Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
La Biblioteca Humana als Països Baixos : un exitós intercanvi d'històries | La Biblioteca Humana en los Países Bajos : un exitoso intercambio de ideas | The Human Library in the Netherlands: A successful exchange of life
No full textEl concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L'alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l'impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d'actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l'efecte en els 'llibres' en lloc dels 'lectors', en els quals gairebé tota la investigació se centra ara. | El concepto originalmente danés de la Biblioteca Humana se conoce en los Países Bajos desde hace unos seis años. Incluso durante la crisis del coronavirus, los organizadores lograron llegar a más de 700 personas en más de 20 sesiones. La alta calificación promedio dada por los participantes está en consonancia con los resultados positivos de estudios previos sobre el impacto de la Biblioteca Humana. Se puede hacer una distinción entre los efectos a corto y largo plazo, los efectos en los participantes voluntarios frente a aquellos que participan en una edición de la Biblioteca Humana en un contexto obligatorio, como una situación laboral, y los efectos logrados en términos de concienciación, cambio de actitud y cambio de comportamiento. En casi todas estas áreas, la Biblioteca Humana obtiene una puntuación alta. En el futuro, se puede investigar más sobre la distinción entre estas diferentes situaciones, así como sobre el efecto en los 'libros' en lugar de en los 'lectores', en quienes casi toda la investigación se centra ahora. | The originally Danish principle of The Human Library has been known in the Netherlands for about six years now. Even during the coronavirus crisis, the organizers managed to reach more than 700 people in over 20 sessions. The high average rating given by the participants is in line with the positive results of previous studies on the impact of The Human Library. A distinction can be made between short-term and long-term effects, effects on voluntary participants versus participants in an edition of The Human Library in a mandatory setting, such as a work situation, and effects achieved in terms of awareness, change in attitude and behavioural change. In almost all of these areas, The Human Library scores high. In the future, more research can be done into the distinction between these different situations, as well as on the effect on the 'books' rather than the 'readers', on whom almost all research now focuses
Implicacions de les noves pràctiques de publicació en mitjans digitals per a la creació de relats digitals personals | Implicaciones de las nuevas prácticas de publicación en medios digitales para la creación de relatos digitales personales | Implications of the new practices of publication on digital media for the creation of personal digital storytelling
No full textObjectius: en aquest article s'estudien les pràctiques narratives informals i quotidianes d'adolescents i joves. Es pretén identificar on i com publiquen històries i quins continguts publiquen, i veure com aquestes pràctiques es podrien aprofitar en activitats educatives formals de creació de relats digitals personals (RDP). -- Metodologia: per tal d’assolir els objectius de la investigació, s'ha dut a terme un estudi d'enquesta, de tipus quantitatiu i descriptiu, amb una mostra de 378 estudiants de dotze a vint-i-dos anys de Catalunya i d'Andalusia. -- Resultats: els resultats han permès identificar els perfils dels participants com a publicadors i s'han detectat quatre implicacions per a les activitats amb RDP: 1) el telèfon mòbil intel·ligent és el dispositiu predominant, 2) la mobilitat i la ubiqüitat del dispositiu poden impregnar les pràctiques amb RDP, 3) la identificació de noves possibilitats de composició dels relats, afegint altres capes de significació i 4) aquestes noves publicacions poden ajudar en la selecció de temes dels RDP. | Objetivos: en este artículo se estudian las prácticas narrativas informales y cotidianas de adolescentes y jóvenes. Se pretende identificar dónde y cómo publican historias y qué contenidos publican, y ver cómo estas prácticas podrían ser aprovechadas en actividades educativas formales de creación de relatos digitales personales (RDP). -- Metodología: para alcanzar los objetivos de la investigación, se ha realizado un estudio de encuesta, de tipo cuantitativo y descriptivo, con una muestra de 378 estudiantes de 12 a 22 años de Cataluña y de Andalucía. -- Resultados: los resultados han permitido identificar los perfiles de los participantes como publicadores y se han detectado cuatro implicaciones para las actividades con RDP: 1) el teléfono móvil inteligente como dispositivo predominante, 2) la movilidad y la ubicuidad del dispositivo puede impregnar las prácticas con RDP, 3) la identificación de nuevas posibilidades de composición de los relatos, añadiendo nuevas capas de significación y 4) estas nuevas publicaciones pueden ayudar en la selección de temas de los RDP. | Objectives: this article studies the informal and everyday narrative practices of teenagers and young people. The aims are to identify where and how they publish stories and what content they publish, and to see how these practices could be used in formal educational activities to create personal digital storytelling (PDS). -- Methodology: to achieve the research objectives, a quantitative and descriptive survey study was carried out with a sample of 378 students aged 12 to 22 from Catalonia and Andalusia. -- Results: the results allowed us to identify the publication profiles of the participants and helped us elicit four implications of the new publication practices to carry out activities with PDS: 1) the smartphone as a predominant device 2) the mobility and ubiquity of the device can permeate PDS practices, 3) new possibilities of composition of the stories have been identified, adding new layers of meaning and 4) these new publications can help in the selection of topics of PDS
'Storytelling', xarxes socials i històries de vida | 'Storytelling', redes sociales e historias de vida | Storytelling, social media and life stories
No full textDenúncia i autodefensa d'assetjament sexual i violències a Uber : històries d'usuàries a Twitter i Tiktok | Denuncia y autodefensa de acoso sexual y violencias en Uber : historias de usuarias en Twitter y Tiktok | Reporting and self-defence of sexual harassment and violence in Uber : history of users on Twitter and TikTok
No full textEn aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d'Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d'Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s'articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l'àmbit de les experiències i es tracta d'històries d'usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l'ús dels serveis de transport d'Uber. Els continguts d'autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d'assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d'una esfera de mobilització col·lectiva. | En este artículo nos centramos en explorar las historias compartidas en las redes sociales desde la perspectiva de las mujeres que sufren diferentes violencias e inseguridades al utilizar los servicios de transporte de Uber. Por ello, este artículo tiene los siguientes objetivos específicos: 1) identificar y explorar las historias compartidas en las redes sociales que explican violencias y abusos vividos por las usuarias de Uber por razón de género; y 2) identificar y explorar las medidas de protección y seguridad que se articulan a través de las redes sociales para hacer frente a dichas situaciones de violencia y abusos. Para ello, hemos realizado una observación sistemática no participante en las redes sociales Twitter y TikTok, donde hemos identificado contenidos de denuncia, autodefensa, prevención y sensibilización. Puede concluirse que la mayor parte de las denuncias se sitúan en el ámbito de las experiencias y se trata de historias de usuarias que expresan las violencias y los abusos vividos durante el uso de los servicios de transporte de Uber. Los contenidos de autodefensa compartidos en las redes sociales se configuran como herramientas que sirven para afrontar situaciones de acoso. Sin embargo, estas herramientas carecen de una esfera de movilización colectiva. | This article focuses on exploring the stories shared on social media from the perspective of women who have suffered various forms of violence and feelings of not being safe when using Uber transport services. For that reason, this article has the following specific objectives: 1) to identify and explore the stories shared on social media describing violence and abuse suffered by Uber users due to their gender; and 2) to identify and explore the safety and protective measures articulated on social media in the face of said violent and abusive situations. In order to do this, we undertook non-participative systematic observation on the social networks Twitter and TikTok, where we identified content involving reports, self-defence, prevention and raising awareness. It can be concluded that most reports are in the field of experiences and involve user stories describing violence and abuse suffered while using Uber transport services. The self-defence content shared on social media is configured as a tool for tackling instances of harassment. However, these tools lack a collective mobilization aspect
DC.title' content='Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21 : resultats d'una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social | Bibliotecas ante la crisis sanitaria de 2020-21 : resultados de una encuesta con bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social | Libraries before the health crisis of 2020-21 : results of a survey of winning libraries and finalists for the Social Library Foundation Award
No full textObjectius: Les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l'època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d'una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia. -- Metodologia: Es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se'n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %. -- Resultats: Els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l'èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.' | Objetivos: Las actividades y los servicios prestados por parte de las bibliotecas desde el comienzo de la pandemia quedan documentados en numerosas experiencias, testimonios y opiniones que en muchas partes del mundo se difundieron a partir de marzo de 2020, informando sobre actuaciones y dificultades y, más recientemente, debatiendo sobre la función de la biblioteca en la época pos-COVID. El presente trabajo pretende contribuir a este debate aportando los resultados de una encuesta realizada con las bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social, en la que se buscó conocer las actividades y los servicios que llevaron a cabo en diferentes etapas de la pandemia. -- Metodología: Se elaboró un cuestionario con preguntas abiertas y cerradas y se difundió entre las 33 bibliotecas en mayo de 2021. Se obtuvo respuestas de 24 de ellas, con una tasa de respuesta del 72,7 %. -- Resultados: Los principales resultados apuntan a las dificultades experimentadas en el curso de la pandemia para llevar a cabo los servicios de forma virtual y mantener las relaciones con los usuarios, y ponen en evidencia experiencias y opiniones encontradas con respecto al éxito de las actuaciones dirigidas a mantener las relaciones con los usuarios. La presencialidad y la materialidad de la biblioteca emergen como muy afectadas por la crisis. Finalmente, hay un consenso importante en torno a la necesidad de replantear la función de la biblioteca en la sociedad actual y de colaborar con instituciones y otros agentes sociales. | Objectives: The activities and services provided by libraries since the beginning of the pandemic have been documented in numerous accounts that, since March 2020, have reported on actions and difficulties and, more recently, have discussed the role of the library in the post-Covid era. This article aims to contribute to this debate by providing the results of a survey carried out with libraries that have been awarded the Fundación Biblioteca Social award or have qualified as finalists. -- Methodology: A questionnaire with open- and closed-ended questions was developed and disseminated among the 33 libraries in May 2021, obtaining responses from 24 of them, at a response rate of 70.6%. -- Results: The main results point to the difficulties experienced in the course of the pandemic in delivering services and maintaining relationships with users, highlighting the great dependence on technology. Conflicting experiences and opinions were reported regarding the success of the actions aimed at maintaining relationships with users. Finally, there is notable agreement around the need to rethink the role of the library in today's society and to collaborate with institutions and other social agents
'Storytelling', xarxes socials i històries de vida | 'Storytelling', redes sociales e historias de vida | Storytelling, social media and life stories
No full textUn nou repte per a la gestió dels documents : la gestió de la memòria ciutadana | Un nuevo reto para la gestión de los documentos : la gestión de la memoria ciudadana | A new challenge for the management of documents : The management of citizens' memory
No full textEl 17 d'agost de 2017, es va produir l'atemptat de La Rambla de Barcelona. A partir d'aquell dia, els ciutadans, esporàdicament, van generar mostres de condol que van dipositar en forma de flors, missatges, espelmes, objectes, entre altres, que van deixar al llarg del passeig. L'Ajuntament de Barcelona va crear una pàgina web, que incloïa un llibre de condolences electrònic. Alhora, es va posar a l'abast, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, un llibre de condolences en suport paper, per a tothom que volgués deixar el seu missatge presencialment.
Dies posteriors a l'atemptat, un equip de persones que treballaven a l'Ajuntament van portar a terme una actuació a La Rambla. L'objectiu era recollir les mostres de condol, expressions de dol i solidaritat de la ciutadania, tractar-les i fer-les accessibles per mitjà de les diferents plataformes digitals, per posar-les en valor. | El 17 de agosto de 2017 se produjo el atentado en La Rambla de Barcelona. A partir de aquel día los ciudadanos, esporádicamente, generaron muestras de pésame depositando flores, mensajes, velas u objetos a lo largo del paseo. El Ayuntamiento de Barcelona creó una página web que incluía un libro de condolencias electrónico. Asimismo, se dispuso, en el Salón de Ciento de la Casa de la Ciudad, un libro de condolencias, en soporte papel, para todo el mundo que lo quisiera hacer presencialmente.
Días después del atentado, un equipo de personas que trabajan en el Ayuntamiento llevó a cabo una actuación en La Rambla. El objetivo era recoger las muestras de pésame, expresiones de luto y solidaridad de la ciudadanía, tratándolas y haciéndolas accesibles a través de las diferentes plataformas digitales, para ponerlas en valor. | On 17th August 2017, there was a terrorist attack on La Rambla in Barcelona. From that day on, citizens would sporadically generate displays of sympathy by leaving flowers, messages, candles or other objects along the length of the avenue. Barcelona City Hall created a website including a digital book of condolences. It also placed a paper book of condolences in its Salón de Ciento for anyone who wished to express sympathy in person.
Days after the attempt, a team of people working for City Hall put on a display in La Rambla. Its aim was to gather the displays of sympathy, expressions of mourning and citizen solidarity, processing them and making them accessible via various digital platforms in order to highlight their significance
Denúncia i autodefensa d'assetjament sexual i violències a Uber : històries d'usuàries a Twitter i Tiktok | Denuncia y autodefensa de acoso sexual y violencias en Uber : historias de usuarias en Twitter y Tiktok | Reporting and self-defence of sexual harassment and violence in Uber : history of users on Twitter and TikTok
No full textEn aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d'Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d'Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s'articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l'àmbit de les experiències i es tracta d'històries d'usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l'ús dels serveis de transport d'Uber. Els continguts d'autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d'assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d'una esfera de mobilització col·lectiva. | En este artículo nos centramos en explorar las historias compartidas en las redes sociales desde la perspectiva de las mujeres que sufren diferentes violencias e inseguridades al utilizar los servicios de transporte de Uber. Por ello, este artículo tiene los siguientes objetivos específicos: 1) identificar y explorar las historias compartidas en las redes sociales que explican violencias y abusos vividos por las usuarias de Uber por razón de género; y 2) identificar y explorar las medidas de protección y seguridad que se articulan a través de las redes sociales para hacer frente a dichas situaciones de violencia y abusos. Para ello, hemos realizado una observación sistemática no participante en las redes sociales Twitter y TikTok, donde hemos identificado contenidos de denuncia, autodefensa, prevención y sensibilización. Puede concluirse que la mayor parte de las denuncias se sitúan en el ámbito de las experiencias y se trata de historias de usuarias que expresan las violencias y los abusos vividos durante el uso de los servicios de transporte de Uber. Los contenidos de autodefensa compartidos en las redes sociales se configuran como herramientas que sirven para afrontar situaciones de acoso. Sin embargo, estas herramientas carecen de una esfera de movilización colectiva. | This article focuses on exploring the stories shared on social media from the perspective of women who have suffered various forms of violence and feelings of not being safe when using Uber transport services. For that reason, this article has the following specific objectives: 1) to identify and explore the stories shared on social media describing violence and abuse suffered by Uber users due to their gender; and 2) to identify and explore the safety and protective measures articulated on social media in the face of said violent and abusive situations. In order to do this, we undertook non-participative systematic observation on the social networks Twitter and TikTok, where we identified content involving reports, self-defence, prevention and raising awareness. It can be concluded that most reports are in the field of experiences and involve user stories describing violence and abuse suffered while using Uber transport services. The self-defence content shared on social media is configured as a tool for tackling instances of harassment. However, these tools lack a collective mobilization aspect
Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21 : resultats d'una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social | Bibliotecas ante la crisis sanitaria de 2020-21 : resultados de una encuesta con bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social | Libraries before the health crisis of 2020-21 : results of a survey of winning libraries and finalists for the Social Library Foundation Award
No full textObjectius: Les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la
pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a
moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i
dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l'època postcovid. Aquest
treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d'una enquesta realitzada amb les
biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va
buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes
de la pandèmia. -- Metodologia: Es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre
entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se'n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de
resposta del 72,7 %. -- Resultats: Els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia
per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en
evidència experiències i opinions oposades respecte a l'èxit de les actuacions dirigides a mantenir
les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt
afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar
la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials. | Objetivos: Las actividades y los servicios prestados por parte de las bibliotecas desde el comienzo
de la pandemia quedan documentados en numerosas experiencias, testimonios y opiniones
que en muchas partes del mundo se difundieron a partir de marzo de 2020, informando sobre
actuaciones y dificultades y, más recientemente, debatiendo sobre la función de la biblioteca en la
época pos-COVID. El presente trabajo pretende contribuir a este debate aportando los resultados
de una encuesta realizada con las bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación
Biblioteca Social, en la que se buscó conocer las actividades y los servicios que llevaron a cabo en
diferentes etapas de la pandemia. -- Metodología: Se elaboró un cuestionario con preguntas abiertas y cerradas y se difundió entre las
33 bibliotecas en mayo de 2021. Se obtuvo respuestas de 24 de ellas, con una tasa de respuesta
del 72,7 %. -- Resultados: Los principales resultados apuntan a las dificultades experimentadas en el curso de
la pandemia para llevar a cabo los servicios de forma virtual y mantener las relaciones con los
usuarios, y ponen en evidencia experiencias y opiniones encontradas con respecto al éxito de las
actuaciones dirigidas a mantener las relaciones con los usuarios. La presencialidad y la materialidad
de la biblioteca emergen como muy afectadas por la crisis. Finalmente, hay un consenso importante
en torno a la necesidad de replantear la función de la biblioteca en la sociedad actual y de colaborar
con instituciones y otros agentes sociales. | Objectives: The activities and services provided by libraries since the beginning of the pandemic
have been documented in numerous accounts that, since March 2020, have reported on actions
and difficulties and, more recently, have discussed the role of the library in the post-Covid era. This
article aims to contribute to this debate by providing the results of a survey carried out with libraries
that have been awarded the Fundación Biblioteca Social award or have qualified as finalists. -- Methodology: A questionnaire with open- and closed-ended questions was developed and
disseminated among the 33 libraries in May 2021, obtaining responses from 24 of them, at a
response rate of 70.6%. -- Results: The main results point to the difficulties experienced in the course of the pandemic in
delivering services and maintaining relationships with users, highlighting the great dependence
on technology. Conflicting experiences and opinions were reported regarding the success of the
actions aimed at maintaining relationships with users. Finally, there is notable agreement around
the need to rethink the role of the library in today's society and to collaborate with institutions and
other social agents
Participació i ciutadania activa dels joves a través d'Internet i les xarxes socials. Un estudi internacional | Participación y ciudadanía activa de los jóvenes a través de Internet y las redes sociales. Un estudio internacional | Promoting participation and active citizenship of young people through the Internet and social networks. An international study
No full textObjectius: l'estudi explora com Internet i els mitjans socials potencien una ciutadania activa i la participació política dels joves. -- Metodologia: l'estudi inclou una revisió de la literatura i una anàlisi d'un inventari de bones pràctiques en l'àmbit de l'educació sociocultural juvenil que implementen l'ús d'Internet i les xarxes socials. -- Resultats: l'anàlisi revela que les entitats socioculturals poden tenir un paper vital de suport a l'exercici de la ciutadania activa i la participació dels joves en el context digital. Els joves necessiten estar equipats amb habilitats i competències que són requisit necessari per poder aprofitar al màxim els beneficis d'Internet i els mitjans socials. Això es presenta especialment rellevant a l'hora de disminuir la bretxa de participació política i cultural. Ateses les característiques de l'educació sociocultural per donar suport a joves en el seu rol com a ciutadans actius i crítics, les polítiques haurien de posar més èmfasi i suport en la creació de mètodes de treball juvenil innovadors. | Objetivo: el estudio explora cómo Internet y los medios sociales potencian una ciudadanía activa y la participación política de los jóvenes. -- Metodología: el estudio incluye una revisión de la literatura y un análisis de un inventario de buenas prácticas en el ámbito de la educación sociocultural juvenil que implementan el uso de Internet y las redes sociales. -- Resultados: el análisis revela que las entidades socioculturales pueden tener un papel vital de apoyo al ejercicio de la ciudadanía activa y la participación de los jóvenes en el contexto digital. Los jóvenes necesitan estar equipados con habilidades y competencias que son requisito necesario para poder aprovechar al máximo los beneficios de Internet y los medios sociales. Esto se presenta especialmente relevante a la hora de disminuir la brecha de participación política y cultural. Dadas las características de la educación sociocultural para dar apoyo a jóvenes en su rol como ciudadanos activos y críticos, las políticas deberían poner más énfasis y apoyo en la creación de métodos de trabajo juvenil innovadores. | Objectives: The study explores how the Internet and social media promote active citizenship and political participation among young people. -- Methodology: Literature review and analysis of an inventory of good practices in the area of youth sociocultural education withregard to the use of the Internet and social networks. -- Results: Sociocultural entities can provide important guidance for young people in the practice of active citizenship and the participation in the digital context. Young people need specific skills in order to take full advantage of the benefits of the Internet and social media, especially with regard to reducing the gap in their political and cultural participation. Given the potential of sociocultural education to help young people develop as active and critical citizens, policies should place more emphasis on the creation of innovative methods ofyouth employment