Hemeroteca Cientifica Catalana
Not a member yet
31356 research outputs found
Sort by
La integridad institucional y la transparencia. El control y la rendición de cuentas en los gobiernos locales
Full text linkEl desenvolupament d’una estratègia d’integritat institucional pública fonamentada en tres pilars bàsics —un sistema d’integritat coherent i complet, una cultura d’integritat pública i un retiment de comptes eficaç— és l’eina indispensable de què disposen els governs locals per a posar fi a la corrupció, que és una de les principals preocupacions de la ciutadania, perquè fomenta el descontentament, la polarització política i disminueix la confiança de la ciutadania en les institucions. L’article analitza quines són la situació actual i les perspectives de futur de la transparència, del retiment de comptes i del control intern en els governs locals basat en una estratègia de riscos d’integritat institucional, així com la incidència de la planificació, l’avaluació i el retiment de comptes de les polítiques públiques i de l’organització dels recursos humans, per a promoure la transparència, la col·laboració i la participació de la ciutadania en el marc d’una infraestructura digital adequada, que són els fonaments del bon govern i la bona administració.The development of a public institutional integrity strategy based on three basic pillars: a coherent and complete integrity system, a culture of public integrity, and effective accountability, is the indispensable tool that local governments have to put an end to corruption, which is one of the
main concerns of citizens, as it fosters discontent, political polarization, and decreases citizens’ trust in institutions. The article analyses the current situation and future prospects of transparency, accountability, and internal control in local governments based on an institutional integrity risk strategy. It also examines the impact of planning, evaluation, and accountability of public policies and the organization of human resources to promote transparency, collaboration, and citizen participation, within the framework of an adequate digital infrastructure, which are the foundations of good governance and good administration.El desarrollo de una estrategia de integridad institucional pública fundamentada en tres pilares básicos —un sistema de integridad coherente y completo, una cultura de integridad pública y una rendición de cuentas eficaz— es la herramienta indispensable de la que disponen los gobiernos locales para poner fin a la corrupción, que es una de las principales preocupaciones de la ciudadanía, porque fomenta el descontento, la polarización política y disminuye la confianza de la ciudadanía en las instituciones. El artículo analiza cuáles son la situación actual y las perspectivas de futuro de la transparencia, de la rendición de cuentas y del control interno en los gobiernos locales basado en una estrategia de riesgos de integridad institucional, así como la incidencia de la planificación, la evaluación y la rendición de cuentas de las políticas públicas y de la organización de los recursos humanos, para promover la transparencia, la colaboración y la participación de la ciudadanía en el marco de una infraestructura digital adecuada, que son los fundamentos del buen gobierno y la buena administración
Evolución y perspectivas del régimen competencial local en Catalunya
Full text linkAquest treball té per objecte analitzar el règim jurídic actual de les competències locals amb una visió evolutiva que parteix de la seva configuració inicial i abordar les principals reformes que han afectat la regulació fins a l’estat actual. Es posa una atenció especial en l’impacte derivat de la reforma introduïda per la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local de 2013 sobre la Llei de bases de règim local (LBRL).
L’estudi incorpora també l’anàlisi de la incidència de les directrius europees, que han motivat adaptacions normatives en diferents moments, així com la influència jurisprudencial, sobretot del Tribunal Constitucional —i en menor mesura del Tribunal Suprem—, que amb els seus pronunciaments han contribuït a delimitar l’abast de l’autonomia local i el marc competencial dels municipis i les províncies. S’examina la situació actual de les iniciatives de reforma legislativa, tant per l’Estat com per la Generalitat de Catalunya, orientades a dotar els governs locals d’un marc normatiu adequat a les seves necessitats, realitat i aspiracions actuals, per a fer efectiva la seva autonomia i l’exercici de les seves competències i garantir una prestació eficient dels serveis públics, tot respectant els principis d’estabilitat pressupostària i suficiència financera.This paper seeks to analyse the current legal framework governing local competences, adopting an evolutionary perspective that traces their initial configuration and examines the main reforms that have shaped their regulation as it currently stands. Particular attention is given to the impact of
the reform introduced by the 2013 Law on the Rationalisation and Sustainability of Local Administration (LRSAL) on the Law on the Bases of the Local Regime (LBRL). The study also considers the influence of European directives, which have prompted regulatory adjustments at different times, as well as the jurisprudential contributions primarily from the Constitutional Court —and, to a lesser extent, from the Supreme Court— which, through their rulings, have helped to define the scope of local autonomy and the distribution of competences between municipalities and provinces. This paper further examines the current status of legislative reform initiatives, both at the state level and by the Government of Catalonia, aimed at providing local authorities with a legal framework suited to their present-day needs, context, and aspirations, to effectively ensure their autonomy, the exercise of their competences, and the efficient delivery of public services, while upholding the principles of budgetary stability and financial sufficiency.Este trabajo tiene por objeto analizar el régimen jurídico actual de las competencias locales con una visión evolutiva que parte de su configuración inicial y abordar las principales reformas que han afectado su regulación hasta el estado actual. Se presta especial atención al impacto derivado de la
reforma introducida por la Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración local de 2013 sobre la Ley de bases de régimen local.
El estudio incorpora también el análisis de la incidencia de las directrices europeas, que han motivado adaptaciones normativas en diferentes momentos, así como la influencia jurisprudencial, sobre todo del Tribunal Constitucional —y en menor medida del Tribunal Supremo—, que con sus pronunciamientos han contribuido a delimitar el alcance de la autonomía local y el marco competencial de los municipios y las provincias. Se examina la situación actual de las iniciativas de reforma legislativa, tanto por el Estado como por la Generalitat de Cataluña, orientadas a dotar los gobiernos locales de un marco normativo adecuado a sus necesidades, realidad y aspiraciones actuales, para hacer efectiva su autonomía y el ejercicio de sus competencias y garantizar una prestación eficiente de los servicios públicos, respetando al mismo tiempo los principios de estabilidad presupuestaria y suficiencia financiera
Four trials of infractions by agreements in Catalonia sent to the kings of France (1642-1647)
No full textL’any 1641, les institucions representatives de Catalunya es van subjectar a la Corona de França sota diverses condicions pactades amb Lluís XIII, principalment el respecte dels drets i les llibertats dels catalans. Per garantir aquest respecte o observança, s’implementà un mecanisme sui generis de caràcter mixt i paritari: unes comissions de tretze jutges, la meitat dels quals serien oficials de la monarquia i l’altra meitat, elegits entre els tres estaments, d’ací que s’anomenin paccionats —com a reflex del pacte entre rex i regnum. Amb la peculiaritat que, tractant-se d’un nombre total de jutges imparell, se n’alternarien set i sis —al primer judici—, sis i set —al segon—, etc. Així, disminuïa el risc de parcialitat en l’avaluació de si un acte comès per un oficial reial constituïa contrafacció —és a dir, si havia vulnerat alguna norma del país. Malgrat les dificultats contextuals —la potència i el tarannà autoritari de la Corona francesa, la fragilitat de Catalunya davant la monarquia hispànica, de la qual s’havia separat i el context de guerra internacional—, el mecanisme va funcionar en quatre ocasions entre 1642 i 1647. Van ser poques, però amb una significació política enorme.In 1641, the representative institutions of Catalonia were considered a protectorate of the French Crown subject to several conditions agreed with Louis XIII, mainly regarding the rights and freedoms of the Catalan people. To ensure this respect or observance, a sui generis mechanism was implemented of a mixed and representative nature: a series of commissions of thirteen judges, half of which would be officials of the monarchy and the other half chosen from among the three social stratum. They were thus called agreements — as a reflection of the pact between rex and regnum. But with the peculiarity that, being an uneven total number of judges, they alternated seven and six — in the first trial, six and seven — in the second — and so on. It thus decreased the risk of partiality if an action undertaken by a royal official constituted an infraction, that is, having breached one of the country’s regulations. Despite the contextual difficulties — the power and authoritarian character of the French crown, the fragility of Catalonia before the Hispanic Monarchy from which it had separated and in the context of international war — the mechanism was used on four occasions between 1642 and 1647. Just a few occasions, but with a massive political significance
Pau Casals and Montserrat, a musical relationship shared in Catalonia and in exile
Full text linkL’article presenta l’estreta vinculació de Pau Casals amb el monestir i l’Escolania de Montserrat al llarg de la seva vida. La seva relació fou especialment intensa durant els anys trenta, quan Montserrat fou motiu d’inspiració per a noves composicions musicals i també l’escenari de concerts dirigits pel mestre. Les relacions personals amb el pare abat i diversos monjos del cenobi es varen mantenir durant l’exili de Casals després de la Guerra Civil, amb visites i cartes, de les quals es dona detall a l’article.The article shows the close relationship between Pau Casals and the monastery and Escolania de Montserrat (choir) throughout his life. His relationship was particularly intense during the thirties, when Montserrat was a source of inspiration for new musical compositions as well as the setting for concerts directed by the maestro. Personal relations with the abbot and several monks from the monastery were maintained during Casals’ exile after the Civil War, with visits and letters, of which the article provides details
Bea Seguí, Ignasi (2025). Ni Madrid ni Moscou. El Partit Comunista Català (1926-1930). Manresa: Tigre de Paper Edicions, 209 p.
Full text link
«Las protestas de los agricultores europeos, ¿qué hay detrás?». Reflexiones sobre la tertulia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris del 8 de febrero de 2024
Full text linkEl 8 de febrer de 2024, la tertúlia de la Secció d’Estudis Rurals de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) es va dedicar a debatre els factors que hi ha darrere les protestes dels pagesos a Catalunya i a altres indrets de la Unió Europea. A la tertúlia es van anar comentant els aspectes que es detallen a la taula que hi ha en aquest document. En aquest escrit, però, ens limitarem a destacar les reflexions principals d’ordre més general que van anar sorgint i que fan referència més concretament a l’agricultura de Catalunya.On February 8, 2024 the Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) Rural Studies Section’s Meeting was devoted to debating the factors behind the farmers’ protests in Catalonia and other countries of the European Union. At the meeting, all the aspects detailed in the table in this document were discussed. At the time of writing, we have
confined ourselves to highlighting the more general reflections that emerged, referring specifically to agriculture in Catalonia.El 8 de febrero de 2024, la tertulia de la Sección de Estudios Rurales de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) se dedicó a debatir los factores que han motivado las protestas de los agricultores en Cataluña y en otros lugares de la Unión Europea. En la tertulia se comentaron los aspectos que se detallan en la tabla que hay en este documento. En este escrito nos limitaremos a destacar las principales reflexiones de orden más general que fueron surgiendo y que hacen referencia más concretamente a la agricultura de Cataluña
The evolution of knowledge in primary education: An analysis of natural science terminology
Full text linkAquest treball analitza el vocabulari especialitzat bàsic de les ciències del medi natural que s’utilitza en l’educació primària, a partir dels termes que es troben en els llibres de text. Els objectius són analitzar quantitativament la terminologia de l’àmbit per cursos i estudiar l’evolució del coneixement al llarg d’aquesta etapa educativa, prenent com a mostra l’àrea d’anatomia humana. El corpus de l’estudi està constituït pels termes que s’han extret de 48 llibres escolars, els quals s’han consultat amb l’eina VEB-WEB. Els resultats mostren que el nombre de termes que apareixen a cada curs augmenta a mesura que s’avança en l’etapa educativa i que el coneixement és acumulatiu, perquè el percentatge de termes nous va disminuint. També es demostra que el coneixement s’amplia de manera estructurada, coherent I progressiva. L’estudi fa palesa la importància de la terminologia en l’alfabetització científica des de les primeres etapes educatives.This study explores the basic specialized natural science vocabulary used in primary education, based on the terms found in school textbooks. Its two main objectives are to quantitatively analyze the domain-specific terminology by grade level and to examine how scientific knowledge evolves throughout the primary school period, using the human anatomy area as a sample. The corpus consists of terms extracted from 48 primary education textbooks, consulted using the VEB-WEB tool. Results show that the number of terms increases progressively with each grade level, and that knowledge acquisition is cumulative, as the percentage of new terms decreases over time. The findings also indicate that knowledge expands in a structured, coherent, and progressive manner. This study highlights the crucial role of terminology in fostering scientific literacy from the earliest stages of education