Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Els daguerreotips de Mathew Brady a l'Instituto de Valencia de Don Juan | Los daguerrotipos de Mathew Brady en el Instituto de Valencia de Don Juan | Mathew Brady's daguerreotypes at the Instituto de Valencia de Don Juan
No full textObjectiu: analitzar els daguerreotips del prestigiós fotògraf nord-americà Mathew Brady que es conserven a l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid, per tal de conèixer-ne el contingut, determinar-ne les característiques formals i posar en valor la importància que tenen per a la història de la fotografia. -- Metodologia: anàlisi de forma i fons de cada un dels cinc daguerreotips de Brady, mitjançant l'elaboració d'una fitxa descriptiva ad hoc a partir de les normes arxivístiques ISAD(G), de manera que sigui factible recuperar la informació dels continguts i de les característiques formals. S'ha dut a terme la reproducció fotogràfica dels daguerreotips per a aquest estudi i s'han generat les imatges digitals que l'il·lustren. -- Resultats: es consideren des de cinc aspectes: l'autoria, l'artefacte, el contingut, el significat sociocultural i la institució. Pel que fa al primer, Mathew Brady és un dels grans autors de la història de la fotografia; quant a l'objecte, els cinc daguerreotips són considerats obres d'art i peces úniques de museu per la qualitat que tenen; el contingut és excepcional en tractar-se de retrats infantils del mateix personatge (Guillermo de Osma), tema amb poca representació en la fotografia de l'època; el significat sociocultural queda de manifest perquè són els primers models fotogràfics en la història de la fotografia i perquè augmenten considerablement les obres de Brady registrades a Europa (dos al repositori de Europeana, i dotze al portal Daguerrobase); finalment, l'Instituto de Valencia de Don Juan passa a ser el centre amb un nombre més alt de daguerreotips de Brady a Europa. | Objetivo: analizar los daguerrotipos del prestigioso fotógrafo estadounidense Mathew Brady que se conservan en el Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid, con el fin de conocer su contenido, determinar sus características formales y poner en valor su importancia para la historia de la fotografía. -- Metodología: análisis de forma y fondo de cada uno de los cinco daguerrotipos de Brady, mediante la elaboración de una ficha descriptiva ad hoc a partir de las normas archivísticas ISAD(G), de modo que sea factible la recuperación de la información de los contenidos y de las características formales. Se ha realizado la reproducción fotográfica de los daguerrotipos para este estudio y se han generado las imágenes digitales que lo ilustran. -- Resultados: se contemplan desde cinco aspectos: la autoría, el artefacto, el contenido, el significado sociocultural y la institución. Con respecto al primero, Mathew Brady es uno de los grandes autores de la historia de la fotografía; en cuanto al objeto, los cinco daguerrotipos son considerados obras de arte y piezas únicas de museo por su calidad; el contenido es excepcional al tratarse de retratos infantiles del mismo personaje (Guillermo de Osma), tema con escasa representación en la fotografía de la época; el significado sociocultural queda de manifiesto por ser los primeros modelos fotográficos en la historia de la fotografía y por aumentar considerablemente las obras de Brady registradas en Europa (dos en el repositorio de Europeana, y doce en el portal Daguerrobase); por último, el Instituto de Valencia de Don Juan pasa a ser el centro con mayor número de daguerrotipos de Brady en Europa. | Objective: The article considers five daguerreotypes created by the famous American photographer Matthew Brady and currently held at the Instituto Valencia de Don Juan in Madrid. The authors describe the content of the daguerreotypes, identify their formal features and weigh their importance in the history of photography. -- Methodology: The authors conducted an in-depth analysis of each daguerreotype in the form of an ad hoc archival description following the international standard ISAD(G), in order to make retrieving information on the content and formal characteristics a more feasible undertaking. The daguerreotypes were also photographed and the images were digitised for the purpose of illustrating the study. -- Results: The analysis covers the five categories authorship, artefact, content, sociocultural importance and institution, and it offers these details: the author, Matthew Brady is judged to be a seminal figure in the history of photography; the artefacts themselves are considered works of art and unique museum pieces because of their quality; their content is exceptional because all are portraits of a single child, Guillermo de Osma, and because children were generally an uncommon subject for photographers in the period in question; their sociocultural importance lies in the fact that they are the first photographic models in the history of photography and constitute an addition to the list of known works by Brady currently recorded in Europe (two in the archives of Europeana, and twelve on the Daguerrobase website); finally, the Instituto de Valencia de Don Juan has become the centre holding the greatest number of Brady's daguerreotypes in Europe
Màquines socials i Internet : hi va haver algun problema pel camí | Máquinas sociales e Internet : algo salió mal por el camino | Social machines and the Internet : what went wrong?
No full textIntel·ligència artificial i transparència algorítmica : “It's complicated” | Inteligencia artificial y transparencia algorítmica : “It's complicated” | Artificial intelligence and algorithmic transparency : “It's complicated”
No full textLa despossessió de dades d'usuaris i la privacitat en l'ús de videojocs : el cas de Steam | La desposesión de datos de usuarios y la privacidad en el uso de videojuegos : el caso de Steam | Dispossessing users of their personal data and the issue of privacy in video gaming : the Steam platform, a case in point
No full textObjectius: analitzar la percepció de la comunitat d'usuaris de videojocs a la plataforma Steam davant la modificació de polítiques de privacitat i la seva repercussió en l'ecosistema econòmic i lúdic. -- Metodologia: anàlisi netnogràfica de 1.039 comentaris derivats de la publicació oficial de les noves polítiques de privacitat en Steam. S'agrupen els comentaris per temàtica i es confronten amb relació a la pràctica discursiva. -- Resultats: l'anàlisi mostra dos posicionaments, un de més pragmàtic i econòmic i l’altre, més social i garantista, que difereixen notablement en la percepció de la plataforma de jocs i en les conseqüències derivades de la nova regulació. Així, el primer nega el caràcter de xarxa social de Steam i, per això, admet l'ús de dades privades en obert i per part de tercers sense consentiment com Steamspy. D'altra banda, la visió garantista assumeix la primacia de la titularitat dels drets en contraposició a la lògica comercial, i s’allunya de la idea mercantilista i s’apropa a la de dret fonamental. | Objetivos: analizar la percepción de la comunidad de usuarios de videojuegos en la plataforma Steam ante la modificación de políticas de privacidad y su repercusión en el ecosistema económico y lúdico. -- Metodología: análisis netnográfico de 1.039 comentarios derivados de la publicación oficial de las nuevas políticas de privacidad en Steam. Se agrupan los comentarios por temática y se confrontan con relación a la práctica discursiva. -- Resultados: el análisis muestra dos posicionamientos, uno más pragmático y económico y otro más social garantista, que difieren notablemente en la percepción de la plataforma de juegos y en las consecuencias derivadas de la nueva regulación. Así, el primero niega el carácter de red social de Steam y, por ello, admite el uso de datos privados en abierto y por parte de terceros sin consentimiento como Steamspy. Por otro lado, la visión garantista asume la primacía de la titularidad de los derechos en contraposición a la lógica comercial, alejándose de la idea mercantilista y acercándose a la de derecho fundamental. | Objectives: To analyse the response of the video gaming community to Steam’s privacy policy update and examine the users’ perception of the repercussions of this update on the platform’s financial and gaming ecosystem. -- Methodology: A netnographic analysis was conducted of 1,039 user comments responding to Steam’s official announcement of the update. The comments were grouped by theme and contrasted according to the position taken by the users. -- Results: The analysis showed that Steam users took one of two positions which, in turn, revealed two contrasting perceptions of the overall nature of the platform and of the consequences of the update. Either they were pragmatic, understanding the update in financial terms, or they were more concerned with the social guarantee the platform should offer. The pragmatists, who did not regard Steam as a social network, accepted that users’ personal data could be made available without consent to third party services like the tracker Steam Spy, while defenders of the social guarantee argued that the defence of user privacy should come before any kind of commercial gain and that users’ data ownership rights should be regarded as a fundamental right
Biblioteques a l'aire lliure. Els bancs biblioteca del passeig de Sant Joan de Barcelona (1930) | Bibliotecas al aire libre. Los bancos biblioteca del paseo de San Juan de Barcelona (1930) | Outdoor libraries : the stone benches-come-libraries on Barcelona’s Passeig de Sant Joan
No full textActualmente, las bibliotecas al aire libre son una propuesta de extensión bibliotecaria habitual en las bibliotecas públicas de muchos lugares que consiste en poner libros y otros materiales de lectura a disposición del público en espacios de ocio o de descanso. Esta actividad nace en Estados Unidos de América (EE.UU.) en los años veinte y treinta del siglo xx, pero antes de la implantación por parte de las bibliotecas públicas estadounidenses, ya tenemos noticias de iniciativas de este tipo en España, en lugares como los jardines del Parque de María Luisa de Sevilla, el Parque del Retiro de Madrid y en el paseo de Sant Joan de Barcelona. El artículo hace un recorrido de los precedentes de estos casos y se centra posteriormente en el estudio de Barcelona y de la oferta de títulos de las bibliotecas de los bancos del paseo de Sant Joan. | En l'actualitat, les biblioteques a l'aire lliure són una proposta d'extensió bibliotecària habitual a les biblioteques públiques d'arreu que consisteix a posar llibres i altres materials de lectura a disposició del públic en espais d'oci o de descans. Aquesta activitat neix als Estats Units d'Amèrica (EUA) als anys vint i trenta del segle xx, però abans de la implantació per part de les biblioteques públiques nord-americanes, ja tenim notícies d'iniciatives d'aquest tipus a Espanya, en alguns indrets com els jardins del Parque de María Luisa de Sevilla, el Parque del Retiro de Madrid i al passeig de Sant Joan de Barcelona. L'article fa un recorregut dels precedents d'aquests casos i se centra posteriorment en l'estudi de Barcelona i de l'oferta de títols de les biblioteques dels bancs del passeig de Sant Joan. | Nowadays, municipal library networks often offer the general public some kind of outdoor library service where people can read books or consult other materials in spaces designated as open-air recreation sites. The first country to make this kind of service available was the US, in the 1920s and 1930s, but before it became a common practice in that country Spain had already created a number of such libraries. These included the outdoor libraries in the María Luisa and Buen Retiro parks in Seville and Madrid, respectively, and on the promenade known as Passeig de Sant Joan in Barcelona. The article looks at the origins of these three libraries and then focuses on the service in Passeig de Sant Joan, which took the form of books on shelves built into the backs of stone benches on the promenade
Preservando el patrimonio del cómic : la Billy Ireland Cartoon Library & Museum | Preservació del patrimoni del còmic : la Billy Ireland Cartoon Library & Museum | Conserving comic book heritage : the Billy Ireland Cartoon Library & Museum
No full textEn aquest article es presenta una institució dedicada a la preservació i a l'estudi del còmic, fonamentalment dels clàssics nord-americans publicats en tires de premsa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de l'Ohio State University. Aquesta institució es caracteritza pel seu caràcter únic pel que fa a la conservació del patrimoni artístic de la historieta. S'analitzen les dificultats que té la conservació de la documentació d'un mitjà tradicionalment considerat dins de la cultura popular i es mostra un exemple d'una de les col·leccions conservades a l'arxiu de la biblioteca, cosa que permet entendre la quantitat i la varietat de material que s'ha de conservar en un arxiu d'aquest tipus. | En este artículo se presenta una institución dedicada a la preservación y estudio del cómic, fundamentalmente de los clásicos norteamericanos publicados en tiras de prensa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de la Ohio State University. Esta institución se caracteriza por su carácter único en lo que se refiere a la conservación del patrimonio artístico de la historieta. Se analizan las dificultades que tiene la conservación de la documentación de un medio tradicionalmente considerado dentro de la cultura popular y se muestra un ejemplo de una de las colecciones conservadas en el archivo de la biblioteca, lo que permite entender la cantidad y variedad de material que se debe conservar en un archivo de este tipo. | This article provides an introduction to the Billy Ireland Cartoon Library & Museum of the Ohio State University. This research library is dedicated to the study of North American cartoons and comic art and has important collections in such areas as the classic daily comics and the Sunday strips of the press. The library is also unique in its work in conservation, and the article analyzes the difficulties involved in conserving documents produced in what are traditionally considered popular, disposable media. It also examines one of the library’s collections, which gives the reader a sense of the variety and volume of the material held in this kind of institution
Els daguerreotips de Mathew Brady a l'Instituto de Valencia de Don Juan | Los daguerrotipos de Mathew Brady en el Instituto de Valencia de Don Juan | Mathew Brady's daguerreotypes at the Instituto de Valencia de Don Juan
No full textObjectiu: analitzar els daguerreotips del prestigiós fotògraf nord-americà Mathew Brady que es conserven a l'Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid, per tal de conèixer-ne el contingut, determinar-ne les característiques formals i posar en valor la importància que tenen per a la història de la fotografia. -- Metodologia: anàlisi de forma i fons de cada un dels cinc daguerreotips de Brady, mitjançant l'elaboració d'una fitxa descriptiva ad hoc a partir de les normes arxivístiques ISAD(G), de manera que sigui factible recuperar la informació dels continguts i de les característiques formals. S'ha dut a terme la reproducció fotogràfica dels daguerreotips per a aquest estudi i s'han generat les imatges digitals que l'il·lustren. -- Resultats: es consideren des de cinc aspectes: l'autoria, l'artefacte, el contingut, el significat sociocultural i la institució. Pel que fa al primer, Mathew Brady és un dels grans autors de la història de la fotografia; quant a l'objecte, els cinc daguerreotips són considerats obres d'art i peces úniques de museu per la qualitat que tenen; el contingut és excepcional en tractar-se de retrats infantils del mateix personatge (Guillermo de Osma), tema amb poca representació en la fotografia de l'època; el significat sociocultural queda de manifest perquè són els primers models fotogràfics en la història de la fotografia i perquè augmenten considerablement les obres de Brady registrades a Europa (dos al repositori de Europeana, i dotze al portal Daguerrobase); finalment, l'Instituto de Valencia de Don Juan passa a ser el centre amb un nombre més alt de daguerreotips de Brady a Europa. | Objetivo: analizar los daguerrotipos del prestigioso fotógrafo estadounidense Mathew Brady que se conservan en el Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid, con el fin de conocer su contenido, determinar sus características formales y poner en valor su importancia para la historia de la fotografía. -- Metodología: análisis de forma y fondo de cada uno de los cinco daguerrotipos de Brady, mediante la elaboración de una ficha descriptiva ad hoc a partir de las normas archivísticas ISAD(G), de modo que sea factible la recuperación de la información de los contenidos y de las características formales. Se ha realizado la reproducción fotográfica de los daguerrotipos para este estudio y se han generado las imágenes digitales que lo ilustran. -- Resultados: se contemplan desde cinco aspectos: la autoría, el artefacto, el contenido, el significado sociocultural y la institución. Con respecto al primero, Mathew Brady es uno de los grandes autores de la historia de la fotografía; en cuanto al objeto, los cinco daguerrotipos son considerados obras de arte y piezas únicas de museo por su calidad; el contenido es excepcional al tratarse de retratos infantiles del mismo personaje (Guillermo de Osma), tema con escasa representación en la fotografía de la época; el significado sociocultural queda de manifiesto por ser los primeros modelos fotográficos en la historia de la fotografía y por aumentar considerablemente las obras de Brady registradas en Europa (dos en el repositorio de Europeana, y doce en el portal Daguerrobase); por último, el Instituto de Valencia de Don Juan pasa a ser el centro con mayor número de daguerrotipos de Brady en Europa. | Objective: The article considers five daguerreotypes created by the famous American photographer Matthew Brady and currently held at the Instituto Valencia de Don Juan in Madrid. The authors describe the content of the daguerreotypes, identify their formal features and weigh their importance in the history of photography. -- Methodology: The authors conducted an in-depth analysis of each daguerreotype in the form of an ad hoc archival description following the international standard ISAD(G), in order to make retrieving information on the content and formal characteristics a more feasible undertaking. The daguerreotypes were also photographed and the images were digitised for the purpose of illustrating the study. -- Results: The analysis covers the five categories authorship, artefact, content, sociocultural importance and institution, and it offers these details: the author, Matthew Brady is judged to be a seminal figure in the history of photography; the artefacts themselves are considered works of art and unique museum pieces because of their quality; their content is exceptional because all are portraits of a single child, Guillermo de Osma, and because children were generally an uncommon subject for photographers in the period in question; their sociocultural importance lies in the fact that they are the first photographic models in the history of photography and constitute an addition to the list of known works by Brady currently recorded in Europe (two in the archives of Europeana, and twelve on the Daguerrobase website); finally, the Instituto de Valencia de Don Juan has become the centre holding the greatest number of Brady's daguerreotypes in Europe
Visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura i relació amb l'ús d’aquestes : mesures per incrementar-ne la promoció i la difusió | Visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura y relación con su uso : medidas para su mayor promoción y difusión | Spanish media coverage of public libraries and reading compared to other cultural institutions and practices : measures to promote and disseminate libraries and reading
No full textObjectius: el primer objectiu consisteix a analitzar la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre; el segon consisteix a relacionar aquesta visibilitat amb els resultats sobre l'ús de les biblioteques públiques (visites) i l'ús de la col·lecció (préstecs). A partir d’això, en la secció per a la discussió, es desenvolupen propostes per augmentar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques per l’increment dels beneficis que poden aportar a la societat. Això es porta a terme mitjançant una reflexió sobre la relació entre els camps de les biblioteques públiques i la lectura, la biblioteconomia i la documentació, la política, i els mitjans de comunicació. -- Metodologia: en relació amb el primer objectiu, es fa servir la base de dades MyNews per obtenir el nombre de notícies dels fets culturals que s'han pres en consideració, i es posa en relació amb el total dels fets culturals com a unitats físiques. Pel que fa al segon objectiu, s'estudia la relació entre el total de notícies per 50.000 habitants per a les comunitats autònomes i les visites i els préstecs per habitant a les biblioteques públiques. L'anàlisi d'aquesta relació es fa tenint en compte els resultats de les comunitats autònomes per a les variables i calculant el coeficient de correlació lineal entre aquestes. -- Resultats: es constata que la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura davant dels altres fets de la cultura és petita, fins al punt de ser pràcticament inexistent, tot i que hi ha més biblioteques públiques que cinemes, museus i teatres. Al seu torn, es percep una tendència i una relació positiva en les comunitats autònomes entre més visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació i més quantitat de préstecs i de visites. A partir d’aquesta constatació, es reflexiona entorn de la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de biblioteconomia i documentació, biblioteques públiques i lectura, mitjans de comunicació i política, com a via per incrementar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques i per augmentar els beneficis en la societat que es deriven del seu ús. | Objetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación. -- Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas. -- Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso. | Objectives. First, the article compares the Spanish media coverage of public libraries and reading with its coverage of other cultural institutions, such as cinemas, museums and theatres. Secondly, the article analyzes the relationship between making public libraries more visible in the media and increasing their use (both in terms of visits and loans per inhabitant). Finally, some proposals are made about how to take greater advantage of public libraries. These are based on the relationship between public libraries and reading, the field of librarianship and documentation, and politics and the media. -- Methodology. For the first objective, the researchers used the database MyNews to obtain the number of news items on the cultural institutions considered. This was then compared to the total number of institutions as places or physical units. For the second objective, the researchers analyzed the relationship between the total number of news items per 50,000 inhabitants for the Spanish autonomous Communities and public library visits and loans per inhabitant. This analysis took into account the results of the autonomous communities for the variables and calculated the linear correlation coefficient between the variables. -- Results. Public libraries receive a low level of coverage in the Spanish media compared to other cultural institutions, even to the point where they are hardly covered at all, although there are more public libraries than cinemas, museums and theatres. On the other hand, there is a positive relationship between greater media visibility of public libraries, and increases in library loans and visits. From there, the researchers present the idea of the positive feedback between the field of librarianship and documentation, public libraries and reading, the media and politics, proposing that greater visibility of public libraries in the Spanish media could increase library loans and visits
Visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura i relació amb l'ús d’aquestes : mesures per incrementar-ne la promoció i la difusió | Visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura y relación con su uso : medidas para su mayor promoción y difusión | Spanish media coverage of public libraries and reading compared to other cultural institutions and practices : measures to promote and disseminate libraries and reading
No full textObjetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación. -- Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas. -- Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso. | Objectius: el primer objectiu consisteix a analitzar la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre; el segon consisteix a relacionar aquesta visibilitat amb els resultats sobre l'ús de les biblioteques públiques (visites) i l'ús de la col·lecció (préstecs). A partir d’això, en la secció per a la discussió, es desenvolupen propostes per augmentar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques per l’increment dels beneficis que poden aportar a la societat. Això es porta a terme mitjançant una reflexió sobre la relació entre els camps de les biblioteques públiques i la lectura, la biblioteconomia i la documentació, la política, i els mitjans de comunicació. -- Metodologia: en relació amb el primer objectiu, es fa servir la base de dades MyNews per obtenir el nombre de notícies dels fets culturals que s'han pres en consideració, i es posa en relació amb el total dels fets culturals com a unitats físiques. Pel que fa al segon objectiu, s'estudia la relació entre el total de notícies per 50.000 habitants per a les comunitats autònomes i les visites i els préstecs per habitant a les biblioteques públiques. L'anàlisi d'aquesta relació es fa tenint en compte els resultats de les comunitats autònomes per a les variables i calculant el coeficient de correlació lineal entre aquestes. -- Resultats: es constata que la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura davant dels altres fets de la cultura és petita, fins al punt de ser pràcticament inexistent, tot i que hi ha més biblioteques públiques que cinemes, museus i teatres. Al seu torn, es percep una tendència i una relació positiva en les comunitats autònomes entre més visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació i més quantitat de préstecs i de visites. A partir d’aquesta constatació, es reflexiona entorn de la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de biblioteconomia i documentació, biblioteques públiques i lectura, mitjans de comunicació i política, com a via per incrementar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques i per augmentar els beneficis en la societat que es deriven del seu ús. | Objectives. First, the article compares the Spanish media coverage of public libraries and reading with its coverage of other cultural institutions, such as cinemas, museums and theatres. Secondly, the article analyzes the relationship between making public libraries more visible in the media and increasing their use (both in terms of visits and loans per inhabitant). Finally, some proposals are made about how to take greater advantage of public libraries. These are based on the relationship between public libraries and reading, the field of librarianship and documentation, and politics and the media. -- Methodology. For the first objective, the researchers used the database MyNews to obtain the number of news items on the cultural institutions considered. This was then compared to the total number of institutions as places or physical units. For the second objective, the researchers analyzed the relationship between the total number of news items per 50,000 inhabitants for the Spanish autonomous Communities and public library visits and loans per inhabitant. This analysis took into account the results of the autonomous communities for the variables and calculated the linear correlation coefficient between the variables. -- Results. Public libraries receive a low level of coverage in the Spanish media compared to other cultural institutions, even to the point where they are hardly covered at all, although there are more public libraries than cinemas, museums and theatres. On the other hand, there is a positive relationship between greater media visibility of public libraries, and increases in library loans and visits. From there, the researchers present the idea of the positive feedback between the field of librarianship and documentation, public libraries and reading, the media and politics, proposing that greater visibility of public libraries in the Spanish media could increase library loans and visits
La qualitat de les revistes científiques per al professorat universitari de ciències de l'esport | La calidad de las revistas científicas para el profesorado universitario de ciencias del deporte | The quality of scientific journals as perceived by university lecturers of sport sciences
No full textObjectius: saber l'opinió del personal docent i investigador de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport sobre: a) els criteris i productes d'avaluació d'articles científics més ben valorats, i b) les revistes nacionals i internacionals més prestigioses. Han format la mostra cent seixanta-tres professors universitaris que impartien classes en el grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport en el curs 2013–2014, dels quals vint-i-quatre són avaluadors d'alguna agència d'avaluació i cent trenta-nou no formen part de cap agència d'avaluació. -- Metodologia: l'instrument que s'ha utilitzat ha estat l'apartat d'articles i revistes del | Objetivos: conocer la opinión del personal docente e investigador de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte sobre: a) criterios y productos de evaluación de artículos científicos mejor valorados, y b) las revistas nacionales e internacionales más prestigiosas. La muestra estuvo formada por ciento sesenta y tres profesores universitarios que daban clase en el grado de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte en el curso 2013–2014, de los cuales, veinticuatro son evaluadores de alguna agencia de evaluación y ciento treinta y nueve profesores no forman parte de ninguna agencia de evaluación. -- Metodología: el instrumento utilizado fue el apartado de artículos y revistas del | Objectives: To learn the opinion of university lecturers and researchers of physical activity and sport sciences on the subject of: a) the best criteria and products for evaluating scientific articles; and b) the best national and international scientific journals. The study used a sample of 163 lecturers teaching the Bachelor’s Degree in Physical Activity and Sport Sciences during the academic year 2013–2014. Twenty-four of the lecturers were evaluators working for an evaluation agency and 139 did not work for any agency. -- Methodology: The instrument used was the article and journal section of the Cuestionario sobre criterios de calidad del personal docente e investigador universitario en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte (Questionnaire on the quality evaluation criteria employed by university lecturers and researchers of the Bachelor’s Degree in Physical Activity and Sport Sciences, CPDI-CAFD). -- Results: The criteria and evaluation products offered by Journal Citation Reports and Scopus were considered to be particularly important. The most highly valued Spanish journals were Apunts and Revista de Psicología del Deporte, while the most highly valued international publications were Journal of Sports Science and Sports Medicine. These results can be especially important for evaluating scientific publications. The applications for accreditations can be evaluated taking into account the classifications of specific sport science journals