Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Ètica de la informació mèdica en la indústria farmacèutica : recomanacions a partir de la primera | Ética de la información médica en la industria farmacéutica : recomendaciones a partir de la primera | The ethics of medicines information in the pharmaceutical industry : Recommendations made by the first Spanish good practices guide the
No full textObjectiu: a manca d'una legislació específica, el Grupo de Trabajo de Información Médica de la Asociación de Medicina de la Industria Farmacéutica en España es va plantejar la importància de definir i orientar les obligacions i les activitats d'informació mèdica en la indústria farmacèutica. Tot i que hi ha algunes guies internacionals, es va considerar imprescindible elaborar una guia espanyola de bones pràctiques per a empreses i professionals, i alhora compartir amb la comunitat mèdica, els pacients i el públic en general els estàndards de qualitat que regeixen la informació mèdica en la indústria farmacèutica. -- Metodologia: durant una reunió ordinària, es van convidar els membres a participar en el projecte, fos en la planificació, la redacció, l'avaluació d'experts o l'edició dels capítols; d'entre els membres, es van triar dos coordinadors. Es van consensuar els temes que s'havien d'abordar i es va establir l'estructura dels capítols. Cada capítol havia d'incloure una revisió exhaustiva del tema i observacions o conclusions, que donarien lloc a les recomanacions finals. Després d'establir un índex inicial, es van sol·licitar autors voluntaris per fer-ne la redacció, i es van triar d'acord amb la seva experiència i el seu camp principal d'interès. Quan es va disposar dels capítols redactats, els coordinadors van designar dos membres del grup de treball per fer la revisió de cada capítol, amb la finalitat de detectar-hi mancances o errors de contingut i forma. Els coordinadors van fer una segona revisió per assegurar la consistència de l'obra, en van extreure les conclusions i les recomanacions, les van sotmetre a la revisió i la votació dels membres del grup de treball i van fer l'edició final dels textos. -- Resultats: es va redactar la Guía de buenas prácticas de información médica en la industria farmacéutica española. En els dotze capítols que la formen es van revisar la funció i la importància de la informació mèdica, les característiques i les activitats dels departaments d'informació mèdica, la formació i la qualificació dels seus professionals i els procediments normalitzats de treball, com també el marc legal i ètic en què es mou, la legislació sobre propietat intel·lectual, el paper de la medicina basada en l'evidència, la importància de l'avaluació de la qualitat, i els reptes de la informació mèdica amb vista al futur. Es van consensuar quinze recomanacions o conclusions. | Objetivo: a falta de una legislación específica, el Grupo de Trabajo de Información Médica de la Asociación de Medicina de la Industria Farmacéutica en España se planteó la importancia de definir y orientar las obligaciones y actividades de información médica en la industria farmacéutica. Aunque existen algunas guías internacionales, se consideró imprescindible elaborar una guía española de buenas prácticas para empresas y profesionales, y compartir al mismo tiempo con la comunidad médica, los pacientes y el público en general los estándares de calidad que rigen la información médica en la industria farmacéutica. -- Metodología: durante una reunión ordinaria, se invitó a los miembros a participar en el proyecto, ya fuera en la planificación, redacción, revisión por pares o edición de los capítulos; de entre ellos, se eligió a dos coordinadores. Se consensuaron los temas que debían tratarse y se estableció la estructura de los capítulos. Cada capítulo debía incluir una revisión exhaustiva del tema y observaciones o conclusiones que darían lugar a las recomendaciones finales. Tras establecerse un índice inicial, se solicitaron autores voluntarios para la redacción; se eligieron según su experiencia y campo principal de interés. Cuando se dispuso de los capítulos redactados, los coordinadores designaron a dos miembros del grupo de trabajo para la revisión de cada capítulo, con el fin de detectar carencias o errores de contenido y forma. Los coordinadores realizaron una segunda revisión para asegurar la consistencia de la obra, extrajeron las conclusiones y recomendaciones, las sometieron a revisión y votación de los miembros del grupo de trabajo y llevaron a cabo la edición final de los textos. -- Resultados: se redactó la Guía de buenas prácticas de información médica en la industria farmacéutica española. En sus doce capítulos se revisaron la función e importancia de la información médica, las características y actividades de los departamentos de información médica, la formación y cualificación de sus profesionales y los procedimientos normalizados de trabajo, así como el marco legal y ético en el que se mueve, la legislación sobre propiedad intelectual, el papel de la medicina basada en la evidencia, la importancia de la evaluación de la calidad y los retos de la información médica de cara al futuro. Se consensuaron quince recomendaciones o conclusiones. | Objectives: In the absence of specific legislation, the Work Group on Medicines Information of the Medicines Association of the Spanish Pharmaceutical Industry (Asociación de Medicina de la Industria Farmacéutica, AMIFE) decided to define and delimit the obligations involved in managing medicines information in the pharmaceutical industry. Although certain international guides are currently available, it was considered necessary to write a Spanish guide that could be used by pharmaceutical companies and professionals and whose demands for quality standards in the sector could also be shared with the medical community, patients and the public at large. -- Methodology: In the course of one of the Group's regular meetings, group members were invited to participate in one of the project areas, which were the planning, write-up, evaluation of experts and publication of the guide in chapters. After choosing two project coordinators, the members agreed on the subjects to be covered and established the structure for the chapters. It was decided that each chapter should include a comprehensive review of a subject and observations or conclusions that would form the basis for a series of recommendations After drafting an initial table of contents, the group invited a series of professionals to work as voluntary authors, selecting these on the basis of their experience and main field of interest. When the authors had completed the first draft of the chapters, the Group coordinators appointed two members of the group to review each chapter and check it for missing information or errors of content or form. The coordinators then reviewed the chapters themselves to ensure the consistency of the overall guide and drew up conclusions and recommendations that were reviewed by the rest of the group and voted in or out of the final document. -- Results: The result was the Guía de buenas prácticas de información médica en la industria farmacéutica española. The twelve chapters comprising the guide reviewed the functions and importance of medicines information, the features and activities of the different areas of medicines information, the training and qualification frameworks of medicines information professionals, standard work procedures and the legal and ethical frameworks informing these, legislation on intellectual property rights, the importance of the role of evidence-based medicine and of quality assurance and the challenges that medicines information will have to face in the future. Fifteen conclusions or recommendations were also made at the end of the document
Fansubbing de l’espanyol al xinès : organització, rols i normes en l’escriptura col·laborativa | Fansubbing del español al chino : organización, roles y normas en la escritura colaborativa | Fansubbing from Spanish to Chinese : organization, roles and norms in collaborative writing
No full textObjectiu: documentar i analitzar la cooperació en línia d'una comunitat digital que subtitula sèries i pel·lícules hispanes al xinès; estudiar-ne els rols i les funcions, la cadena de treball, els espais virtuals, les estratègies d'autoregulació i les qüestions ètiques, i conèixer com s'organitzen a la xarxa per complir satisfactòriament una tasca multimodal i plurilingüe tan complexa. --
Metodologia: anàlisi qualitativa de contingut i anàlisi del discurs sobre un corpus extret mitjançant tècniques de la netnografia, que inclou entrevistes semiestructurades, observació participant i notes de camp. --
Resultats: la comunitat té una estructura jeràrquica. Una direcció reduïda coordina els altres membres, que exerceixen diferents funcions (transcripció, sincronització, traducció) en el treball col·laboratiu sobre el producte subtitulat; aprofita diferents espais virtuals (el fòrum oficial, les xarxes socials, els xats) per organitzar-se i promocionar-se, i desenvolupa un sistema complet d'autoregulació, des del reclutament fins a la formació i l’avaluació del rendiment de cada membre. Considerem que els fansubbers són voluntaris prudents (elaboren la seva pròpia normativa per tal de legitimar-se), traductors i tècnics aficionats però autònoms i seriosos (cooperen de manera eficient a la xarxa i exerceixen un control de qualitat estricte sobre els subtítols), que s'adrecen a audiències actives i apoderades en l'era digital. Aquesta pràctica revoluciona les modalitats tradicionals de lectura i escriptura, i recrea de manera original els productes mediàtics per satisfer les necessitats emergents dels espectadors. | Objetivo: documentar y analizar la cooperación en línea de una comunidad digital que subtitula series y películas hispanas al chino, estudiando los roles y las funciones, la cadena de trabajo, los espacios virtuales, las estrategias de autorregulación y las cuestiones éticas, para conocer cómo se organizan en la red para cumplir satisfactoriamente una tarea multimodal y plurilingüe tan compleja. --
Metodología: análisis cualitativo de contenido y análisis del discurso sobre un corpus compuesto mediante técnicas de la netnografía, que incluyen entrevistas semiestructuradas, observación participante y notas de campo. --
Resultados: la comunidad tiene una estructura jerárquica. Una dirección reducida coordina a los demás miembros, que desempeñan distintas funciones (transcripción, sincronización, traducción) en el trabajo colaborativo sobre el producto subtitulado; aprovecha diferentes espacios virtuales (foro oficial, redes sociales, chats) para organizarse y promocionarse, y desarrolla un sistema completo de autorregulación, desde el reclutamiento hasta la formación y evaluación del rendimiento de cada miembro. Consideramos que los fansubbers son voluntarios cautos (elaboran su propia normativa para legitimarse), traductores y técnicos aficionados pero autónomos y serios (cooperan de manera eficiente en la red y ejercen un estricto control de calidad sobre los subtítulos), que se dirigen a audiencias activas y empoderadas en la era digital. Esa práctica revoluciona las modalidades tradicionales de lectura y escritura, recreando de manera original los productos mediáticos para satisfacer las necesidades emergentes de los espectadores. | Objective. This paper documents and analyzes how the members of an online community of fansubbers collaborate to subtitle Hispanic series and films in Chinese. In order to understand how this community organizes itself on the Internet to satisfactorily complete such a complex multimodal and multilingual process, the paper focuses on the community members’ roles and chain of production, the virtual spaces in which they work, their self-regulation strategies and the ethical issues they face. -- Methodology. The authors used qualitative content analysis and discourse analysis of a corpus composed with the help of netnographic techniques, including semi-structured interviews, participant observation and field notes. -- Results. The community was found to have a hierarchical structure, where a small group of managing members coordinated the others, who completed different tasks (e.g., transcription, synchronization, translation) in the overall collaborative project. The community took advantage of existing virtual spaces (e.g., official forums, social networks, online chats) to organize and promote its work and to develop a complete system of self-regulation, from recruitment to further training and evaluation with performance management. The authors conclude that fansubbers are cautious volunteers who make their own rules to protect and legitimize their community, which consists of freelance translators and technicians who are amateurs but who take their work seriously. These volunteers collaborate efficiently on the Internet, maintaining strict quality standards in their subtitling, and are supported by active audiences. Empowered in the digital age, this community is revolutionizing traditional modalities of reading and writing, recreating media products in an original way to meet the emerging needs of viewer
Tercer sector, ètica i compromís social | Tercer sector, ética y compromiso social | The third sector, ethics and social commitment
No full textTraducció per fans per a fans : organització i pràctiques en una comunitat hispana de scanlation | Traducción por fans para fans : organización y prácticas en una comunidad hispana de scanlation | Translation by fans for fans : organization and practices in a Spanish-language community of scanlation
No full textObjectiu: Descriure el funcionament i les pràctiques lletrades d'una comunitat hispana de scanlation (escaneig, traducció i distribució de mangues a càrrec de grups de fans del gènere que es coordinen a Internet) atenent els rols dels membres, les activitats, els contextos i els recursos que utilitzen. -- Metodologia: Emprant tècniques de l'etnografia virtual, es compila i s'analitza una base de dades composta per 97 vídeos d'activitat de pantalla; 32 transcripcions de comentaris en pàgines del Facebook, blogs, fòrums i xats; 96 capítols escanejats de mangues, i 6 entrevistes semiestructurades. -- Resultats: La comunitat divideix el treball en funcions interdependents (neteja, traducció, composició tipogràfica i correcció de mangues) assignades a determinats membres. Aquests utilitzen diversos espais virtuals (correu electrònic, pàgines del Facebook, fòrums i xats) per interactuar, negociar l'elaboració dels projectes, ajudar-se en problemes concrets i intercanviar coneixements. Aquestes pràctiques lletrades estan regulades per la cultura compartida de les comunitats de scanlation de tot el planeta, tal com reflecteixen l'existència d'una normativa ètica, un repertori comú d'eines (traductors, diccionaris, inventaris de fonts tipogràfiques, etc.) i una sèrie de pràctiques semiòtiques específiques, socialment valorades (com ara el manteniment dels tractaments honorífics japonesos en les traduccions). Aquesta organització sofisticada desafia la concepció que els productes culturals elaborats en aquestes pràctiques vernacles i plurilingües responen només a la creativitat individual o la col·laboració espontània dels seus membres. | Objetivo: Describir el funcionamiento y las prácticas letradas de una comunidad hispana de scanlation (escaneado, traducción y distribución de mangas a cargo de grupos de fans del género que se coordinan en Internet) atendiendo a los roles de sus miembros, sus actividades, los contextos y los recursos que utilizan. -- Metodología: Empleando técnicas de la etnografía virtual, compilamos y analizamos una base de datos compuesta por: 97 vídeos de actividad de pantalla; 32 transcripciones de comentarios en páginas de Facebook, blogs, foros y chats; 96 capítulos escaneados de mangas; y 6 entrevistas semiestructuradas. --
Resultados: La comunidad divide el trabajo en funciones interdependientes (limpieza, traducción, composición tipográfica y corrección de mangas) asignadas a miembros particulares. Estos utilizan diversos espacios virtuales (correo electrónico, páginas de Facebook, foros y chats) para interactuar, negociar la elaboración de los proyectos, ayudarse en problemas concretos e intercambiar conocimientos. Esas prácticas letradas están reguladas por la cultura compartida de las comunidades de scanlation de todo el globo, tal como reflejan la existencia de una normativa ética, un repertorio común de herramientas (traductores, diccionarios, inventarios de fuentes tipográficas, etc.) y una serie de prácticas semióticas específicas, socialmente valoradas (como el mantenimiento de los honoríficos japoneses en las traducciones). Esa organización sofisticada desafía la concepción de que los productos culturales elaborados en esas prácticas vernáculas y plurilingües responden solo a la creatividad individual o a la colaboración espontánea de sus miembros. | Objective: To describe the organization and literacy practices of a Spanish-speaking scanlation community (a group of fans who collaborate on the Internet to scan, translate and distribute mangas) by examining the community members’ roles and activities, the online environments in which they work and the resources they use. -- Methodology: The study employed cyberethnographic techniques to create and analyse a database comprising 97 videos of onscreen activity, 32 transcripts of comments drawn from Facebook, blogs, forums and chats, 96 scanned manga chapters and, finally, six semi-structured interviews. -- Results: The scanlation community in question assigned its members specific roles (of cleaning, translating, typesetting or correcting) and the members worked in a variety of online environments (email, Facebook, forums and chats). Members interacted to negotiate the development of projects, troubleshoot and exchange knowledge and expertise. Their literacy practices were regulated by the shared culture of scanlation communities as these exist worldwide, evidenced in the existence of a set of ethical standards, a common repertory of tools (translators, dictionaries, inventories of fonts, etc.) and a series of specific, socially valued semiotic practices (such as maintaining Japanese honorific suffixes in translations). This sophisticated level of organization challenges the notion that the cultural products of these vernacular and plurilingual practices are merely the result of their individual members’ creativity or of the spontaneous collaboration between them
La llibertat intel·lectual com a dret humà : la funció de les biblioteques en una societat democràtica | La libertad intelectual como derecho humano : la función de las bibliotecas en una sociedad democrática | Intellectual Freedom as a Human Right : The Library's Role in a Democratic Society
No full textObjectiu: les organitzacions internacionals han demanat a les biblioteques que evitin la censura i que donin accés a opinions diverses. Les biblioteques públiques es poden definir, en part, perquè ofereixen serveis il·limitats als usuaris, independentment de la nacionalitat, de l’estatus social o de les creences que tinguin. -- Metodologia: aquest article revisa els documents que descriuen la funció que tenen les biblioteques a l’hora d’oferir i protegir la llibertat intel·lectual. S’analitzaran els casos d’organitzacions concretes, pràctiques educatives, declaracions ètiques i algunes polítiques dels Estats Units. -- Resultats: en qualsevol tipus de biblioteca (biblioteques universitàries, escolars, públiques i especials) els bibliotecaris han de crear i mantenir dues polítiques importants per protegir-se de la censura: una política de creació de fons i una de reconsideració. | Objetivo: las organizaciones internacionales han pedido a las bibliotecas que eviten la censura y que den acceso a opiniones diversas. Las bibliotecas públicas se pueden definir, en parte, porque ofrecen servicios ilimitados a los usuarios, independientemente de la nacionalidad, del estatus social o de las creencias que tengan. -- Metodología: este artículo revisa los documentos que describen la función que tienen las bibliotecas a la hora de ofrecer y proteger la libertad intelectual. Se analizarán los casos de organizaciones concretas, prácticas educativas, declaraciones éticas y algunas políticas de Estados Unidos. -- Resultados: en cualquier tipo de biblioteca (bibliotecas universitarias, escolares, públicas y especiales) los bibliotecarios deben crear y mantener dos políticas importantes para protegerse de la censura: una política de creación de fondo y una de reconsideración. | Objective: Libraries have been called on by international organizations to avoid censorship and to provide access to diverse points of view. Public libraries are partially defined by their unrestricted services to patrons regardless of a person's nationality, social status, or beliefs. -- Methodology: This article will review the documents that describe the role libraries have in providing and protecting intellectual freedom. Specific organizations, educational practices, ethical statements, and polices in the United States will be reviewed. -- Results: Librarians in all library types (academic, school, public, and special libraries) need to create and maintain two important policies for their libraries in order to protect against censorship. These policies are a collection development policy and a request for reconsideration policy
Ètica de la informació mèdica en la indústria farmacèutica : recomanacions a partir de la primera | Ética de la información médica en la industria farmacéutica : recomendaciones a partir de la primera | The ethics of medicines information in the pharmaceutical industry : Recommendations made by the first Spanish good practices guide the
No full textObjectiu: a manca d'una legislació específica, el Grupo de Trabajo de Información Médica de la Asociación de Medicina de la Industria Farmacéutica en España es va plantejar la importància de definir i orientar les obligacions i les activitats d'informació mèdica en la indústria farmacèutica. Tot i que hi ha algunes guies internacionals, es va considerar imprescindible elaborar una guia espanyola de bones pràctiques per a empreses i professionals, i alhora compartir amb la comunitat mèdica, els pacients i el públic en general els estàndards de qualitat que regeixen la informació mèdica en la indústria farmacèutica. -- Metodologia: durant una reunió ordinària, es van convidar els membres a participar en el projecte, fos en la planificació, la redacció, l'avaluació d'experts o l'edició dels capítols; d’entre els membres, es van triar dos coordinadors. Es van consensuar els temes que s'havien d'abordar i es va establir l'estructura dels capítols. Cada capítol havia d'incloure una revisió exhaustiva del tema i observacions o conclusions, que donarien lloc a les recomanacions finals. Després d'establir un índex inicial, es van sol·licitar autors voluntaris per fer-ne la redacció, i es van triar d'acord amb la seva experiència i el seu camp principal d'interès. Quan es va disposar dels capítols redactats, els coordinadors van designar dos membres del grup de treball per fer la revisió de cada capítol, amb la finalitat de detectar-hi mancances o errors de contingut i forma. Els coordinadors van fer una segona revisió per assegurar la consistència de l'obra, en van extreure les conclusions i les recomanacions, les van sotmetre a la revisió i la votació dels membres del grup de treball i van fer l'edició final dels textos. -- Resultats: es va redactar la Guía de buenas prácticas de información médica en la industria farmacéutica española. En els dotze capítols que la formen es van revisar la funció i la importància de la informació mèdica, les característiques i les activitats dels departaments d'informació mèdica, la formació i la qualificació dels seus professionals i els procediments normalitzats de treball, com també el marc legal i ètic en què es mou, la legislació sobre propietat intel·lectual, el paper de la medicina basada en l'evidència, la importància de l'avaluació de la qualitat, i els reptes de la informació mèdica amb vista al futur. Es van consensuar quinze recomanacions o conclusions. | Objetivo: a falta de una legislación específica, el Grupo de Trabajo de Información Médica de la Asociación de Medicina de la Industria Farmacéutica en España se planteó la importancia de definir y orientar las obligaciones y actividades de información médica en la industria farmacéutica. Aunque existen algunas guías internacionales, se consideró imprescindible elaborar una guía española de buenas prácticas para empresas y profesionales, y compartir al mismo tiempo con la comunidad médica, los pacientes y el público en general los estándares de calidad que rigen la información médica en la industria farmacéutica. -- Metodología: durante una reunión ordinaria, se invitó a los miembros a participar en el proyecto, ya fuera en la planificación, redacción, revisión por pares o edición de los capítulos; de entre ellos, se eligió a dos coordinadores. Se consensuaron los temas que debían tratarse y se estableció la estructura de los capítulos. Cada capítulo debía incluir una revisión exhaustiva del tema y observaciones o conclusiones que darían lugar a las recomendaciones finales. Tras establecerse un índice inicial, se solicitaron autores voluntarios para la redacción; se eligieron según su experiencia y campo principal de interés. Cuando se dispuso de los capítulos redactados, los coordinadores designaron a dos miembros del grupo de trabajo para la revisión de cada capítulo, con el fin de detectar carencias o errores de contenido y forma. Los coordinadores realizaron una segunda revisión para asegurar la consistencia de la obra, extrajeron las conclusiones y recomendaciones, las sometieron a revisión y votación de los miembros del grupo de trabajo y llevaron a cabo la edición final de los textos. -- Resultados: se redactó la Guía de buenas prácticas de información médica en la industria farmacéutica española. En sus doce capítulos se revisaron la función e importancia de la información médica, las características y actividades de los departamentos de información médica, la formación y cualificación de sus profesionales y los procedimientos normalizados de trabajo, así como el marco legal y ético en el que se mueve, la legislación sobre propiedad intelectual, el papel de la medicina basada en la evidencia, la importancia de la evaluación de la calidad y los retos de la información médica de cara al futuro. Se consensuaron quince recomendaciones o conclusiones. | Objectives: In the absence of specific legislation, the Work Group on Medicines Information of the Medicines Association of the Spanish Pharmaceutical Industry (Asociación de Medicina de la Industria Farmacéutica, AMIFE) decided to define and delimit the obligations involved in managing medicines information in the pharmaceutical industry. Although certain international guides are currently available, it was considered necessary to write a Spanish guide that could be used by pharmaceutical companies and professionals and whose demands for quality standards in the sector could also be shared with the medical community, patients and the public at large. -- Methodology: In the course of one of the Group's regular meetings, group members were invited to participate in one of the project areas, which were the planning, write-up, evaluation of experts and publication of the guide in chapters. After choosing two project coordinators, the members agreed on the subjects to be covered and established the structure for the chapters. It was decided that each chapter should include a comprehensive review of a subject and observations or conclusions that would form the basis for a series of recommendations After drafting an initial table of contents, the group invited a series of professionals to work as voluntary authors, selecting these on the basis of their experience and main field of interest. When the authors had completed the first draft of the chapters, the Group coordinators appointed two members of the group to review each chapter and check it for missing information or errors of content or form. The coordinators then reviewed the chapters themselves to ensure the consistency of the overall guide and drew up conclusions and recommendations that were reviewed by the rest of the group and voted in or out of the final document. -- Results: The result was the Guía de buenas prácticas de información médica en la industria farmacéutica española. The twelve chapters comprising the guide reviewed the functions and importance of medicines information, the features and activities of the different areas of medicines information, the training and qualification frameworks of medicines information professionals, standard work procedures and the legal and ethical frameworks informing these, legislation on intellectual property rights, the importance of the role of evidence-based medicine and of quality assurance and the challenges that medicines information will have to face in the future. Fifteen conclusions or recommendations were also made at the end of the document
Propostes arquitectòniques innovadores per a la biblioteca contemporània | Propuestas arquitectónicas innovadoras para la biblioteca contemporánea | Innovative architecture for the contemporary library
No full textQüestions ètiques per a la recerca en ciències socials. Context internacional i català, i experiència i protocol de treball amb els equips de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) | Cuestiones éticas para la investigación en ciencias sociales. Contexto internacional y catalán, y experiencia y protocolo de trabajo con los equipos de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) | Ethical issues in social science research: International and Catalan contexts, experience and work protocols with professional teams in the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Catalan Media Corporation, CCMA)
No full textEs presenten les qüestions ètiques al voltant d'un projecte de recerca que es duu a terme entre la Universitat Pompeu Fabra i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. S'analitza el paper dels investigadors en els processos de recollida i tractament de la informació en el marc de les activitats dels professionals de la Corporació. Així mateix, s'exploren els diferents codis ètics que proposa un conjunt d'universitats catalanes i la comunitat científica internacional perquè s'apliquin en aquest projecte. Es concreta i desenvolupa el codi ètic aplicat a les diferents fases de la recerca pel que fa a la recollida i tractament de les dades personals dels treballadors i a la difusió dels resultats del projecte en l'àmbit acadèmic i professional. Es proposa un debat sobre l'adaptació de les normes ètiques als estudis en ciències socials, tenint en compte la forta dependència dels codis ètics heretats de les ciències naturals. Finalment, s'aporten els documents que certifiquen que els protocols presentats en aquest article han superat amb èxit la revisió d'un comitè ètic independent. | Se presentan las cuestiones éticas en torno a un proyecto de investigación que se lleva a cabo entre la Universitat Pompeu Fabra y la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Se analiza el papel de los investigadores en los procesos de recogida y tratamiento de la información en el marco de la actividad de los profesionales de la Corporación. Así mismo, se exploran los diferentes códigos éticos que propone un conjunto de universidades catalanas y la comunidad científica internacional para que sean aplicados en este proyecto. Se concreta y desarrolla el código ético aplicado a las diferentes fases de la investigación en relación con la recogida y tratamiento de los datos personales de los trabajadores y a la difusión de los resultados del proyecto en el ámbito académico y profesional. Se propone un debate sobre la adaptación de las normas éticas a los estudios en ciencias sociales, teniendo en cuenta la fuerte dependencia de los códigos éticos heredados de las ciencias naturales. Finalmente, se aportan los documentos que certifican que los protocolos presentados en este artículo han superado con éxito la revisión de un comité ético independiente. | This article describes the ethical issues involved in a research project undertaken by Universitat Pompeu Fabra with the participation of the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Catalan Media Corporation, CCMA). The article analyzes the role played by researchers in professional activities of the CCMA involving information capture and processing. It examines different codes of ethics proposed by a group of Catalan universities and the international scientific community to support this project; and it then focuses on the ethical code applied to different stages of the project where the information being captured and processed is the employees’ own personal data, and to the academic and professional dissemination of the project results. Finally, the article discusses how ethical guidelines are adapted to social science studies, bearing in mind this field’s heavy reliance on ethical codes inherited from the natural sciences. It also presents documents attesting to the approval of the protocols described here by an independent ethics committee
Deu propostes per a evitar el plagi entre els estudiants universitaris | Diez propuestas para evitar el plagio entre los estudiantes universitarios | Ten proposals to help university students avoid plagiarism
No full textEl plagi en l'àmbit universitari és una pràctica difícil de combatre. En el programa de formació en competències informacionals de la Biblioteca de la Universitat de Girona es va incorporar fa anys un apartat dedicat a l'honestedat acadèmica. Malgrat haver rebut una formació bàsica, l'atenció individualitzada als estudiants, sobretot durant l'elaboració del TFG, evidencia que sovint cometen plagi de manera involuntària. Això ens ha fet replantejar el tractament del tema del plagi i hem elaborat deu propostes adreçades a intentar minimitzar-lo. Les propostes, algunes amb exemples d'exercicis pràctics, inclouen accions que es duen a terme en el marc de les formacions impartides des de la Biblioteca de la Universitat. | El plagio en el ámbito universitario es una práctica difícil de combatir. En el programa de formación en competencias informacionales de la Biblioteca de la Universitat de Girona se incorporó hace años un apartado dedicado a la honestidad académica. A pesar de haber recibido una formación básica, la atención individualizada a los estudiantes, especialmente durante la elaboración del TFG, evidencia que a menudo cometen plagio de manera involuntaria. Esta constatación nos ha llevado a replantear el tratamiento del tema del plagio y hemos elaborado diez propuestas dirigidas a intentar minimizarlo. Las propuestas, algunas con ejemplos de ejercicios prácticos, incluyen acciones que se llevan a cabo en el marco de las formaciones impartidas desde la Biblioteca de la Universidad. | The practice of plagiarism in higher education is difficult to address. In recent years, the student training programme in information competences run by the library of the Universitat de Girona has included a section on academic integrity. Despite this, individualized attention to students across their degree courses and especially during their final degree project reveals that students often plagiarise unintentionally. This has led us to reassess how plagiarism is dealt with and to make ten proposals designed to minimize this practice. Some of these proposals are accompanied by practical exercises and they include actions that would be undertaken in the training offered by the library
Presència del còmic a les biblioteques universitàries espanyoles | Presencia del cómic en las bibliotecas universitarias españolas | The graphic novel in Spanish university library collections
No full textObjectiu: la presència del còmic a les biblioteques universitàries espanyoles encara no ha estat prou tractada. Per això, aquest text s'acosta a aquest tema i n'estudia la implantació per mitjà de l'exploració dels catàlegs. -- Metodologia: se cerquen sistemàticament en el catàleg REBIUN els títols seleccionats en el cànon d'Unicòmic. A més, es fa una cerca d'estudis de còmic a les universitats associades a la CRUE. L'article es complementa amb una investigació qualitativa sobre la vinculació del còmic amb la universitat i les biblioteques acadèmiques. --
Resultats: es presenten diverses possibilitats d'introducció del còmic a les biblioteques acadèmiques i la manera com el còmic ha anat guanyant espai en àmbits com la universitat nord-americana. No obstant això, els resultats de la investigació suggereixen una presència encara limitada del còmic a les col·leccions de les biblioteques del nostre entorn, així com també la impartició de poques assignatures i estudis oficials sobre el mitjà. Hi ha un nombre elevat de centres que no disposen ni tan sols d'un títol del cànon utilitzat, mentre que cap els té tots. D'altra banda, no hi ha unificació en el tractament tècnic del còmic en aquestes biblioteques. | Objetivo: la presencia del cómic en las bibliotecas universitarias españolas aún no ha sido suficientemente tratada. Por ello, se realiza un acercamiento al tema estudiando su implantación por medio de la exploración de los catálogos. -- Metodología: se realizará una búsqueda sistemática en el catálogo REBIUN de los títulos seleccionados en el canon de Unicómic. Además, se hará una búsqueda de estudios de cómic en las universidades asociadas a la CRUE. El estudio se complementa con una investigación cualitativa sobre la vinculación del cómic con la universidad y las bibliotecas académicas. -- Resultados: se presentan varias posibilidades de introducción del cómic en las bibliotecas académicas y cómo este ha ido ganando su espacio en ámbitos como la universidad norteamericana. Sin embargo, los resultados de la investigación sugieren una presencia aún limitada del cómic en las colecciones de las bibliotecas de nuestro entorno, así como la impartición de pocas asignaturas y estudios oficiales sobre el medio. Existe un número elevado de centros que no cuentan ni siquiera con un título del canon utilizado, mientras que ninguno los tiene todos. Por otra parte, no existe unificación en el tratamiento técnico del cómic en estas bibliotecas. | Objective. The presence of the graphic novel in Spain’s university libraries deserves to be studied in greater detail. This article reports on catalogue searches used to examine how this kind of book is entering the holdings of these libraries. -- Methodology. The catalogue of the Spanish university libraries network REBIUN was used to systematically search graphic novel book titles from the Unicómic series. A further search was made to find academic studies on the graphic novel in the libraries of those universities associated with the Spanish university association CRUE. Finally, qualitative research was also conducted to examine the relationship between the graphic novel and Spanish universities and academic libraries. -- Results. The graphic novel is entering university library collections in a variety of ways and has gained increasing presence in certain parts of the world, including the US. In Spain, however, the presence of graphic novels in library collections is still limited, as is the offering of official university degree studies on this genre. Many of the university libraries sampled did not have even one of the books from the series chosen, Unicómic, and none of them offered the whole series. Furthermore, the libraries did not share any standard technical procedure for dealing with this kind of book in their collections