Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Crowdsourcing a les institucions de la memòria : les transcripcions massives | Crowdsourcing en las instituciones de la memoria : las transcripciones masivas | Crowdsourcing in the memory institutions : mass transcriptions
No full textEn els últims anys, la participació social per mitjà de la xarxa ha esdevingut essencial en alguns àmbits. En aquest treball es fa referència a aquest tipus de moviment anomenat "crowdsourcing" o de "proveïment participatiu", a la figura del voluntariat i a les motivacions que el porten a participar-hi. A més, es mostra un recull dels principals projectes de "crowdsourcing" sobre transcripcions massives realitzats a les institucions de la memòria (biblioteques, arxius, museus i les galeries) a nivell internacional. Mitjançant l’anàlisi d’aquests projectes, se’n revisen les característiques a través d’uns indicadors creats especialment per a aquests tipus d’iniciatives i, a partir d’aquí, es proposen unes bones pràctiques que cal preveure en el disseny de projectes de transcripcions massives. | En los últimos años, la participación social a través de la red se ha convertido en esencial en algunos ámbitos. En este trabajo se hace referencia a este tipo de movimientos llamados “crowdsourcing” o de “abastecimiento participativo”, en la figura del voluntariado y en las motivaciones que le llevan a participar. Además, se muestra una recopilación de los principales proyectos de "crowdsourcing" sobre transcripciones masivas realizados en las instituciones de la memoria (bibliotecas, archivos, museos y las galerías) a nivel internacional. Mediante el análisis de estos proyectos, se revisan las características a través de unos indicadores creados especialmente para este tipo de iniciativas y, a partir de ahí, se proponen unas buenas prácticas que se deben de contemplar en el diseño de proyectos de transcripciones masivas. | In recent years, the growth of web-based social participation and the open source movement have prompted a number of initiatives, including the movement known as crowdsourcing . This paper examines crowdsourcing as a volunteering phenomenon and considers what motivates individuals to participate in crowdsourcing. In addition, the paper reviews the main projects in mass transcription being made in memory institutions worldwide (libraries, archives, museums and galleries), briefly introducing each project and analyzing its main features. Finally, a selection of best practices is offered to guide institutions in the implementation of mass transcription projects
Repensar els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya : traspassant els límits | Repensar los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España : traspasando los límites | Rethinking Library and Information Studies in Spain : crossing the boundaries
No full textObjectius: l'objectiu principal d'aquest article és oferir una visió general sobre la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BID) a les universitats espanyoles i examinar els reptes als quals s'enfronta avui dia aquesta disciplina, com també les estratègies que cal seguir per potenciar-la. Ara bé, vol anar una mica més enllà en reconsiderar per què els dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya traspassen els límits en dos sentits. D'una banda, la interdisciplinarietat, és a dir, la identificació dels nostres companys de viatge; de l'altra, l'anàlisi de l'escassa repercussió social. Es proposen algunes iniciatives per tal de mitigar la baixa visibilitat d'aquests estudis i de la professió en conjunt. -- Metodologia: les dades s'han extret de fonts estadístiques oficials (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i Instituto Nacional de Estadística) i de les memòries anuals de les universitats, i s'han complementat amb la informació proporcionada pels membres de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID). -- Resultats: es descriu la situació actual dels cursos de grau i dels programes de màster i doctorat. Entre altres qüestions, s'ha detectat una disminució general de la demanda d'estudis de grau de Biblioteconomia i Documentació i un augment poc satisfactori dels programes de postgrau. En darrer lloc, es presenten diverses reflexions sobre els reptes als quals s'enfronten actualment aquests estudis i es proposen les estratègies que es poden aplicar per reforçar no solament l'ensenyament en aquest camp, sinó també el conjunt de la professió en aquest país. | Objetivos: el objetivo principal de este artículo es ofrecer una visión general sobre la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en las universidades españolas y examinar los retos a los que se enfrenta hoy en día esta disciplina, así como las estrategias que deben seguirse para potenciarla. Ahora bien, quiere ir un poco más allá al reconsiderar por qué los de los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España traspasan los límites en dos sentidos. Por un lado, la interdisciplinariedad, es decir, la identificación de nuestros compañeros de viaje; por otro, el análisis de la escasa repercusión social. Se proponen algunas iniciativas con el fin de mitigar la baja visibilidad de estos estudios y de la profesión en su conjunto. -- Metodología: los datos se han extraído de fuentes estadísticas oficiales (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes e Instituto Nacional de Estadística) y de las memorias anuales de las universidades, y se han complementado con la información proporcionada por los miembros de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID). -- Resultados: se describe la situación actual de los cursos de grado y de los programas de máster y doctorado. Entre otras cuestiones, se ha detectado una disminución general de la demanda de estudios de grado de Biblioteconomía y Documentación y un aumento poco satisfactorio de los programas de posgrado. En último lugar, se presentan varias reflexiones sobre los retos a los que se enfrentan actualmente estos estudios y se proponen las estrategias que pueden aplicarse para reforzar no solo la enseñanza en este campo, sino también el conjunto de la profesión en este país. | Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole. -- Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities. -- Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master's degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole
Gestionar dades en situacions d'emergència. Estudi del cas dels focs de l'Alt Empordà a Catalunya | Gestionar datos en situaciones de emergencia. Estudio del caso de los fuegos del Alt Empordà en Cataluña | Emergency data management : a case study of fire management in the Catalan region of Alt Empordà
No full textObjectiu: analitzar el procés de la gestió de dades en una situació d'emergència des de la seva vessant comunicativa, tant pel que fa a la coordinació interna dels responsables de gestionar l'emergència com a la comunicació vers la ciutadania. -- Metodologia: estudi de cas (els focs de l'Alt Empordà a Catalunya) amb un enfocament qualitatiu. L'obtenció i anàlisi de dades consisteix en: a) entrevistes en profunditat a responsables de la gestió de l'emergència, b) anàlisi de documentació oficial amb relació als plans d'acció, protocols i polítiques de comunicació i c) anàlisi de dades generades durant l'emergència: comunicats interns, informes de seguiment dels plans oficials, talls de veu i comunicats a la població enviats des del perfil de Twitter @emergenciescat de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
-- Resultats: els responsables de coordinar la gestió d'emergències, en aquest cas dels focs de l'Alt Empordà a Catalunya, han hagut de gestionar una gran varietat d'actors i una gran diversitat de dades procedents de diferents fonts per complir la seva responsabilitat. L'estudi posa de manifest dos elements que han estat cabdals per garantir una gestió d'informació eficient durant el procés: el protocol d'actuació, Pla INFOCAT i la comunicació vers la població mitjançant el perfil de Twitter @emergenciescat. Malgrat l'èxit del nostre cas d'estudi, els resultats mostren interessants oportunitats de recerca per avançar en la gestió de dades en situacions d'emergència. | Objetivo: analizar el proceso de la gestión de datos en una situación de emergencia desde su vertiente comunicativa, tanto en relación con la coordinación interna de los responsables de gestionar la emergencia como con la comunicación hacia la ciudadanía. -- Metodología: estudio de caso (los fuegos del Alt Empordà en Cataluña) con un enfoque cualitativo. La obtención y análisis de datos consiste en: a) entrevistas en profundidad a responsables de la gestión de la emergencia, b) análisis de documentación oficial con relación a los planes de acción, protocolos y políticas de comunicación y c) análisis de datos generados durante la emergencia: comunicados internos, informes de seguimiento de los planes oficiales, cortes de voz y comunicados a la población enviados desde el perfil de Twitter@emergenciescat de la Dirección general de Protección Civil de la Generalidad de Cataluña. -- Resultados: los responsables de coordinar la gestión de emergencias, en este caso de los fuegos del Alt Empordà en Cataluña, han tenido que gestionar una gran variedad de actores y una gran diversidad de datos procedentes de diferentes fuentes para cumplir con su responsabilidad. El estudio pone de manifiesto dos elementos que han sido capitales para garantizar una gestión de la información eficiente durante el proceso: el protocolo de actuación, Pla INFOCAT y la comunicación hacia la población mediante el perfil de Twitter @emergenciescat. A pesar del éxito de nuestro caso de estudio, los resultados muestran interesantes oportunidades de investigación para avanzar en la gestión de datos en situaciones de emergencia. | Objectives: To analyse emergency data management in processes where data is being communicated, either internally between the agents managing an emergency or externally, between agents and the civilian community. --
Methodology: The researchers conducted a qualitative study of fire management in the Catalan region of Alt Empordà. The retrieval and analysis of data consisted in: a) detailed interviews with emergency managers, b) the analysis of the official documentation outlining action plans, procedures and communication policies and c) the analysis of the data generated during an emergency: internal communication, reports on following official plans, public announcement equipment and communication with the civilian community using the Twitter profile @emergenciescat of the Catalan civil defence service the Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya. -- Results: The agents needed to manage a wide range of emergency responders and data from many sources in order to discharge their responsibilities. The study shows that during an emergency, two aspects of management are critical: the action plan, which in this case was Pla INFOCAT, and communication with the civilian community, which in this case was directed using the Twitter profile @emergenciescat. In spite of the success of our case study, the results indicate that further research could help improve data management in emergency situations
Arxius documentals en publicitat : Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español (Publidocnet) | Archivos documentales en publicidad : Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español (Publidocnet) | Documental archives in advertising : Publidocnet, a centre for conserving Spanish documentary heritage in advertising
No full textUn model documental per a la publicitat ha de promoure i conservar el patrimoni amb totes les eines possibles que té a l'abast. Publidocnet és un centre de documentació actiu que ofereix als estudiants, investigadors i persones interessades en la publicitat una visió analítica de les campanyes, informació relacionada, poder veure'n l'anunci televisiu, escoltar-ne les falques, veure'n les imatges i estudiar-ne la fitxa tècnica; en definitiva, una manera d'entendre i conèixer la publicitat per mitjà de les creacions dels publicitaris. Té com a objectiu la conservació del patrimoni, en un acord tàcit amb les agències de publicitat, que donen el material d'estudi per als alumnes. Publidocnet és, doncs, un centre documental multimèdia, gràfic i textual de la publicitat espanyola. | Un modelo documental para la publicidad ha de promover y conservar el patrimonio con todas las herramientas posibles a su alcance. Publidocnet es un centro de documentación activo que ofrece a los estudiantes, investigadores y personas interesadas en la publicidad una visión analítica de las campañas, información sobre ellas, poder ver el anuncio televisivo, escuchar las cuñas, ver las imágenes de las campañas y estudiar la ficha técnica; en definitiva, una manera de entender y conocer la publicidad a través de las creaciones de los publicitarios. Su fin último es la conservación del patrimonio, en un acuerdo tácito con las agencias de publicidad que donan el material para el estudio por parte de los alumnos y para su conservación. Publidocnet es, pues, un centro documental multimedia, gráfico y textual de la publicidad española. | A documentary model for advertising has to promote and conserve advertising heritage with all the instruments at its disposal. Publidocnet, Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español, is a centre for conserving documentary heritage in advertising in which students, researchers and professionals study different aspects of the industry, including the analysis of promotional campaigns and commercials, audio branding , campaign images and technical profiles—all through practical examples of creative advertising. Because its mission is to conserve documentary heritage in advertising the centre is able to maintain a series of informal agreements with advertising companies who donate their materials for study purposes. The materials themselves include graphics and text in different media
Schema.org, la millora de la visualització dels resultats en els cercadors i molt més | Schema.org, la mejora de la visualización de los resultados en los buscadores y mucho más | Schema.org : an enhanced display of search engine results and much more
No full textEs descriuen les principals característiques de l'Schema.org, el vocabulari creat el 2011 per Google, Bing, Yahoo! i Yandex per marcar el contingut de les pàgines web i, d'aquesta manera, fer recognoscibles i comprensibles les seves dades als cercadors. Se n'exposa la principal aplicació avui dia, l'enriquiment de la informació que mostren els cercadors de cada pàgina web en els seus resultats, així com els fonaments de la seva estructura (entitats, propietats, valors, etc.) i dels formats de codificació que accepta. També s'explica com marcar el contingut d'una pàgina web amb l'Schema.org, qui fa servir avui dia aquest vocabulari, i qui el manté i desenvolupa. Finalment, es valora breument la conveniència o no d'utilitzar l'Schema.org, així com les possibles aplicacions d'aquest vocabulari en la millora de les cerques i dels resultats dels cercadors (més precisió, més funcionalitats, etc.), en el desenvolupament del web semàntic i, fins i tot, en el posicionament de les pàgines web en els cercadors (SEO). | Se describen las principales características de Schema.org, el vocabulario creado en 2011 por Google, Bing, Yahoo! y Yandex para marcar el contenido de las páginas web y, de este modo, hacer reconocibles y comprensibles sus datos a los buscadores. Se expone su principal aplicación a día de hoy, el enriquecimiento de la información que muestran los buscadores de cada página web en sus resultados, así como los fundamentos de su estructura (entidades, propiedades, valores, etc.) y de los formatos de codificación que acepta. También se explica cómo marcar el contenido de una página web con Schema.org, quién usa actualmente este vocabulario, y quién lo mantiene y desarrolla. Por último, se valora brevemente la conveniencia o no de utilizar Schema.org, así como las posibles aplicaciones de este vocabulario para mejorar las búsquedas y los resultados de los buscadores (más precisión, más funcionalidades, etc.), en el desarrollo de la web semántica e, incluso, en el posicionamiento de las páginas web en los buscadores (SEO). | In this article, we describe the main characteristics of Schema.org, the vocabulary developed in 2011 by Google, Bing, Yahoo! and Yandex to mark up webpage content and thus make data recognizable and understandable to search. We present the main application of Schema.org today, which is to enhance information about a webpage that is displayed in a search engine’s results. We then look at the main principles of the structure of Schema.org (classes, properties, values, etc.) and the coding formats that it accepts. In addition, we explain how to mark up webpage content with Schema.org, and describe who uses, maintains and develops this vocabulary today. Finally, we briefly assess the advantages of using Schema.org, as well as the potential applications of this vocabulary in the improvement of searches and search engine results (greater accuracy, more functionalities, etc.); the development of web semantics; and the area of website ranking (search engine optimization, SEO)
Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa : una visió general | Los estudios de Biblioteconomía y Documentación : una visión general | Library and Information Education in Europe : an overview
No full textAquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s'han identificat mitjançant un directori de l'IFLA i s'han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s'han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d'un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d'activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s'especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d'informació comercial i l'anàlisi de dades. | Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. | The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics
La repercussió de les noves sortides professionals en les titulacions en Biblioteconomia i Documentació : un estudi exploratori | La repercusión de las nuevas salidas profesionales en las titulaciones en Biblioteconomía y Documentación : un estudio exploratorio | New career opportunities and their impact on Library and Information Science degrees : an exploratory study
No full textAls Estats Units i el Canadà s'han posat en marxa nombroses iniciatives per part dels centres acadèmics que ofereixen plans d'estudis en Biblioteconomia i Documentació per tal d'obrir el ventall d'oportunitats laborals als seus titulats més enllà de les tradicionals biblioteques. Aquestes iniciatives han donat lloc a l'aparició d'especialitzacions en àmbits com la custòdia d'informació i l'anàlisi d'informació. En altres casos s'han creat nous títols en Gestió de la Informació i Gestió del Coneixement amb la finalitat de millorar les oportunitats laborals dels titulats. Sovint, la millora del ventall d'oportunitats laborals per a titulats de programes de formació de professionals de la informació es coneix també com a | En Estados Unidos y Canadá se han puesto en marcha numerosas iniciativas por parte de los centros académicos que ofrecen planes de estudios en Biblioteconomía y Documentación con el fin de abrir el abanico de oportunidades laborales a sus titulados más allá de las tradicionales bibliotecas. Estas iniciativas han dado lugar a la aparición de especializaciones en ámbitos como la custodia de información y el análisis de información. En otros casos se han creado nuevos títulos en Gestión de la Información y Gestión del Conocimiento con la finalidad de mejorar las oportunidades laborales de los titulados. A menudo, la mejora del abanico de oportunidades laborales para titulados de programas de formación de profesionales de la información se conoce también como | In the USA and Canada, there has been considerable effort on the part of program providers of professional degrees in Library and Information Science to expand job opportunities for graduates of their programs beyond the traditional placement in libraries. This has led to the development of specializations in topics such as Data Curation and Data Analysis. In other cases, new degrees in Information Management and Knowledge Management have been developed and offered in the effort of improving job placement results of graduates. Expanding placement opportunities for graduates of programs educating information professionals is often referred to as developing alternative career opportunities to the traditional jobs for information professionals in libraries and related organizations such as archives and museums. Such programs often focus on the broader term information and promote education and research for the information professions beyond the traditional LIS professions in libraries and related institutions. A number of schools no longer offer LIS degrees, but offer degrees in Information instead. This paper examines the patterns of name changes found in degrees and programs in schools with American Library Association accredited programs and presents an analysis of the reported impact on alternative and/or new career opportunities on the graduates specifically with Information Management degrees. Suggestions are made for further research needed to determine the success of these new degrees as well as issues related to the relevance of accreditation of programs by the American Library Association in the context of the changes taking place in LIS education
L'assignació de metadades a llibres digitals en el format EPUB3. Primera part. Les metadades en les especificacions de l'EPUB3 | La asignación de metadatos a libros digitales en el formato EPUB3. Primera parte. Los metadatos en las especificaciones del EPUB3 | Assigning metadata to digital books in EPUB3. Part one: metadata in EPUB3 specifications
No full textObjectius: descriure els mecanismes i la funció de les metadades internes i descriptives en el format EPUB3 segons els estàndards vigents i les bones pràctiques difoses per la indústria editorial, i identificar un conjunt de recomanacions especialment orientades a petits editors o autors que s'autoediten les obres. -- Metodologia: l'article és descriptiu i instructiu, ja que a partir de l'explicació de l'estructura interna d'un llibre en format EPUB3 s'expliquen els diferents elements de metadades, els estàndards corresponents, la seva estructura i els possibles valors. El conjunt de propostes s'exemplifica a partir d'un cas d'estudi. -- Resultats: el format EPUB disposa de mecanismes de descripció del context, el contingut i l’estructura dels llibres que emulen, en origen, els instruments específicament orientats a la catalogació, una mostra de la consolidació del model de metadades en origen. Els autors recomanen especialment la inclusió dels cinc elements de metadades obligatoris, tres dels quals (identificador, títol i idioma) dins l'esquema Dublin Core i dos segons un esquema propi, per descriure la data de la darrera modificació i la durada dels mitjans audiovisuals inclosos. | Objetivos: describir los mecanismos y la función de los metadatos internos y descriptivos en el formato EPUB3 según los estándares vigentes y las buenas prácticas difundidas por la industria editorial, e identificar un conjunto de recomendaciones especialmente orientadas a pequeños editores o autores que se autoeditan las obras. Metodología: el artículo es descriptivo e instructivo, ya que a partir de la explicación de la estructura interna de un libro en formato EPUB3 se explican los diferentes elementos de metadatos, los estándares correspondientes, su estructura y los posibles valores. El conjunto de propuestas se ejemplifica a partir de un caso de estudio. Resultados: el formato EPUB dispone de mecanismos de descripción del contexto, el contenido y la estructura de los libros que emulan, en origen, los instrumentos específicamente orientados a la catalogación, una muestra de la consolidación del modelo de metadatos en origen. Los autores recomiendan especialmente la inclusión de los cinco elementos de metadatos obligatorios, tres de los cuales (identificador, título e idioma) dentro del esquema Dublin Core y dos según un esquema propio, para describir el dato de la última modificación y la duración de los medios audiovisuales incluidos. | Objectives: This paper describes how to use internal and descriptive metadata in EPUB 3 according to current standards and the good practices disseminated by the publishing industry. It also offers a series of recommendations which will be especially useful for small publishers and book authors wishing to publish their own works. -- Methodology: The paper is descriptive and instructive, using an explanation of the internal structure of a book in EPUB3 format to consider different metadata elements and corresponding standards, their structure and possible values. The authors use a case study to exemplify their recommendations. -- Results: The EPUB mechanisms that describe the context, content and structure of books essentially emulate the tools that are specifically designed for cataloguing, an indication of the consolidation of the metadata model in its origin. The authors especially recommend the inclusion of five mandatory metadata elements: identifier, title and language, as drawn from the Dublin Core standard, and two further elements, selected according to the user’s own scheme, to describe the date of the last modification and the duration of the audiovisual media included
Dades, informació, coneixement : saviesa? | Datos, información, conocimiento : ¿sabiduría? | The knowledge hierarchy : does DIK really lead to W?
No full textLes multituds intel·ligents com a generadores de dades massives : la intel·ligència col·lectiva al servei de la innovació social | Las smart mobs como generadores de big data : la inteligencia colectiva al servicio de la innovación social | Smart mobs as generators of big data : collective intelligence at the service of social innovation
No full textLes últimes dècades es registra un increment de mobilitzacions socials organitzades, intervingudes, narrades i coordinades a través de les TIC. Són mostra de multituds intel·ligents (smart mobs) que s'aprofiten dels nous mitjans de comunicació per organitzar-se. Tant pel nombre de missatges intercanviats i generats com per les pròpies interaccions generades, aquestes multituds intel·ligents es converteixen en objecte de les dades massives. La seva anàlisi a partir de les possibilitats que brinda l'enginyeria de dades pot contribuir a detectar idees construïdes com també sabers compartits fruit de la intel·ligència col·lectiva. Aquest fet afavoriria la reutilització d'aquesta informació per incrementar el coneixement del col·lectiu i contribuir al desenvolupament de la innovació social. És per això que en aquest article s'assenyalen els interrogants i les limitacions que encara presenten aquestes anàlisis i es posa en relleu la necessitat d'aprofundir en el desenvolupament de nous mètodes i tècniques d'anàlisi. | En las últimas décadas se registra un incremento de movilizaciones sociales organizadas, mediadas, narradas y coordinadas a través de TICs. Son muestra de smart mobs o multitudes inteligentes que se aprovechan de los nuevos medios de comunicación para organizarse. Tanto por el número de mensajes intercambiados y generados como por las propias interacciones generadas, estas multitudes inteligentes se convierten en objeto del big data. Su análisis a partir de las posibilidades que brinda la ingeniería de datos puede contribuir a detectar ideas construidas así como saberes compartidos fruto de la inteligencia colectiva. Ello favorecería la reutilización de esta información para incrementar el conocimiento del colectivo y contribuir al desarrollo de la innovación social. Es por ello que en este artículo se señalan los interrogantes y limitaciones que todavía presentan estos análisis y se pone de relieve la necesidad de profundizar en el desarrollo de nuevos métodos y técnicas de análisis. | Recent decades have seen an increase in the mobilization of the social group that is organized, developed, narrated and coordinated with IT: the smart mob, which uses the new communication media to self-organize. Both because of the quantity of messages generated by such groups and because of the social interactions they produce, smart mobs have become the object of big data studies. Data engineering technology can be used to analyse smart mobs and identify the ideas and knowledge they share. This can favour the reuse of information to increase a group’s knowledge and contribute to the development of social innovation. The paper therefore examines the questions that are being asked about the potential and limitations of smart mobs and emphasizes the need for further research on new methods and analysis techniques