Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa : una visió general | Los estudios de Biblioteconomía y Documentación : una visión general | Library and Information Education in Europe : an overview
No full textAquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s'han identificat mitjançant un directori de l'IFLA i s'han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s'han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d'un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d'activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s'especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d'informació comercial i l'anàlisi de dades. | Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. | The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics
Fons antic i repositoris universitaris a Espanya | Fondo antiguo y repositorios universitarios en España | Rare book and manuscript collections in university repositories in Spain
No full textEs mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d'analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s'ha elaborat un model o llista que consta d'onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre's que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d'aquestes característiques. | Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. | This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections
Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa : una visió general | Los estudios de Biblioteconomía y Documentación : una visión general | Library and Information Education in Europe : an overview
No full textAquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s'han identificat mitjançant un directori de l'IFLA i s'han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s'han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d'un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d'activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s'especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d'informació comercial i l'anàlisi de dades. | Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. | The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics
Tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a Iberoamèrica i al Carib | Tendencias investigativas de la ciencia de la información y la bibliotecología en Iberoamérica y el Caribe | Trends in library and information science research in Ibero-America and the Caribbean
No full textObjectiu: aquest article presenta categories que mostren tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia en l'entorn d'Iberoamèrica i el Carib. Les categories han estat producte d'una recerca l'objectiu de la qual es relaciona amb l'anàlisi d'aquests aspectes predictius i prospectius de la disciplina, així com la configuració de l'horitzó d'aquest camp des d'una perspectiva científica. -- Metodologia: l'enfocament que assumeix el projecte és de caràcter mixt, ja que integra l'anàlisi quantitativa i qualitativa, tenint en compte que s'utilitzen tècniques bibliomètriques, i procediments que integren l'ús de variables de mesura i obtenció d'indicadors de producció científica. De la mateixa manera, s'examinen i descriuen els articles seleccionats respecte del seu contingut teoricoepistemològic, recuperats del Web of Science, informació d'Iberoamèrica i del Carib, entre els anys 2009 i 2013, corresponents als títols de revistes que integren la categoria temàtica | Objetivo: este artículo presenta categorías que evidencian tendencias investigativas de la ciencia de la información y la bibliotecología en el entorno de Iberoamérica y el Caribe. Estas han sido producto de una investigación cuyo objetivo se relaciona con el análisis de estos aspectos predictivos y prospectivos de la disciplina, así como la configuración del horizonte de este campo desde una perspectiva científica. -- Metodología: el enfoque que asume el proyecto es de carácter mixto, pues integra el análisis cuantitativo y cualitativo, teniendo en cuenta que se utilizan técnicas bibliométricas, y procedimientos que integran el uso de variables de medición y obtención de indicadores de producción científica. De igual modo se examinan y describen los artículos seleccionados respecto de su contenido teórico-epistemológico, recuperados de la Web of Science, información de Iberoamérica y el Caribe, entre los años 2009 y 2013, correspondientes a los títulos de revistas que integran la categoría temática | Objectives: Drawing on a predictive and prospective study which describes the general outline of library and information science from a scientific perspective, this paper identifies six categories of LIS research in Ibero-America and the Caribbean. -- Methodology: The paper reports on a mixed-methods study that integrated quantitative and qualitative analysis by bringing together bibliometric techniques and procedures combining the measurement of variables and the retrieval of scientific production indicators. The authors examined the theoretical and epistemological content of a series of articles which were retrieved using the Web of Science platform and which offered information on LIS research trends in Ibero-America and the Caribbean during the period 2009–2013. The articles came from the journals in the categor
Implementació de l’emprenedoria en els estudis de Biblioteconomia i Documentació : un exemple danès | Cómo implementar la iniciativa empresarial en la educación de Biblioteconomía y Documentación : un ejemplo danés | How to implement entrepreneurship in Library and Information Science Education : a Danish exemple
No full textLa finalitat d'aquest article és demostrar de quina manera l'ensenyament i l'aprenentatge centrat en l'emprenedoria es pot implementar en el context específic de la Biblioteconomia i la Documentació (BID) i alhora exposar els reptes que representa implementar l'emprenedoria en el context universitari general. Es presenta un concepte d'ensenyament i aprenentatge que s'ha dissenyat per satisfer els requisits acadèmics i també per treballar de manera satisfactòria i rellevant en el context de la Biblioteconomia i la Documentació (és a dir, en un context no empresarial). S'expliquen i analitzen les bases teòriques d'aquest concepte d'ensenyament i aprenentatge i, a més, es presenten les experiències concretes, els resultats i els assoliments dels seminaris i els cursos a la Det Informationsvidenskabelige Akademi on s'ha desenvolupat aquest concepte. | La finalidad de este artículo es demostrar de qué manera la enseñanza y el aprendizaje centrado en el emprendimiento puede implementarse en el contexto específico de la Biblioteconomía y la Documentación (ByD) y al mismo tiempo exponer los retos que representa implementar el emprendimiento en el contexto universitario general. Se presenta un concepto de enseñanza y aprendizaje que se ha diseñado para satisfacer los requisitos académicos y también para trabajar de manera satisfactoria y relevante en el contexto de la Biblioteconomía y la Documentación (es decir, en un contexto no empresarial). Se explican y analizan las bases teóricas de este concepto de enseñanza y aprendizaje y, además, se presentan las experiencias concretas, los resultados y los logros de los seminarios y los cursos en la Det Informationsvidenskabelige Akademi donde se ha desarrollado este concepto. | The present article intends to illustrate how entrepreneurship-centered teaching and learning can be implemented in a LIS-specific context while at the same time thematizing the challenges of implementing entrepreneurship in a general university context. The paper presents a concept of teaching and learning that is designed partly to meet academic requirements and partly to work satisfactorily, and in an appropriate manner, in a specifically LIS-related (i.e., a non-business) context. The theoretical basis of this teaching- and learning-related concept is explained and discussed. In addition, the article presents particular experiences, results and achievements obtained in seminars and course units at the Royal School of Library and Information Science, where the concept was developed
Fons antic i repositoris universitaris a Espanya | Fondo antiguo y repositorios universitarios en España | Rare book and manuscript collections in university repositories in Spain
No full textEs mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d'analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s'ha elaborat un model o llista que consta d'onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre's que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d'aquestes característiques. | Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. | This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections
Notes sobre la difusió del venturós pelegrí als segles XVIII-XIX : tres edicions barcelonines més una altra d'impresa a Lleida | Notas sobre la difusión del venturós pelegrí en los siglos XVIII–XIX : tres ediciones barcelonesas más otra impresa en Lleida | Notes on the dissemination of venturós pelegrí in the eighteenth and nineteenth centuries : three editions printed in Barcelona and one edition printed in Lleida
No full textObjectiu: aquest article s'integra en una línia de recerca que es proposa estudiar i classificar totes les edicions de la Peregrinació del Venturós Pelegrí datades entre els segles xvii i xix. En el cas de les edicions setcentistes sorgides a Barcelona, es poden distingir dos grans grups segons els materials gràfics que transmeten. En un primer grup caldria incloure els exemplars que presenten totalment o parcialment alguns gravats utilitzats a Cervera pel tipògraf Manuel Ibarra. En un segon grup hi hauria els impresos barcelonins amb xilografies no documentades en cap altra ciutat al llarg de tot el segle xviii. En aquest article ens centrem més concretament en el segon grup. -- Metodologia: reproduïm els gravats de cada una de les edicions, i ressenyem una impressió vuitcentista de Lleida en la qual, en part, s'utilitzen les mateixes matrius. -- Resultats: l'estudi demostra la gran pervivència del Venturós Pelegrí, que va ser estampat per diversos tipògrafs tot seguint unes pautes formals molt similars, d'acord amb una sèrie iconogràfica bastant tipificada, sobretot al llarg del segle xviii. | Objetivo: este artículo se integra en una línea de investigación que se propone estudiar y clasificar todas las ediciones de la Peregrinació del Venturós Pelegrídatadas entre los siglos xvii y xix. En el caso de las ediciones dieciochescas surgidas en Barcelona, se pueden distinguir dos grandes grupos según los materiales gráficos que transmiten. En un primer grupo deberían incluirse los ejemplares que presentan total o parcialmente algunos grabados utilizados en Cervera por el tipógrafo Manuel Ibarra. En un segundo grupo estarían los impresos barceloneses con xilografías no documentadas en ninguna otra ciudad a lo largo de todo el siglo xviii. En este artículo nos centramos más concretamente en el segundo grupo. -- Metodología: reproducimos los grabados de cada una de las ediciones, y reseñamos una impresión decimonónica surgida en Lleida donde se utilizan en parte las mismas matrices. -- Resultados: el estudio demuestra la gran pervivencia del Venturós Pelegrí, que fue estampado por varios tipógrafos siguiendo unas pautas formales muy similares, de acuerdo con una serie iconográfica bastante tipificada, sobre todo a lo largo del siglo xviii. | Objectives: To report on an ongoing line of research that aims to classify all the editions of the Peregrinació del Venturós Pelegrí ('Pilgrimage of Venturós Pelegrí') that have been dated to a period between the seventeenth and nineteenth centuries. When we compare their graphic features, the seventeenth-century editions printed in Barcelona fall into two main groups: in one, the editions are either partially or totally illustrated with woodcuts used in Cervera by the typographer Manuel Ibarra; the other group comprises the editions printed in Barcelona containing woodcuts that have not been documented in any other city during the eighteenth century. This paper focuses on the second group. -- Methodology: We reproduce the woodcuts in each of the editions and give an account of eighteenth-century Lleida, where the same woodblocks were occasionally used. -- Results: The study demonstrates the enduring nature of the work in question, Venturós Pelegrí, which was illustrated by various typographers following very similar formal guidelines and adhering to a markedly typified iconographic series, especially during the eighteenth century
Metadades de dades obertes : estudi de cas a l'Uruguai | Metadatos de datos abiertos : estudio de caso en Uruguay | Metadata for open data : an Uruguayan case study
No full textObjectiu: analitzar les metadades de dades obertes en voga des de la perspectiva de la seva adequació als objectius de recuperació i ús. -- Metodologia: es planteja l'extensió de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nova classe que modeli el nivell de la dada i la seva semàntica. L'extensió s'analitza en un cas de dades obertes específic per a un procés de convenis de camineria rural a l'Uruguai. --
Resultats: el desenvolupament s'implementa en la publicació d'un conjunt de dades obertes en el marc de descripció de recursos (RDF) al portal de dades obertes de l'Uruguai que n'exemplifica la utilitat. | Objetivo: analizar los metadatos de datos abiertos en boga desde la perspectiva de su adecuación a los objetivos de recuperación y uso. -- Metodología: se plantea la extensión de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nueva clase que modele el nivel del dato y su semántica. La extensión se analiza en un caso de datos abiertos específico para un proceso de convenios de caminería rural en Uruguay. --
Resultados: el desarrollo se implementa en la publicación de un conjunto de datos abiertos en el marco de descripción de recursos (RDF) en el portal de datos abiertos de Uruguay que ejemplifica la utilidad. | Objective: This paper analyses metadata for the growing trend in open data, from the perspective of whether they meet the objectives of data recovery and use. -- Methodology: We propose an extension of the Data Catalog Vocabulary (DCAT) to a new class that would model the level of the data and its semantics. -- Results: The extension is analyzed in the case of specific open data for a process of agreements on rural road networks in Uruguay. The utility of the development is illustrated by its implementation in a set of open data in resource description framework (RDF), published on Uruguay’s open data portal
Eines d'anàlisi de dades bibliogràfiques i construcció de mapes de coneixement : Bibexcel i Pajek | Herramientas de análisis de datos bibliográficos y construcción de mapas de conocimiento : Bibexcel y Pajek | Tools for analysing bibliographic data and making knowledge maps : Bibexcel and Pajek
No full textLos mapas de conocimiento son instrumentos que ayudan a visualizar información. Si toman como base del análisis datos de naturaleza bibliográfica se convierten en una forma sencilla de proporcionar el estado de la cuestión de un área o tema muy concreto. Este trabajo se centra en la utilización de información científica bibliográfica para producir un mapa, presentando las herramientas para construirlos. Bibexcel es utilizado para analizar los datos extraídos de la base de datos Web of Science y Pajek para representar de forma visual los resultados. El trabajo describe los pasos necesarios para utilizar estas aplicaciones, especialmente cuando no son adecuadamente dibujados por contar con un número excesivo de datos. | Els mapes de coneixement són instruments que ajuden a visualitzar informació. Si prenen com a base de l'anàlisi dades de naturalesa bibliogràfica es converteixen en una forma senzilla de proporcionar l'estat de la qüestió d'una àrea o un tema molt concret. Aquest treball se centra en la utilització d'informació científica bibliogràfica per produir un mapa, i presenta les eines per construir-los. Bibexcel s'usa per analitzar les dades extretes de la base de dades Web of Science i Pajek, per representar visualment els resultats. El treball descriu els passos necessaris per utilitzar aquestes aplicacions, especialment quan no mostren un dibuix adequadat a causa d'un nombre excessiu de dades. | Knowledge maps are tools that help visualize information. If they take bibliographical data as the basis for network analysis they become a simple means of getting to the crux of highly specific areas or subjects. This paper focuses on the use of scientific bibliographic information to produce a knowledge map and describes the tools that can do this. Bibexcel is used to analyze the data extracted from Web of Science and Pajek is used to visually represent the results. The paper describes the various steps in the procedure, focusing on what to do when visualization is hampered by too many data
Les biblioteques en la premsa diària : el cas espanyol | Las bibliotecas en la prensa diaria : el caso español | Libraries in the daily press : the case of Spain | Le biblioteche nella stampa quotidiana : Il caso spagnolo
No full textObjectiu: L'article es proposa analitzar la percepció pública de les biblioteques a Espanya des d'una perspectiva externa a l'àmbit professional, és a dir, a través de la premsa diària. Ens hem preguntat, en concret, quins són els temes que més es tracten als diaris en relació amb les biblioteques i si han canviat durant el període que ens interessa (2008-2012), especialment després de l'aparició de la crisi econòmica. L'anàlisi s'ha realitzat en un marc comparatiu amb altres països europeus (Itàlia, França i Regne Unit). -- Metodologia: L'estudi s'ha basat en un examen sistemàtic de dos diaris nacionals espanyols, El País i El Mundo, des de l'any 2008 al 2012, a través d'una consulta de la base de dades FactivaTM. D'entre els articles que hem obtingut, s'han identificat els que eren pertinents a l'estudi, i sobre aquests s'ha realitzat una anàlisi del text i del contingut, codificant cada article segons els següents paràmetres: tipus de biblioteca de la qual es parla, tema principal, secció en la qual es va publicar l'article i, en el cas d'articles que parlen de biblioteques estrangeres, el país a què pertanyen. -- Resultats: La imatge general de les biblioteques que es desprèn de l'anàlisi de la premsa diària espanyola té llums i ombres, ja que si d'una banda posa en relleu aspectes que el públic general considera importants i fins i tot imprescindibles, de l'altra ens confirma algunes de les preocupacions existents entre el col·lectiu de bibliotecaris i empeny a una reflexió més profunda pel que fa als camins a recórrer en el futur. L'anàlisi diacrònica dels articles ens mostra com, després d'una primera fase caracteritzada per un gran interès per les noves biblioteques i l'atenció a les inversions que s'hi dedicaven, el pes cada vegada més fort de la crisi econòmica va canviar la percepció, i va portar l'enfocament cap a les perspectives digitals del coneixement i el possible paper de les biblioteques com a eina anticrisi. En general, la premsa diària té tendència a representar una idea de les biblioteques força tradicional i els estereotips sobre la naturalesa de les biblioteques i la feina dels bibliotecaris semblen lluny de superar-se. | Objetivo: el artículo se propone analizar la percepción pública de las bibliotecas en España desde una perspectiva externa al ámbito profesional, es decir, a través de la prensa diaria. Nos hemos preguntado, en concreto, cuáles son los temas que más se tratan en los diarios en relación con las bibliotecas y si han cambiado durante el periodo que nos interesa (2008–2012), especialmente después de la aparición de la crisis económica. El análisis se ha realizado en un marco comparativo con otros países europeos (Italia, Francia y el Reino Unido). -- Metodología: el estudio se ha basado en un examen sistemático de dos diarios nacionales españoles, El País y El Mundo, del año 2008 al 2012, mediante una consulta de la base de datos FactivaTM. De entre los artículos que hemos obtenido, se han identificado los que eran pertinentes al estudio, y sobre estos se ha realizado un análisis del texto y del contenido, codificando cada artículo según los siguientes parámetros: tipo de biblioteca de la que se habla, tema principal, sección en la que se publicó el artículo y, en el caso de artículos que hablan de bibliotecas extranjeras, el país al que pertenecen. -- Resultados: la imagen general de las bibliotecas que se desprende del análisis de la prensa diaria española tiene luces y sombras, ya que si por un lado pone de relieve aspectos que el público general considera importantes e incluso imprescindibles, por otro nos confirma algunas de las preocupaciones existentes entre el colectivo de bibliotecarios y empuja a una reflexión más profunda en lo relativo a los caminos que deben recorrerse en el futuro. El análisis diacrónico de los artículos nos muestra que, tras una primera fase caracterizada por un gran interés por las nuevas bibliotecas y la atención a las inversiones que se las dedicaba, el peso cada vez mayor de la crisis económica cambió la percepción y llevó el enfoque hacia las perspectivas digitales del conocimiento y el posible papel de las bibliotecas como herramienta anticrisis. En general, la prensa diaria tiene tendencia a representar una idea de las bibliotecas bastante tradicional y los estereotipos sobre la naturaleza de las bibliotecas y el trabajo de los bibliotecarios parecen lejos de superarse. | Objectives: To analyse the Spanish public's perception of its libraries from a non-librarian’s point of view, in this case through the eyes of the Spanish press. Specifically, we examined the topics newspapers addressed most frequently in library-related news and considered how these topics changed in the period under question (2008–2012), especially after the beginning of the financial crisis. This was a comparative study, completed in conjunction with researchers in France, Italy and the UK. -- Methodology: The study was based on a systematic examination of the two national Spanish newspapers El País and El Mundo during the period 2008–2012, using a survey of the Factiva news database. First we identified the articles that were relevant to the study. Next, we performed a text and content analysis, codifying each article according to the following parameters: type of library being discussed, main topic, section of the newspaper in which the article appeared and, in articles on libraries outside Spain, the country to which the library belonged. -- Results: The analysis of the Spanish press offers mixed results about the current status of Spain's libraries. On the one hand, the general public considers library services to be important or even essential. On the other, libraries are facing the problems which are often described by library staff associations and there is a need for serious debate about the future of library services. Diachronic analysis indicated that after an initial period characterized by great interest in new libraries and investment in library infrastructures, the increasing pressure of the financial crisis changed public perception and moved the focus towards digital modes of knowledge and the possible role of libraries as an instrument to counteract the effects of the crisis. In general, the image of Spanish libraries presented by the press was markedly traditional and did little to alter common stereotypes about the nature of libraries and the work of librarians