Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Viabilitat de la incorporació de l'indicador NPS en l'entorn bibliotecari. Revisió d'ús i descripció d'una experiència | Viabilidad de la incorporación del indicador NPS en el entorno bibliotecario. Revisión de uso y descripción de una experiencia | The feasibility of incorporating the NPS indicator into the library environment. A review of use and a description of an experience
No full textEl Net Promotor Score (NPS) s'utilitza en els negocis per mesurar la disposició dels clients a recomanar el producte, servei o empresa en el seu conjunt als seus amics o companys. Introduït per Fred Reichheld el 2003, l'NPS pot respondre a la necessitat de les biblioteques de trobar mètodes fàcils i no treballosos per avaluar l'experiència dels clients. Pot dirigir-se a la biblioteca com un tot o a serveis crítics, que són els més rellevants per als objectius principals de la biblioteca. No obstant això, la literatura sobre l'ús de l'NPS en organitzacions del sector públic és escassa. Aquest article n'examina la viabilitat des de l'anàlisi dels usos observats en l'entorn bibliotecari europeu i l'explicació d'una experiència desenvolupada en l'àmbit de l'avaluació. | El Net Promoter Score (NPS) se utiliza en los negocios para medir la disposición de los clientes a recomendar el producto, servicio o empresa en su conjunto a sus amigos o colegas. Introducido por Fred Reichheld en 2003, el NPS puede responder a la necesidad de las bibliotecas de encontrar métodos fáciles y no trabajosos para evaluar la experiencia de los clientes. Puede dirigirse a la biblioteca como un todo o a servicios críticos que son los más relevantes para los objetivos principales de la biblioteca. Sin embargo, la literatura sobre el uso del NPS en organizaciones del sector público es escasa. Este artículo examina su viabilidad desde el análisis de los usos observados en el entorno bibliotecario europeo y la explicación de una experiencia desarrollada en el ámbito de la evaluación. | The Net Promoter Score (NPS) is used in businesses to measure customers' willingness to recommend the product, service or company as a whole to their friends and colleagues. Introduced by Fred Reichheld in 2003, the NPS could be the answer to the need that libraries have to evaluate customer experience using easy, non-labour-intensive methods. The NPS can be applied to the library as a whole or target specific services that are most relevant to the library's primary goals. However, there is very little literature on the use of the NPS in public sector organizations. This article examines its viability by analysing the uses observed in the European library environment and by discussing an experience carried out in the assessment field
20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar : la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement | 20 years of the encyclopaedia anyone can edit : Wikipedia and the pursuit of knowledge equity | Veinte años de la enciclopedia que cualquiera puede editar : Wikipedia y la búsqueda de la equidad en el conocimiento
No full textEstratègia del moviment Wikimedia 2030 : com un procés d'estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre | Estrategia del movimiento Wikimedia 2030 : cómo un proceso de estrategia abierta inclusiva ha situado a las personas en el centro | Wikimedia 2030 movement strategy : How an inclusive open strategy process has placed people at the centre
No full textObjectius. L'any 2017, el moviment Wikimedia va embarcar-se en un procés d'estratègia oberta per decidir les principals línies d'acció cap a l'horitzó del 2030. Contràriament al desenvolupament de l'estratègia tradicional, un procés d'estratègia oberta permet a moltes persones generar, debatre i avaluar idees. Aquest estudi examina com aquest procés d'estratègia oberta i els documents generats donen suport a la inclusió i atenen les necessitats de les persones. -- Metodologia. Es revisen les pràctiques d'inclusivitat emprades en les diferents fases del procés d'estratègia oberta, que inclou aspectes com els modes de participació, la transparència i la presa de decisions. Mitjançant l'anàlisi del discurs es ressalten les principals característiques del producte estratègic creat i com ha estat interpretat pel moviment Wikimedia, tant per les comunitats en línia com pels afiliats. -- Resultats. Els resultats de l'estudi són dobles. En primer lloc, s'ha identificat una àmplia gamma de modes de participació usats per incloure els actors del moviment Wikimedia. En segon lloc, s'ha vist que els documents estratègics resultants situen les persones al centre del discurs, no només en la nova direcció estratègica proposada, sinó també en els principis i les recomanacions estratègiques que es van generar. Aquest estudi amplia el que es coneix de l'ús d'estratègies obertes en entorns amplis i col·laboratius i demostra que les pràctiques d'inclusivitat beneficien l'elaboració de propostes que tenen en compte els actors del moviment, que hauran d'implementar-les. | Objetivos. En el año 2017, el movimiento Wikimedia se embarcó en un proceso de estrategia abierta para decidir las principales líneas de acción hacia el horizonte de 2030. Contrariamente al desarrollo de la estrategia tradicional, un proceso de estrategia abierta permite a muchas personas generar, debatir y evaluar ideas. Este estudio examina cómo este proceso de estrategia abierta y los documentos generados apoyan la inclusión y atienden las necesidades de las personas. -- Metodología. Se revisan las prácticas de inclusividad utilizadas en las diferentes fases del proceso de estrategia abierta, que incluye aspectos como los modos de participación, la transparencia y la toma de decisiones. Mediante el análisis del discurso se destacan las principales características del producto estratégico creado y cómo ha sido interpretado por el movimiento Wikimedia, tanto por las comunidades en línea como por los afiliados. -- Resultados. Los resultados del estudio son dobles. En primer lugar, se han identificado una amplia gama de modos de participación usados para incluir a los actores del movimiento Wikimedia. En segundo lugar, se ha visto que los documentos estratégicos resultantes sitúan a las personas en el centro del discurso, no solo en la nueva dirección estratégica propuesta, sino también en los principios y las recomendaciones estratégicas que se generaron. Este estudio amplía lo que conocemos del uso de estrategias abiertas en entornos amplios y colaborativos y demuestra que las prácticas de inclusividad benefician la elaboración de propuestas que tienen en cuenta a los actores del movimiento, que tendrán que implementarlas. | Objectives. In 2017, the Wikimedia Movement embarked on an open strategy process to decide the scope of action towards the horizon of 2030. Contrary to the development of a traditional strategy, an open strategy process allows numerous people to generate, discuss, and evaluate ideas. This study examines how this open strategy process and its output documents support inclusivity and address people's needs. -- Methodology. Inclusivity practices employed in the different phases of the open strategy process are reviewed — encompassing aspects such as modes of participation, transparency, and decision-making. Through discourse analysis, the aim is to highlight the main characteristics of the strategy product created and how it has been interpreted by the Wikimedia Movement, online communities, and affiliates. -- Results. The results of the study are two-fold. Firstly, a wide array of participation modes employed to include the Wikimedia Movement actors have been identified. Secondly, it has been found that the resulting strategy documents place people at the centre of the discourse, not only in the proposed new strategic direction but also in the strategic principles and recommendations that were produced. Thus, this paper extends the understanding of open strategy in large and collaborative environments, showing that inclusivity practices help elaborate proposals of changes that need to be implemented later by relevant stakeholders
Deficiències i problemes entorn de la impremta navarresa del segle XVII : anàlisi de l'Ensayo de bibliografía de Pérez Goyena | Deficiencias y problemas en torno a la imprenta navarra del siglo XVII : análisis del Ensayo de bibliografía de Pérez Goyena | Deficiencies and problems around the Navarre printing of the 17th century: analysis of the Ensayo de bibliografía of Pérez Goyena
No full textObjectiu: analitzar el segon volum de l'Ensayo de bibliografía navarra que va elaborar Pérez Goyena. En aquest repertori bibliogràfic es reuneixen els impresos publicats entre 1601 i 1700, però no està exempt d'errades i altres tipus de deficiències, per la qual cosa es fa necessari actualitzar-lo amb les noves troballes. -- Metodologia: s'emprèn aquest treball seguint el mètode i les tècniques del bibliògraf per estudiar la impremta i el llibre al Regne de Navarra durant el segle xvii. Per fer-ho, s'ha recorregut a diferents metodologies: d'una banda, localització i consulta d'exemplars en biblioteques (locals, provincials i estatals) i recursos digitals (per a biblioteques estrangeres), i, de l'altra, estudi de documents (processos judicials, protocols notarials i documentació administrativa) conservats, principalment, a l'Archivo General de Navarra. -- Resultats: es mostren, juntament amb nous testimonis localitzats en biblioteques i arxius, els problemes que s'han detectat gràcies a la seva anàlisi per tractar d'actualitzar la història del llibre a Navarra. Això permetrà escometre, com es trasllueix d'aquest treball, l'actualització de la impremta local durant el segle xvii. | Objetivo: analizar el segundo volumen del Ensayo de bibliografía navarra que elaboró Pérez Goyena. En este repertorio bibliográfico se reúnen los impresos publicados entre 1601 y 1700, pero no está exento de erratas y otro tipo de deficiencias, por lo que se hace necesario actualizarlo con los nuevos hallazgos efectuados. -- Metodología: se acomete este trabajo siguiendo el método y las técnicas del bibliógrafo para estudiar la imprenta y el libro en el reino de Navarra durante el siglo xvii. Para esto se ha recurrido a distintas metodologías: por un lado, localización y consulta de ejemplares en bibliotecas (locales, provinciales y estatales) y recursos digitales (para bibliotecas extranjeras), y, por el otro, estudio de documentos (procesos judiciales, protocolos notariales y documentación administrativa) conservados, principalmente, en el Archivo General de Navarra. -- Resultados: se muestran, junto con nuevos testimonios localizados en bibliotecas y archivos, los problemas que se han detectado gracias a su análisis para tratar de actualizar la historia del libro en Navarra. Esto permitirá acometer, como se trasluce de este trabajo, la actualización de la imprenta local durante el siglo xvii. | Objective: To analyse the second volume of Pérez Goyena's Ensayo de bibliografía navarra, a compendium of prints published between 1601 and 1700. The work is not without erratas and other shortcomings, and so it needs to be updated with the introduction of new findings. -- Methodology: This work explores the bibliographer's method and techniques for studying prints and books in the kingdom of Navarre during the seventeenth century. To do so, a variety of approaches have been applied: for instance, the location and consultation of exemplars in local, provincial and national libraries and digital resources (for foreign libraries), and the study of documents such as trials, notarial protocols and administrative documentation, mostly from the General Archive of Navarre. -- Results: Along with new testimonies located in libraries and archives, the study highlights the problems facing the attempts to update the history of books and printing in Navarre in the seventeenth century and prepares the way for future research in this field
Alfabetització informacional en la lluita contra les notícies falses: l'aplicació d’un objecte d'aprenentatge en una formació per a gent gran | Alfabetización informacional en la lucha contra las noticias falsas : la aplicación de un objeto de aprendizaje en una formación para la tercera edad | Information literacy in the fight against fake news : applying a learning object in a training programme for older citizens | Letramento Informacional no combate às Fake News : aplicação de Objeto de Aprendizagem em uma capacitação para idosos
No full textAquest treball és un informe d'experiència que té com a objectiu principal presentar el desenvolupament d'un objecte d'aprenentatge (OA), implementat en una classe de gent gran, al taller d'alfabetització informacional, per tal de desenvolupar les habilitats per identificar notícies falses. La gent gran, com a immigrants digitals, tenen dificultats per tractar la informació en entorns web, la qual cosa dona com a resultat la compartició de notícies falses. Mitjançant la construcció d'un OA, es va poder abordar de manera lúdica el tema de les notícies falses. Tot i això, es van identificar algunes limitacions en la comprensió del curs i del seu contingut si no hi ha cap mediador present. Així, es posa en relleu la importància de dur a terme més tallers d'alfabetització informacional per part de bibliotecaris per a aquest públic. | Este trabajo es un relato de experiencia cuyo principal objetivo es presentar el desarrollo de un Objeto de Aprendizaje (OA), implementado en un grupo de personas mayores, en el taller de formación informativa con el objetivo de desarrollar habilidades en la identificación de Fake News. Las personas mayores, como inmigrantes digitales, tienen dificultades para gestionar la información en entornos web, lo que se traduce en el intercambio de Fake News. Al construir un O.A. fue posible abordar el tema de las Fake News de una manera lúdica. Sin embargo, se identificaron algunas limitaciones en la comprensión del Curso y su contenido en ausencia de un mediador presente. De ahí la relevancia del hecho de que los bibliotecarios realicen más talleres de alfabetización informacional dirigidos a este público. | This work is an experience report whose main objective is to present the development of a Learning Object (LO), implemented in a class of elderly people, in the informative training workshop in order to develop skills to identify false news. Elderly people as digital immigrants find it difficult to deal with information in web environments, resulting in the sharing of false news. Through the construction of an LOs it was possible to approach the topic of false news in a playful way. However, some limitations were identified in the understanding of the Course and its content if there is no mediator present. | Este trabalho é um relato de experiência que tem como objetivo central apresentar o desenvolvimento de um Objeto de Aprendizagem (OAs), implementado, em uma turma de idosos, na oficina de capacitação informacional visando desenvolver as competências para identificação das fake news. Os idosos como imigrantes digitais apresentam dificuldades para lidar com a informação em ambientes web, resultando no compartilhamento de fake news. Através da construção de uma OAs foi possível abordar de forma lúdica o tema das fake news. No entanto foram identificadas algumas limitações na compreensão do Curso e seu conteúdo se não tiver a presença de um mediador. Assim, destaca-se a relevância de serem realizadas mais oficinas de letramento informacional por bibliotecários destinadas a este público
'Aquest article és meu' : una proposta per a un marc teòric d'explicació per als conflictes d'edició a la Viquipèdia | 'Este artículo es mío' : una propuesta de marco teórico de explicación para los conflictos de edición en Wikipedia | 'This article is mine' : a theoretical framework explanation proposal for editing conflicts in Wikipedia
No full textObjectius: l'objectiu principal d'aquest article és analitzar els conflictes d'edició que es produeixen en la comunitat d'editors de la Viquipèdia. Per a això, es planteja la necessitat d'identificar diferents tipus d'estudis, així com els mètodes d'anàlisi utilitzats i els seus marcs teòrics de referència. Finalment, es proposa la possibilitat d'establir un marc general d'explicació que pugui donar suport a l'estudi del comportament informatiu d'aquesta comunitat d'editors. -- Metodologia: aquesta anàlisi s'ha dut a terme mitjançant l'anàlisi qualitativa del contingut d'un conjunt d'estudis científics publicats sobre el tema objecte d'estudi. -- Resultats: els resultats obtinguts ens permeten afirmar que hi ha tres tipus principals d'estudis, els enfocaments teòrics i els mètodes d'anàlisi dels quals són heterogenis. Es proposa un ampli marc d'explicació basat en la noció de propietat psicològica, en el qual es poden combinar tècniques d'anàlisi quantitativa i qualitativa. | Objetivos: el objetivo principal de este trabajo es analizar los conflictos de edición que se producen en la comunidad de editores de Wikipedia. Para ello, se plantea la necesidad de identificar diferentes tipos de estudios, así como los métodos de análisis usados y sus marcos teóricos de referencia. Finalmente, se sugiere la posibilidad de establecer un marco general de explicación que pueda fundamentar el estudio del comportamiento informacional de esta comunidad de editores. -- Metodología: el análisis se ha llevado a cabo mediante el análisis cualitativo de contenido de un conjunto de estudios científicos publicados sobre el tema objeto de estudio. -- Resultados: los resultados obtenidos permiten afirmar que existen tres tipos principales de estudios, cuyas aproximaciones teóricas y métodos de análisis resultan heterogéneos. Se propone un marco de explicación amplio, basado en la noción de propiedad psicológica, en el que se puedan combinar técnicas de análisis cuantitativas y cualitativas. | Objectives: the main objective of this work is to analyze the editing conflicts that occur in the community of Wikipedia editors. To this end, it raises the need to identify different types of studies, as well as the analysis methods used and their theoretical frameworks of reference. Finally, we consider the possibility of establishing a general framework of explanation that can support the study of the information behaviour of the Wikipedia editor community. -- Methodology: the analysis was conducted using qualitative content analysis of a set of scientific studies published on the subject under study. -- Results: the results obtained allow us to affirm that there are three main types of studies whose theoretical approaches and analysis methods are heterogeneous. A broad explanatory frame is proposed, based on the notion of psychological property, in which quantitative and qualitative analysis techniques can be combined
Anàlisi bibliomètrica amb Wikidata : el cas Comunicar | Análisis bibliométrico con Wikidata : el caso Comunicar | Bibliometric analysis with Wikidata : the Comunicar case
No full textObjectius: aquest estudi presenta una anàlisi bibliomètrica realitzada després de la incorporació de tots els articles de la revista Comunicar a la base de dades lliure Wikidata. Es tracta d'una base de coneixement editada de manera col·laborativa que pertany a la Fundació Wikimedia, la mateixa organització que proveeix l'enciclopèdia cooperativa en línia Viquipèdia. Després de la realització d'una anàlisi minuciosa de les publicacions, l'objectiu que s'ha plantejat és analitzar la producció científica de la revista Comunicar al llarg dels seus 27 anys d'existència (1993–2020), aplicant per a això diversos indicadors bibliomètrics i utilitzant una base de dades lliure a la qual qualsevol usuari pugui accedir. -- Metodologia: e caràcter descriptiu-retrospectiu, en aquesta recerca es van analitzar els 62 números i 1.230 articles publicats a la revista, després d'haver-se afegit a Wikidata. Es van tenir en compte indicadors bibliomètrics de productivitat científica, col·laboració, consum, repercussió i impacte, per mitjà de diverses eines lliures per estudiar la informació. -- Resultats: s'han constatat diferències notables en dues èpoques. En la primera, des de la seva fundació fins al 2009, no tots els articles disposaven de referències, la mitjana d'aquestes no era gaire alta, i hi havia un índex de col·laboració bastant baix. Aquest treball ha visibilitzat el canvi experimentat en la revista Comunicar a partir del 2010, moment en el qual comença a aparèixer en les principals bases de dades de revistes científiques. Després de realitzar totes les anàlisis, s'ha constatat que la introducció d'informació bibliogràfica en obert permet fer anàlisis bibliomètriques, amb accés lliure per a qualsevol usuari. | Objetivos: este estudio presenta un análisis bibliométrico realizado tras la incorporación de todos los artículos de la revista Comunicar a la base de datos libre Wikidata. Se trata de una base de conocimiento editada colaborativamente que pertenece a la Fundación Wikimedia, la misma organización que provee la enciclopedia cooperativa en línea Wikipedia. Tras la realización de un minucioso análisis de las publicaciones, el objetivo que se ha planteado es el de analizar la producción científica de la revista Comunicar a lo largo de sus 27 años de existencia (1993–2020), aplicando para ello diversos indicadores bibliométricos y utilizando una base de datos libre a la que cualquier usuario pueda acceder. -- Metodología: de carácter descriptivo-retrospectivo, en esta investigación se analizaron los 62 números y 1.230 artículos publicados en la revista, tras haberse añadido a Wikidata. Se tuvieron en cuenta indicadores bibliométricos de productividad científica, colaboración, consumo, repercusión e impacto, utilizando diversas herramientas libres para estudiar la información. -- Resultados: e han constatado notables diferencias en dos épocas. En la primera, desde su fundación hasta 2009, no todos los artículos disponían de referencias, la media de estas no era muy alta, y existía un índice de colaboración bastante bajo. Este trabajo ha visibilizado el cambio experimentado en la revista Comunicar a partir de 2010, momento en el que comienza a aparecer en las principales bases de datos de revistas científicas. Tras realizar todos los análisis se ha constatado que la introducción de información bibliográfica en abierto permite realizar análisis bibliométricos, con acceso libre para cualquier usuario. | Objectives: this study presents a bibliometric analysis carried out after incorporating all the articles of the journal Comunicar in the free database Wikidata. It's a collaboratively edited knowledge base owned by the Wikimedia Foundation, the same organization that provides the cooperative online encyclopedia Wikipedia. After carrying out a thorough analysis of the publications, the objective is to analyze the scientific production of the journal Comunicar over its 27 years of existence (1993–2020), applying various bibliometric indicators and using a free database that any user can access. -- Methodology: of a descriptive-retrospective nature, this research analyzed the 62 issues and 1230 articles published in the journal, which were added to the open database Wikidata. Bibliometric indicators of scientific productivity, collaboration, consumption, repercussion and impact were considered, using various free tools to study the information. -- Results: remarkable differences were found between two different periods. In the first one, from its foundation until 2009, not all articles included references. The average number of references was not very high, and there was a relatively low collaboration rate. This work has made visible the change experienced by the journal Comunicar from 2010 when it started to appear in the main databases of scientific journals. After carrying out all the analyses, it has been found that the introduction of open bibliographic information can be helpful for bibliometric analysis, with free access to any user
Alfabetització informacional en la lluita contra les notícies falses : l'aplicació d’un objecte d'aprenentatge en una formació per a gent gran | Alfabetización informacional en la lucha contra las noticias falsas : la aplicación de un objeto de aprendizaje en una formación para la tercera edad | Information literacy in the fight against fake news : applying a learning object in a training programme for older citizens | Letramento Informacional no combate às Fake News : aplicação de Objeto de Aprendizagem em uma capacitação para idosos
No full textAquest treball és un informe d'experiència que té com a objectiu principal presentar el desenvolupament d'un objecte d'aprenentatge (OA), implementat en una classe de gent gran, al taller d'alfabetització informacional, per tal de desenvolupar les habilitats per identificar notícies falses. La gent gran, com a immigrants digitals, tenen dificultats per tractar la informació en entorns web, la qual cosa dona com a resultat la compartició de notícies falses. Mitjançant la construcció d'un OA, es va poder abordar de manera lúdica el tema de les notícies falses. Tot i això, es van identificar algunes limitacions en la comprensió del curs i del seu contingut si no hi ha cap mediador present. Així, es posa en relleu la importància de dur a terme més tallers d'alfabetització informacional per part de bibliotecaris per a aquest públic. | Este trabajo es un relato de experiencia cuyo principal objetivo es presentar el desarrollo de un Objeto de Aprendizaje (OA), implementado en un grupo de personas mayores, en el taller de formación informativa con el objetivo de desarrollar habilidades en la identificación de Fake News. Las personas mayores, como inmigrantes digitales, tienen dificultades para gestionar la información en entornos web, lo que se traduce en el intercambio de Fake News. Al construir un O.A. fue posible abordar el tema de las Fake News de una manera lúdica. Sin embargo, se identificaron algunas limitaciones en la comprensión del Curso y su contenido en ausencia de un mediador presente. De ahí la relevancia del hecho de que los bibliotecarios realicen más talleres de alfabetización informacional dirigidos a este público. | This work is an experience report whose main objective is to present the development of a Learning Object (LO), implemented in a class of elderly people, in the informative training workshop in order to develop skills to identify false news. Elderly people as digital immigrants find it difficult to deal with information in web environments, resulting in the sharing of false news. Through the construction of an LOs it was possible to approach the topic of false news in a playful way. However, some limitations were identified in the understanding of the Course and its content if there is no mediator present. | Este trabalho é um relato de experiência que tem como objetivo central apresentar o desenvolvimento de um Objeto de Aprendizagem (OAs), implementado, em uma turma de idosos, na oficina de capacitação informacional visando desenvolver as competências para identificação das fake news. Os idosos como imigrantes digitais apresentam dificuldades para lidar com a informação em ambientes web, resultando no compartilhamento de fake news. Através da construção de uma OAs foi possível abordar de forma lúdica o tema das fake news. No entanto foram identificadas algumas limitações na compreensão do Curso e seu conteúdo se não tiver a presença de um mediador. Assim, destaca-se a relevância de serem realizadas mais oficinas de letramento informacional por bibliotecários destinadas a este público
Educació per a la utilització de fonts de qualitat : il·lusió o realitat | Educación para la utilización de fuentes de calidad : ilusión o realidad | Education for the use of quality sources : illusion or reality?
No full textL'estudi comença amb el context actual dels canvis que s'han produït en la informació, amb l'objectiu d'induir a la reflexió sobre si l'educació per a la utilització de fonts de qualitat és una il·lusió o una realitat, a causa de la manipulació que pateix la societat amb la desinformació i les notícies enganyoses (fake news). Es presenta una anàlisi des de tres perspectives: la primera, la cerca d'informació; la segona, la proposta d'autors respecte a les fonts en el context de cerca d'informació, i, la tercera, l'educació en el context de l'alfabetització informacional. S'acaba amb la proposta d'utilitzar aquestes perspectives com un procés cíclic i convergent que ha de començar en una edat primerenca i ha de ser continuat en el temps, per a adquirir unes competències informacionals que permeten reconèixer els biaixos i evitar la desinformació. | El estudio comienza con el contexto actual de los cambios que se han producido en la información, con el objetivo de inducir a la reflexión sobre si la educación para la utilización de fuentes de calidad es una ilusión o una realidad, debido a la manipulación que está sufriendo la sociedad con la desinformación y las noticias falsas (fake news). Se presenta un análisis desde tres perspectivas: una, la búsqueda de información; dos, la propuesta de autores respecto a las fuentes en el contexto de búsqueda de información, y, tres, la educación en el contexto de la alfabetización informacional. Se finaliza con la propuesta de utilizar estas perspectivas como un proceso cíclico y convergente que debe comenzar a una edad temprana y debe ser continuado en el tiempo, para adquirir unas competencias informacionales que permiten reconocer los sesgos y evitar la desinformación. | The study begins with an examination of the world of information today. With the advent of fake news and the growing spread of misinformation, the study invites a reflection on whether it is possible to provide guidance for seeking out and using quality sources. The analysis is carried out from three perspectives: one, the search for information; two, the authors' proposal regarding the sources in the context of searching for information; and three, education in the context of information literacy. The study ends with the proposal to use these perspectives as a cyclical and convergent process that should begin at an early age and be continued over time, in order to inculcate informational skills that favour recognizing bias and avoiding misinformation
Estratègia del moviment Wikimedia 2030 : com un procés d'estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre | Estrategia del movimiento Wikimedia 2030 : cómo un proceso de estrategia abierta inclusiva ha situado a las personas en el centro | Wikimedia 2030 movement strategy : How an inclusive open strategy process has placed people at the centre
No full textObjectius. L'any 2017, el moviment Wikimedia va embarcar-se en un procés d'estratègia oberta per decidir les principals línies d'acció cap a l'horitzó del 2030. Contràriament al desenvolupament de l'estratègia tradicional, un procés d'estratègia oberta permet a moltes persones generar, debatre i avaluar idees. Aquest estudi examina com aquest procés d'estratègia oberta i els documents generats donen suport a la inclusió i atenen les necessitats de les persones. -- Metodologia. Es revisen les pràctiques d'inclusivitat emprades en les diferents fases del procés d'estratègia oberta, que inclou aspectes com els modes de participació, la transparència i la presa de decisions. Mitjançant l'anàlisi del discurs es ressalten les principals característiques del producte estratègic creat i com ha estat interpretat pel moviment Wikimedia, tant per les comunitats en línia com pels afiliats. -- Resultats. Els resultats de l'estudi són dobles. En primer lloc, s'ha identificat una àmplia gamma de modes de participació usats per incloure els actors del moviment Wikimedia. En segon lloc, s'ha vist que els documents estratègics resultants situen les persones al centre del discurs, no només en la nova direcció estratègica proposada, sinó també en els principis i les recomanacions estratègiques que es van generar. Aquest estudi amplia el que es coneix de l'ús d'estratègies obertes en entorns amplis i col·laboratius i demostra que les pràctiques d'inclusivitat beneficien l'elaboració de propostes que tenen en compte els actors del moviment, que hauran d'implementar-les. | Objetivos. En el año 2017, el movimiento Wikimedia se embarcó en un proceso de estrategia abierta para decidir las principales líneas de acción hacia el horizonte de 2030. Contrariamente al desarrollo de la estrategia tradicional, un proceso de estrategia abierta permite a muchas personas generar, debatir y evaluar ideas. Este estudio examina cómo este proceso de estrategia abierta y los documentos generados apoyan la inclusión y atienden las necesidades de las personas. -- Metodología. Se revisan las prácticas de inclusividad utilizadas en las diferentes fases del proceso de estrategia abierta, que incluye aspectos como los modos de participación, la transparencia y la toma de decisiones. Mediante el análisis del discurso se destacan las principales características del producto estratégico creado y cómo ha sido interpretado por el movimiento Wikimedia, tanto por las comunidades en línea como por los afiliados. -- Resultados. Los resultados del estudio son dobles. En primer lugar, se han identificado una amplia gama de modos de participación usados para incluir a los actores del movimiento Wikimedia. En segundo lugar, se ha visto que los documentos estratégicos resultantes sitúan a las personas en el centro del discurso, no solo en la nueva dirección estratégica propuesta, sino también en los principios y las recomendaciones estratégicas que se generaron. Este estudio amplía lo que conocemos del uso de estrategias abiertas en entornos amplios y colaborativos y demuestra que las prácticas de inclusividad benefician la elaboración de propuestas que tienen en cuenta a los actores del movimiento, que tendrán que implementarlas. | Objectives. In 2017, the Wikimedia Movement embarked on an open strategy process to decide the scope of action towards the horizon of 2030. Contrary to the development of a traditional strategy, an open strategy process allows numerous people to generate, discuss, and evaluate ideas. This study examines how this open strategy process and its output documents support inclusivity and address people's needs. -- Methodology. Inclusivity practices employed in the different phases of the open strategy process are reviewed — encompassing aspects such as modes of participation, transparency, and decision-making. Through discourse analysis, the aim is to highlight the main characteristics of the strategy product created and how it has been interpreted by the Wikimedia Movement, online communities, and affiliates. -- Results. The results of the study are two-fold. Firstly, a wide array of participation modes employed to include the Wikimedia Movement actors have been identified. Secondly, it has been found that the resulting strategy documents place people at the centre of the discourse, not only in the proposed new strategic direction but also in the strategic principles and recommendations that were produced. Thus, this paper extends the understanding of open strategy in large and collaborative environments, showing that inclusivity practices help elaborate proposals of changes that need to be implemented later by relevant stakeholders