Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Criteris d'avaluació en turisme i els seus efectes en el perfil de publicació dels investigadors | Criterios de evaluación en turismo y sus efectos en el perfil de publicación de los investigadores | Evaluation criteria in Tourism and its effects on the researchers’ publication profile | Critérios de avaliação em Turismo e seus efeitos no perfil de publicação dos pesquisadores
No full textObjectiu: Analitzar la influència dels criteris d'avaluació en el perfil de publicació dels investigadors de turisme. -- Metodologia: Anàlisi dels criteris d'avaluació de la producció científica de l’àrea d'administració, ciències comptables i turisme, dirigida per la CAPES, basant-se en els documents d'àrea i en la llista de revistes classificades, i del perfil de publicació, mitjançant els currículums Lattes dels investigadors dels programes de postgrau de l'àrea de turisme. -- Resultats: Els resultats indiquen que els criteris d'avaluació de revistes d'administració, ciències comptables i turisme es van tornar més dependents del factor d'impacte JCR entre els triennis analitzats. La determinació de criteris basats en aquest indicador reforça l'hegemonia de grans editorials comercials, a més de fer que les revistes d'administració predominin en els estrats més alts. El perfil de publicació dels investigadors de turisme va mostrar, en primer lloc, que el 61,2 % de la seva producció té lloc en revistes de la pròpia àrea, prop de 2/3 de la qual, en revistes nacionals; en segon, que es concentra entre els estrats A2 a B3, i, en tercer, que quan publiquen en revistes estrangeres opten per l'idioma espanyol, seguit del portuguès. Comencen a publicar en revistes d'administració i ciències comptables a partir del 2013, amb predomini de l'anglès; la primera publicació en l'estrat A1 té lloc en una revista de l'àrea d'administració, l'any 2014. | Objetivo: Analizar la influencia de los criterios de evaluación en el perfil de publicación de los investigadores de turismo. -- Metodología: Análisis de los criterios de evaluación de la producción científica del área de administración, ciencias contables y turismo, dirigida por la CAPES, basándose en los documentos de área y en la lista de revistas clasificadas, y del perfil de publicación, mediante los currículos Lattes los investigadores de los programas de postgrado del área de turismo. -- Resultados: Los resultados indican que los criterios de evaluación de revistas de administración, ciencias contables y turismo se volvieron más dependientes del factor de impacto JCR entre los trienios analizados. La determinación de criterios basados en este indicador refuerza la hegemonía de grandes editoriales comerciales, además de hacer que las revistas de administración predominen en los estratos más altos. El perfil de publicación de los investigadores de turismo mostró, en primer lugar, que el 61,2 % de su producción tiene lugar en revistas de la propia área, cerca de 2/3 de ésta en revistas nacionales; en segundo, que se concentra entre los estratos A2 a B3, y, en tercero, que cuando publican en revistas extranjeras optan por el idioma español, seguido del portugués. Empiezan a publicar en revistas de administración y ciencias contables a partir del 2013, con predominio del inglés; la primera publicación en el estrato A1 tiene lugar en una revista del área de administración, en el año 2014. | Objective: To analyze the influence of the evaluation criteria in the publishing profile of the Tourism researchers. -- Methodology: Analysis of the journal evaluation criteria of Administration, Accounting and Tourism area, carried out by CAPES, based on the area documents and the list of classified journals; and of the publishing profile, through Lattes curricula of the researchers of the Tourism postgraduate programs. -- Results: The results show that the journal evaluation criteria applied by Administration, Accounting and Tourism increases its dependency of JCR Impact Factor between the triennia analyzed. The definition of criteria based in this indicator reinforces the hegemony of major for-profit publishers, besides making journals of Administration predominate in the higher strata. The publishing profile of Tourism researchers showed that: 61.2 % of their production occurs in periodicals of the area itself; being about 2/3 of this in domestic journals; besides being concentrated between strata A2 to B3; and when publishing in foreign journals the Spanish language is prevalent, followed by Portuguese. They begin to publish in Administration and Accounting periodicals from 2013, predominating the English language; a first publication in stratum A1 occurs in a journal of the Administration area, in the year 2014. | Objetivo: Analisar a influência dos critérios de avaliação no perfil de publicação dos pesquisadores de Turismo. -- Metodologia: Análise dos critérios de avaliação da produção científica da área de Administração, Ciências Contábeis e Turismo, conduzido pela CAPES, com base nos documentos de área e na lista de periódicos classificados; e do perfil de publicação, por meio dos currículos Lattes dos pesquisadores dos programas de pós-graduação da área de Turismo. -- Resultados: Os resultados apontam que os critérios de avaliação de periódicos da Administração, Ciências Contábeis e Turismo aumentaram sua dependência do Fator de Impacto JCR na transição dos triênios analisados. A determinação de critérios com base neste indicador reforça a hegemonia de grandes editoras comerciais, além de fazer com que os periódicos de Administração predominem nos estratos mais altos. O perfil de publicação dos pesquisadores de Turismo mostrou que: 61,2 % de sua produção se dão em periódicos da própria área, sendo cerca de 2/3 desta em periódicos domésticos; além de estar concentrada entre os estratos A2 a B3; e quando publicando em periódicos internacionais preferem o idioma espanhol, seguido do português. Passam a publicar em periódicos de Administração e Contabilidade a partir de 2013, predominando o idioma inglês; a primeira publicação no estrato A1 ocorre em periódico da área de Administração, no ano de 2014
Multilingüisme equilibrat en ciència | Multilingüismo equilibrado en ciencia | Balanced multilingualism in science
No full textLes fires de llibres a Catalunya : nota històrica i intent de classificació | Las ferias de libros en Cataluña : nota histórica e intento de clasificación | Book fairs in Catalonia : historical note and attempt at classification
No full textL'article pretén recollir una breu notícia històrica de les fires de llibres a Catalunya a partir d'una revisió de material hemerogràfic, i, presentar un esbós sobre la varietat i tipologia d'aquest tipus d'activitats a Catalunya. La classificació proposada es fonamenta en alguns treballs anteriors que han incidit en les característiques que identifiquen diferents tipus de fires de llibres.
Els resultats mostren una certa proliferació de fires els darrers anys tot cercant convertir-se en una eina de promoció econòmica i cultural. Barcelona en reuneix una bona part, però se'n troben també en 16 comarques més. La immensa majoria tenen un àmbit geogràfic regional i van dirigides a un públic general. Malgrat que hi ha diversitat quant al producte que s'ofereix, predominen els llibres nous no centrats en una temàtica específica. Pel que fa a la responsabilitat gestora, les entitats culturals són les que més fires organitzen, però també és freqüent que la gestió correspongui a gremis vinculats al llibre i a administraciones públicas. | El artículo pretende recoger una breve noticia histórica sobre las ferias de libros en Cataluña a partir de una revisión de material hemerográfico, y, presentar un boceto sobre la variedad y tipología de este tipo de actividades en Cataluña. La clasificación propuesta se fundamenta en algunos trabajos anteriores que han incidido en las características que identifican diferentes tipos de ferias de libros.
Los resultados muestran cierta proliferación de ferias en los últimos años buscando convertirse en una herramienta de promoción económica y cultural. Barcelona reúne buena parte de ellas, pero también se encuentran en 16 comarcas más. La mayoría tiene un ámbito geográfico regional y van dirigidas a un público general. Pese a la diversidad del producto que se ofrece, predominan los libros nuevos sin centrarse en una temática específica. En cuanto a la responsabilidad gestora, las entidades culturales son las que más ferias organizan, pero también es frecuente que la gestión corresponda a gremios vinculados al libro y a administraciones públicas. | The aims of this paper are to offer a brief historical account of book fairs in Catalonia based on a review of documentary materials and to provide a broad outline of their variety and typology. The proposed classification is predicated on previous studies that have addressed the characteristics that identify different types of book fair.
The results show some degree of proliferation in book fairs in recent years, reflecting an attempt to develop them as tools for economic and cultural promotion. Barcelona is the host city of a large number of the events, but they also take place in 16 other comarcas, or districts, of Catalonia. The vast majority have a regional geographical scope and are intended for the general public. Although there is a diversity of products across the fairs, the predominant focus is on new books generally, not specific subject matter. In terms of the management of the book fairs, cultural institutions are the leading group, but it is also common to find book-related guilds and public administrations in charge of the events
Perspectives de la ciència oberta : un estat de la qüestió per a una política nacional a Colòmbia | Perspectivas de la ciencia abierta : un estado de la cuestión para una política nacional en Colombia | Perspectives on open science : examining the state of play at a global level to design a national policy for Columbia
No full textObjectiu: fer un estat de la qüestió sobre el tema de la ciència oberta a escala mundial, per a aconseguir un marc teòrico-conceptual ampli, que serveixi de base per a les recomanacions generals (reptes i perspectives) per a una política nacional de ciència oberta a Colòmbia. -- Metodologia: revisió sistemàtica de la bibliografia sobre la ciència oberta, en diferents fonts d'informació, tant obertes com tancades, i anàlisi de contingut per a la tria de les aportacions més significatives i l'elaboració de noves aportacions teòrico-conceptuals a aquest tema. -- Resultats: revisió sistemàtica de la bibliografia sobre la ciència oberta, en diferents fonts d'informació, tant obertes com tancades, i anàlisi de contingut per a la tria de les aportacions més significatives i l'elaboració de noves aportacions teòrico-conceptuals a aquest tema. | Objetivo: realizar un estado de la cuestión sobre el tema de la ciencia abierta a nivel mundial, para lograr un marco teórico-conceptual amplio, que sirva de base para las recomendaciones generales (retos y perspectivas) para una política nacional de ciencia abierta en Colombia. -- Metodología: revisión sistemática de la literatura sobre el tema, en diferentes fuentes de información, tanto abiertas como cerradas, y análisis de contenido para la selección de los aportes más significativos y la elaboración de nuevos aportes teórico-conceptuales al tema. --Resultados: en general, se logra hacer un marco teórico-conceptual sobre la ciencia abierta y la identificación de unos retos y perspectivas para el caso de la construcción de una política nacional de ciencia abierta. Específicamente, como aportes teórico-conceptuales de este estudio al tema de la ciencia abierta para el ámbito iberoamericano y mundial, se logra: 1) definición integradora, construida con base en diferentes y significativos aportes internacionales; 2) taxonomía de la ciencia abierta, traducida al español; 3) línea del tiempo de la ciencia abierta en las últimas tres décadas; y 4) identificación de la situación de la ciencia abierta en lo relativo a políticas nacionales o casos-proyectos concretos destacados en determinados países. | Objective:. To review the state of open science at a global level and establish a broad theoretical and conceptual framework with which to make general recommendations (challenges and perspectives) for a national policy on open science in Colombia. -- Methodology: A systematic review of the literature from both open and closed sources of information and content analysis to select the most significant contributions and formulate new theoretical and conceptual contributions. -- Results: At the general level, it was possible to build a theoretical-conceptual framework to describe open science and identify some challenges and perspectives related to the construction of a national policy on open science. At the specific level, as theoretical and conceptual contributions to designing a policy for open science for Ibero-America and at a global level, the article offers: 1) a comprehensive definition of open science based on authoritative international contributions; 2) an open science taxonomy translated into Spanish; 3) a timeline chronicling open science in the last three decades; and (4) an identification of the status of open science at the level of national policy or specific and prominent cases or projects in some countries
La Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durant la Guerra Civil (1936-1939) | La Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durante la Guerra Civil (1936–1939) | Purging the university libraries : the University of Zaragoza’s Comisión Depuradora de Bibliotecas during the Spanish Civil War
No full textObjectiu: analitzar el significat i la transcendència de la Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durant la Guerra Civil (1936-1939), el context que en va impulsar el naixement, la procedència dels integrants i la repercussió que va tenir sobre els serveis ordinaris de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza. -- Metodologia: anàlisi de fonts bibliogràfiques, hemerogràfiques i documentals vinculades al tema. -- Resultats: comprensió del significat, de l’abast i dels continguts de la Comisión de Zaragoza. | Objetivo: analizar el significado y la transcendencia de la Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durante la Guerra Civil (1936–1939), el contexto que impulsó su nacimiento, la procedencia de sus integrantes y su repercusión sobre los servicios ordinarios de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza. -- Metodología: análisis de fuentes bibliográficas, hemerográficas y documentales vinculadas al tema. -- Resultados: comprensión del significado, alcance y contenidos de la Comisión de Zaragoza. | Objective: to examine the importance of the purging committee known as the Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza (“Library Purification Committee of the University District of Zaragoza”) during the Spanish Civil War (1936–1939), considering the origins of the committee, its members’ provenance and its impact on the university library’s daily life and services. -- Methodology: analysis of books, the press and other associated documentary sources. -- Results: understanding the meaning, impact and structure of the Zaragoza Committee
L'avaluació de la recerca en comunitats locals i professionals | La evaluación de la investigación en comunidades locales y profesionales | Evaluating research in local and professional communities
No full textEn aquest monogràfic hem convidat contribucions per a reflexionar sobre els reptes plantejats en la comunicació científica en espais temàtics, geogràfics, socials o idiomàtics que són percebuts com a perifèrics en recerca, com ara el turisme, l'esport o les humanitats, o les llengües minoritàries. Els articles exploren els canvis en l'ús d'indicadors en avaluació, les transformacions vers la ciència oberta i la (re)valorització de la contribució social, la comunicació científica en aquests àmbits locals i professionals, i les inèrcies de marcs culturals i administratius davant aquests canvis. | En este monográfico disponemos de contribuciones que sirven para reflexionar sobre los retos que se plantean en la comunicación científica en espacios temáticos, geográficos, sociales o idiomáticos que son percibidos como periféricos en investigación, como el turismo, el deporte o las humanidades, o las lenguas minoritarias. Los artículos exploran los cambios en el uso de indicadores en evaluación, las transformaciones hacia la ciencia abierta y la (re)valorización de la contribución social, la comunicación científica en estos ámbitos locales y profesionales, y las inercias de marcos culturales y administrativos ante estos cambios. | The articles in this monograph reflect on the challenges facing scientific communication when the subject in general or its particular geographic, social or language focus are perceived as peripheral in research, as is the case with tourism, sport, the humanities or minority languages. The articles explore the changes in the way indicators are being used to evaluate this research, the transition towards an open science system and the (re)valorisation of the social contribution, scientific communication in these local and professional areas and finally the ways that cultural and governmental infrastructures fail to respond to these changes
Perfil i competències de l'analista d'informació en l'àmbit de la seguretat pública | Perfil y competencias del analista de información en el ámbito de la seguridad pública | Profile and competences of the intelligence analyst in the field of public security
No full textL'analista d'informació esdevé un professional necessari en els camps socials de seguretat, gestió d'emergències i prevenció de riscos per gestionar la incertesa inherent a l'àmbit mateix. Aquest estudi pretén copsar quines competències, coneixements i perfils són més adequats per a aquestes funcions d'acord amb les necessitats de les organitzacions, així com detectar mancances formatives, mitjançant l'opinió dels membres de les organitzacions de l'àmbit i d'actors que s'hi relacionen: grups de recerca acadèmics en anàlisi d'intel·ligència,1 analistes, tècnics i comunicadors especialitzats en seguretat. Els resultats demostren que les necessitats varien segons les funcions i la mida de l'organització, però engloben formació acadèmica, experiència, aptituds, flexibilitat i capacitat de treball en equip. També es comprova que el professional de la informació i documentació, pel seu perfil, pot ser un bon candidat per a aquestes tasques, tot especialitzant-se en alguns aspectes. | El analista de información se convierte en un profesional necesario en los campos sociales de seguridad, gestión de emergencias y prevención de riesgos para gestionar la incertidumbre inherente al ámbito mismo. Este estudio pretende captar qué competencias, conocimientos y perfiles son más adecuados para estas funciones de acuerdo con las necesidades de las organizaciones, así como detectar carencias formativas, mediante la opinión de los miembros de las organizaciones del ámbito y de actores que se relacionan: grupos de investigación académicos en análisis de intel·ligència,1 analistas, técnicos y comunicadores especializados en seguridad. Los resultados demuestran que las necesidades varían según las funciones y el tamaño de la organización, pero engloban formación académica, experiencia, aptitudes, flexibilidad y capacidad de trabajo en equipo. También se comprueba que el profesional de la información y documentación, por su perfil, puede ser un buen candidato para estas tareas, especializándose en algunos aspectos. | Information analyst is a professional required in the social fields of security, emergency management and risk prevention in order to manage the intrinsic uncertainty of this context. This study aims to capture what competences, skills, knowledge and profiles are more suitable for these functions according to the needs of organizations, as well as to detect educational shortcomings though the views of members of the organizations and linked actors: academic research groups in intelligence analysis, analysts, technicians and journalists specialized in security. Results show that requirements change depending on the features and size of the organizations but they must include formation, experience and skills, flexibility and teamwork. This study also shows that the profile of an information and documentation professional may be a good candidate to choose for these tasks, although specialization in some aspects may be required
Nous ecosistemes a la biblioteca del segle XXI. Recerca i propostes per a la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona | Nuevos ecosistemas en la biblioteca del siglo XXI. Investigación y propuestas para la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona | New ecosystems in the library of the twenty-first century: a study and proposals for Barcelona’s future Gabriel García Márquez Library
No full textObjectius: per què anar a una biblioteca avui dia?, quines prestacions irreemplaçables pot oferir el seu espai físic que facin que el viatge valgui la pena? El text presenta una investigació en desenvolupament per redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que serveix com a reflexió global sobre la necessitat d'aconseguir un nou consens sobre com han de ser les biblioteques públiques de la nostra era. -- Metodologia: el document presenta uns breus exemples significatius del procés de recerca i disseny, inspirat en la metodologia de la teoria de l'actor-xarxa, en el qual es descriuen, tradueixen i hibriden situacions locals i globals potencialment transportables als equipaments bibliotecaris amb l'objecte d'afegir-los noves prestacions programàtiques. -- Resultats: arquitectura i entorn, col·lecció i activitats, usuaris i personal han de formar nous ecosistemes en els quals allò hàptic, allò corpori i allò atmosfèric sustentin la funció pública de la biblioteca com a plataforma del coneixement enfront de la puixança de les tecnologies de la informació i la comunicació. La futura Biblioteca es proposa, així, com una versió intensificada i singular de la ciutat que l'envolta i de les llars de tots els seus veïns. Si ha de caracteritzar-la una col·lecció, serà la del repertori de situacions i ambients únics que faran de l'accés, l'intercanvi i la producció de coneixement una experiència irreemplaçable. En última instància, el que doni sentit als seus espais no tindrà cabuda en un correu electrònic. | Objetivos: ¿por qué ir a una biblioteca hoy en día?, ¿qué prestaciones irremplazables puede ofrecer su espacio físico que hagan que el viaje merezca la pena? El texto presenta una investigación en desarrollo para redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que sirve como reflexión global sobre la necesidad de alcanzar un nuevo consenso sobre cómo deben ser las bibliotecas públicas de nuestra era. -- Metodología: el documento presenta unos breves ejemplos significativos del proceso de investigación y diseño, inspirado en la metodología de la teoría del actor-red, en el que se describen, traducen e hibridan situaciones locales y globales potencialmente trasladables a los equipamientos bibliotecarios con el objeto de añadir nuevas prestaciones programáticas. --
Resultados: arquitectura y entorno, colección y actividades, usuarios y personal deben formar nuevos ecosistemas en los que lo háptico, lo corpóreo y lo atmosférico sustenten la función pública de la biblioteca como plataformas del conocimiento frente a la pujanza de las tecnologías de la información y la comunicación. La futura Biblioteca se propone, así, como una versión intensificada y singular de la ciudad que la rodea y de los hogares de todos sus vecinos. Si debe caracterizarla una colección, será la del repertorio de situaciones y ambientes únicos que harán del acceso, el intercambio y la producción de conocimiento una experiencia irremplazable. En última instancia, lo que dé sentido a sus espacios no tendrá cabida en un correo electrónico. | Objectives. In this day and age, why should libraries continue to be physical spaces? What features of the traditional library can make our physical trip there worthwhile? This article reports on an ongoing project to redefine the programme of Barcelona’s future Gabriel García Márquez Library and reflects upon the need to re-evaluate the role of public libraries in general. -- Methodology. The article examines some important examples of processes of research and design which take their inspiration from the methodology of actor network theory and which describe, transform and hybridize local and global situations that can be transferred to library installations and enable library programmes to offer users new features. -- Results. The article concludes that the traditional library building must incorporate new ecosystems to bring together the various aspects of a centre, including its physical architecture, environment, collections and activities, users and staff. In our IT-driven era, the tactile, corporeal and atmospheric features of these ecosystems should be combined to sustain the public function of libraries as platforms of knowledge. The physical space of the library of the future can be understood as a kind of concentrated replica of the city community outside its doors and of the homes of the neighbours who are its users, recalling elements of that environment but also creating its own unique character. In this context, physical library holdings should be stores of unique situations and environments that make access to knowledge and the exchange and production of knowledge experiences that cannot be reproduced in virtual centres. In short, the value of the library’s physical spaces will go beyond what a simple email message might be able to explain
Fabricació digital i biblioteca pública : el cas de l’Ateneu de Fabricació i Biblioteca de Les Corts | Fabricación digital y biblioteca pública : el caso del Ateneu de Fabricació y Biblioteca de Les Corts
No full textA finals del 2017 s'inaugurarà la Biblioteca Montserrat Abelló i Soler a les Corts (Barcelona), que compartirà edifici amb l'Ateneu de Fabricació de les Corts. L'article tracta del projecte arquitectònic, de com des de Biblioteques de Barcelona es resol el fet de compartir edifici amb altres equipaments, en aquest cas Biblioteca i Ateneu de Fabricació, i es planteja el repte de com compartir el projecte de continguts del centre. | A finales del 2017 se inaugurará la Biblioteca Montserrat Abelló i Soler en Les Corts (Barcelona), que compartirá edificio con el Ateneu de Fabricació de les Corts. El artículo describe el proyecto arquitectónico, cómo desde Biblioteques de Barcelona se resuelve el hecho de compartir edificio con otros equipamientos, en este caso Biblioteca y Ateneu de Fabricació, y se plantea el reto de cómo compartir el proyecto de contenidos del centro. | The end of 2017 will mark the opening of a new library in the neighbourhood of les Corts, Barcelona: the Montserrat Abelló i Soler Library, which will share premises with the neighbourhood’s digital manufacturing laboratory, the Ateneu de Fabricació de les Corts. This article describes the architectural project behind the library. It also considers how Barcelona City Libraries decided to create a single space for these two facilities and how it will meet the challenge of having them share their contents
Anàlisi no tan breu de l'estat actual de l'ètica de la informació : ètica de la ignorància, informació incompleta, falsa i falsejada i altres formes d'engany i incompetència | A Not-So-Brief Account of Current Information Ethics : The Ethics of Ignorance, Missing Information, Misinformation, Disinformation and Other Forms of Deception or Incompetence | Análisis no tan breve del estado actual de la ética de la información : ética de la ignorancia, información incompleta, falsa y falseada y otras formas de engaño e incompetencia
No full textObjectiu: amb l'arribada de les noves tecnologies no només s'ha ampliat enormement l'accés a la informació i el coneixement, també les informacions falses i l'engany han augmentat exponencialment. L'ètica de la informació es veu perillosament així amenaçada per la mentida amb la potència multiplicadora d'Internet. -- Metodologia: l'article descriu taxonòmicament les formes més habituals de la mentida informativa (la informació falsa, falsejada o incompleta i l'autoengany) i la difamació, tot il·lustrant-los amb exemples actuals de la política i els mitjans d'informació dels Estats Units i en especial del seu president, Donald Trump, i la candidata Hillary Clinton. S'analitza el paper de les institucions públiques i dels professionals de la informació davant d'aquesta realitat. --
Resultats: per tal de lluitar contra els perills de la mentida i la ignorància, els professionals de la informació no posseeixen la veritat però han d'estar alerta i vigilants, mantenir-se actualitzats, competents i informats, i han de promoure l'alfabetització informacional, individual i col·lectiva. | Objetivo: con la llegada de las nuevas tecnologías no sólo se ha ampliado enormemente el acceso a la información y el conocimiento, también las informaciones falsas y el engaño han aumentado exponencialmente. La ética de la información se ve así peligrosamente amenazada por la mentira a través de la potencia multiplicadora de Internet. -- Metodología: el artículo describe taxonómicamente las formas más habituales de la mentira informativa (la información falsa, falseada o incompleta y el autoengaño) y la difamación, mediante ejemplos actuales de la política y los medios de información los Estados Unidos y en especial de su presidente, Donald Trump, y la candidata Hillary Clinton. Se analiza el papel de las instituciones públicas y de los profesionales de la información frente a esta realidad. --
Resultados: con el fin de luchar contra los peligros de la mentira y la ignorancia, los profesionales de la información no poseen la verdad pero deben permanecer en estado de alerta y vigilantes, mantenerse actualizados, competentes e informados, y deben de promover la alfabetización informacional, individual y colectiva. | Objectives: The article examines how the new technologies and the internet have given society greater access to information and knowledge but have also led to a major increase in false information and lies, which constitute a serious threat to information ethics. --
Methodology: The author offers a taxonomy to describe the most common types of false information (misinformation, disinformation, missing information and self-deception) and information calumny, using examples in contemporary North American politics and information media and focusing on the figures of Donald Trump and Hillary Clinton. The article analyses the role public institutions and information professionals should adopt to face the situation. -- Results: While they cannot themselves possess the truth, in order to combat false information and ignorance information professionals must remain alert to the dangers present, keep abreast of the demands of their profession, be competent and informed and promote society’s information literacy at individual and collective levels