familiar otorgados constante matrimonio
Get PDFAquest estudi proposa una revisió crítica de la regulació que el Codi civil de Catalunya estableix amb relació als negocis de disposició dels drets sobre l’habitatge familiar atorgats durant el matrimoni pel cònjuge titular dels drets sobre l’habitatge. L’article 231-9 CCCat exigeix que en aquests negocis concorri l’autorització del seu consort, per més que no sigui titular d’aquests drets, i, si escau, l’autorització de l’autoritat judicial, com una mesura de protecció de l’interès del cònjuge no titular i de l’interès de la família que té la seva residència en aquest habitatge. Ara bé, el mateix article 231-9 CCCat sanciona l’anul·labilitat dels negocis
dispositius atorgats pel cònjuge titular sense l’autorització del seu consort i sense autorització judicial i protegeix l’adquirent de bona fe a títol onerós enfront del cònjuge no titular, si el cònjuge titular manifesta que l’habitatge no té la condició «d’habitatge familiar». Aquesta solució no és congruent amb la finalitat de protecció de l’habitatge familiar que inspira l’article 231-9 CCCat i vulnera el principi de nul·litat dels actes contraris a les normes imperatives, així com les regles que regeixen la invalidesa i la ineficàcia dels negocis jurídics. Per això es proposa substituir la solució legal per la de la inoposabilitat davant del cònjuge no titular dels negocis dispositius atorgats pel cònjuge titular sense l’autorització del seu consort o sense l’autorització judicial.The present study proposes a critical review of the Catalan Civil Code on the disposition of property rights over the family home, during the marriage, by the spouse who holds the title to such rights. Article 231-9 CCCat requires that said transactions are authorised by the spouse, even if the latter is not the title holder, and, failing that, by the court. The provision aims at protecting the interests of the spouse who does not own the asset as well as those of the family that resides in the dwelling. However, article 231-9 CCCat itself provides for the annulment of dispositions of the family home lacking said authorisations, but protects the purchaser in good faith for valuable consideration against the non-owner spouse, if the owner spouse declares, at the time of disposal, that the property is not the family home. This solution is not consistent with the purpose of protecting the family home that inspires article 231-9 CCCat. Moreover, it infringes the principle of nullity of acts contrary to mandatory
norms, as well as the rules that govern the invalidity and the ineffectiveness of legal transactions. It is therefore proposed to replace the current solution by the unenforceability of the disposition of property against the non-owning spouse, if the spouse who holds title to the family home was not authorised by the latter or by the court.El presente estudio propone una revisión crítica de la regulación que el Código civil de Cataluña (CCCat) establece con relación a los negocios de disposición de los derechos sobre la vivienda familiar otorgados constante matrimonio por el cónyuge titular de los mismos. El artículo 231-9 CCCat exige que dichos negocios cuenten con la autorización de su consorte, por más que no sea titular de estos derechos, y, en su defecto, con la autorización de la autoridad judicial, como una medida de protección del interés del cónyuge no titular y del interés de la familia que tiene su residencia en esta vivienda. Ahora bien, el propio artículo 231-9 CCCat sanciona la nulabilidad de los negocios dispositivos otorgados por el cónyuge titular sin la autorización de su consorte y sin autorización judicial y protege al adquirente de buena fe a título oneroso frente al cónyuge no titular, si el cónyuge titular manifiesta que la vivienda no tiene la condición de vivienda familiar. Esta solución no es congruente con la
finalidad de protección de la vivienda familiar que inspira el artículo 231-9 CCCat y vulnera el principio de nulidad de los actos contrarios a las normas imperativas, así como las reglas que rigen la invalidez y la ineficacia de los negocios jurídicos. De ahí que se proponga sustituir la solución legal por la de la inoponibilidad frente al cónyuge no titular de los negocios dispositivos otorgados por el cónyuge titular sin la autorización de su consorte o sin la autorización judicial
Un vocabulario básico de los modelos grandes de lenguaje: una explicación y 25 términos
Get PDFPer descriure el funcionament dels models de llenguatge sovint s’utilitzen expressions antropomorfistes que eviten els detalls tècnics, però que provoquen expectatives sobredimensionades. L’objectiu d’aquest article és aportar una explicació realista del seu funcionament i de 25 termes que se solen utilitzar en la descripció d’aquesta tecnologia.To describe the functioning of language models, anthropomorphic expressions are often used that avoid technical details, but lead to overstated expectations. The aim of this article is to provide a realistic explanation of how it works and of 25 terms that are often mentioned in description of this technology.Para describir el funcionamiento de los modelos de lenguaje se utilizan a menudo expresiones antropomorfistas que evitan los detalles técnicos, pero que provocan expectativas sobredimensionadas. El objetivo de este artículo es aportar una explicación realista de su funcionamiento y de 25 términos que se suelen utilizar en la descripción de esta tecnología
Linguistic attitudes of first- and second-language teachers in training. Characterization of standard and non-standard Valencian
Get PDFAquest article analitza les percepcions i les actituds lingüístiques del futur professorat de castellà i valencià (estudiants del Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària de la Universitat de València) envers les varietats estàndard i no estàndard del valencià. La investigació interpreta les dades recollides dels participants mitjançant la tècnica d’aparellament de veus disfressades (de l’anglés matched-guise technique) tenint en compte el grau d’identificació i d’ús que han assignat a les interaccions comunicatives, la consideració ideològica dels parlants d’una o altra varietat i la identificació de trets personals. Entre les conclusions, destaca la valoració generalitzada de la varietat estàndard (VE), que mostra la puntuació més alta, un prestigi i una consideració social superiors i una vinculació més estreta amb les habilitats comunicatives, i només és superada puntualment per la varietat no estàndard (VNE) en uns àmbits determinats, com ara la competència de socialització.This paper analyzes the perceptions and attitudes of future teachers of Spanish and Valencian (students of the University Master’s Degree Course in Secondary Education Teaching at Valencia University) towards the standard and non-standard varieties of Valencian. The research interprets the data collected from the participants by the matched-guise technique in accordance with the degree of identification and use they have assigned to the communicative interactions, the ideological consideration of the speakers of one or another variety, and the identification of personal traits. Among the conclusions, the generalized evaluation of the standard variety stands out, showing the highest score, greater prestige and social consideration, as well as closer links to communication skills, and it is only occasionally surpassed by the non-standard variety in certain areas, such as socialization competence
“It’s no big deal”: The presence of English on the websites and social networks of Valencian organizations
Get PDFDiferents derivades del procés de globalització han motivat que s’usen més que mai les llengües foranes, i molt especialment l’anglès, que s’ha convertit en llengua franca en nombrosos àmbits. En aquest treball comprovem quina és la penetració d’aquesta llengua en els mitjans telemàtics, molt influïts per aquests processos globals i que experimenten el que anomenem diglòssia digital. Concretament, posem el focus en tres àmbits o tipus d’organitzacions — els ajuntaments, les empreses de serveis i les universitats—, principalment, al País Valencià, però també en altres territoris de parla catalana. Els resultats indiquen que només en les pàgines web de les universitats trobem una presència destacable de continguts redactats en anglès, mentre que, per exemple, als ajuntaments valencians la penetració de l’anglès és molt marginal. Les variables territorials destaquen per ser els aspectes que tenen més capacitat d’explicació de l’ús de l’anglès, juntament amb la grandària en el cas de les empreses.Different derivatives of the globalization process have caused foreign languages to be used more than ever, especially English, which has become the lingua franca in many areas. In this study we survey the penetration of this language in telematic media, which are greatly influenced by these global processes and which experience what we call “digital diglossia”. Specifically, we focus on three areas or types of organizations: town councils, service companies, and universities, mainly in the Valencian Country but also in other Catalan-speaking territories. The results suggest that a notable presence of content written in English can be found only on the websites of the universities, while in the Valencian town councils, for example, the penetration of English is very marginal. The territorial variables stand out for being the aspects with the greatest capacity to explain the use of English, together with size in the case of companies
The Catalan language’s current status and prospects in conventional and social media in Andorra
Get PDFAndorra és un país petit. Algú el defineix com un poble estat. Demogràficament el país és divers, amb una gran quantitat d’habitants provinents d’altres llocs que han fet d’Andorra casa seva. Com és evident, aquest fet té conseqüències, no necessàriament negatives, i una es veu reflectida en els mitjans de comunicació, que tenen una funció notable pel que fa al coneixement de la llengua, la integració i la cohesió social. La gran quantitat de mitjans de comunicació propis, tots fets i pensats en català, establerts ja en el darrer decenni en unes determinades capçaleres —de paper i digitals—, ràdios i televisió, afronten dos reptes: continuar fent de corretja de transmissió en català dels fets que passen a Andorra i fer-ho amb la mirada posada als nous hàbits de consum informatiu a través de les xarxes, en les quals altres llengües són predominants.Andorra is a small country. Some actually define it as a town-state. Demographically, the country is diverse, with a large number of inhabitants from abroad who have made Andorra their home. This has clear consequences, not necessarily negative ones, and one of them can be seen in the media, which serve an important purpose in spreading knowledge of the language, fostering integration and social cohesion. The large number of Andorran media, all of them produced and designed in Catalan and whittled down in the past decade into a few newspapers – both print and digital – along with radios and TV. These media outlets face two challenges: to continue conveying what is happening in Andorra in Catalan, and to do so while adapting to evolving news consumption habits via social media, where other languagesare predominant
