Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Participación y ciudadanía activa de los jóvenes a través de Internet y las redes sociales. Un estudio internacional | Participació i ciutadania activa dels joves a través d'Internet i les xarxes socials. Un estudi internacional | Promoting participation and active citizenship of young people through the Internet and social networks. An international study
No full textObjectius: l'estudi explora com Internet i els mitjans socials potencien una ciutadania activa i la participació política dels joves. -- Metodologia: l'estudi inclou una revisió de la literatura i una anàlisi d'un inventari de bones pràctiques en l'àmbit de l'educació sociocultural juvenil que implementen l'ús d'Internet i les xarxes socials. -- Resultats: l'anàlisi revela que les entitats socioculturals poden tenir un paper vital de suport a l'exercici de la ciutadania activa i la participació dels joves en el context digital. Els joves necessiten estar equipats amb habilitats i competències que són requisit necessari per poder aprofitar al màxim els beneficis d'Internet i els mitjans socials. Això es presenta especialment rellevant a l'hora de disminuir la bretxa de participació política i cultural. Ateses les característiques de l'educació sociocultural per donar suport a joves en el seu rol com a ciutadans actius i crítics, les polítiques haurien de posar més èmfasi i suport en la creació de mètodes de treball juvenil innovadors. | Objetivo: el estudio explora cómo Internet y los medios sociales potencian una ciudadanía activa y la participación política de los jóvenes.-- Metodología: el estudio incluye una revisión de la literatura y un análisis de un inventario de buenas prácticas en el ámbito de la educación sociocultural juvenil que implementan el uso de Internet y las redes sociales. -- Resultados: el análisis revela que las entidades socioculturales pueden tener un papel vital de apoyo al ejercicio de la ciudadanía activa y la participación de los jóvenes en el contexto digital. Los jóvenes necesitan estar equipados con habilidades y competencias que son requisito necesario para poder aprovechar al máximo los beneficios de Internet y los medios sociales. Esto se presenta especialmente relevante a la hora de disminuir la brecha de participación política y cultural. Dadas las características de la educación sociocultural para dar apoyo a jóvenes en su rol como ciudadanos activos y críticos, las políticas deberían poner más énfasis y apoyo en la creación de métodos de trabajo juvenil innovadores. | Objectives: The study explores how the Internet and social media promote active citizenship and political participation among young people. -- Methodology: Literature review and analysis of an inventory of good practices in the area of youth sociocultural education withregard to the use of the Internet and social networks. -- Results: Sociocultural entities can provide important guidance for young people in the practice of active citizenship and the participation in the digital context. Young people need specific skills in order to take full advantage of the benefits of the Internet and social media, especially with regard to reducing the gap in their political and cultural participation. Given the potential of sociocultural education to help young people develop as active and critical citizens, policies should place more emphasis on the creation of innovative methods ofyouth employment
Deficiències i problemes entorn de la impremta navarresa del segle XVII : anàlisi de l'Ensayo de bibliografía de Pérez Goyena | Deficiencias y problemas en torno a la imprenta navarra del siglo XVII : análisis del Ensayo de bibliografía de Pérez Goyena | Deficiencies and problems around the Navarre printing of the 17th century: analysis of the Ensayo de bibliografía of Pérez Goyena
No full textObjectiu: analitzar el segon volum de l'Ensayo de bibliografía navarra que va elaborar Pérez Goyena. En aquest repertori bibliogràfic es reuneixen els impresos publicats entre 1601 i 1700, però no està exempt d'errades i altres tipus de deficiències, per la qual cosa es fa necessari actualitzar-lo amb les noves troballes. -- Metodologia: s'emprèn aquest treball seguint el mètode i les tècniques del bibliògraf per estudiar la impremta i el llibre al Regne de Navarra durant el segle xvii. Per fer-ho, s'ha recorregut a diferents metodologies: d'una banda, localització i consulta d'exemplars en biblioteques (locals, provincials i estatals) i recursos digitals (per a biblioteques estrangeres), i, de l'altra, estudi de documents (processos judicials, protocols notarials i documentació administrativa) conservats, principalment, a l'Archivo General de Navarra. -- Resultats: es mostren, juntament amb nous testimonis localitzats en biblioteques i arxius, els problemes que s'han detectat gràcies a la seva anàlisi per tractar d'actualitzar la història del llibre a Navarra. Això permetrà escometre, com es trasllueix d'aquest treball, l'actualització de la impremta local durant el segle xvii. | Objetivo: analizar el segundo volumen del Ensayo de bibliografía navarra que elaboró Pérez Goyena. En este repertorio bibliográfico se reúnen los impresos publicados entre 1601 y 1700, pero no está exento de erratas y otro tipo de deficiencias, por lo que se hace necesario actualizarlo con los nuevos hallazgos efectuados. -- Metodología: se acomete este trabajo siguiendo el método y las técnicas del bibliógrafo para estudiar la imprenta y el libro en el reino de Navarra durante el siglo xvii. Para esto se ha recurrido a distintas metodologías: por un lado, localización y consulta de ejemplares en bibliotecas (locales, provinciales y estatales) y recursos digitales (para bibliotecas extranjeras), y, por el otro, estudio de documentos (procesos judiciales, protocolos notariales y documentación administrativa) conservados, principalmente, en el Archivo General de Navarra. -- Resultados: se muestran, junto con nuevos testimonios localizados en bibliotecas y archivos, los problemas que se han detectado gracias a su análisis para tratar de actualizar la historia del libro en Navarra. Esto permitirá acometer, como se trasluce de este trabajo, la actualización de la imprenta local durante el siglo xvii. | Objective: To analyse the second volume of Pérez Goyena's Ensayo de bibliografía navarra, a compendium of prints published between 1601 and 1700. The work is not without erratas and other shortcomings, and so it needs to be updated with the introduction of new findings. -- Methodology: This work explores the bibliographer's method and techniques for studying prints and books in the kingdom of Navarre during the seventeenth century. To do so, a variety of approaches have been applied: for instance, the location and consultation of exemplars in local, provincial and national libraries and digital resources (for foreign libraries), and the study of documents such as trials, notarial protocols and administrative documentation, mostly from the General Archive of Navarre. -- Results: Along with new testimonies located in libraries and archives, the study highlights the problems facing the attempts to update the history of books and printing in Navarre in the seventeenth century and prepares the way for future research in this field
Més enllà de les notícies enganyoses (fake news). Anatomia de la desinformació | Más allá de las fake news. Anatomía de la desinformación | Beyond fake news. The anatomy of misinformation
No full textMés enllà de les notícies enganyoses (fake news). Anatomia de la desinformació | Más allá de las fake news. Anatomía de la desinformación | Beyond fake news. The anatomy of misinformation
No full text20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar : la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement | Veinte años de la enciclopedia que cualquiera puede editar : Wikipedia y la búsqueda de la equidad en el conocimiento | 20 years of the encyclopaedia anyone can edit : Wikipedia and the pursuit of knowledge equity
No full text20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar : la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement | Veinte años de la enciclopedia que cualquiera puede editar : Wikipedia y la búsqueda de la equidad en el conocimiento | 20 years of the encyclopaedia anyone can edit : Wikipedia and the pursuit of knowledge equity
No full textCom es combaten les notícies falses mitjançant l'alfabetització informacional? : reptes i estratègies de formació en l'ensenyament superior | Com es combaten les notícies falses mitjançant l'alfabetització informacional? : reptes i estratègies de formació en l'ensenyament superior | Com es combaten les notícies falses mitjançant l'alfabetització informacional? : reptes i estratègies de formació en l'ensenyament superior | Como combater as fake news através da literacia da informação? : desafios e estratégias formativas no ensino superior
No full textObjectiu: conèixer l'actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l'anàlisi d'estratègies en competències d'alfabetització informacional en el context acadèmic. -- Mètode: es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant lesnotícies falses i l'alfabetització informacional en el context de l'ensenyament superior. -- Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L'anàlisi mostra la descripció d'iniciatives i projectes de biblioteques d'ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d'usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s'afirma i permet identificar l'escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l'ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d'implementar les institucions d'ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d'opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació. | Objetivo: Conocer la actuación de los profesionales de la información en la lucha contra las noticias falsas, mediante el análisis de estrategias en competencias de alfabetización informacional en el contexto académico. -- Método: se llevó a cabo una revisión de la literatura indexada en Scopus y en Web of science, asociando las noticias falsas y la alfabetización informacional en el contexto de la enseñanza superior. -- Resultados / debate: Web of science tiene un total de 106 resultados y Scopus, de 43 resultados. El análisis muestra la descripción de iniciativas y proyectos de bibliotecas de enseñanza superior o de profesionales de la información del mismo sector, comprometidos con la causa de la lucha contra las noticias falsas. La literatura pone énfasis en la importancia del factor educativo: la formación de usuarios motivados por el conocimiento ayuda a distinguir la veracidad de lo que se afirma y permite identificar el escenario más adecuado para la producción de conocimiento. Las personas mejor preparadas asumen que la información disponible en Internet es insuficiente. En este proceso, las bibliotecas y los bibliotecarios de la enseñanza superior son agentes importantes: porque se forman y porque forman, se mantienen actualizados y son fiables. Se sugiere el desarrollo de medidas que deben implementar las instituciones de enseñanza superior y los profesionales de la información para combatir eficazmente las noticias falsas, especialmente en el contexto académico. Se concluye que el conocimiento puede resultar en información, pero la información no necesariamente resulta en conocimiento, y la información puede no ir más allá del nivel de opinión, por lo que es importante reforzar las estrategias de formación. | Aim of this study: to know the performance of information professionals in the fight against fake news, through the analysis of strategies in information literacy skills in an academic context. -- Method: a review of the literature indexed on Scopus and the Web of Science, associating fake news and information literacy in the context of higher education, was carried out. -- Results/Discussion: the Web of Science presents a total of 106 results and Scopus 43 results. The analysis points to the description of initiatives and projects from both higher education libraries and information professionals from the same sector, committed to the cause of fighting fake news. The literature stresses the importance of the educational factor: the training of motivated users for knowledge enhances the distinction of the truthfulness of what is stated and allows the identification of the most appropriate scenario for the production of knowledge. Better prepared individuals assume as insufficient the information made available by the Internet. In this process, libraries and librarians in higher education are important agents, as providers of learning and of updated and reliable information. It is suggested that measures be implemented by higher education institutions and information professionals to effectively combat fake news, especially in the academic context. It was concluded that knowledge can result in information, but the information does not necessarily result in knowledge – and information may not go beyond the level of opinion, so it is important to strengthen training strategies. | Objetivo: conhecer a atuação dos profissionais da informação no combate às fake news, através da análise das estratégias em competências de literacia da informação em contexto académico. -- Método: realizou-se uma revisão da literatura indexada na Scopus e na Web of Science, associando fake news e a literacia da informação no contexto do ensino superior. -- Resultados/Discussão: A Web of Science apresenta um total de 106 resultados e a Scopus de 43 resultados. A análise aponta para a descrição de iniciativas e projetos oriundos quer de bibliotecas do ensino superior, quer de profissionais da informação do mesmo setor, comprometidos com a causa do combate às fake news. A literatura sublinha a importância do fator educacional: a formação de utilizadores motivados para o conhecimento potencia a distinção da veracidade do que se afirma e permite identificar qual o cenário mais adequado para a produção de conhecimento. Indivíduos melhor preparados assumem como insuficiente a informação disponibilizada pela Internet. Neste processo, as bibliotecas e os bibliotecários do ensino superior são importantes agentes: porque se formam e porque formam, mantendo-se atuais e confiáveis. Sugere-se o desenvolvimento de medidas a implementar pelas instituições de ensino superior e pelos profissionais da informação para um eficaz combate às fake news, em especial no contexto académico. Concluiu-se que o conhecimento pode resultar em informação, mas a informação não resulta necessariamente em conhecimento – e a informação pode não ultrapassar o patamar da opinião, pelo que importa reforçar estratégias formativas
'Aquest article és meu' : una proposta per a un marc teòric d'explicació per als conflictes d'edició a la Viquipèdia | 'Este artículo es mío' : una propuesta de marco teórico de explicación para los conflictos de edición en Wikipedia | 'This article is mine' : a theoretical framework explanation proposal for editing conflicts in Wikipedia
No full textObjectius: l'objectiu principal d'aquest article és analitzar els conflictes d'edició que es produeixen en la comunitat d'editors de la Viquipèdia. Per a això, es planteja la necessitat d'identificar diferents tipus d'estudis, així com els mètodes d'anàlisi utilitzats i els seus marcs teòrics de referència. Finalment, es proposa la possibilitat d'establir un marc general d'explicació que pugui donar suport a l'estudi del comportament informatiu d'aquesta comunitat d'editors. -- Metodologia: aquesta anàlisi s'ha dut a terme mitjançant l'anàlisi qualitativa del contingut d'un conjunt d'estudis científics publicats sobre el tema objecte d'estudi. -- Resultats: els resultats obtinguts ens permeten afirmar que hi ha tres tipus principals d'estudis, els enfocaments teòrics i els mètodes d'anàlisi dels quals són heterogenis. Es proposa un ampli marc d'explicació basat en la noció de propietat psicològica, en el qual es poden combinar tècniques d'anàlisi quantitativa i qualitativa. | Objetivos: el objetivo principal de este trabajo es analizar los conflictos de edición que se producen en la comunidad de editores de Wikipedia. Para ello, se plantea la necesidad de identificar diferentes tipos de estudios, así como los métodos de análisis usados y sus marcos teóricos de referencia. Finalmente, se sugiere la posibilidad de establecer un marco general de explicación que pueda fundamentar el estudio del comportamiento informacional de esta comunidad de editores. -- Metodología: el análisis se ha llevado a cabo mediante el análisis cualitativo de contenido de un conjunto de estudios científicos publicados sobre el tema objeto de estudio. -- Resultados: los resultados obtenidos permiten afirmar que existen tres tipos principales de estudios, cuyas aproximaciones teóricas y métodos de análisis resultan heterogéneos. Se propone un marco de explicación amplio, basado en la noción de propiedad psicológica, en el que se puedan combinar técnicas de análisis cuantitativas y cualitativas. | Objectives: the main objective of this work is to analyze the editing conflicts that occur in the community of Wikipedia editors. To this end, it raises the need to identify different types of studies, as well as the analysis methods used and their theoretical frameworks of reference. Finally, we consider the possibility of establishing a general framework of explanation that can support the study of the information behaviour of the Wikipedia editor community. -- Methodology: the analysis was conducted using qualitative content analysis of a set of scientific studies published on the subject under study. -- Results: the results obtained allow us to affirm that there are three main types of studies whose theoretical approaches and analysis methods are heterogeneous. A broad explanatory frame is proposed, based on the notion of psychological property, in which quantitative and qualitative analysis techniques can be combined
Viabilitat de la incorporació de l'indicador NPS en l'entorn bibliotecari. Revisió d'ús i descripció d'una experiència | Viabilidad de la incorporación del indicador NPS en el entorno bibliotecario. Revisión de uso y descripción de una experiencia | The feasibility of incorporating the NPS indicator into the library environment. A review of use and a description of an experience
No full textEl Net Promotor Score (NPS) s'utilitza en els negocis per mesurar la disposició dels clients a recomanar el producte, servei o empresa en el seu conjunt als seus amics o companys. Introduït per Fred Reichheld el 2003, l'NPS pot respondre a la necessitat de les biblioteques de trobar mètodes fàcils i no treballosos per avaluar l'experiència dels clients. Pot dirigir-se a la biblioteca com un tot o a serveis crítics, que són els més rellevants per als objectius principals de la biblioteca. No obstant això, la literatura sobre l'ús de l'NPS en organitzacions del sector públic és escassa. Aquest article n'examina la viabilitat des de l'anàlisi dels usos observats en l'entorn bibliotecari europeu i l'explicació d'una experiència desenvolupada en l'àmbit de l'avaluació. | El Net Promoter Score (NPS) se utiliza en los negocios para medir la disposición de los clientes a recomendar el producto, servicio o empresa en su conjunto a sus amigos o colegas. Introducido por Fred Reichheld en 2003, el NPS puede responder a la necesidad de las bibliotecas de encontrar métodos fáciles y no trabajosos para evaluar la experiencia de los clientes. Puede dirigirse a la biblioteca como un todo o a servicios críticos que son los más relevantes para los objetivos principales de la biblioteca. Sin embargo, la literatura sobre el uso del NPS en organizaciones del sector público es escasa. Este artículo examina su viabilidad desde el análisis de los usos observados en el entorno bibliotecario europeo y la explicación de una experiencia desarrollada en el ámbito de la evaluación. | The Net Promoter Score (NPS) is used in businesses to measure customers' willingness to recommend the product, service or company as a whole to their friends and colleagues. Introduced by Fred Reichheld in 2003, the NPS could be the answer to the need that libraries have to evaluate customer experience using easy, non-labour-intensive methods. The NPS can be applied to the library as a whole or target specific services that are most relevant to the library's primary goals. However, there is very little literature on the use of the NPS in public sector organizations. This article examines its viability by analysing the uses observed in the European library environment and by discussing an experience carried out in the assessment field
