Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Anàlisi bibliomètrica de la producció científica sobre educació musical en el període 2007-2016 en revistes incloses en JCR | Análisis bibliométrico de la producción científica sobre educación musical en el periodo 2007–2016 en revistas incluidas en JCR | A bibliometric analysis of scientific production in music education during the period 2007–2016 in journals indexed in JCR
No full textObjetivo: el presente trabajo tiene como objetivo analizar la producción científica sobre educación musical en el periodo 2006–2017 en revistas incluidas en JCR. -- Metodología: análisis bibliométrico de todos los artículos indexados en JCR con el descriptor Music Education. -- Resultados: se muestra cómo los 447 artículos publicados suponen un aumento considerable en la producción científica, que ha aumentado año tras año, aunque a distancia de otras áreas más consolidadas. La mayoría de los trabajos los realizó un solo autor ocasional que únicamente ha publicado un artículo, además, se observa una mayor presencia femenina. La mayoría de los artículos se escribieron en inglés, con una temática centrada en la didáctica de la música. Los trabajos fueron poco o nada citados, dependiendo de la antigüedad y del número de autores, y se publicaron preferentemente en revistas con bajo índice de impacto, lo cual muestra la poca repercusión de los trabajos en comparación con los de otras áreas de conocimiento. Se plantea la necesidad de una mayor atención a la bibliometría del área como línea de mejora en la producción científica de esta materia. | Objectiu: aquest treball té com a objectiu analitzar la producció científica sobre educació musical en el període 2006–2017 en revistes incloses en JCR. -- Metodologia: anàlisi bibliomètrica de tots els articles indexats a JCR amb el descriptor Music Education (educació musical). -- Resultats: es mostra que els 447 articles publicats representen un augment considerable de la producció científica, que ha augmentat any rere any, tot i que a certa distància d'altres àrees més consolidades. La majoria dels treballs els va fer un sol autor ocasional que únicament ha publicat un article, a més, s'observa una presència femenina més gran. La majoria dels articles es van escriure en anglès, amb una temàtica centrada en la didàctica de la música. Els treballs van ser poc o gens citats, depenent de l'antiguitat i del nombre d'autors, i es van publicar preferentment en revistes amb un índex d'impacte baix, la qual cosa mostra la poca repercussió dels treballs en comparació dels d'altres àrees de coneixement. Es planteja la necessitat de donar més atenció a la bibliometria de l'àrea com a línia de millora de la producció científica d'aquesta matèria. | Objective: This paper analyses scientific production in music education during the period 2006–2017 in JCR journals. -- Methodology: The researchers conducted a bibliometric analysis of all of the articles indexed in JCR with the descriptor Music Education. -- Results: The 447 articles analysed reveal that there has been a considerable increase in production and that this has occurred annually, although it lags behind production in other areas. Most of the studies were conducted by single, occasional authors who had only published one article, and there was a greater presence of women authors. Most of the articles were written in English and addressed music didactics. The articles were rarely or never cited, depending on their age and the number of authors. They were mostly published in journals with a low impact factor, which shows the negligible repercussion of the articles in comparison with other areas of knowledge. The authors consider that there is a need for greater attention to the bibliometrics of production in this area, if it is to be improved
Per què fallen els indicadors bibliomètrics : paràmetres inestables, models incorrectes i propietats irrellevants | Por qué fallan los indicadores bibliométricos : parámetros inestables, modelos incorrectos y propiedades irrelevantes | Why bibliometric indicators break down : unstable parameters, incorrect models and irrelevant properties
No full textLa generalització dels indicadors bibliomètrics en l’avaluació de la recerca i en el disseny de polítiques ha anat acompanyada d’una percepció cada cop més estesa segons la qual l’ús d’aquestes eines sovint és problemàtic o inapropiat. En aquest article presentem un marc senzill que permet analitzar les condicions en què l’ús d’indicadors com a mètode d’avaluació pot fallar. Els motius d’aquests errors poden ser tres. En primer terme, pot ser que els paràmetres dels models que relacionen les propietats i els indicadors siguin inestables i, per tant, que els indicadors no siguin comparables en el temps o en l’espai. En segon lloc, pot ser que els models emprats siguin incorrectes. Finalment, pot ser que la propietat de l’indicador sigui irrellevant en relació amb l’objecte d’estudi. Aquest marc que proposem pot resultar especialment útil per a comprendre els problemes que representa l’ús d’indicadors convencionals en espais “perifèrics”, és a dir, en àrees geogràfiques, llengües o disciplines que se situen en els marges del sistema científic. | La generalización de los indicadores bibliométricos en la evaluación de la investigación y en el diseño de políticas ha ido acompañada de una percepción cada vez más generalizada según la cual el uso de estas herramientas a menudo es problemático o inapropiado. En este artículo presentamos un marco sencillo que permite analizar las condiciones en las que el uso de indicadores como método de evaluación puede fallar. Los motivos de estos errores pueden ser tres. En primer lugar, puede ocurrir que los parámetros de los modelos que relacionan las propiedades y los indicadores sean inestables y, por lo tanto, que los indicadores no sean comparables en el tiempo o en el espacio. En segundo lugar, puede pasar que los modelos empleados sean incorrectos. Finalmente, puede suceder que la propiedad del indicador sea irrelevante en relación con el objeto de estudio. Este marco que proponemos puede resultar especialmente útil para comprender los problemas que representa el uso de indicadores convencionales en espacios “periféricos”, es decir, en áreas geográficas, lenguas o disciplinas que se sitúan en los márgenes del sistema científico. | The spread of bibliometric indicators in research evaluation and policy has been accompanied by an increasing realisation that indicators’ use is often problematic and/or inappropriate. In this article, we propose a parsimonious framework to analyse the conditions under which the use of indicators become problematic. We propose that indicators’ use in evaluation can breakdown for three reasons. First, because the parameters of the models linking properties and indicators are unstable and, as a consequence, indicators cannot be compared across spaces or time. Second, because the underlying models are incorrect. Third, because the property of the indicator is irrelevant for the issue examined. This framework can be particularly helpful in fostering an understanding of the problems of conventional indicators i
El dret a l'oblit davant l'accés a la memòria periodística : drets en conflicte en la gestió de la informació de l'hemeroteca digital | El derecho al olvido frente al acceso a la memoria periodística : derechos en conflicto en la gestión de la información de la hemeroteca digital | Balancing the right to be forgotten and freedom of information : conflicting rights in the management of digital newspaper and journal archives
No full textLes singularitats pròpies de l'entorn comunicatiu digital, marcat per l'eliminació de les fronteres temporals, el valor de la dada i les possibilitats d'intercanvi transfronterer de la informació, han posat en relleu la importància de la protecció de les dades personals i de l'anomenat dret a l'oblit. Això es plasma tant en l'adaptació del marc normatiu com en la mateixa jurisprudència que es va creant entorn de la necessitat de dirimir plets en situacions en què s'entra en conflicte amb l'exercici d'altres drets, com el de la llibertat d'informació. Les hemeroteques digitals, que, en la mesura que afavoreixen l'arxivament i la recuperació de notícies, també estarien protegides per l'excepción periodística (Pauner, 2015, p. 196), també són el terreny de posicions enfrontades. Aquest article analitza la jurisprudència recent, i també les normatives i les condicions d'ús que publiquen els principals diaris de comunicació digital, amb l'objectiu de contribuir a l'estudi sobre l'evolució de l'exercici d'aquests drets en conflicte en relació amb la informació de les hemeroteques digitals. Els resultats mostren que la doctrina va evolucionant per atendre els desafiaments de la societat actual i apunten la falta d'indicacions específiques en la redacció de les polítiques d'ús i privadesa dels diaris referents al tractament de dades personals en els continguts de les hemeroteques digitals. | Las singularidades propias del entorno comunicativo digital, marcado por la eliminación de las fronteras temporales, el valor del dato y las posibilidades de intercambio transfronterizo de la información, han puesto de relieve la importancia de la protección de los datos personales y del llamado derecho al olvido. Ello se plasma tanto en la adaptación del marco normativo como también en la propia jurisprudencia que se está creando en torno a la necesidad de dirimir en situaciones en las que este entra en conflicto con el ejercicio de otros derechos como el de la libertad de información. Las hemerotecas digitales que, en cuanto que favorecen el archivo y recuperación de noticias, estarían también protegidas por la excepción periodística (Pauner, 2015, p. 196) son también terreno de posiciones encontradas. Este artículo analiza la jurisprudencia reciente así como las propias normativas y condiciones de uso que publican los principales diarios de comunicación digital, con el objetivo de contribuir al estudio sobre la evolución del ejercicio de estos derechos en conflicto en relación con la gestión de la información de las hemerotecas digitales. Los resultados muestran cómo la doctrina va evolucionando para atender a los desafíos de la sociedad actual y apuntan la falta de indicaciones específicas en el redactado de las políticas de uso y privacidad de los diarios sobre el tratamiento de datos personales en los contenidos de las hemerotecas digitales. | Characterised by its elimination of time boundaries, its attribution of value to personal data and the possibilities it offers for transferring that data to third countries or international organisations, the singular nature of our digital media landscape is highlighting the importance of data protection and our so-called right to be forgotten. This is seen in the adaptation of legal regimes governing the Internet but also in the EU case-law being written to balance these rights and others, such as the right to freedom of expression and information. As earlier studies have already shown (e.g., Pauner, 2015), the difficulty of striking this balance has become evident in the arena of digital newspaper and journal archives, where freedom of information and also journalistic exemption from statutory provisions play an important role in storing and retrieving news data. The article contributes to the ongoing study of how personal data protection rights are being affected by the information management practises of such archives by reviewing recent case-law. It also examines the privacy policies and terms and conditions agreements published by the biggest digital newspapers and evaluates how far these are being tailored to meet the challenge of protecting personal data privacy in today's society. The results reveal a lack of specific guidelines in the terms and conditions agreements published by such archives on their use of personal data
Preservació del patrimoni del còmic : la Billy Ireland Cartoon Library & Museum | Preservando el patrimonio del cómic : la Billy Ireland Cartoon Library & Museum | Conserving comic book heritage : the Billy Ireland Cartoon Library & Museum
No full textEn aquest article es presenta una institució dedicada a la preservació i a l'estudi del còmic, fonamentalment dels clàssics nord-americans publicats en tires de premsa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de l'Ohio State University. Aquesta institució es caracteritza pel seu caràcter únic pel que fa a la conservació del patrimoni artístic de la historieta. S'analitzen les dificultats que té la conservació de la documentació d'un mitjà tradicionalment considerat dins de la cultura popular i es mostra un exemple d'una de les col·leccions conservades a l'arxiu de la biblioteca, cosa que permet entendre la quantitat i la varietat de material que s'ha de conservar en un arxiu d'aquest tipus. | En este artículo se presenta una institución dedicada a la preservación y estudio del cómic, fundamentalmente de los clásicos norteamericanos publicados en tiras de prensa: la Billy Ireland Cartoon Library & Museum de la Ohio State University. Esta institución se caracteriza por su carácter único en lo que se refiere a la conservación del patrimonio artístico de la historieta. Se analizan las dificultades que tiene la conservación de la documentación de un medio tradicionalmente considerado dentro de la cultura popular y se muestra un ejemplo de una de las colecciones conservadas en el archivo de la biblioteca, lo que permite entender la cantidad y variedad de material que se debe conservar en un archivo de este tipo. | This article provides an introduction to the Billy Ireland Cartoon Library & Museum of the Ohio State University. This research library is dedicated to the study of North American cartoons and comic art and has important collections in such areas as the classic daily comics and the Sunday strips of the press. The library is also unique in its work in conservation, and the article analyzes the difficulties involved in conserving documents produced in what are traditionally considered popular, disposable media. It also examines one of the library’s collections, which gives the reader a sense of the variety and volume of the material held in this kind of institution
La qualitat de les revistes científiques per al professorat universitari de ciències de l'esport | La calidad de las revistas científicas para el profesorado universitario de ciencias del deporte | The quality of scientific journals as perceived by university lecturers of sport sciences
No full textObjectius: saber l'opinió del personal docent i investigador de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport sobre: a) els criteris i productes d'avaluació d'articles científics més ben valorats, i b) les revistes nacionals i internacionals més prestigioses. Han format la mostra cent seixanta-tres professors universitaris que impartien classes en el grau de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport en el curs 2013–2014, dels quals vint-i-quatre són avaluadors d'alguna agència d'avaluació i cent trenta-nou no formen part de cap agència d'avaluació. -- Metodologia: l'instrument que s'ha utilitzat ha estat l'apartat d'articles i revistes del | Objetivos: conocer la opinión del personal docente e investigador de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte sobre: a) criterios y productos de evaluación de artículos científicos mejor valorados, y b) las revistas nacionales e internacionales más prestigiosas. La muestra estuvo formada por ciento sesenta y tres profesores universitarios que daban clase en el grado de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte en el curso 2013–2014, de los cuales, veinticuatro son evaluadores de alguna agencia de evaluación y ciento treinta y nueve profesores no forman parte de ninguna agencia de evaluación. -- Metodología: el instrumento utilizado fue el apartado de artículos y revistas del | Objectives: To learn the opinion of university lecturers and researchers of physical activity and sport sciences on the subject of: a) the best criteria and products for evaluating scientific articles; and b) the best national and international scientific journals. The study used a sample of 163 lecturers teaching the Bachelor’s Degree in Physical Activity and Sport Sciences during the academic year 2013–2014. Twenty-four of the lecturers were evaluators working for an evaluation agency and 139 did not work for any agency. -- Methodology: The instrument used was the article and journal section of the Cuestionario sobre criterios de calidad del personal docente e investigador universitario en Ciencias de la Actividad Física y el Deporte (Questionnaire on the quality evaluation criteria employed by university lecturers and researchers of the Bachelor’s Degree in Physical Activity and Sport Sciences, CPDI-CAFD). -- Results: The criteria and evaluation products offered by Journal Citation Reports and Scopus were considered to be particularly important. The most highly valued Spanish journals were Apunts and Revista de Psicología del Deporte, while the most highly valued international publications were Journal of Sports Science and Sports Medicine. These results can be especially important for evaluating scientific publications. The applications for accreditations can be evaluated taking into account the classifications of specific sport science journals
El Marc, la Maria i el David : el disseny d'experiència d'usuari (UX) aplicat a la biblioteca pública | Marc, Maria y David : el diseño de experiencia de usuario (UX) aplicado a la biblioteca pública | Marc, Maria and David : applying user experience design to public libraries
No full textObjectius: amb una perspectiva de disseny d'experiència d'usuari (UX), construïm tres usuaris-persona per ajudar a dissenyar productes i serveis, digitals o presencials, i a la tasca de planificació de les biblioteques públiques de Catalunya amb la finalitat última de fidelitzar i atraure usuaris i usuàries. -- Metodologia: una enquesta representativa de la població catalana (1.205 respostes) i una anàlisi estadística bivariant permeten identificar els tres targets que, gràcies a l'anàlisi de contingut de tres grups focals posteriors, donen lloc als tres usuaris-persona. La tècnica d'usuari-persona visibilitza els possibles usuaris a partir de dades reals, facilita la generació d'empatia entre el personal de la biblioteca i els usuaris, i assegura que el disseny estigui centrat en les persones. -- Resultats: els tres usuaris-persona resultants s'acompanyen de descripcions i es complementen amb escenaris basats en evidències que han d'ajudar a dissenyar experiències d'usuaris. Aquests són el Marc (usuari), un estudiant adolescent que pretén codissenyar la biblioteca i que reclama activitats socials presencials; la Maria (mai usuària), una jubilada que necessita caliu humà i que fa evident la necessitat de col·laboració més estreta entre serveis socials i biblioteques, i el David (exusuari), treballador de més de trenta anys que considera que no necessita la biblioteca tot i que en desconeix la majoria de serveis que actualment li ofereix. | Objetivos: desde la perspectiva de diseño de experiencia de usuario (UX), construimos tres usuarios-persona para ayudar a diseñar productos y servicios, digitales o presenciales, y en la tarea de planificar las bibliotecas públicas de Cataluña con el fin último de fidelizar y atraer usuarios y usuarias. -- Metodología: una encuesta representativa de la población catalana (1.205 respuestas) y un análisis estadístico bivariante permiten identificar los tres públicos objetivos que, gracias al análisis de contenido de tres grupos focales posteriores, dan lugar a los tres usuarios-persona. La técnica de usuario-persona visibiliza los posibles usuarios a partir de datos reales, facilita la generación de empatía entre el personal de la biblioteca y los usuarios, y asegura que el diseño esté centrado en las personas. -- Resultados: los tres usuarios-persona resultantes se describen y se complementan con escenarios basados en evidencias que deben ayudar a diseñar experiencias de usuarios. Estos son, Marc (usuario), estudiante adolescente que pretende codiseñar la biblioteca y que reclama actividades sociales presenciales; Maria (nunca usuaria), jubilada que necesita calor humano y que pone en evidencia la necesidad de una colaboración más estrecha entre servicios sociales y bibliotecas, y David (exusuario), trabajador de más de treinta años que considera que no necesita la biblioteca, aunque desconoce la mayoría de servicios que actualmente le ofrece. | Objectives: Adopting the principles of user experience design (UX), we created three user personas to help design digital and on-site products and services and use in Catalan public library planning to promote patron loyalty and attract new users. -- Methodology: A representative survey of the Catalan community (1,205 answers) and a bivariate analysis identified the three targets which, thanks to the focus groups and content analysis, could be used to create the three user personas. The user persona technique employs real data to identify possible users, helps generate empathy between library staff and patrons and ensures that service and product design is person-centred. -- Results: The three user personas are accompanied by evidence-based descriptions and scenarios which should help to design user experiences. They are: Marc (user), a student who wants to co-design the library and asks for patron-organized face-to-face social activities; Maria (non-user), a retiree who needs human warmth and whose profile reflects the need for closer collaboration between social services and libraries; and David (ex-user), a working man of over thirty years old who believes that he does not need the library, even though he is unaware of most of the services it currently offers him
Per què fallen els indicadors bibliomètrics : paràmetres inestables, models incorrectes i propietats irrellevants | Por qué fallan los indicadores bibliométricos : parámetros inestables, modelos incorrectos y propiedades irrelevantes | Why bibliometric indicators break down : unstable parameters, incorrect models and irrelevant properties
No full textLa generalització dels indicadors bibliomètrics en l’avaluació de la recerca i en el disseny de polítiques ha anat acompanyada d’una percepció cada cop més estesa segons la qual l’ús d’aquestes eines sovint és problemàtic o inapropiat. En aquest article presentem un marc senzill que permet analitzar les condicions en què l’ús d’indicadors com a mètode d’avaluació pot fallar. Els motius d’aquests errors poden ser tres. En primer terme, pot ser que els paràmetres dels models que relacionen les propietats i els indicadors siguin inestables i, per tant, que els indicadors no siguin comparables en el temps o en l’espai. En segon lloc, pot ser que els models emprats siguin incorrectes. Finalment, pot ser que la propietat de l’indicador sigui irrellevant en relació amb l’objecte d’estudi. Aquest marc que proposem pot resultar especialment útil per a comprendre els problemes que representa l’ús d’indicadors convencionals en espais “perifèrics”, és a dir, en àrees geogràfiques, llengües o disciplines que se situen en els marges del sistema científic. | La generalización de los indicadores bibliométricos en la evaluación de la investigación y en el diseño de políticas ha ido acompañada de una percepción cada vez más generalizada según la cual el uso de estas herramientas a menudo es problemático o inapropiado. En este artículo presentamos un marco sencillo que permite analizar las condiciones en las que el uso de indicadores como método de evaluación puede fallar. Los motivos de estos errores pueden ser tres. En primer lugar, puede ocurrir que los parámetros de los modelos que relacionan las propiedades y los indicadores sean inestables y, por lo tanto, que los indicadores no sean comparables en el tiempo o en el espacio. En segundo lugar, puede pasar que los modelos empleados sean incorrectos. Finalmente, puede suceder que la propiedad del indicador sea irrelevante en relación con el objeto de estudio. Este marco que proponemos puede resultar especialmente útil para comprender los problemas que representa el uso de indicadores convencionales en espacios “periféricos”, es decir, en áreas geográficas, lenguas o disciplinas que se sitúan en los márgenes del sistema científico. | The spread of bibliometric indicators in research evaluation and policy has been accompanied by an increasing realisation that indicators’ use is often problematic and/or inappropriate. In this article, we propose a parsimonious framework to analyse the conditions under which the use of indicators become problematic. We propose that indicators’ use in evaluation can breakdown for three reasons. First, because the parameters of the models linking properties and indicators are unstable and, as a consequence, indicators cannot be compared across spaces or time. Second, because the underlying models are incorrect. Third, because the property of the indicator is irrelevant for the issue examined. This framework can be particularly helpful in fostering an understanding of the problems of conventional indicators i
Intel·ligència artificial i transparència algorítmica : “It's complicated” | Inteligencia artificial y transparencia algorítmica : “It's complicated” | Artificial intelligence and algorithmic transparency : “It's complicated”
No full textLa despossessió de dades d'usuaris i la privacitat en l'ús de videojocs : el cas de Steam | La desposesión de datos de usuarios y la privacidad en el uso de videojuegos : el caso de Steam | Dispossessing users of their personal data and the issue of privacy in video gaming : the Steam platform, a case in point
No full textObjectius: analitzar la percepció de la comunitat d'usuaris de videojocs a la plataforma Steam davant la modificació de polítiques de privacitat i la seva repercussió en l'ecosistema econòmic i lúdic. -- Metodologia: anàlisi netnogràfica de 1.039 comentaris derivats de la publicació oficial de les noves polítiques de privacitat en Steam. S'agrupen els comentaris per temàtica i es confronten amb relació a la pràctica discursiva. -- Resultats: l'anàlisi mostra dos posicionaments, un de més pragmàtic i econòmic i l’altre, més social i garantista, que difereixen notablement en la percepció de la plataforma de jocs i en les conseqüències derivades de la nova regulació. Així, el primer nega el caràcter de xarxa social de Steam i, per això, admet l'ús de dades privades en obert i per part de tercers sense consentiment com Steamspy. D'altra banda, la visió garantista assumeix la primacia de la titularitat dels drets en contraposició a la lògica comercial, i s’allunya de la idea mercantilista i s’apropa a la de dret fonamental. | Objetivos: analizar la percepción de la comunidad de usuarios de videojuegos en la plataforma Steam ante la modificación de políticas de privacidad y su repercusión en el ecosistema económico y lúdico. -- Metodología: análisis netnográfico de 1.039 comentarios derivados de la publicación oficial de las nuevas políticas de privacidad en Steam. Se agrupan los comentarios por temática y se confrontan con relación a la práctica discursiva. -- Resultados: el análisis muestra dos posicionamientos, uno más pragmático y económico y otro más social garantista, que difieren notablemente en la percepción de la plataforma de juegos y en las consecuencias derivadas de la nueva regulación. Así, el primero niega el carácter de red social de Steam y, por ello, admite el uso de datos privados en abierto y por parte de terceros sin consentimiento como Steamspy. Por otro lado, la visión garantista asume la primacía de la titularidad de los derechos en contraposición a la lógica comercial, alejándose de la idea mercantilista y acercándose a la de derecho fundamental. | Objectives: To analyse the response of the video gaming community to Steam’s privacy policy update and examine the users’ perception of the repercussions of this update on the platform’s financial and gaming ecosystem. -- Methodology: A netnographic analysis was conducted of 1,039 user comments responding to Steam’s official announcement of the update. The comments were grouped by theme and contrasted according to the position taken by the users. -- Results: The analysis showed that Steam users took one of two positions which, in turn, revealed two contrasting perceptions of the overall nature of the platform and of the consequences of the update. Either they were pragmatic, understanding the update in financial terms, or they were more concerned with the social guarantee the platform should offer. The pragmatists, who did not regard Steam as a social network, accepted that users’ personal data could be made available without consent to third party services like the tracker Steam Spy, while defenders of the social guarantee argued that the defence of user privacy should come before any kind of commercial gain and that users’ data ownership rights should be regarded as a fundamental right
El dret a l'oblit davant l'accés a la memòria periodística : drets en conflicte en la gestió de la informació de l'hemeroteca digital | El derecho al olvido frente al acceso a la memoria periodística : derechos en conflicto en la gestión de la información de la hemeroteca digital | Balancing the right to be forgotten and freedom of information : conflicting rights in the management of digital newspaper and journal archives
No full textLes singularitats pròpies de l'entorn comunicatiu digital, marcat per l'eliminació de les fronteres temporals, el valor de la dada i les possibilitats d'intercanvi transfronterer de la informació, han posat en relleu la importància de la protecció de les dades personals i de l'anomenat dret a l'oblit. Això es plasma tant en l'adaptació del marc normatiu com en la mateixa jurisprudència que es va creant entorn de la necessitat de dirimir plets en situacions en què s'entra en conflicte amb l'exercici d'altres drets, com el de la llibertat d'informació. Les hemeroteques digitals, que, en la mesura que afavoreixen l'arxivament i la recuperació de notícies, també estarien protegides per l'excepción periodística (Pauner, 2015, p. 196), també són el terreny de posicions enfrontades. Aquest article analitza la jurisprudència recent, i també les normatives i les condicions d'ús que publiquen els principals diaris de comunicació digital, amb l'objectiu de contribuir a l'estudi sobre l'evolució de l'exercici d'aquests drets en conflicte en relació amb la informació de les hemeroteques digitals. Els resultats mostren que la doctrina va evolucionant per atendre els desafiaments de la societat actual i apunten la falta d'indicacions específiques en la redacció de les polítiques d'ús i privadesa dels diaris referents al tractament de dades personals en els continguts de les hemeroteques digitals. | Las singularidades propias del entorno comunicativo digital, marcado por la eliminación de las fronteras temporales, el valor del dato y las posibilidades de intercambio transfronterizo de la información, han puesto de relieve la importancia de la protección de los datos personales y del llamado derecho al olvido. Ello se plasma tanto en la adaptación del marco normativo como también en la propia jurisprudencia que se está creando en torno a la necesidad de dirimir en situaciones en las que este entra en conflicto con el ejercicio de otros derechos como el de la libertad de información. Las hemerotecas digitales que, en cuanto que favorecen el archivo y recuperación de noticias, estarían también protegidas por la excepción periodística (Pauner, 2015, p. 196) son también terreno de posiciones encontradas. Este artículo analiza la jurisprudencia reciente así como las propias normativas y condiciones de uso que publican los principales diarios de comunicación digital, con el objetivo de contribuir al estudio sobre la evolución del ejercicio de estos derechos en conflicto en relación con la gestión de la información de las hemerotecas digitales. Los resultados muestran cómo la doctrina va evolucionando para atender a los desafíos de la sociedad actual y apuntan la falta de indicaciones específicas en el redactado de las políticas de uso y privacidad de los diarios sobre el tratamiento de datos personales en los contenidos de las hemerotecas digitales. | Characterised by its elimination of time boundaries, its attribution of value to personal data and the possibilities it offers for transferring that data to third countries or international organisations, the singular nature of our digital media landscape is highlighting the importance of data protection and our so-called right to be forgotten. This is seen in the adaptation of legal regimes governing the Internet but also in the EU case-law being written to balance these rights and others, such as the right to freedom of expression and information. As earlier studies have already shown (e.g., Pauner, 2015), the difficulty of striking this balance has become evident in the arena of digital newspaper and journal archives, where freedom of information and also journalistic exemption from statutory provisions play an important role in storing and retrieving news data. The article contributes to the ongoing study of how personal data protection rights are being affected by the information management practises of such archives by reviewing recent case-law. It also examines the privacy policies and terms and conditions agreements published by the biggest digital newspapers and evaluates how far these are being tailored to meet the challenge of protecting personal data privacy in today's society. The results reveal a lack of specific guidelines in the terms and conditions agreements published by such archives on their use of personal data