Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Educació per a la utilització de fonts de qualitat : il·lusió o realitat | Educación para la utilización de fuentes de calidad : ilusión o realidad | Education for the use of quality sources : illusion or reality?
No full textL'estudi comença amb el context actual dels canvis que s'han produït en la informació, amb l'objectiu d'induir a la reflexió sobre si l'educació per a la utilització de fonts de qualitat és una il·lusió o una realitat, a causa de la manipulació que pateix la societat amb la desinformació i les notícies enganyoses (fake news). Es presenta una anàlisi des de tres perspectives: la primera, la cerca d'informació; la segona, la proposta d'autors respecte a les fonts en el context de cerca d'informació, i, la tercera, l'educació en el context de l'alfabetització informacional. S'acaba amb la proposta d'utilitzar aquestes perspectives com un procés cíclic i convergent que ha de començar en una edat primerenca i ha de ser continuat en el temps, per a adquirir unes competències informacionals que permeten reconèixer els biaixos i evitar la desinformació. | El estudio comienza con el contexto actual de los cambios que se han producido en la información, con el objetivo de inducir a la reflexión sobre si la educación para la utilización de fuentes de calidad es una ilusión o una realidad, debido a la manipulación que está sufriendo la sociedad con la desinformación y las noticias falsas (fake news). Se presenta un análisis desde tres perspectivas: una, la búsqueda de información; dos, la propuesta de autores respecto a las fuentes en el contexto de búsqueda de información, y, tres, la educación en el contexto de la alfabetización informacional. Se finaliza con la propuesta de utilizar estas perspectivas como un proceso cíclico y convergente que debe comenzar a una edad temprana y debe ser continuado en el tiempo, para adquirir unas competencias informacionales que permiten reconocer los sesgos y evitar la desinformación. | The study begins with an examination of the world of information today. With the advent of fake news and the growing spread of misinformation, the study invites a reflection on whether it is possible to provide guidance for seeking out and using quality sources. The analysis is carried out from three perspectives: one, the search for information; two, the authors' proposal regarding the sources in the context of searching for information; and three, education in the context of information literacy. The study ends with the proposal to use these perspectives as a cyclical and convergent process that should begin at an early age and be continued over time, in order to inculcate informational skills that favour recognizing bias and avoiding misinformation
Com es combaten les notícies falses mitjançant l'alfabetització informacional? : reptes i estratègies de formació en l'ensenyament superior | ¿Cómo se combaten las noticias falsas mediante la alfabetización informacional? : retos y estrategias de formación en la enseñanza superior | How to fight fake news through information literacy? : challenges and training strategies in higher education | Como combater as fake news através da literacia da informação? : desafios e estratégias formativas no ensino superior
No full textObjectiu: conèixer l'actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l'anàlisi d'estratègies en competències d'alfabetització informacional en el context acadèmic. -- Mètode: Es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant les notícies falses i l'alfabetització informacional en el context de l'ensenyament superior. -- Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L'anàlisi mostra la descripció d'iniciatives i projectes de biblioteques d'ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d'usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s'afirma i permet identificar l'escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l'ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d'implementar les institucions d'ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d'opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació. | Objetivo: conocer la actuación de los profesionales de la información en la lucha contra las noticias falsas, mediante el análisis de estrategias en competencias de alfabetización informacional en el contexto académico. -- Método: se llevó a cabo una revisión de la literatura indexada en Scopus y en Web of science, asociando las noticias falsas y la alfabetización informacional en el contexto de la enseñanza superior. --Resultados / debate: Web of science tiene un total de 106 resultados y Scopus, de 43 resultados. El análisis muestra la descripción de iniciativas y proyectos de bibliotecas de enseñanza superior o de profesionales de la información del mismo sector, comprometidos con la causa de la lucha contra las noticias falsas. La literatura pone énfasis en la importancia del factor educativo: la formación de usuarios motivados por el conocimiento ayuda a distinguir la veracidad de lo que se afirma y permite identificar el escenario más adecuado para la producción de conocimiento. Las personas mejor preparadas asumen que la información disponible en Internet es insuficiente. En este proceso, las bibliotecas y los bibliotecarios de la enseñanza superior son agentes importantes: porque se forman y porque forman, se mantienen actualizados y son fiables. Se sugiere el desarrollo de medidas que deben implementar las instituciones de enseñanza superior y los profesionales de la información para combatir eficazmente las noticias falsas, especialmente en el contexto académico. Se concluye que el conocimiento puede resultar en información, pero la información no necesariamente resulta en conocimiento, y la información puede no ir más allá del nivel de opinión, por lo que es importante reforzar las estrategias de formación. | Aim of this study: to know the performance of information professionals in the fight against fake news, through the analysis of strategies in information literacy skills in an academic context. -- Method: a review of the literature indexed on Scopus and the Web of Science, associating fake news and information literacy in the context of higher education, was carried out. -- Results/Discussion: the Web of Science presents a total of 106 results and Scopus 43 results. The analysis points to the description of initiatives and projects from both higher education libraries and information professionals from the same sector, committed to the cause of fighting fake news. The literature stresses the importance of the educational factor: the training of motivated users for knowledge enhances the distinction of the truthfulness of what is stated and allows the identification of the most appropriate scenario for the production of knowledge. Better prepared individuals assume as insufficient the information made available by the Internet. In this process, libraries and librarians in higher education are important agents, as providers of learning and of updated and reliable information. It is suggested that measures be implemented by higher education institutions and information professionals to effectively combat fake news, especially in the academic context. It was concluded that knowledge can result in information, but the information does not necessarily result in knowledge – and information may not go beyond the level of opinion, so it is important to strengthen training strategies. | Objetivo: conhecer a atuação dos profissionais da informação no combate às fake news, através da análise das estratégias em competências de literacia da informação em contexto académico. -- Método: realizou-se uma revisão da literatura indexada na Scopus e na Web of Science, associando fake news e a literacia da informação no contexto do ensino superior. -- Resultados/Discussão: A Web of Science apresenta um total de 106 resultados e a Scopus de 43 resultados. A análise aponta para a descrição de iniciativas e projetos oriundos quer de bibliotecas do ensino superior, quer de profissionais da informação do mesmo setor, comprometidos com a causa do combate às fake news. A literatura sublinha a importância do fator educacional: a formação de utilizadores motivados para o conhecimento potencia a distinção da veracidade do que se afirma e permite identificar qual o cenário mais adequado para a produção de conhecimento. Indivíduos melhor preparados assumem como insuficiente a informação disponibilizada pela Internet. Neste processo, as bibliotecas e os bibliotecários do ensino superior são importantes agentes: porque se formam e porque formam, mantendo-se atuais e confiáveis. Sugere-se o desenvolvimento de medidas a implementar pelas instituições de ensino superior e pelos profissionais da informação para um eficaz combate às fake news, em especial no contexto académico. Concluiu-se que o conhecimento pode resultar em informação, mas a informação não resulta necessariamente em conhecimento – e a informação pode não ultrapassar o patamar da opinião, pelo que importa reforçar estratégias formativas
Dones periodistes a la Wikipedia : una radiografia des de la perspectiva de gènere | Mujeres periodistas en Wikipedia : una radiografía desde la perspectiva de género | Women journalists in wikipedia : an analysis from a gender perspective
No full textObjectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d'una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l'espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats. -- Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l'anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere. -- Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l'ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d'atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes. | Objetivos: esta investigación tiene como objetivo principal estudiar la presencia de la mujer periodista española en Wikipedia España a fin de detectar si existe, además de una brecha cuantitativa, una brecha cualitativa en la que predominen los estereotipos de género, así como reflexionar sobre el espacio colaborativo del recurso como agente socializador en la construcción de los significados. --
Metodología: para la consecución de los resultados se optó por una metodología cuantitativa y cualitativa que, a través del análisis de contenido, estudió 450 biografías de mujeres periodistas españolas desde la perspectiva de género. -- Resultados: los resultados arrojan errores en la categorización de la ocupación de las profesionales, que merma el posicionamiento de las mujeres periodistas en Wikipedia, estereotipos y datos accesorios que sexualizan a las periodistas, falta de fotografías y de fuentes institucionales que restan calidad, así como una carencia de atribución directa a sus obras y una subyugación a la figura masculina en los perfiles anteriores al siglo xxi, entre otros resultados. | Objectives: the objective of this research is to study the presence of Spanish women journalists in Wikipedia Spain to detect whether, in addition to a quantitative gap, there is a qualitative gap in which gender stereotypes predominate, as well as reflecting on the collaborative space of the resource as a socializing agent in the construction of meanings. -- Methodology: using a quantitative and qualitative methodology to obtain the results, the content of 450 biographies of Spanish female journalists has been thoroughly analyzed and studied from a gender perspective. -- Results: the results show errors in the classification of women professional occupations, which reduces the positioning of women journalists in Wikipedia; stereotypes and accessory data that sexualize journalists; lack of photographs and institutional sources that reduce the quality, as well as the omission of direct attribution to their works and a subjugation to the male figure in profiles prior to the 21st century, among other results
Anàlisi bibliomètrica amb Wikidata : el cas Comunicar | Análisis bibliométrico con Wikidata : el caso Comunicar | Bibliometric analysis with Wikidata : the Comunicar case
No full textObjectius: aquest estudi presenta una anàlisi bibliomètrica realitzada després de la incorporació de tots els articles de la revista Comunicar a la base de dades lliure Wikidata. Es tracta d'una base de coneixement editada de manera col·laborativa que pertany a la Fundació Wikimedia, la mateixa organització que proveeix l'enciclopèdia cooperativa en línia Viquipèdia. Després de la realització d'una anàlisi minuciosa de les publicacions, l'objectiu que s'ha plantejat és analitzar la producció científica de la revista Comunicar al llarg dels seus 27 anys d'existència (1993–2020), aplicant per a això diversos indicadors bibliomètrics i utilitzant una base de dades lliure a la qual qualsevol usuari pugui accedir. -- Metodologia: e caràcter descriptiu-retrospectiu, en aquesta recerca es van analitzar els 62 números i 1.230 articles publicats a la revista, després d'haver-se afegit a Wikidata. Es van tenir en compte indicadors bibliomètrics de productivitat científica, col·laboració, consum, repercussió i impacte, per mitjà de diverses eines lliures per estudiar la informació. -- Resultats: s'han constatat diferències notables en dues èpoques. En la primera, des de la seva fundació fins al 2009, no tots els articles disposaven de referències, la mitjana d'aquestes no era gaire alta, i hi havia un índex de col·laboració bastant baix. Aquest treball ha visibilitzat el canvi experimentat en la revista Comunicar a partir del 2010, moment en el qual comença a aparèixer en les principals bases de dades de revistes científiques. Després de realitzar totes les anàlisis, s'ha constatat que la introducció d'informació bibliogràfica en obert permet fer anàlisis bibliomètriques, amb accés lliure per a qualsevol usuari. | Objetivos: este estudio presenta un análisis bibliométrico realizado tras la incorporación de todos los artículos de la revista Comunicar a la base de datos libre Wikidata. Se trata de una base de conocimiento editada colaborativamente que pertenece a la Fundación Wikimedia, la misma organización que provee la enciclopedia cooperativa en línea Wikipedia. Tras la realización de un minucioso análisis de las publicaciones, el objetivo que se ha planteado es el de analizar la producción científica de la revista Comunicar a lo largo de sus 27 años de existencia (1993–2020), aplicando para ello diversos indicadores bibliométricos y utilizando una base de datos libre a la que cualquier usuario pueda acceder. -- Metodología: de carácter descriptivo-retrospectivo, en esta investigación se analizaron los 62 números y 1.230 artículos publicados en la revista, tras haberse añadido a Wikidata. Se tuvieron en cuenta indicadores bibliométricos de productividad científica, colaboración, consumo, repercusión e impacto, utilizando diversas herramientas libres para estudiar la información. -- Resultados: e han constatado notables diferencias en dos épocas. En la primera, desde su fundación hasta 2009, no todos los artículos disponían de referencias, la media de estas no era muy alta, y existía un índice de colaboración bastante bajo. Este trabajo ha visibilizado el cambio experimentado en la revista Comunicar a partir de 2010, momento en el que comienza a aparecer en las principales bases de datos de revistas científicas. Tras realizar todos los análisis se ha constatado que la introducción de información bibliográfica en abierto permite realizar análisis bibliométricos, con acceso libre para cualquier usuario. | Objectives: this study presents a bibliometric analysis carried out after incorporating all the articles of the journal Comunicar in the free database Wikidata. It's a collaboratively edited knowledge base owned by the Wikimedia Foundation, the same organization that provides the cooperative online encyclopedia Wikipedia. After carrying out a thorough analysis of the publications, the objective is to analyze the scientific production of the journal Comunicar over its 27 years of existence (1993–2020), applying various bibliometric indicators and using a free database that any user can access. -- Methodology: of a descriptive-retrospective nature, this research analyzed the 62 issues and 1230 articles published in the journal, which were added to the open database Wikidata. Bibliometric indicators of scientific productivity, collaboration, consumption, repercussion and impact were considered, using various free tools to study the information. -- Results: remarkable differences were found between two different periods. In the first one, from its foundation until 2009, not all articles included references. The average number of references was not very high, and there was a relatively low collaboration rate. This work has made visible the change experienced by the journal Comunicar from 2010 when it started to appear in the main databases of scientific journals. After carrying out all the analyses, it has been found that the introduction of open bibliographic information can be helpful for bibliometric analysis, with free access to any user
Creació de perfils institucionals a Google Scholar : nous usos en biblioteques de recerca | Creación de perfiles institucionales en Google Scholar : nuevos usos en bibliotecas de investigación | Creation of institutional profiles in Google Scholar : New uses in research libraries
No full textTrobar perfils personals d'investigadors a la xarxa és molt habitual, de fet, les mateixes institucions acadèmiques s'encarreguen de promocionar-ne les bondats, però la creació de perfils admet altres usos, com ara el perfil propi utilitzat per revistes que volen fer un seguiment dels articles que hi publiquen. En biblioteques d'institucions petites o mitjanes, els perfils institucionals també constitueixen una opció molt interessant per la gran quantitat de beneficis que se'n deriven, tot i que en aquests moments és un fet insòlit trobar perfils corporatius que aglutinin tota la producció científica de les institucions. En aquest article es presenta un cas basat en la creació d'un perfil institucional a Google Scholar. La biblioteca que ha dut a terme l'experiència pertany a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi que té 316 alumnes, 53 professors (PDI) i 17 membres de personal d'administració i serveis (PAS). L'objectiu de donar a conèixer aquesta experiència és transmetre els beneficis que implica comptar amb un perfil institucional per tal d'ajudar altres biblioteques petites o mitjanes que s'estiguin plantejant fer-ho. | Encontrar perfiles personales de investigadores en la red es muy habitual, de hecho, las propias instituciones académicas se encargan de promocionar sus bondades, pero la creación de perfiles admite otros usos, como por ejemplo el perfil propio utilizado por revistas que quieren hacer un seguimiento de los artículos que publican. En bibliotecas de instituciones pequeñas o medianas, los perfiles institucionales también constituyen una opción muy interesante por la gran cantidad de beneficios que se derivan de estos, a pesar de que en estos momentos es un hecho insólito encontrar perfiles corporativos que aglutinen toda la producción científica de las instituciones. En este artículo se presenta un caso basado en la creación de un perfil institucional en Google Scholar. La biblioteca que ha llevado a cabo la experiencia pertenece a una la Facultat de Turismo i Dirección Hotelera Sant Ignasi que tiene 316 alumnos, 53 profesores (PDI) y 17 miembros de personal de administración y servicios (PAS). El objetivo de dar a conocer esta experiencia es transmitir los beneficios que implica contar con un perfil institucional para ayudar otras bibliotecas pequeñas o medias que se estén planteando hacerlo. | Finding personal profiles of researchers online is a very common occurrence, in fact the academic institutions themselves are responsible for promoting their benefits. But creating profiles supports other uses such as the own profile used by journals that want to track the articles they publish there. In libraries of small or medium-sized institutions, institutional profiles are also a very interesting option due to the large number of benefits derived from them, although nowadays it is an unusual fact to find corporate profiles that bring together all the scientific production of institutions. This article presents a case based on the creation of an institutional profile in Google Scholar. The library that carried out the experience belongs to the School of Tourism and Hospitality Management Sant Ignasi with 316 students, 53 professors and 17 members of administration and services staff. The objective of publicizing this experience is to transmit the benefits of having an institutional profile to help other small or medium libraries that are considering doing so
Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d'Escornalbou : les marques de propietat de la col·lecció d'Eduard Toda | Procedencias de los impresos de la biblioteca del Castillo Monasterio de Escornalbou : las marcas de propiedad de la colección de Eduard Toda | Provenance in the library of the Castle-Monastery of Escornalbou : the marks of ownership in the Eduard Toda collection
No full textObjectius: aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d'Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l'any 1983, la casa va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic de l'edifici. Aquí se n'analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor en un futur nou disseny museogràfic de la casa. -- Metodologia: l'estudi s'ocupa d'analitzar els llibres anteriors a 1901 inclosos al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, amb la finalitat de tenir una visió global de la col·lecció. A continuació es fa l'anàlisi d'una selecció dels exlibris i de les marques de propietat que es conserven al Castell Monestir d'Escornalbou. L'estudi de les marques identifica les utilitzades per Eduard Toda i les dels antics posseïdors dels llibres, tot detectant casos significatius de col·leccionistes anglesos des del segle xviii fins a inicis del segle xx. També s'han pogut identificar alguns catàlegs de venda d'aquestes col·leccions que han permès precisar la procedència d'alguns exemplars venuts per Sotheby's i altres cases de subhasta. -- Resultats: els llibres anteriors a 1901 són un total de 2.529 obres. La majoria d'ells, un 87 %, són llibres del segle xix, i un 11 % del xviii; aquests dos segles reuneixen el 98 % de la col·lecció. L'interès d'Eduard Toda va estar clarament orientat a la cultura europea contemporània, i adquiria llibres en anglès i francès. Li van interessar els llibres en anglès, el 49 % del total, i en francès, el 41 %. Una part dels exemplars reunits per Toda provenien de polítics, parlamentaris i diplomàtics anglesos amb llargues carreres professionals i importants biblioteques, com ara Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), polític belga i diplomàtic a Londres. Altres antics posseïdors que van reunir notables biblioteques van ser advocats i militars, com ara el jutge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866). | Objetivos: este estudio analiza la procedencia de los libros de la colección adquirida por Eduard Toda en Inglaterra, que fueron trasladados a su residencia del Castillo Monasterio de Escornalbou. Es un caso singular de libros adquiridos en Londres y llegados a Cataluña entre 1912 y 1918, que se quedaron en la casa tras el traslado de Toda a Poblet. Finalmente, en el año 1983, la casa pasó a ser propiedad de la Generalitat de Cataluña y después de la Diputación de Tarragona. Los libros fueron catalogados por la Biblioteca de Cataluña y están en dos salas formando parte del recorrido turístico del edificio. Aquí se analizan sus características y los exlibris con la finalidad de ponerlos en valor en un futuro nuevo diseño museográfico de la casa. -- Metodología: el estudio se ocupa de analizar los libros anteriores a 1901 incluidos en el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico de Cataluña, con la finalidad de tener una visión global de la colección. A continuación, se hace el análisis de una selección de los exlibris y de las marcas de propiedad que se conservan en el Castillo Monasterio de Escornalbou. El estudio de las marcas identifica las utilizadas por Eduard Toda y las de los antiguos poseedores de los libros, detectando casos significativos de coleccionistas ingleses desde el siglo xviii hasta inicios del siglo xx. También se han podido identificar algunos catálogos de venta de estas colecciones que han permitido precisar la procedencia de algunos ejemplares vendidos por Sotheby's y otras casas de subasta. -- Resultados: los libros anteriores a 1901 son un total de 2.529 obras. La mayoría de ellos, un 87 %, son libros del siglo xix, y un 11 % del xviii; estos dos siglos reúnen el 98 % de la colección. El interés de Eduard Toda estuvo claramente orientado a la cultura europea contemporánea, y adquiría libros en inglés y francés. Le interesaron los libros en inglés, el 49 % del total, y en francés, el 41 %. Una parte de los ejemplares reunidos por Toda provenían de políticos, parlamentarios y diplomáticos ingleses con largas carreras profesionales e importantes bibliotecas, como Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), político belga y diplomático en Londres. Otros antiguos poseedores que reunieron notables bibliotecas fueron abogados y militares, como el juez James Lewis Knight-Bruce (1791–1866). | Objectives: this study analyses the provenance of the collection acquired by Eduard Toda in England which was then housed in his residence in the Escornalbou Castle-Monastery. It is an unusual case of a set of books which arrived in the castle between 1912 and 1918, and remained there after Toda moved to Poblet. The castle became the property of the Catalan government. The books were catalogued and are housed in two rooms which are included in the tour of the building organized for visitors. The features of the books and their bookplates will be analyzed with a view to their inclusion in the plans to turn the castle and its surroundings into a museum. -- Methodology: to provide a general description of the collection, the study analyzes the books dating from before 1901 listed in the Collective Catalogue of Catalonia's Bibliographical Heritage and a selection of the bookplates and marks of ownership that are kept in the Escornalbou Castle-Monastery. The study of the marks of ownership aims to identify the ones used by Eduard Toda and the previous owners, and finds interesting cases of English collectors from the eighteenth to the early twentieth centuries. Some sales catalogues of these collections have also been identified that indicate the origin of certain copies sold by Sotheby's and other auction houses. -- Results: a total of 2,529 books date from before 1901. Most of them, 87%, are from the nineteenth century, and 11% from the eighteenth; thus, these two centuries make up 98% of the collection. Eduard Toda was clearly interested in vernacular languages, since 49% of the books are in English and 41% in French. Some of the books collected by Toda were by English politicians, parliamentarians and diplomats with long professional careers who were owners of important libraries, such as Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), a Belgian politician and diplomat in London. Other owners of notable libraries were lawyers and army officers, such as Judge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866)
Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d'Escornalbou : les marques de propietat de la col·lecció d'Eduard Toda | Procedencias de los impresos de la biblioteca del Castillo Monasterio de Escornalbou : las marcas de propiedad de la colección de Eduard Toda | Provenance in the library of the Castle-Monastery of Escornalbou : the marks of ownership in the Eduard Toda collection
No full textObjectius: aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d'Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l'any 1983, la casa va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic de l'edifici. Aquí se n'analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor en un futur nou disseny museogràfic de la casa. -- Metodologia: l'estudi s'ocupa d'analitzar els llibres anteriors a 1901 inclosos al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, amb la finalitat de tenir una visió global de la col·lecció. A continuació es fa l'anàlisi d'una selecció dels exlibris i de les marques de propietat que es conserven al Castell Monestir d'Escornalbou. L'estudi de les marques identifica les utilitzades per Eduard Toda i les dels antics posseïdors dels llibres, tot detectant casos significatius de col·leccionistes anglesos des del segle xviii fins a inicis del segle xx. També s'han pogut identificar alguns catàlegs de venda d'aquestes col·leccions que han permès precisar la procedència d'alguns exemplars venuts per Sotheby's i altres cases de subhasta. -- Resultats: els llibres anteriors a 1901 són un total de 2.529 obres. La majoria d'ells, un 87 %, són llibres del segle xix, i un 11 % del xviii; aquests dos segles reuneixen el 98 % de la col·lecció. L'interès d'Eduard Toda va estar clarament orientat a la cultura europea contemporània, i adquiria llibres en anglès i francès. Li van interessar els llibres en anglès, el 49 % del total, i en francès, el 41 %. Una part dels exemplars reunits per Toda provenien de polítics, parlamentaris i diplomàtics anglesos amb llargues carreres professionals i importants biblioteques, com ara Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), polític belga i diplomàtic a Londres. Altres antics posseïdors que van reunir notables biblioteques van ser advocats i militars, com ara el jutge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866). | Objetivos: este estudio analiza la procedencia de los libros de la colección adquirida por Eduard Toda en Inglaterra, que fueron trasladados a su residencia del Castillo Monasterio de Escornalbou. Es un caso singular de libros adquiridos en Londres y llegados a Cataluña entre 1912 y 1918, que se quedaron en la casa tras el traslado de Toda a Poblet. Finalmente, en el año 1983, la casa pasó a ser propiedad de la Generalitat de Cataluña y después de la Diputación de Tarragona. Los libros fueron catalogados por la Biblioteca de Cataluña y están en dos salas formando parte del recorrido turístico del edificio. Aquí se analizan sus características y los exlibris con la finalidad de ponerlos en valor en un futuro nuevo diseño museográfico de la casa. -- Metodología: el estudio se ocupa de analizar los libros anteriores a 1901 incluidos en el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico de Cataluña, con la finalidad de tener una visión global de la colección. A continuación, se hace el análisis de una selección de los exlibris y de las marcas de propiedad que se conservan en el Castillo Monasterio de Escornalbou. El estudio de las marcas identifica las utilizadas por Eduard Toda y las de los antiguos poseedores de los libros, detectando casos significativos de coleccionistas ingleses desde el siglo xviii hasta inicios del siglo xx. También se han podido identificar algunos catálogos de venta de estas colecciones que han permitido precisar la procedencia de algunos ejemplares vendidos por Sotheby's y otras casas de subasta. -- Resultados: los libros anteriores a 1901 son un total de 2.529 obras. La mayoría de ellos, un 87 %, son libros del siglo xix, y un 11 % del xviii; estos dos siglos reúnen el 98 % de la colección. El interés de Eduard Toda estuvo claramente orientado a la cultura europea contemporánea, y adquiría libros en inglés y francés. Le interesaron los libros en inglés, el 49 % del total, y en francés, el 41 %. Una parte de los ejemplares reunidos por Toda provenían de políticos, parlamentarios y diplomáticos ingleses con largas carreras profesionales e importantes bibliotecas, como Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), político belga y diplomático en Londres. Otros antiguos poseedores que reunieron notables bibliotecas fueron abogados y militares, como el juez James Lewis Knight-Bruce (1791–1866). | Objectives: this study analyses the provenance of the collection acquired by Eduard Toda in England which was then housed in his residence in the Escornalbou Castle-Monastery. It is an unusual case of a set of books which arrived in the castle between 1912 and 1918, and remained there after Toda moved to Poblet. The castle became the property of the Catalan government. The books were catalogued and are housed in two rooms which are included in the tour of the building organized for visitors. The features of the books and their bookplates will be analyzed with a view to their inclusion in the plans to turn the castle and its surroundings into a museum. -- Methodology: to provide a general description of the collection, the study analyzes the books dating from before 1901 listed in the Collective Catalogue of Catalonia's Bibliographical Heritage and a selection of the bookplates and marks of ownership that are kept in the Escornalbou Castle-Monastery. The study of the marks of ownership aims to identify the ones used by Eduard Toda and the previous owners, and finds interesting cases of English collectors from the eighteenth to the early twentieth centuries. Some sales catalogues of these collections have also been identified that indicate the origin of certain copies sold by Sotheby's and other auction houses. -- Results: a total of 2,529 books date from before 1901. Most of them, 87%, are from the nineteenth century, and 11% from the eighteenth; thus, these two centuries make up 98% of the collection. Eduard Toda was clearly interested in vernacular languages, since 49% of the books are in English and 41% in French. Some of the books collected by Toda were by English politicians, parliamentarians and diplomats with long professional careers who were owners of important libraries, such as Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), a Belgian politician and diplomat in London. Other owners of notable libraries were lawyers and army officers, such as Judge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866)
Dones periodistes a la Wikipedia : una radiografia des de la perspectiva de gènere | Mujeres periodistas en Wikipedia : una radiografía desde la perspectiva de género | Women journalists in wikipedia : an analysis from a gender perspective
No full textObjectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d'una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l'espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats. -- Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l'anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere. -- Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l'ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d'atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes. | Objetivos: esta investigación tiene como objetivo principal estudiar la presencia de la mujer periodista española en Wikipedia España a fin de detectar si existe, además de una brecha cuantitativa, una brecha cualitativa en la que predominen los estereotipos de género, así como reflexionar sobre el espacio colaborativo del recurso como agente socializador en la construcción de los significados. --
Metodología: para la consecución de los resultados se optó por una metodología cuantitativa y cualitativa que, a través del análisis de contenido, estudió 450 biografías de mujeres periodistas españolas desde la perspectiva de género. -- Resultados: los resultados arrojan errores en la categorización de la ocupación de las profesionales, que merma el posicionamiento de las mujeres periodistas en Wikipedia, estereotipos y datos accesorios que sexualizan a las periodistas, falta de fotografías y de fuentes institucionales que restan calidad, así como una carencia de atribución directa a sus obras y una subyugación a la figura masculina en los perfiles anteriores al siglo xxi, entre otros resultados. | Objectives: the objective of this research is to study the presence of Spanish women journalists in Wikipedia Spain to detect whether, in addition to a quantitative gap, there is a qualitative gap in which gender stereotypes predominate, as well as reflecting on the collaborative space of the resource as a socializing agent in the construction of meanings. -- Methodology: using a quantitative and qualitative methodology to obtain the results, the content of 450 biographies of Spanish female journalists has been thoroughly analyzed and studied from a gender perspective. -- Results: the results show errors in the classification of women professional occupations, which reduces the positioning of women journalists in Wikipedia; stereotypes and accessory data that sexualize journalists; lack of photographs and institutional sources that reduce the quality, as well as the omission of direct attribution to their works and a subjugation to the male figure in profiles prior to the 21st century, among other results
Un punt d'inflexió entre dues onades? : els arxius del feminisme a França i Espanya des de la dècada del 1990 | ¿Un punto de inflexión entre dos olas? : los archivos del feminismo en Francia y España desde la década de 1990 | A turning point between two waves? : the archives of feminism in France and Spain since the 1990s | Un tournant entre deux vagues ? : les archives du féminisme en France et en Espagne depuis les années 1990
No full textObjectius: Partim del supòsit que ens trobem en un moment especial de la història de les memòries sobre els feminismes, un 'punt d'inflexió des del punt de vista dels arxius', fent servir l'expressió de Kate Eichhorn. Els nostres objectius són, en primer lloc, redefinir les característiques d'aquest gir en el món dels arxius analitzant exemples de centres o de projectes de centres de recursos documentals i arxivístics d'Espanya i de França entre les dècades del 1990 i del 2000; en segon lloc, posar-los en context en relació amb l'evolució de conceptes i pràctiques arxivístics i, en tercer lloc, plantejar-nos si hi ha un doble moviment paradoxal entre institucionalització i activisme comunitari. -- Metodologia: Per poder respondre a la nostra hipòtesi de partida, hem revisat la bibliografia d'acord amb un enfocament volgudament interdisciplinari: estudis feministes i de gènere, estudis arxivístics, French Theory, estudis culturals. Ens hem basat en estudis de casos a Espanya i a França per poder fer comparacions rellevants. -- Resultats: La primera observació que podem fer és que hi ha una continuïtat entre la segona i la tercera onades feministes amb relació a la qüestió dels arxius. La segona és que hi ha un gir en el món dels arxius, però amb característiques originals: entre la reactivació i la intensificació, entre la institucionalització i l'autonomia, aquests activismes arxivístics feministes tenen a veure tant amb el feminisme majoritari com amb els feminismes minoritaris. L'arxivatge pertany més que mai al repertori d'accions feministes. La tercera observació és l'existència de comunitats que tenen un gran suport d'iniciatives arxivístiques feministes. | Objetivos: Partimos de la hipótesis que estamos en un momento especial en la historia de las memorias sobre feminismos, un punto de inflexión desde el punto de vista de los archivos, utilizando la expresión de Kate Eichhorn. Nuestros objetivos son, en primer lugar, redefinir las características de este giro en el mundo de los archivos analizando ejemplos de centros o proyectos de centros de recursos documentales y archivísticos en España y Francia entre las décadas de 1990 y 2000; en segundo lugar, ponerlos en contexto en relación con la evolución de conceptos y prácticas archivísticas y, en tercer lugar, plantearnos si existe un doble movimiento paradójico entre institucionalización y activismo comunitario. -- Metodología: Para responder a nuestra hipótesis inicial, se ha realizado una revisión bibliográfica motivada por un enfoque intencionadamente interdisciplinario: estudios feministas y de género, estudios archivísticos, French Theory, estudios culturales. Nos hemos basado en estudios de casos de España y Francia para poder realizar comparaciones relevantes. -- Resultados: La primera observación es que existe una continuidad entre la segunda y la tercera ola feminista en relación con la cuestión de los archivos. La segunda es que existe un giro en el mundo de los archivos, pero con características originales: entre la reactivación y la intensificación, entre la institucionalización y la autonomía, estos activismos archivísticos feministas se refieren tanto al feminismo mayoritario como a los feminismos minoritarios. La archivación pertenece más que nunca al repertorio de acciones feministas. La tercera observación es la existencia de comunidades fuertemente respaldadas por iniciativas archivísticas feministas. | Objectives: Our starting-point is the idea that we are at a decisive moment in the history of memories of feminisms; an archival turn, to use Kate Eichhorn's expression. Our objectives are, first, to redefine the characteristics of this archival turn by analysing examples of centres, and the projects of documentary and archival resource centres, in Spain and France in the 1990s and 2000s; second, to contextualized them regarding the evolution of archival concepts and practices, and third, to consider whether there is a dual paradoxical movement between institutionalization and community activism. -- Methodology: To test our starting hypothesis, we review the literature applying a strongly interdisciplinary approach: feminist and gender studies, archival studies, French Theory, and cultural studies. We base ourselves on case studies in Spain and France in order to make relevant comparisons. -- Results: The first observation we should make is that there is a continuity between the second and third feminist waves in relation to the issue of archives. The second is that there is a turn in the world of archives, but with original features: between reactivation and intensification, between institutionalization and autonomy, these feminist archival activisms have to do with both majority and minority feminisms. Exploring archives belongs more than ever to the repertoire of feminist actions. The third observation is the existence of communities that are heavily supported by feminist archival initiatives. | Objectifs : Nous partons de l'hypothèse que nous sommes à un moment particulier de l'histoire des mémoires des féminismes, à un 'tournant archivistique' pour reprendre en la détournant l'expression de Kate Eichhorn. Nos objectifs sont de redéfinir les caractéristiques de ce tournant archivistique à l'aune d'exemples de centres ou de projets de centres de ressources documentaires et archivistiques en Espagne et en France dans les années 1990–2000, de les contextualiser par rapport à l'évolution des concepts et pratiques archivistiques, et de nous interroger sur un double mouvement paradoxal entre institutionnalisation et activisme communautaire. -- Méthodologie : Pour servir notre hypothèse de départ, nous avons procédé à l'élaboration d'une revue bibliographique motivée par une approche volontairement interdisciplinaire : études féministes et de genre, archivistique, French Theory, études culturelles. Nous nous sommes appuyées sur des études de cas en Espagne et en France afin d'élaborer des comparaisons pertinentes. -- Résultats : Le premier constat est celui d'une continuité entre seconde et troisième vagues féministes sur la question des archives. Le second est celui d'un tournant archivistique, mais avec des caractéristiques originales : entre réactivation et intensification, entre institutionnalisation et autonomie, ces militantismes archivistiques féministes concernent le féminisme majoritaire comme les féminismes minoritaires. La mise en archives appartient plus que jamais au répertoire d'actions féministe. Le troisième constat est celui de l'existence de communautés fortement adossées à des initiatives archivistiques féministes
Govern obert i accés a la informació : un estudi de cas sobre l'impacte en l'economia local | Gobierno abierto y acceso a la información : un estudio de caso sobre el impacto en la economía local | Govern obert i accés a la informació : un estudi de cas sobre l'impacte en l'economia local
No full textL'objectiu de la investigació és presentar un procediment que permeti conèixer el desenvolupament econòmic i social d'una entitat local a partir d'iniciatives de govern obert i obertura de la informació.
Es proposa una metodologia que faciliti aquesta acció mitjançant la incorporació de plataformes analítiques a disposició del ciutadà. Per mostrar l'aplicació d'aquesta metodologia, s'explica la creació de la plataforma COMUNDA, que utilitza dades disponibles de l'Ajuntament de la Pobla de Vallbona (València) sobre les despeses municipals per analitzar aspectes de la contractació pública. Aquests instruments de segon nivell, creats a partir de dades publicades pels ajuntaments, poden constituir eines analítiques per detectar irregularitats i per publicitar el teixit empresarial del municipi que poden permetre als ajuntaments articular polítiques adequades, i a les empreses i als particulars conèixer millor les característiques socioeconòmiques de la població.
S'ha comprovat la utilitat del protocol d'actuació i anàlisi proposat, extrapolable a altres casos, sobre el cas concret de la plataforma citada. En aquest cas, la mètrica MELODA dona una qualificació de 48,3% de qualitat en la reutilització i s'ha pogut comprovar que la utilització del nostre procediment constata un increment de la contractació pública al municipi l'any 2011, un dels pitjors anys de la crisi econòmica, i que la contractació a empreses externes al municipi és de dos a tres milions d'euros superior a la contractació local. | El objetivo de la investigación es presentar un procedimiento que permita conocer el desarrollo económico y social de una entidad local a partir de iniciativas de gobierno abierto y apertura de la información.
Se propone una metodología que facilite esta acción mediante la incorporación de plataformas analíticas a disposición del ciudadano. Para mostrar la aplicación de esta metodología, se explica la creación de la plataforma COMUNDA, que utiliza datos disponibles del Ayuntamiento de la Pobla de Vallbona (Valencia) sobre los gastos municipales para analizar aspectos de la contratación pública. Estos instrumentos de segundo nivel, creados a partir de datos publicados por los ayuntamientos, pueden constituir herramientas analíticas para detectar irregularidades y para publicitar el tejido empresarial del municipio que pueden permitir a los ayuntamientos articular políticas adecuadas, ya las empresas y los particulares conocer mejor las características socioeconómicas de la población.
Se ha comprobado la utilidad del protocolo de actuación y análisis propuesto, extrapolable a otros casos, sobre el caso concreto de la plataforma citada. En este caso, la métrica MELODA da una calificación de 48,3% de calidad en la reutilización y se ha podido comprobar que la utilización de nuestro procedimiento constata un incremento de la contratación pública en el municipio en el año 2011, uno de los peores años de la crisis económica, y que la contratación a empresas externas al municipio es de dos a tres millones de euros superior a la contratación local. | This study describes a procedure that can trackthe economic and social development of a local government body, based on open government initiatives and openness of information.
A methodology is proposed that incorporates analytical platforms available to the general public. To illustrateits application, the creation of the COMUNDA platform is described. The COMUNDA platform uses data provided from the Town Council of La Pobla de Vallbona (Valencia) on municipal spending in order to analyse aspects of public procurement. These second-level instruments, created from data published by the councils, can be useful analytical tools for detecting irregularities and for focusing attention on the business fabric of the municipality. The information obtained can help councils to design appropriate policies and help companies and individuals to understand the socioeconomic characteristics of the population.
The article confirms the usefulness of the action and analysis protocolproposed for the platform mentioned, and the results suggest that it can be extrapolated to other scenarios. In this case, the MELODA metric gives a data reusabilityrating of 48.3%. Our procedure shows an increase in public procurement in the municipality in 2011, one of the worst years of the economic crisis, and also finds that outsourcing to external companies in the municipality accounts for 2 to 3 million € more than local contracting