Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Investigadors d'electrònica mexicans que col·laboren per publicar. Coautors que treballen en xarxa | Investigadores de electrónica mexicanos que colaboran para publicar. Coautores que trabajan en red | How Mexican researches in electronics collaborate for publication : coauthors working in a network
No full textObjectiu: documentar processos de treball col·laboratiu, realitzat en coautoria, per a la producció científica especialitzada d'una xarxa d'experts en electrònica i computació, com a part d'un projecte sobre activitat científica, escriptura i trajectòries formatives doctorals (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). -- Metodologia: estudi qualitatiu d'un grup de nou investigadors d'electrònica el director del qual ha impulsat la publicació col·laborativa durant vint anys. Presentem dades d'entrevistes amb una durada mitjana de dues hores cadascuna, i mesures bibliomètriques de la seva productivitat, des de la plataforma institucional del centre de recerca on treballa l'investigador principal. -- Resultats: presentem dades d'un grup de científics que col·laboren per investigar i publicar com a coautors, organitzats en quatre grans apartats: coautoria, tecnologia, rols i identitat, i col·laboració. El grup publica en anglès, amb un índex de publicació anual per investigador superior de mitjana al d'altres científics de la mateixa disciplina a Mèxic: 7,2 (si es tenen en compte ponències de congrés) i 3,7 (si només es consideren articles en revistes especialitzades). Per millorar les contribucions, col·laboren sota la direcció de l’investigador principal del grup i tenint en compte els temps de publicació de la revista triada. En una investigació altament competitiva d'un camp en desenvolupament, la col·laboració grupal pot ser crucial per aconseguir reconeixement. | Objetivo: documentar procesos de trabajo colaborativo para la producción científica disciplinar, realizado en coautoría, de una red de expertos en electrónica y computación, como parte de un proyecto sobre actividad científica, escritura y trayectorias formativas doctorales (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). -- Metodología: estudio cualitativo de un grupo de nueve investigadores de electrónica cuyo líder ha impulsado la publicación colaborativa durante veinticinco años. Presentamos datos de entrevistas de dos horas en promedio cada una y mediciones bibliométricas de su productividad, desde la plataforma institucional del centro de investigación en donde trabaja el investigador principal. -- Resultados: presentamos datos de un grupo de científicos que colaboran para investigar y publicar como coautores, organizados en cuatro grandes apartados: coautoría, tecnología, roles e identidad y colaboración. El grupo publica en inglés, con un índice de publicación anual por investigador cuya media es mayor a la de otros científicos de la misma disciplina en México: 7,2 (si se toman en cuenta ponencias de congreso) y 3,7 (si solo se consideran artículos en revistas especializadas). Para mejorar sus contribuciones, colaboran dirigidos por el líder del grupo y atendiendo a los tiempos de publicación de la revista elegida. En una investigación altamente competitiva de un campo en desarrollo, la colaboración grupal puede ser crucial para lograr el reconocimiento. | Objective: This article presents evidence of collaborative work processes in disciplinary scientific production coauthored by a network of experts in electronics and computing by documenting this network’s scientific activity. It is part of a wider study on writing and training trajectories of doctoral students (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). -- Methodology: The research took the form of a qualitative study of a group of nine researchers in electronics whose leader has promoted collaborative publication over a period of 25 years. Each researcher completed a personal interview of approximately two hours and bibliometric measures of their productivity were made using the group's institutional platform. -- Results: This article presents data on a group of scientists who collaborate in research and publication as coauthors. The results are presented in four sections: coauthorship; technology; roles and identity; and collaboration. The group, which publishes in English, sustains a higher rate of publication than other Mexican groups in the same discipline: 7.2 articles per researcher per year when conference papers are counted and 3.7 articles per researcher per year when only articles in peer-reviewed journals are considered. Their continuous improvement is monitored by the group leader, who pays close attention to publication lag times of each journal. We confirmed that group members play various roles to support their academic productivity, acting as authors as well as reviewers and evaluators of each article they produce for publication. In a highly competitive research and development field, we propose that group collaboration may be crucial in attaining recognition
Investigadors d'electrònica mexicans que col·laboren per publicar. Coautors que treballen en xarxa | Investigadores de electrónica mexicanos que colaboran para publicar. Coautores que trabajan en red | How Mexican researches in electronics collaborate for publication : coauthors working in a network
No full textObjectiu: documentar processos de treball col·laboratiu, realitzat en coautoria, per a la producció científica especialitzada d'una xarxa d'experts en electrònica i computació, com a part d'un projecte sobre activitat científica, escriptura i trajectòries formatives doctorals (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). -- Metodologia: estudi qualitatiu d'un grup de nou investigadors d'electrònica el director del qual ha impulsat la publicació col·laborativa durant vint anys. Presentem dades d'entrevistes amb una durada mitjana de dues hores cadascuna, i mesures bibliomètriques de la seva productivitat, des de la plataforma institucional del centre de recerca on treballa l'investigador principal. -- Resultats: presentem dades d'un grup de científics que col·laboren per investigar i publicar com a coautors, organitzats en quatre grans apartats: coautoria, tecnologia, rols i identitat, i col·laboració. El grup publica en anglès, amb un índex de publicació anual per investigador superior de mitjana al d'altres científics de la mateixa disciplina a Mèxic: 7,2 (si es tenen en compte ponències de congrés) i 3,7 (si només es consideren articles en revistes especialitzades). Per millorar les contribucions, col·laboren sota la direcció de l’investigador principal del grup i tenint en compte els temps de publicació de la revista triada. En una investigació altament competitiva d'un camp en desenvolupament, la col·laboració grupal pot ser crucial per aconseguir reconeixement. | Objetivo: documentar procesos de trabajo colaborativo para la producción científica disciplinar, realizado en coautoría, de una red de expertos en electrónica y computación, como parte de un proyecto sobre actividad científica, escritura y trayectorias formativas doctorales (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). -- Metodología: estudio cualitativo de un grupo de nueve investigadores de electrónica cuyo líder ha impulsado la publicación colaborativa durante veinticinco años. Presentamos datos de entrevistas de dos horas en promedio cada una y mediciones bibliométricas de su productividad, desde la plataforma institucional del centro de investigación en donde trabaja el investigador principal. -- Resultados: presentamos datos de un grupo de científicos que colaboran para investigar y publicar como coautores, organizados en cuatro grandes apartados: coautoría, tecnología, roles e identidad y colaboración. El grupo publica en inglés, con un índice de publicación anual por investigador cuya media es mayor a la de otros científicos de la misma disciplina en México: 7,2 (si se toman en cuenta ponencias de congreso) y 3,7 (si solo se consideran artículos en revistas especializadas). Para mejorar sus contribuciones, colaboran dirigidos por el líder del grupo y atendiendo a los tiempos de publicación de la revista elegida. En una investigación altamente competitiva de un campo en desarrollo, la colaboración grupal puede ser crucial para lograr el reconocimiento. | Objective: This article presents evidence of collaborative work processes in disciplinary scientific production coauthored by a network of experts in electronics and computing by documenting this network’s scientific activity. It is part of a wider study on writing and training trajectories of doctoral students (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016). -- Methodology: The research took the form of a qualitative study of a group of nine researchers in electronics whose leader has promoted collaborative publication over a period of 25 years. Each researcher completed a personal interview of approximately two hours and bibliometric measures of their productivity were made using the group's institutional platform. -- Results: This article presents data on a group of scientists who collaborate in research and publication as coauthors. The results are presented in four sections: coauthorship; technology; roles and identity; and collaboration. The group, which publishes in English, sustains a higher rate of publication than other Mexican groups in the same discipline: 7.2 articles per researcher per year when conference papers are counted and 3.7 articles per researcher per year when only articles in peer-reviewed journals are considered. Their continuous improvement is monitored by the group leader, who pays close attention to publication lag times of each journal. We confirmed that group members play various roles to support their academic productivity, acting as authors as well as reviewers and evaluators of each article they produce for publication. In a highly competitive research and development field, we propose that group collaboration may be crucial in attaining recognition
Biblioteca universitària i entorns audiovisuals en obert : estat de la qüestió i proposta d'actuacions | Biblioteca universitaria y entornos audiovisuales en abierto : estado de la cuestión y propuesta de actuaciones | Open settings for university libraries and audiovisual environments : the state of the question and a plan for the future
No full textS'al·ludeix a l'estat de la qüestió que presenta la "societat de l'aprenentatge", constantment caracteritzada per l'accés obert (ciència oberta), la compartició i distribució del coneixement, l'audiovisual multimèdia i les noves tendències tecnològiques i comunicacionals en àmbits informatius, a la gestió del procés documental en mitjans de comunicació: transmèdia, multiplataforma, competències informacionals en multimèdia. Des del Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que treballa des de 1993 en línies d'investigació que s'hi relacionen, es proposen algunes actuacions per aplicar-les a la biblioteca universitària (biblioteca 2.0), com a mitjà de comunicació que produeix, recupera i difon informació, i que col·labora i intervé en la docència i investigació universitàries en funció dels rols nous del bibliotecari (documentalista, comunicador). En suma, canvis en l'accés i la gestió del coneixement, i en la formació; canvis innovadors en l'àmbit també dels serveis de documentació i investigació universitaris, i, en definitiva, la influència que tot això suposa en l'àrea de biblioteconomia i documentació. | Se alude al estado de la cuestión que presenta la "sociedad del aprendizaje", constantemente caracterizada por el acceso abierto (ciencia abierta), la compartición y distribución del conocimiento, el audiovisual multimedia y las nuevas tendencias tecnológicas y comunicacionales en ámbitos informativos, en la gestión del proceso documental en medios de comunicación: transmedia, multiplataforma, competencias informacionales en multimedia. Desde el Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que viene trabajando desde 1993 en líneas de investigación relacionadas, se proponen algunas actuaciones para aplicarlas a la biblioteca universitaria (biblioteca 2.0), como medio de comunicación que produce, recupera y difunde información, y colabora e interviene en la docencia e investigación universitarias en función de los nuevos roles del bibliotecario (documentalista, comunicador). En suma, cambios en el acceso y la gestión del conocimiento, y en la formación; cambios innovadores en el ámbito también de los servicios de documentación e investigación universitarios, y, en fin, la influencia que todo ello supone en el área de biblioteconomía y documentación. | This article examines the current state of our "learning society", which has become consistently characterized by an interest in open access (open science), the exchange and distribution of knowledge, audiovisual multimedia and new trends in technologies and communication in data-related fields in document management in the communication media: transmedia, crossmedia, multiplatforms and multimedia information literacy. The article puts forward a series of proposals by the multimedia documentation service at the Universidad Complutense de Madrid, which has been conducting research in this area since 1993. These proposals involve using the university library model Library 2.0 to support university teaching and research by combining this model, which produces, retrieves and disseminates information, with librarians in their new roles as information managers, communicators and curators. To sum up, the article examines the changes that are taking place in access to knowledge, knowledge management, training, documentation services and university research; and it considers how these changes are influencing the area of library and information science
MOMFER : una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals | MOMFER : una herramienta de búsqueda de motivos folklóricos en el contexto de las humanidades digitales | MOMFER : a search tool for motifs in folklore in the humanities in the digital age
No full textEl segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l'àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d'informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut —i ha de tenir encara— un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d'humanitats, no està exempt d'aquesta evolució. En aquest context s'analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l'ús del Thompson's Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l'ambiciós objectiu perquè l'eina sigui la base d'un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual. | El siglo XXI ha llevado a la irrupción significativa de las tecnologías de la información en la investigación desarrollada en el área de las humanidades. La intervención de las unidades de información, especialmente de las bibliotecas universitarias, ha tenido —y debe tener todavía— un papel significativo en procesos como la digitalización, pero también en la formación y divulgación de los recursos. El folclore, como disciplina en el campo de las humanidades, no está exento de esta evolución. En este contexto se analiza el MOMFER, un recurso en línea que mejora sustancialmente el uso del Thompson's Motif-Index of Folk Literature. No obstante, dado el ambicioso objetivo en que la herramienta sea la base de un índice completo universal, será necesario una fuerte capacidad de liderazgo, y, seguramente, habilitar o desarrollar espacios vinculados a la colaboración virtual. | The twentieth century has brought significant emergence of information technology in research carried out in the area of the humanities. The intervention of information units, especially university libraries, has played -and must still have- a significant role in processes such as scanning, but also in training and dissemination of resources. Folklore as a discipline of humanities is not exempt from this evolution. This is the context where MOMFER is analyzed, an online resource that substantially improves the use of Thompson's Motif-Index of Folk Literature. However, considering the ambitious goal for which the tool forms the basis of a comprehensive universal index, leadership will be required; and surely, to enable or to develop linked spaces of virtual collaboration
Participar, en què? I per a qui?. Notes sobre participació i creació col·lectiva | Participar ¿en qué? Y ¿para quién?. Notas sobre participación y creación colectiva | Participating in what? And for whose benefit?. Notes on collective participation and creation
No full textTraducció per fans per a fans : organització i pràctiques en una comunitat hispana de scanlation | Traducción por fans para fans : organización y prácticas en una comunidad hispana de scanlation | Translation by fans for fans : organization and practice in a Spanish scanlation community
No full textObjectiu: Descriure el funcionament i les pràctiques lletrades d'una comunitat hispana de scanlation (escaneig, traducció i distribució de mangues a càrrec de grups de fans del gènere que es coordinen a Internet) atenent els rols dels membres, les activitats, els contextos i els recursos que utilitzen. -- Metodologia: Emprant tècniques de l'etnografia virtual, es compila i s'analitza una base de dades composta per 97 vídeos d'activitat de pantalla; 32 transcripcions de comentaris en pàgines del Facebook, blogs, fòrums i xats; 96 capítols escanejats de mangues, i 6 entrevistes semiestructurades. -- Resultats: La comunitat divideix el treball en funcions interdependents (neteja, traducció, composició tipogràfica i correcció de mangues) assignades a determinats membres. Aquests utilitzen diversos espais virtuals (correu electrònic, pàgines del Facebook, fòrums i xats) per interactuar, negociar l'elaboració dels projectes, ajudar-se en problemes concrets i intercanviar coneixements. Aquestes pràctiques lletrades estan regulades per la cultura compartida de les comunitats de scanlation de tot el planeta, tal com reflecteixen l'existència d'una normativa ètica, un repertori comú d'eines (traductors, diccionaris, inventaris de fonts tipogràfiques, etc.) i una sèrie de pràctiques semiòtiques específiques, socialment valorades (com ara el manteniment dels tractaments honorífics japonesos en les traduccions). Aquesta organització sofisticada desafia la concepció que els productes culturals elaborats en aquestes pràctiques vernacles i plurilingües responen només a la creativitat individual o la col·laboració espontània dels seus membres. | Objetivo: Describir el funcionamiento y las prácticas letradas de una comunidad hispana de scanlation (escaneado, traducción y distribución de mangas a cargo de grupos de fans del género que se coordinan en Internet) atendiendo a los roles de sus miembros, sus actividades, los contextos y los recursos que utilizan. -- Metodología: Empleando técnicas de la etnografía virtual, compilamos y analizamos una base de datos compuesta por: 97 vídeos de actividad de pantalla; 32 transcripciones de comentarios en páginas de Facebook, blogs, foros y chats; 96 capítulos escaneados de mangas; y 6 entrevistas semiestructuradas. -- Resultados: La comunidad divide el trabajo en funciones interdependientes (limpieza, traducción, composición tipográfica y corrección de mangas) asignadas a miembros particulares. Estos utilizan diversos espacios virtuales (correo electrónico, páginas de Facebook, foros y chats) para interactuar, negociar la elaboración de los proyectos, ayudarse en problemas concretos e intercambiar conocimientos. Esas prácticas letradas están reguladas por la cultura compartida de las comunidades de scanlation de todo el globo, tal como reflejan la existencia de una normativa ética, un repertorio común de herramientas (traductores, diccionarios, inventarios de fuentes tipográficas, etc.) y una serie de prácticas semióticas específicas, socialmente valoradas (como el mantenimiento de los honoríficos japoneses en las traducciones). Esa organización sofisticada desafía la concepción de que los productos culturales elaborados en esas prácticas vernáculas y plurilingües responden solo a la creatividad individual o a la colaboración espontánea de sus miembros. | Objective: To describe the organization and literacy practices of a Spanish-speaking scanlation community (a group of fans who collaborate on the Internet to scan, translate and distribute mangas) by examining the community members’ roles and activities, the online environments in which they work and the resources they use. -- Methodology: The study employed cyberethnographic techniques to create and analyse a database comprising 97 videos of onscreen activity, 32 transcripts of comments drawn from Facebook, blogs, forums and chats, 96 scanned manga chapters and, finally, six semi-structured interviews. -- Results: The scanlation community in question assigned its members specific roles (of cleaning, translating, typesetting or correcting) and the members worked in a variety of online environments (email, Facebook, forums and chats). Members interacted to negotiate the development of projects, troubleshoot and exchange knowledge and expertise. Their literacy practices were regulated by the shared culture of scanlation communities as these exist worldwide, evidenced in the existence of a set of ethical standards, a common repertory of tools (translators, dictionaries, inventories of fonts, etc.) and a series of specific, socially valued semiotic practices (such as maintaining Japanese honorific suffixes in translations). This sophisticated level of organization challenges the notion that the cultural products of these vernacular and plurilingual practices are merely the result of their individual members’ creativity or of the spontaneous collaboration between them
Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers | Eduard Toda, de bibliófilo y mecenas de bibliotecas a maestro en | Eduard Toda and the librarians in the laundry room: love, patronage and book restoration with your sleeves rolled up
No full textEn el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d' | En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de | Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s
Preferències de l'alumnat quant a la modalitat de docència en estudis de biblioteconomia i documentació : el cas dels màsters al Canadà i als Estats Units | Preferences for course delivery in library and information science programs : a study of master's students in Canada and the United States
No full textObjectiu: examinar les preferències que té l'alumnat dels màsters de biblioteconomia i documentació en la modalitat de la docència (en línia, presencial o semipresencial) i analitzar com aquestes preferències difereixen segons diverses variables demogràfiques. Aquest estudi forma part d'un estudi binacional més extens centrat en les motivacions i les experiències que havien tingut diferents alumnes de màster de biblioteconomia i documentació en relació amb l'educació en línia durant l'últim tram dels seus estudis en institucions acreditades per l'American Library Association (ALA), associació professional encarregada de reconèixer i aprovar els estudis d'aquesta disciplina als Estats Units, Puerto Rico i el Canadà. -- Metodologia: enquesta en línia amb l'objectiu de recopilar informació d'estudiants que cursen estudis de màster de biblioteconomia i documentació en centres acreditats per l'ALA, distribuïda amb el suport de l'administració acadèmica i de les associacions d'estudiants dels programes de biblioteconomia i documentació, en la qual participen 1.038 alumnes, pertanyents a trenta-sis programes del Canadà i els EUA, dels quals se seleccionen els que han finalitzat almenys una assignatura en línia, que formen la mostra emprada per a l'estudi (n = 910). -- Resultats: hi ha cinc variables amb un valor estadístic significatiu (grup d'edat, situació laboral, tipus de població de residència, distància entre la residència i la universitat, i modalitat dels estudis) que determinen la preferència per un tipus d'impartició docent o una altra en les assignatures principals dels màsters de biblioteconomia i documentació. Així, els estudiants més joves, que tenen una feina a jornada parcial i que resideixen en zones urbanes situades més a prop de la universitat prefereixen una modalitat que requereixi un cert grau d'assistència a classe (presencial o semipresencial), a diferència dels estudiants més grans, amb feines a jornada completa, amb residència en zones rurals situades més lluny de la universitat. | Objetivo: examinar las preferencias que tiene el alumnado de los másters de biblioteconomía y documentación en la modalidad de la docencia (en línea, presencial o semipresencial) y analizar cómo estas preferencias difieren según diversas variables demográficas. Este estudio forma parte de un estudio binacional más extenso centrado en las motivaciones y las experiencias que habían tenido diferentes alumnos de máster de biblioteconomía y documentación en relación con la educación en línea durante el último tramo de sus estudios en instituciones acreditadas por la American Library Association (ALA), asociación profesional encargada de reconocer y aprobar los estudios de esta disciplina en Estados Unidos, Puerto Rico y Canadá. -- Metodología: encuesta en línea con el objetivo de recopilar información de estudiantes que cursan estudios de máster de biblioteconomía y documentación en centros acreditados por ALA, distribuida con el apoyo de la administración académica y de las asociaciones de estudiantes de los programas de biblioteconomía y documentación, en la que participan 1.038 alumnos, pertenecientes a treinta y seis programas de Canadá y EE.UU., de los cuales se seleccionan los que han finalizado al menos una asignatura en línea, que forman la muestra utilizada para el estudio (n = 910). -- Resultados: hay cinco variables con un valor estadístico significativo (grupo de edad, situación laboral, tipo de población de residencia, distancia entre la residencia y la universidad, y modalidad de los estudios) que determinan la preferencia por un tipo de impartición docente u otra en las asignaturas principales de los másters de biblioteconomía y documentación. Así, los estudiantes más jóvenes, que tienen un trabajo a jornada parcial y que residen en zonas urbanas situadas más cerca de la universidad prefieren una modalidad que requiera un cierto grado de asistencia a clase (presencial o semipresencial), a diferencia de los estudiantes mayores, con trabajos a jornada completa, con residencia en zonas rurales situadas más lejos de la universidad. | Objectives: This paper reports on Master of Library and Information Science (MLIS) students' preferences for course delivery (online, blended or face-to-face) and how their preferences differ based on demographic variables. This research is part of a bi-national study that investigated the motivations and experiences that MLIS students had with online education, while completing their graduate degree in an American Library Association (ALA)-accredited institution. -- Methodology: The study used an online survey to gather data from Master's degree students enrolled in LIS programs accredited by ALA, a professional association which accredits programs in the US, Puerto Rico, and Canada. The online questionnaire was administered with the assistance of the administration and their student associations of LIS programs. Thirty-six programs from Canada and the US were represented by the 1,038 students who responded to the online survey. Respondents who had taken and completed at least one online course constituted the sample (n=910) that was used for analysis and the reporting of the results.
-- Results: The findings show that there were five statistically significant indicators associated with preferred instructional delivery for MLIS core courses: age (generational cohort), employment status, metro status, commute distance, and program modality. The results show that younger students who had part-time employment, resided in urban areas, and lived closer to the campus showed greater preference for a course delivery mode that required some form of in-person instruction (face-to-face or blended) than their older peers who had full-time employment, resided in rural areas, and lived farther from campus
Quantificar-se per viure a través de les dades : les dades massives (big data) aplicades a l'àmbit personal | Cuantificarse para vivir a través de los datos : los datos masivos (big data) aplicados al ámbito personal | Quantifying the self to live through data : big data applied to the personal sphere
No full textObjectius: aquest article reflexiona sobre el sorgiment dels fenòmens lifelogging i quantified self com una forma de viure a través de les dades personals generades pel mateix usuari. S'analitza la perspectiva social i tecnològica fent èmfasi en la gestió de les dades, i es descriu com els principis de les dades massives (big data) permeten entendre les oportunitats i complexitats que generen aquests fenòmens. -- Metodologia: s'ha revisat la bibliografia publicada sobre els fenòmens lifelogging i quantified self des de la seva aparició fins als nostres dies. La recerca bibliogràfica s'ha fet mitjançant bases de dades bibliogràfiques pels articles i cercadors generalistes per a la informació dels productes i aplicacions, així com per les notícies d'actualitat aparegudes a la premsa local i internacional. -- Resultats: el resultat és una taxonomia d'usos, aplicacions i eines de lifelogging i quantified self. Es conclou que un factor determinant en la seva evolució serà la capacitat de generar informació de | Objectives: This paper uses data generated by users to reflect on the emergent paradigm of lifelogging or quantified self as a lifestyle. It analyses the social and technological aspects of this phenomenon, focusing on data management, and it describes how the principles of big data enable us to understand the opportunities and complexities that quantified self is responsible for. -- Methodology: The paper revises the bibliography published on lifelogging and quantified self from its beginnings to the present. The bibliographic search was completed using bibliographic databases for the articles and general search engines for information on products and applications and for news articles in the local and international press. -- Results: The result is a taxonomy of uses, applications and tools for lifelogging and quantified self. The researchers conclude that the ability to generate quality information from user-generated data will be key in the development of this paradigm. It will also be necessary to establish standards and protocols to organize, manage and analyse the data so that the potentially positive impact of quantified self on society can be optimized. | Objetivos: este artículo reflexiona sobre el surgimiento de los fenómenos lifelogging y quantified self como una forma de vivir a través de los datos personales generados por el propio usuario. Se analizan la perspectiva social y tecnológica haciendo énfasis en la gestión de los datos, y se describe cómo los principios de la inteligencia de datos (big data) permiten entender las oportunidades y complejidades que generan estos fenómenos. -- Metodología: se ha revisado la bibliografía publicada sobre los fenómenos lifelogging y quantified self desde su aparición hasta nuestros días. La búsqueda bibliográfica se ha realizado en bases de datos bibliográficas para los artículos y mediante buscadores generalistas para la información de los productos y aplicaciones, así como para las noticias de actualidad aparecidas en la prensa local e internacional. -- Resultados: el resultado es una taxonomía de usos, aplicaciones y herramientas de lifelogging y quantified self. Se concluye que un factor determinante en su evolución será la capacidad de generar información d
