Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
'Health foodies' com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris | 'Health foodies' como prescriptores saludables, gastronómicos y publicitarios | Health foodies as health, gastronomic, and advertising influencers
No full textObjectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l'ús que fan d'Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social. -- Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L'estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d'elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos. -- Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l'audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l'alimentació i la gastronomia, i que l'alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d'altres estils d'alimentació. | Objetivos: analizar los contenidos publicados por los principales health foodies españoles con el fin de conocer tanto el uso que hacen de Instagram desde el punto de vista gastronómico y publicitario como el grado de compromiso que alcanzan con su audiencia social. -- Metodología: se realiza un análisis de 1.174 contenidos publicados en Instagram por parte de seis health foodies españoles durante quince días. El estudio se lleva a cabo desde tres perspectivas: el compromiso conseguido con su actividad, la presencia de elementos propios de la gastronomía y la inserción de marcas, productos y servicios en los contenidos difundidos. -- Resultados: se detecta que un mayor número de seguidores no implica un mayor grado de compromiso con la audiencia social ni viceversa, que no solo promocionan marcas relacionadas con la alimentación y la gastronomía y que la alimentación vegana y de gusto salado priman por encima de otros estilos alimentarios. | Objectives: to analyze the content published by leading Spanish health foodies in order to find out how they use Instagram from a gastronomic and advertising point of view, as well as the degree of engagement they achieve with their social audience. -- Methodology: a content analysis is conducted of 1174 Instagram posts from six Spanish health foodies over fifteen days. The study is carried out from three perspectives: the engagement achieved with their activity, the presence of gastronomic elements and the insertion of brands, products, and services in the content disseminated. -- Results: it was detected that a higher number of followers does not imply a higher degree of engagement with the social audience and vice versa, that they do not only promote brands related to food and gastronomy, and that vegan and savoury food takes precedence over other eating styles
Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública | Apuntes para una visión crítica de las Bibliotecas Humanas dentro de la función social de la biblioteca pública | Notes on a critical view of the Human Library within the social function of the public library
No full textLa funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d'influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d'una manera o d'una altra, com a mínim des de l'origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d'accés a l'educació del poble i el foment de l'esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem 'd'una manera o d'una altra', ens referim al fet que el concepte d'acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l'ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l'acció social que duen a la pràctica.
En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l'acció social a les biblioteques públiques, tant des d'un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d'una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l'hora d'articular una programació d'activitats de sentit social a la biblioteca, partint d'aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador. | La función social de la biblioteca pública es un factor intrínseco a su esencia y a sus valores. La intención de influir positivamente en la sociedad que rodea a la biblioteca ha estado presente, de una forma o de otra, como mínimo desde el origen de la lectura pública moderna, ahora hace unos 150 años, con la idea de acceso a la educación del pueblo y el fomento del espíritu democrático (Faus, 2000). Cuando decimos 'de una forma o de otra', nos referimos al hecho de que el concepto de acción o intervención sociocultural ha ido variando a lo largo de los años, y que el ánimo asistencialista y benéfico inicial ha dado paso, de manera progresiva, a prácticas más participativas y transformadoras. Aun así, a pesar de que esta visión social es comúnmente aceptada en el plano teórico, a las bibliotecas todavía les resulta difícil definir la planificación alrededor de la acción social que llevan a la práctica.
En este texto, pondremos en valor la necesidad de definir la acción social en las bibliotecas públicas, tanto desde una vertiente teórica como práctica. Posteriormente, analizaremos las Bibliotecas Humanas como parte de la planificación y programación de servicios y actividades sociales de la biblioteca pública, y, desde una visión crítica, intentaremos averiguar los puntos fuertes y lo que consideramos que son las debilidades. Finalmente, plantearemos toda una serie de reflexiones que hay que tener en cuenta a la hora de articular una programación de actividades de sentido social en la biblioteca, partiendo de esta como espacio accesible, participativo y transformador. | The social function of a public library is a factor intrinsic to its essence and values. The intent to positively influence the society surrounding the library has been present, in one way or another, since at least the origin of modern public reading, now around 150 years ago, with the aim of providing access to education for the public and of fostering democratic spirit (Faus, 2000). When we say 'in one way or another', we are referring to the fact that the concept of sociocultural action or intervention has varied over the years and that the assistentialist nature and initial benefit gradually gave rise to more participative and transformative practices. Even so, although this social vision is widely accepted in theory, libraries still struggle to define their planning around the social action that they put into practice.
In this article, we will highlight the importance of the need to define social action in public libraries, from both a theoretical and a practical point of view. We will then analyze the Human Library as part of the planning and programming of services and social activities of public libraries, and, with a critical eye, attempt to pinpoint its strong points and the aspects which we consider to be its weaknesses. Finally, we will propose a series of reflections to bear in mind when producing a programme of social activities in a library, based on its being an accessible, participative and transformative space
L'Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d'humanitats digitals | Omeka S como alternativa para el desarrollo de colecciones digitales y proyectos de humanidades digitales | Omeka S as an alternative for the development of digital collections and digital humanity projects
No full textObjectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l'Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d'humanitats digitals d'índole diversa. -- Metodologia: l'anàlisi de les característiques de l'Omeka S s'ha realitzat a partir d'una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l'aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l'aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d'ús de caràcter internacional en l'àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l'eina. Finalment, s'ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches. -- Resultats: entre els principals punts forts de l'Omeka S, destaca la seva facilitat d'instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d'accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D'altra banda, la gestió d'un projecte amb l'Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l'accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL. | Objetivos: se presenta una descripción pormenorizada de las principales características y funcionalidades de Omeka S, un sistema de gestión de contenidos de software libre para la creación de repositorios y bibliotecas digitales, así como ampliamente utilizado en proyectos de humanidades digitales de diversa índole. -- Metodología: el análisis de las características de Omeka S se ha realizado a partir de una revisión de la literatura publicada, la información disponible en el sitio web y la documentación oficial de la aplicación, así como mediante su instalación, uso y análisis. La descripción de la aplicación se complementa con una recopilación de diversos casos de uso de carácter internacional en el área de las humanidades digitales que muestran la versatilidad de la herramienta. Finalmente, se ofrece una comparativa con otras cinco aplicaciones de software libre disponibles en el mercado: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace y Arches. -- Resultados: entre los principales puntos fuertes de Omeka S destaca su facilidad de instalación, mantenimiento y uso, su arquitectura multisitio, su facilidad para integrar vocabularios de la web semántica como ontologías, su flexibilidad para crear plantillas de descripción para los objetos digitales, su libertad para el diseño de las páginas que conforman la interfaz pública o su integración nativa con otros sistemas de gestión de repositorios, como DSpace o Fedora Commons, pudiéndose implementar de esta manera como plataforma para la gestión y publicación de recursos derivados del repositorio, o como capa de acceso público a sus objetos digitales, respectivamente. Por otro lado, la gestión de un proyecto con Omeka S requiere de un mayor esfuerzo inicial derivado de su gran flexibilidad. Finalmente, el sistema se muestra menos competente en el acceso a la base de datos, el cual no se puede realizar de manera nativa a través de consultas SPARQL. | Objectives: a detailed description of the main features and functionalities of Omeka S, a free software content management system aimed at creating repositories and digital libraries, as well as being widely used in various kinds of digital humanities projects, is presented. -- Methodology: the analysis of the characteristics of Omeka S has been carried out from a literature review, the information available on the website and the official documentation of the application, as well as through its installation, use, and analysis. The description of the application is complemented by a compilation of various international use cases in the field of digital humanities that showcase the versatility of the tool. Finally, a comparison is offered with five other free software applications available on the market: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace and Arches. -- Results: among the main strengths of Omeka S is its ease of installation, maintenance, and use, its multisite architecture, the ease of integrating vocabularies from the semantic web as ontologies, its flexibility to create description templates for digital objects, the freedom in the design of the pages that make up the public interface, or its native integration with other repository management systems such as DSpace or Fedora Commons, thus being able to be implemented as a platform for the management and publication of resources derived from the repository, or as a public access layer of the digital objects, respectively. On the other hand, managing a project with Omeka S requires a greater initial effort due to its great flexibility. Finally, the system is less competent at accessing the database, which cannot be done natively through SPARQL queries
L'Omeka S com a alternativa per al desenvolupament de col·leccions digitals i projectes d'humanitats digitals | Omeka S como alternativa para el desarrollo de colecciones digitales y proyectos de humanidades digitales | Omeka S as an alternative for the development of digital collections and digital humanity projects
No full textObjectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l'Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d'humanitats digitals d'índole diversa. -- Metodologia: l'anàlisi de les característiques de l'Omeka S s'ha realitzat a partir d'una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l'aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l'aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d'ús de caràcter internacional en l'àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l'eina. Finalment, s'ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches. -- Resultats: entre els principals punts forts de l'Omeka S, destaca la seva facilitat d'instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d'accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D'altra banda, la gestió d'un projecte amb l'Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l'accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL. | Objetivos: se presenta una descripción pormenorizada de las principales características y funcionalidades de Omeka S, un sistema de gestión de contenidos de software libre para la creación de repositorios y bibliotecas digitales, así como ampliamente utilizado en proyectos de humanidades digitales de diversa índole. -- Metodología: el análisis de las características de Omeka S se ha realizado a partir de una revisión de la literatura publicada, la información disponible en el sitio web y la documentación oficial de la aplicación, así como mediante su instalación, uso y análisis. La descripción de la aplicación se complementa con una recopilación de diversos casos de uso de carácter internacional en el área de las humanidades digitales que muestran la versatilidad de la herramienta. Finalmente, se ofrece una comparativa con otras cinco aplicaciones de software libre disponibles en el mercado: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace y Arches. -- Resultados: entre los principales puntos fuertes de Omeka S destaca su facilidad de instalación, mantenimiento y uso, su arquitectura multisitio, su facilidad para integrar vocabularios de la web semántica como ontologías, su flexibilidad para crear plantillas de descripción para los objetos digitales, su libertad para el diseño de las páginas que conforman la interfaz pública o su integración nativa con otros sistemas de gestión de repositorios, como DSpace o Fedora Commons, pudiéndose implementar de esta manera como plataforma para la gestión y publicación de recursos derivados del repositorio, o como capa de acceso público a sus objetos digitales, respectivamente. Por otro lado, la gestión de un proyecto con Omeka S requiere de un mayor esfuerzo inicial derivado de su gran flexibilidad. Finalmente, el sistema se muestra menos competente en el acceso a la base de datos, el cual no se puede realizar de manera nativa a través de consultas SPARQL. | Objectives: a detailed description of the main features and functionalities of Omeka S, a free software content management system aimed at creating repositories and digital libraries, as well as being widely used in various kinds of digital humanities projects, is presented. -- Methodology: the analysis of the characteristics of Omeka S has been carried out from a literature review, the information available on the website and the official documentation of the application, as well as through its installation, use, and analysis. The description of the application is complemented by a compilation of various international use cases in the field of digital humanities that showcase the versatility of the tool. Finally, a comparison is offered with five other free software applications available on the market: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace and Arches. -- Results: among the main strengths of Omeka S is its ease of installation, maintenance, and use, its multisite architecture, the ease of integrating vocabularies from the semantic web as ontologies, its flexibility to create description templates for digital objects, the freedom in the design of the pages that make up the public interface, or its native integration with other repository management systems such as DSpace or Fedora Commons, thus being able to be implemented as a platform for the management and publication of resources derived from the repository, or as a public access layer of the digital objects, respectively. On the other hand, managing a project with Omeka S requires a greater initial effort due to its great flexibility. Finally, the system is less competent at accessing the database, which cannot be done natively through SPARQL queries
'Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima''. Transmèdia i 'storytelling' en el TikTok del Museu del Prado | Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima'. Transmedia y 'Storytelling' en el TikTok del Museo del Prado | 'Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima''. Transmedia and TikTok storytelling at the Prado museum
No full textObjectius: l'article mira d'analitzar l'estratègia emprada pel Museu del Prado per a arribar a nous públics mitjançant el seu perfil de TikTok. -- Metodologia: es proposa una doble metodologia: d'una banda, quantitativa, basada en la tècnica d'anàlisi de xarxes socials (AXS) per a mesurar relacions i fluxos en les relacions i en les mètriques d'usuaris i xarxes socials, i de l'altra, qualitativa, basada en una anàlisi de contingut dels diferents vídeos que el Museu del Prado ha pujat al seu perfil de TikTok. -- Resultats: com a resultat de l'anàlisi quantitativa descobrim que el perfil de TikTok del Museu del Prado és un dels principals perfils de museus del món, amb diversos vídeos virals i centenars de milers d'interaccions. Al seu torn, l'anàlisi qualitativa ens mostra una sèrie de característiques compartides pels vídeos del perfil que poden sintetitzar-se en tres paràmetres: contingut pedagògic, to informal i estampes recognoscibles pel públic. Finalment, s'observa que el perfil de TikTok segueix l'estratègia de visibilitzar la part oculta que està present en les exposicions del museu. | Objetivos: el artículo busca analizar la estrategia empleada por el Museo del Prado para llegar a nuevos públicos a través de su perfil de TikTok. -- Metodología: se propone una doble metodología: por un lado, cuantitativa, basada en la técnica de análisis de redes sociales (ARS) para medir relaciones y flujos en las relaciones y en las métricas de usuarios y redes sociales, y por otro lado, cualitativa, basada en un análisis de contenido de los distintos vídeos que el Museo del Prado ha subido a su perfil de TikTok. -- Resultados: como resultado del análisis cuantitativo descubrimos cómo el perfil de TikTok del Museo del Prado es uno de los principales perfiles de museos del mundo, con varios vídeos virales y cientos de miles de interacciones. A su vez, el análisis cualitativo nos muestra una serie de características compartidas por los vídeos del perfil que pueden sintetizarse en tres parámetros: contenido pedagógico, tono informal y estampas reconocibles por el público. Finalmente, se desvela que el perfil de TikTok sigue la estrategia de visibilizar lo oculto que está presente en las exposiciones del museo. | Objectives: the article seeks to analyze the strategy employed by the Museo del Prado to reach new audiences through its TikTok profile. -- Methodology: a double methodology is proposed: on the one hand quantitative, based on the technique of Social Network Analysis (SNA) to measure relationships and flows in the interactions and metrics of users of social networks, and on the other hand qualitative, based on a content analysis of the various videos that the Museo del Prado has uploaded to its TikTok profile. -- Results: as a result of the quantitative analysis, we discovered that the Museo del Prado's TikTok profile is one of the largest museum profiles in the world, with several viral videos and hundreds of thousands of interactions. In turn, the qualitative analysis shows us a series of characteristics shared by the profile's videos that can be synthesized into three parameters: pedagogical content, informal tone and images recognizable to the public. Finally, it is revealed that TikTok’s profile follows the strategy of displaying that which is hidden in the museum's exhibitions
'Storytelling', xarxes socials i històries de vida | 'Storytelling', redes sociales e historias de vida | Storytelling, social media and life stories
No full textApunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública | Apuntes para una visión crítica de las Bibliotecas Humanas dentro de la función social de la biblioteca pública | Notes on a critical view of the Human Library within the social function of the public library
No full textLa funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d'influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d'una manera o d'una altra, com a mínim des de l'origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d'accés a l'educació del poble i el foment de l'esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem 'd'una manera o d'una altra', ens referim al fet que el concepte d'acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l'ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l'acció social que duen a la pràctica.
En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l'acció social a les biblioteques públiques, tant des d'un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d'una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l'hora d'articular una programació d'activitats de sentit social a la biblioteca, partint d'aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador. | La función social de la biblioteca pública es un factor intrínseco a su esencia y a sus valores. La intención de influir positivamente en la sociedad que rodea a la biblioteca ha estado presente, de una forma o de otra, como mínimo desde el origen de la lectura pública moderna, ahora hace unos 150 años, con la idea de acceso a la educación del pueblo y el fomento del espíritu democrático (Faus, 2000). Cuando decimos 'de una forma o de otra', nos referimos al hecho de que el concepto de acción o intervención sociocultural ha ido variando a lo largo de los años, y que el ánimo asistencialista y benéfico inicial ha dado paso, de manera progresiva, a prácticas más participativas y transformadoras. Aun así, a pesar de que esta visión social es comúnmente aceptada en el plano teórico, a las bibliotecas todavía les resulta difícil definir la planificación alrededor de la acción social que llevan a la práctica.
En este texto, pondremos en valor la necesidad de definir la acción social en las bibliotecas públicas, tanto desde una vertiente teórica como práctica. Posteriormente, analizaremos las Bibliotecas Humanas como parte de la planificación y programación de servicios y actividades sociales de la biblioteca pública, y, desde una visión crítica, intentaremos averiguar los puntos fuertes y lo que consideramos que son las debilidades. Finalmente, plantearemos toda una serie de reflexiones que hay que tener en cuenta a la hora de articular una programación de actividades de sentido social en la biblioteca, partiendo de esta como espacio accesible, participativo y transformador. | The social function of a public library is a factor intrinsic to its essence and values. The intent to positively influence the society surrounding the library has been present, in one way or another, since at least the origin of modern public reading, now around 150 years ago, with the aim of providing access to education for the public and of fostering democratic spirit (Faus, 2000). When we say 'in one way or another', we are referring to the fact that the concept of sociocultural action or intervention has varied over the years and that the assistentialist nature and initial benefit gradually gave rise to more participative and transformative practices. Even so, although this social vision is widely accepted in theory, libraries still struggle to define their planning around the social action that they put into practice.
In this article, we will highlight the importance of the need to define social action in public libraries, from both a theoretical and a practical point of view. We will then analyze the Human Library as part of the planning and programming of services and social activities of public libraries, and, with a critical eye, attempt to pinpoint its strong points and the aspects which we consider to be its weaknesses. Finally, we will propose a series of reflections to bear in mind when producing a programme of social activities in a library, based on its being an accessible, participative and transformative space
'Health foodies' com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris | 'Health foodies' como prescriptores saludables, gastronómicos y publicitarios | Health foodies as health, gastronomic, and advertising influencers
No full textObjectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l'ús que fan d'Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social. -- Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L'estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d'elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos. -- Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l'audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l'alimentació i la gastronomia, i que l'alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d'altres estils d'alimentació. | Objetivos: analizar los contenidos publicados por los principales health foodies españoles con el fin de conocer tanto el uso que hacen de Instagram desde el punto de vista gastronómico y publicitario como el grado de compromiso que alcanzan con su audiencia social. -- Metodología: se realiza un análisis de 1.174 contenidos publicados en Instagram por parte de seis health foodies españoles durante quince días. El estudio se lleva a cabo desde tres perspectivas: el compromiso conseguido con su actividad, la presencia de elementos propios de la gastronomía y la inserción de marcas, productos y servicios en los contenidos difundidos. -- Resultados: se detecta que un mayor número de seguidores no implica un mayor grado de compromiso con la audiencia social ni viceversa, que no solo promocionan marcas relacionadas con la alimentación y la gastronomía y que la alimentación vegana y de gusto salado priman por encima de otros estilos alimentarios. | Objectives: to analyze the content published by leading Spanish health foodies in order to find out how they use Instagram from a gastronomic and advertising point of view, as well as the degree of engagement they achieve with their social audience. -- Methodology: a content analysis is conducted of 1174 Instagram posts from six Spanish health foodies over fifteen days. The study is carried out from three perspectives: the engagement achieved with their activity, the presence of gastronomic elements and the insertion of brands, products, and services in the content disseminated. -- Results: it was detected that a higher number of followers does not imply a higher degree of engagement with the social audience and vice versa, that they do not only promote brands related to food and gastronomy, and that vegan and savoury food takes precedence over other eating styles
Un nou repte per a la gestió dels documents : la gestió de la memòria ciutadana | Un nuevo reto para la gestión de los documentos : la gestión de la memoria ciudadana | A new challenge for the management of documents : The management of citizens' memory
No full textEl 17 d'agost de 2017, es va produir l'atemptat de La Rambla de Barcelona. A partir d'aquell dia, els ciutadans, esporàdicament, van generar mostres de condol que van dipositar en forma de flors, missatges, espelmes, objectes, entre altres, que van deixar al llarg del passeig. L'Ajuntament de Barcelona va crear una pàgina web, que incloïa un llibre de condolences electrònic. Alhora, es va posar a l'abast, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, un llibre de condolences en suport paper, per a tothom que volgués deixar el seu missatge presencialment.
Dies posteriors a l'atemptat, un equip de persones que treballaven a l'Ajuntament van portar a terme una actuació a La Rambla. L'objectiu era recollir les mostres de condol, expressions de dol i solidaritat de la ciutadania, tractar-les i fer-les accessibles per mitjà de les diferents plataformes digitals, per posar-les en valor. | El 17 de agosto de 2017 se produjo el atentado en La Rambla de Barcelona. A partir de aquel día los ciudadanos, esporádicamente, generaron muestras de pésame depositando flores, mensajes, velas u objetos a lo largo del paseo. El Ayuntamiento de Barcelona creó una página web que incluía un libro de condolencias electrónico. Asimismo, se dispuso, en el Salón de Ciento de la Casa de la Ciudad, un libro de condolencias, en soporte papel, para todo el mundo que lo quisiera hacer presencialmente.
Días después del atentado, un equipo de personas que trabajan en el Ayuntamiento llevó a cabo una actuación en La Rambla. El objetivo era recoger las muestras de pésame, expresiones de luto y solidaridad de la ciudadanía, tratándolas y haciéndolas accesibles a través de las diferentes plataformas digitales, para ponerlas en valor. | On 17th August 2017, there was a terrorist attack on La Rambla in Barcelona. From that day on, citizens would sporadically generate displays of sympathy by leaving flowers, messages, candles or other objects along the length of the avenue. Barcelona City Hall created a website including a digital book of condolences. It also placed a paper book of condolences in its Salón de Ciento for anyone who wished to express sympathy in person.
Days after the attempt, a team of people working for City Hall put on a display in La Rambla. Its aim was to gather the displays of sympathy, expressions of mourning and citizen solidarity, processing them and making them accessible via various digital platforms in order to highlight their significance
La Biblioteca Humana als Països Baixos : un exitós intercanvi d'històries | La Biblioteca Humana en los Países Bajos : un exitoso intercambio de ideas | The Human Library in the Netherlands: A successful exchange of life
No full textEl concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L'alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d'actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l'efecte en els 'llibres' en lloc dels 'lectors', en els quals gairebé tota la investigació se centra ara. | El concepto originalmente danés de la Biblioteca Humana se conoce en los Países Bajos desde hace unos seis años. Incluso durante la crisis del coronavirus, los organizadores lograron llegar a más de 700 personas en más de 20 sesiones. La alta calificación promedio dada por los participantes está en consonancia con los resultados positivos de estudios previos sobre el impacto de la Biblioteca Humana. Se puede hacer una distinción entre los efectos a corto y largo plazo, los efectos en los participantes voluntarios frente a aquellos que participan en una edición de la Biblioteca Humana en un contexto obligatorio, como una situación laboral, y los efectos logrados en términos de concienciación, cambio de actitud y cambio de comportamiento. En casi todas estas áreas, la Biblioteca Humana obtiene una puntuación alta. En el futuro, se puede investigar más sobre la distinción entre estas diferentes situaciones, así como sobre el efecto en los 'libros' en lugar de en los 'lectores', en quienes casi toda la investigación se centra ahora. | The originally Danish principle of The Human Library has been known in the Netherlands for about six years now. Even during the coronavirus crisis, the organizers managed to reach more than 700 people in over 20 sessions. The high average rating given by the participants is in line with the positive results of previous studies on the impact of The Human Library. A distinction can be made between short-term and long-term effects, effects on voluntary participants versus participants in an edition of The Human Library in a mandatory setting, such as a work situation, and effects achieved in terms of awareness, change in attitude and behavioural change. In almost all of these areas, The Human Library scores high. In the future, more research can be done into the distinction between these different situations, as well as on the effect on the 'books' rather than the 'readers', on whom almost all research now focuses