Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Experiències de realitat augmentada en biblioteques : estat de la qüestió | Experiencias de realidad aumentada en bibliotecas : estado de la cuestión | Using augmented reality in libraries : state of the art
No full textObjectiu: donar a conèixer les experiències més significatives d'ús de la realitat augmentada en biblioteques, fent una especial atenció als resultats obtinguts, les aportacions i les limitacions que s'han de tenir en compte. -- Metodologia: revisió bibliogràfica, selecció i anàlisi d'experiències sobre l'ús de la realitat augmentada en biblioteques. -- Resultats: malgrat ser una tecnologia recent, els exemples d'ús de la realitat augmentada en biblioteques són diversos. No obstant això, es fa necessari donar a conèixer els resultats d'aquestes experiències, de manera que puguin servir no solament com a model, sinó també per conèixer què és el que funciona. Es presenta als professionals un catàleg d'usos de la realitat augmentada en biblioteques, dels quals s'analitzen de forma crítica els possibles beneficis i limitacions, i s'agrupen en set apartats segons la utilitat: geolocalització, contextualització històrica, exposicions i altres activitats, publicacions, enriquiment dels espais físics, alfabetització i ludificació i, finalment, usos professionals. | Objetivo: dar a conocer las experiencias más significativas de uso de la realidad aumentada en bibliotecas, con una especial atención a los resultados obtenidos, las aportaciones y las limitaciones que se deben tener en cuenta.
-- Metodología: revisión bibliográfica, selección y análisis de experiencias sobre el uso de la realidad aumentada en bibliotecas.
-- Resultados: a pesar de ser una tecnología reciente, son varios los ejemplos de uso de la realidad aumentada en bibliotecas. Sin embargo, se hace necesario dar a conocer los resultados de dichas experiencias, de forma que puedan servir no solo como modelo, sino también para conocer qué es lo que funciona. Se presenta a los profesionales un catálogo de usos de la realidad aumentada en bibliotecas, analizados de forma crítica sus posibles beneficios y limitaciones, agrupados en siete apartados según la utilidad: geolocalización, contextualización histórica, exposiciones y otras actividades, publicaciones, enriquecimiento de los espacios físicos, alfabetización y ludificación y, finalmente, usos profesionales. | Objective: This paper reports on the most notable examples of library projects using augmented reality technology, focusing on the results, the contributions this technology has made and the various difficulties librarians should bear in mind when planning such projects. -- Methodology: The paper provides a literature review and analyses a series of projects. -- Results: Although augmented reality (AR) technology is still relatively new, its use in library projects is becoming more widespread. However, we need to consider not only how such projects have succeeded but how they reflect the difficulties of applying AR in a library context. This paper provides library professionals with a description of the pros and cons of the various uses of AR, grouping these into seven sections, according to application: geolocation; the use of AR to provide historical context; exhibitions and other activities; publications; the use of AR to enhance of physical spaces; literacy and recreational use; and professional applications
L'assignació de metadades a llibres digitals en el format EPUB3. Segona part. Ús i explotació de metadades de l'EPUB3 | La asignación de metadatos en libros digitales en el formato EPUB3. Segunda parte: Uso y explotación de metadatos del EPUB3 | Assigning metadata to digital books in EPUB3. Part two : using and exploiting EPUB3 metadata
No full textObjectiu: analitzar i valorar les tendències actuals pel que fa a l'ús i explotació de les metadades en els mecanismes de cerca i organització dels llibres digitals, a les plataformes de distribució i en els dispositius o aplicacions de lectura. A partir de l'ús observat, extreure'n recomanacions per a l'assignació de metadades en el marc de l'estàndard de metadades EPUB3 però amb una visió pràctica i aplicada.
-- Metodologia: es revisen manualment les dades incorporades en les plataformes Amazon, iTunes Stores i Projecte Gutenberg. També es revisen manualment les dades usades en les aplicacions de lectura Adobe Digital Editions, Apple iBooks, Azardi, Calibre i Readium, tant els sistemes d'exploració com els sistemes de recuperació de llibres per paraules clau per ítem i per col·lecció (biblioteques personals o externes).
-- Resultat: les plataformes de distribució no tenen en compte les metadades previstes per l'estàndard EPUB3 incloses en el mateix document per tal d'alimentar la descripció del producte en la seva incorporació. Les aplicacions de lectura, en canvi, sí que importen aquestes dades, però en fan un ús mínim en la cerca i organització dels llibres. Com a conseqüència d'això es recomana als autors i editors incorporar les metadades obligatòries segons l'estàndard EPUB3 per permetre la validació de publicacions, però evitar els mecanismes d'enriquiment i assignar valors únics a cada element. | Objetivo: analizar y valorar las tendencias actuales en relación al uso y explotación de los metadatos en los mecanismos de búsqueda y organización de los libros digitales, en las plataformas de distribución y en los dispositivos o aplicaciones de lectura. A partir del uso observado, derivar recomendaciones para la asignación de metadatos en el marco del estándar de metadatos EPUB3 pero con una visión práctica y aplicada.
-- Metodología: se revisan manualmente los datos incorporados en las plataformas Amazon, iTunes Store y Proyecto Gutenberg. También se revisan manualmente los datos usados en las aplicaciones de lectura Adobe Digital Editions, Apple iBooks, Azardi, Calibre y Readium, tanto en los sistemas de exploración como en los sistemas de recuperación de libros por palabras clave a nivel de publicación y a nivel de colección (bibliotecas personales o externas).
-- Resultado: las plataformas de distribución no tienen en cuenta los metadatos previstos por el estándar EPUB3 incluidas en el propio documento para alimentar la descripción del producto en su incorporación. Las aplicaciones de lectura, por el contrario, sí que importan estos datos pero los usan a un nivel mínimo en la búsqueda y organización de libros. En consecuencia, se recomienda a los autores y editores incorporar los metadatos obligatorios según el estándar EPUB3 para permitir la validación de las publicaciones, pero obviar los mecanismos de enriquecimiento y asignar valores únicos a cada elemento. | Objective: This paper analyses and assesses current trends in using and exploiting metadata in the search and organization mechanisms of digital books, on distribution platforms and in ebook devices or applications. On the basis of their findings, the writers make a series of recommendations for adopting a practical and flexible approach to assigning metadata in the framework of the EPUB3 metadata standard.
-- Methodology: The writers manually revised the data incorporated on the platforms Amazon, iTunes Store and Project Gutenberg and in the ebook applications Adobe Digital Editions, Apple's iBooks, AZARDI, Calibre and Readium, examining exploration systems and book retrieval systems by keyword, item and collection (personal or external libraries).
-- Results: The distribution platforms make no provision for the metadata defined by the EPUB3 standard and included in the same document in order to develop the description of the product. By contrast, ebook applications do take account of these data, even though they make minimal use of them in book search and organization functions. The writers therefore recommend authors and editors to incorporate the metadata that are obligatory according to the EPUB 3 standard, in order to allow files to be validated, but avoid using semantic enrichment mechanisms and assign single values to each element
Biblioteca universitària i entorns audiovisuals en obert : estat de la qüestió i proposta d'actuacions | Biblioteca universitaria y entornos audiovisuales en abierto : estado de la cuestión y propuesta de actuaciones | Open settings for university libraries and audiovisual environments : the state of the question and a plan for the future
No full textS'al·ludeix a l'estat de la qüestió que presenta la "societat de l'aprenentatge", constantment caracteritzada per l'accés obert (ciència oberta), la compartició i distribució del coneixement, l'audiovisual multimèdia i les noves tendències tecnològiques i comunicacionals en àmbits informatius, a la gestió del procés documental en mitjans de comunicació: transmèdia, multiplataforma, competències informacionals en multimèdia. Des del Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que treballa des de 1993 en línies d'investigació que s'hi relacionen, es proposen algunes actuacions per aplicar-les a la biblioteca universitària (biblioteca 2.0), com a mitjà de comunicació que produeix, recupera i difon informació, i que col·labora i intervé en la docència i investigació universitàries en funció dels rols nous del bibliotecari (documentalista, comunicador). En suma, canvis en l'accés i la gestió del coneixement, i en la formació; canvis innovadors en l'àmbit també dels serveis de documentació i investigació universitaris, i, en definitiva, la influència que tot això suposa en l'àrea de biblioteconomia i documentació. | Se alude al estado de la cuestión que presenta la "sociedad del aprendizaje", constantemente caracterizada por el acceso abierto (ciencia abierta), la compartición y distribución del conocimiento, el audiovisual multimedia y las nuevas tendencias tecnológicas y comunicacionales en ámbitos informativos, en la gestión del proceso documental en medios de comunicación: transmedia, multiplataforma, competencias informacionales en multimedia. Desde el Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que viene trabajando desde 1993 en líneas de investigación relacionadas, se proponen algunas actuaciones para aplicarlas a la biblioteca universitaria (biblioteca 2.0), como medio de comunicación que produce, recupera y difunde información, y colabora e interviene en la docencia e investigación universitarias en función de los nuevos roles del bibliotecario (documentalista, comunicador). En suma, cambios en el acceso y la gestión del conocimiento, y en la formación; cambios innovadores en el ámbito también de los servicios de documentación e investigación universitarios, y, en fin, la influencia que todo ello supone en el área de biblioteconomía y documentación. | This article examines the current state of our "learning society", which has become consistently characterized by an interest in open access (open science), the exchange and distribution of knowledge, audiovisual multimedia and new trends in technologies and communication in data-related fields in document management in the communication media: transmedia, crossmedia, multiplatforms and multimedia information literacy. The article puts forward a series of proposals by the multimedia documentation service at the Universidad Complutense de Madrid, which has been conducting research in this area since 1993. These proposals involve using the university library model Library 2.0 to support university teaching and research by combining this model, which produces, retrieves and disseminates information, with librarians in their new roles as information managers, communicators and curators. To sum up, the article examines the changes that are taking place in access to knowledge, knowledge management, training, documentation services and university research; and it considers how these changes are influencing the area of library and information science
Els índexs de citacions : del Science Citation Index al Web of Science | Los índices de citaciones : del Science Citation Index a la Web of Science | The evolution of the Web of Science from the Science Citation Index
No full textEugene Garfield : innovador del control bibliogràfic i un emprenedor amb causa | Eugene Garfield : innovador del control bibliogràfico y un emprendedor con causa | Eugene Garfield : innovator of the bibliographic control and entrepreneur with a cause
No full textDades massives (big data): la propera «gran cosa» en la gestió de la informació | Big Data: la próxima «gran cosa» en la gestión de la información | Big Data: the next «big thing» in information management
No full textFansubbing de l'espanyol al xinès : organització, rols i normes en l'escriptura col·laborativa | Fansubbing del español al chino : organización, roles y normas en la escritura colaborativa | Fansubbing from Spanish to Chinese : organization, roles and rules in collaborative writing
No full textObjectiu: documentar i analitzar la cooperació en línia d'una comunitat digital que subtitula sèries i pel·lícules hispanes al xinès; estudiar-ne els rols i les funcions, la cadena de treball, els espais virtuals, les estratègies d'autoregulació i les qüestions ètiques, i conèixer com s'organitzen a la xarxa per complir satisfactòriament una tasca multimodal i plurilingüe tan complexa. -- Metodologia: anàlisi qualitativa de contingut i anàlisi del discurs sobre un corpus extret mitjançant tècniques de la netnografia, que inclou entrevistes semiestructurades, observació participant i notes de camp. -- Resultats: la comunitat té una estructura jeràrquica. Una direcció reduïda coordina els altres membres, que exerceixen diferents funcions (transcripció, sincronització, traducció) en el treball col·laboratiu sobre el producte subtitulat; aprofita diferents espais virtuals (el fòrum oficial, les xarxes socials, els xats) per organitzar-se i promocionar-se, i desenvolupa un sistema complet d'autoregulació, des del reclutament fins a la formació i l’avaluació del rendiment de cada membre. Considerem que els fansubbers són voluntaris prudents (elaboren la seva pròpia normativa per tal de legitimar-se), traductors i tècnics aficionats però autònoms i seriosos (cooperen de manera eficient a la xarxa i exerceixen un control de qualitat estricte sobre els subtítols), que s'adrecen a audiències actives i apoderades en l'era digital. Aquesta pràctica revoluciona les modalitats tradicionals de lectura i escriptura, i recrea de manera original els productes mediàtics per satisfer les necessitats emergents dels espectadors. | Objetivo: documentar y analizar la cooperación en línea de una comunidad digital que subtitula series y películas hispanas al chino, estudiando los roles y las funciones, la cadena de trabajo, los espacios virtuales, las estrategias de autorregulación y las cuestiones éticas, para conocer cómo se organizan en la red para cumplir satisfactoriamente una tarea multimodal y plurilingüe tan compleja. -- Metodología: análisis cualitativo de contenido y análisis del discurso sobre un corpus compuesto mediante técnicas de la netnografía, que incluyen entrevistas semiestructuradas, observación participante y notas de campo. -- Resultados: la comunidad tiene una estructura jerárquica. Una dirección reducida coordina a los demás miembros, que desempeñan distintas funciones (transcripción, sincronización, traducción) en el trabajo colaborativo sobre el producto subtitulado; aprovecha diferentes espacios virtuales (foro oficial, redes sociales, chats) para organizarse y promocionarse, y desarrolla un sistema completo de autorregulación, desde el reclutamiento hasta la formación y evaluación del rendimiento de cada miembro. Consideramos que los fansubbers son voluntarios cautos (elaboran su propia normativa para legitimarse), traductores y técnicos aficionados pero autónomos y serios (cooperan de manera eficiente en la red y ejercen un estricto control de calidad sobre los subtítulos), que se dirigen a audiencias activas y empoderadas en la era digital. Esa práctica revoluciona las modalidades tradicionales de lectura y escritura, recreando de manera original los productos mediáticos para satisfacer las necesidades emergentes de los espectadores. | Objective. This paper documents and analyzes how the members of an online community of fansubbers collaborate to subtitle Hispanic series and films in Chinese. In order to understand how this community organizes itself on the Internet to satisfactorily complete such a complex multimodal and multilingual process, the paper focuses on the community members’ roles and chain of production, the virtual spaces in which they work, their self-regulation strategies and the ethical issues they face. -- Methodology. The authors used qualitative content analysis and discourse analysis of a corpus composed with the help of netnographic techniques, including semi-structured interviews, participant observation and field notes. -- Results. The community was found to have a hierarchical structure, where a small group of managing members coordinated the others, who completed different tasks (e.g., transcription, synchronization, translation) in the overall collaborative project. The community took advantage of existing virtual spaces (e.g., official forums, social networks, online chats) to organize and promote its work and to develop a complete system of self-regulation, from recruitment to further training and evaluation with performance management. The authors conclude that fansubbers are cautious volunteers who make their own rules to protect and legitimize their community, which consists of freelance translators and technicians who are amateurs but who take their work seriously. These volunteers collaborate efficiently on the Internet, maintaining strict quality standards in their subtitling, and are supported by active audiences. Empowered in the digital age, this community is revolutionizing traditional modalities of reading and writing, recreating media products in an original way to meet the emerging needs of viewers
El portafolio electrónico como facilitador de una competencia informacional diversificada y reflexiva
No full textObjectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l'adquisició de la competència informacional potenciades per l'ús d'un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d'educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals.
-- Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L'entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l'IFLA, amb alguns complements.
-- Resultats: en l'educació superior es manifesta una focalització en l'ensenyament i l'aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d'estudi, i s'obliden competències més transversals d'alt nivell cognitiu. L'ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l'autonomia de l'estudiant. Per això s'ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l'ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l'adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d'ampliar el sistema de categorització de l'IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. | Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales.
-- Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos.
-- Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. | Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge.
-- Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA).
-- Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge
La biblioteca en procés de canvi | La biblioteca en proceso de cambio | The library in a process of change
No full textEl context de les biblioteques està mutant de la mateixa manera que passa en altres entorns socials. Les biblioteques s'han d'adaptar a un món en què cada vegada més i més informació està en format digital, accessible en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Per això les biblioteques estan redissenyant els seus espais i les seves regles per tal de donar cabuda als nous comportaments, necessitats i hàbits que demanen els usuaris i les seves comunitats. Per aquest motiu, moltes biblioteques estan creant espais rics amb eines i tecnologies avançades que inspiren i faciliten l'aprenentatge, el descobriment, la creació i l'experimentació. Entre les propostes més innovadores hi ha la que fa referència a la biblioteca com a generadora de contingut, un espai per a la creació i dinamització de la seva comunitat. | El contexto de las bibliotecas está mutando al igual que ocurre en otros entornos sociales. Las bibliotecas deben adaptarse a un mundo en el que cada vez más y más información está en formato digital, accesible en cualquier momento y en cualquier lugar, por ello las bibliotecas están rediseñando sus espacios y sus reglas para dar cabida a los nuevos comportamientos, necesidades y hábitos que demandan los usuarios y sus comunidades. Por este motivo, muchas bibliotecas están creando espacios ricos con herramientas y tecnologías avanzadas que inspiran y facilitan el aprendizaje, el descubrimiento, la creación y la experimentación. Entre las propuestas más innovadoras está la relativa a la biblioteca como generadora de contenido, un espacio para la creación y dinamización de su comunidad. | Like other social environments, libraries are being required to adapt to a world where information is becoming increasingly digitized and can be accessed at any moment in any place. For this reason many library institutions are redesigning the spaces in which they offer services and the rules by which they operate, tailoring these to suit the changing behaviour, needs and habits of users and communities. Many centres are creating spaces enhanced by advanced tools and applications that inspire and facilitate learning, discovery, creation and experimentation. One of the most innovative models for change considers the library as a vehicle for content generation and a space where communities can be created and promoted
Innovació orientada a l'usuari | Innovación orientada al usuario | User-oriented innovation
No full textS'exposen les actuacions de caràcter innovador implantades per la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca com a resultat d'una anàlisi de les necessitats dels usuaris del centre, l'establiment d'objectius preferents i la selecció de les eines necessàries per aconseguir-los. Com a resultat de l'anàlisi es van crear nous serveis, que abasten la redistribució de la informació generada per la universitat, l'elaboració de nous documents i activitats de divulgació científica, la producció de nous suports per a la docència i el suport a la inserció laboral. | Se exponen las actuaciones de carácter innovador implantadas por la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca como resultado de un análisis de las necesidades de los usuarios del centro, el establecimiento de objetivos preferentes y la selección de las herramientas precisas para su consecución. Como resultado del análisis se crearon nuevos servicios, que abarcan la redistribución de la información generada por la universidad, la elaboración de nuevos documentos y actividades de divulgación científica, la producción de nuevos soportes para la docencia y el apoyo a la inserción laboral. | This paper reports on the innovative changes made at the library of the Faculty of Biology of the Universidad de Salamanca after the university had conducted a needs analysis of library users, set a series of prior objectives and selected the tools it would need to attain these. The library now offers new services to channel the redistribution of university-generated content, produces documents and activities supporting popular science journalism and provides teaching resources and orientation for students entering the professional world