Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Evolució de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey | Evolución de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey | Evolution of the library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey
No full textLes biblioteques són espais per aprendre, crear i compartir experiències, i així com els nostres models educatius es transformen per donar lloc a noves formes d'adquirir coneixement, les biblioteques i els professionals de la informació també ho estan fent.
La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionat a Biblio TEC, un edifici per consultar informació que, al seu torn, proporciona espais que faciliten l'aprenentatge i la interacció entre els usuaris i el desenvolupament d'activitats estudiantils.
Amb 17.000 metres quadrats de construcció, l'edifici està conformat per sis nivells amb una configuració d'espais flexibles que s'adapten a les necessitats d'individus, equips i grans grups de persones, en els quals es maximitzen les alternatives d'estudi, col·laboració i aprenentatge.
El paper del bibliotecari en aquest nou escenari es transforma també, ja que el seu rol ja no és el de ser amo de l'espai ni el de decidir com usar-lo. La seva participació s'enfoca com a curador de la informació i facilitador en el desenvolupament de les habilitats per accedir i usar la informació dels usuaris, tasca que cobra rellevància, sens dubte, en una època amb una gran generació d'informació. | Las bibliotecas son espacios para aprender, crear y compartir experiencias, y así como nuestros modelos educativos se transforman para dar lugar a nuevas formas de adquirir conocimiento, las bibliotecas y los profesionales de la información lo están haciendo también.
La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionado a Biblio TEC, un edificio para la consulta de información que, a su vez, proporciona espacios que facilitan el aprendizaje y la interacción entre los usuarios y la realización de actividades estudiantiles.
Con 17.000 metros cuadrados de construcción, el edificio está conformado por 6 niveles con una configuración de espacios flexibles que se adaptan a las necesidades de individuos, equipos y grandes grupos de personas, donde se maximizan las alternativas de estudio, colaboración y aprendizaje.
El papel del bibliotecario en este nuevo escenario se transforma también, pues su rol ya no es el de ser dueño del espacio ni el de decidir cómo usarlo; su participación se enfoca como curador de la información y facilitador en el desarrollo de las habilidades para el acceso y uso de la información de los usuarios, labor que cobra relevancia, sin duda, en una época con una gran generación de información. | Libraries provide a stage for learning, creating and sharing experience; and both library services and the information professionals in charge of them are changing with the times, just as our educational systems are, offering us new ways to acquire knowledge.
The library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, has evolved into Biblio TEC: a physical building that is at once an information reference service and a series of spaces designed to facilitate learning and interaction in study-related activities of different kinds.
With a surface area of some 17,000 sq. m., the building is divided into six levels of flexible spaces that can be adapted to the needs of individuals, teams and large groups of library users and that maximise the possibilities of private or group study and of learning in general.
On this new stage, the librarian's role has also changed and librarians are no longer the keepers of services who decide what is to be used and how; instead, they have become information curators whose mission in this day and age is to facilitate the process by which patrons learn to acquire and use increasing amounts of information
L'avaluació bibliomètrica d'institucions de recerca més enllà de la comunicació científica : el cas d'Embrapa | La evaluación bibliométrica de instituciones de investigación más allá de la comunicación científica : el caso Embrapa | Bibliometric evaluation of research institutions beyond scientific communication : the Embrapa case | A avaliação biblioemétrica de instituições de pesquisa para além da comunicação científica : o caso Embrapa
No full textEn les últimes dècades, el sorgiment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha comportat l'ampliació dels estudis bibliomètrics més enllà dels productes de la comunicació científica (articles, ressenyes, etc.) amb la incorporació de l'anàlisi d'altres continguts (pàgines web, repositoris de publicacions tècniques, apunts en xarxes socials, etc.), per mitjà de l'analítica web i de la bibliometria alternativa. Aquest treball presenta les implicacions d'aquest canvi per a l'Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que els últims anys ha passat a tenir en compte, en el seu sistema d'avaluació del rendiment, el nombre de citacions d'articles científics i el nombre de descàrregues de publicacions tècniques disponibles en el seu portal d'Internet. Com es pot veure en aquest article, els 42 centres de recerca de la institució presenten comportaments diferenciats pel que fa al rendiment en la producció exclusivament científica (nombre d'articles científics i de citacions) i en la producció tècnica (descàrregues de manuals, butlletins i altres publicacions). L'existència d'aquestes diferències està comportant que l'Embrapa consideri, en el seu sistema d'avaluació del rendiment, les particularitats dels seus centres de recerca, ja sigui en l'àmbit del procés de producció de coneixement i tecnologia, ja sigui en les formes de comunicació. A partir d'aquesta experiència, s'arriba a la conclusió que el desenvolupament d'indicadors bibliomètrics adequats per gestionar institucions d'ensenyament i recerca requereix una mirada àmplia, que tingui en compte els acords institucionals, els fluxos d'informació i la influència recíproca entre ciència i societat. | En las últimas décadas, el surgimiento de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación ha supuesto la ampliación de los estudios bibliométricos más allá de los productos de la comunicación científica (artículos, reseñas, etc.) con la incorporación del análisis de otros contenidos (páginas web, repositorios de publicaciones técnicas, apuntes en redes sociales, etc.), por medio de la analítica web y de la bibliometría alternativa. Este trabajo presenta las implicaciones de este cambio para la empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que en los últimos años ha pasado a tener en cuenta, en su sistema de evaluación del rendimiento, el número de citas de artículos científicos y el número de descargas de publicaciones técnicas disponibles en su portal de Internet. Como se puede ver en este artículo, los 42 centros de investigación de la institución presentan comportamientos diferenciados en cuanto a su rendimiento en la producción exclusivamente científica (número de artículos científicos y de citas) y en la producción técnica (descargas de manuales, boletines y otras publicaciones). La existencia de estas diferencias está comportando que la Embrapa considere, en su sistema de evaluación del rendimiento, las particularidades de sus centros de investigación, ya sea en el ámbito del proceso de producción de conocimiento y tecnología, ya sea en las formas de comunicación. A partir de esta experiencia, se llega a la conclusión que el desarrollo de indicadores bibliométricos adecuados para la gestión de instituciones de enseñanza e investigación requiere una mirada amplia, que contemple los acuerdos institucionales, los flujos de información y la influencia recíproca entre ciencia y sociedad. | In recent decades, the emergence of new information and communication technologies has broadened the remit of bibliometric analysis. Bibliometrics are now used not only to assess products of scholarly communication such as articles or monographs, but to examine technology-related content such as web portals, repositories of technical publications or documents in social networks, which are studied with the help of web analytics and altmetrics. This paper examines the implications of this trend for the Brazilian Agricultural Research Corporation (Embrapa), whose criteria for assessing institutional performance have been extended in recent years to include the number of citations of scientific articles and downloads of the technical publications made available at the corporation's web portal. As the paper shows, Embrapa's 42 research centres do not all follow the same pattern in the production of scientific articles and citations, on the one hand, and of technical documents on the other (measured by downloads of manuals, bulletins and other publications). For this reason, Embrapa is beginning to tailor its system of performance assessment to the particularities of each centre, whether these involve the way the centre produces knowledge and technology or how it channels scholarly communication. The paper concludes that the development of suitable bibliometric indicators for managing centres dedicated to research and education requires a broad view of the centres themselves and can take on board such varied factors as institutional agreements, information flows and the ways in which science and society influence each other. | Nas últimas décadas, a emergência das novas tecnologias de comunicação e informação levou à ampliação dos estudos bibliométricos para além dos produtos da Comunicação Científica (artigos, revisões, etc.) com a incorporação da análise de outros conteúdos (páginas da internet, repositórios de publicações técnicas, posts em mídias sociais, etc.), por intermédio da webometria e da altmetria. Este trabalho apresenta as implicações dessa mudança para a Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que passou a contemplar nos últimos anos, em seu sistema de avaliação de desempenho, o número de citações de artigos científicos e o número de downloads de publicações técnicas disponíveis em seu portal da internet. Como poderá ser observado neste artigo, os 42 centros de pesquisa da instituição apresentam comportamentos diferenciados quanto a seu desempenho na produção exclusivamente científica (número de artigos científicos e de citações) e na produção técnica (downloads de manuais, boletins e outras publicações). A existência dessas diferenças está levando a Embrapa a considerar em seu sistema de avaliação de desempenho as particularidades de seus centros de pesquisa, seja no âmbito de seu processo de produção de conhecimentos e tecnologias, seja em suas formas de comunicação. A partir dessa experiência, conclui-se que o desenvolvimento de indicadores bibliométricos adequados à gestão de instituições de ensino e pesquisa necessita de um olhar abrangente, que contemple os arranjos institucionais, os fluxos de informação, e a influência recíproca entre ciência e sociedade
Anàlisi de les possibilitats d'integració de les dades d'ús de les biblioteques a sistemes d'informació universitaris : l'opinió de parts interessades de biblioteques espanyoles i gregues | Análisis de las posibilidades de integración de los datos sobre el uso de las bibliotecas en sistemas de información universitarios : la opinión de partes interesadas de bibliotecas españolas y griegas | Examining the prospects of library use data integration in university information systems : the Spanish and Greek library stakeholder's perspective
No full textObjectiu: recollir els punts de vista rics en textures dels bibliotecaris acadèmics i els estudiants sobre els obstacles pel que fa a la integració de les biblioteques a sistemes d'informació institucionals, concretament tecnologies d'èxit estudiantil i analítiques d'aprenentatge. La finalitat és contribuir-hi amb un conjunt de temes recurrents de coneixements bàsics sobre les possibilitats que les universitats públiques espanyoles i gregues puguin implicar-se en aquest nou tipus d'intervenció. -- Metodologia: es van dur a terme entrevistes entre juny i novembre de 2016 a dues universitats a Espanya i Grècia, i es van confrontar de forma continuada amb la bibliografia actual sobre el clima acadèmic mitjançant un enfocament interdisciplinari. Aquest procés va ajudar a perfilar un marc conceptual per tal de comprendre les forces organitzatives i les qüestions operatives que podrien afectar el procés de connexió de les dades d'ús de les biblioteques amb sistemes de suport estudiantil més amplis. -- Resultat: la informació aportada pels entrevistats va revelar que les dificultats pràctiques a l'hora de realitzar un seguiment sistemàtic dels fluxos de treball de l'activitat estudiantil a les biblioteques i vincular-los amb iniciatives d'analítiques d'aprenentatge a tot el campus o, fins i tot, entre institucions són només alguns dels reptes organitzatius. Les consideracions relacionades amb la capacitat de les infraestructures, l'evolució professional dels bibliotecaris, el control dels usuaris i les profundes preocupacions pel que fa al biaix del professorat són qüestions que encapçalen la llista d'inhibidors que, si no s'aborden, podrien posar en perill una oportunitat de cocreació i innovació en el servei de valor únic. La facilitat d'ús, la voluntarietat i la informació de retorn van ser alguns dels principals criteris indicats amb els quals ha de complir la integració de dades de biblioteques a sistemes d'analítiques d'aprenentatge. Un canvi en les pràctiques de recollida de dades, la cerca activa de la implicació de les parts interessades i la reconsideració dels recursos existents —concretament, de les infraestructures i del finançament— també es van esmentar com a principals prioritats estratègiques per a la implementació reeixida d'aquest tipus d'intervenció. | Objetivo: recoger los puntos de vista ricos en texturas de los bibliotecarios académicos y los estudiantes sobre los obstáculos relativos a la integración de las bibliotecas en sistemas de información institucionales, concretamente tecnologías de éxito estudiantil y analíticas de aprendizaje. La finalidad es contribuir con un conjunto de temas recurrentes de conocimientos básicos sobre las posibilidades de que las universidades públicas españolas y griegas puedan implicarse en este nuevo tipo de intervención. -- Metodología: se llevaron a cabo entrevistas entre junio y noviembre de 2016 en dos universidades en España y Grecia, y se confrontaron de forma continuada con la bibliografía actual sobre el clima académico mediante un enfoque interdisciplinario. Este proceso ayudó a perfilar un marco conceptual para comprender las fuerzas organizativas y las cuestiones operativas que podrían afectar al proceso de conexión de los datos de uso de las bibliotecas con sistemas de apoyo estudiantil más amplios. -- Resultado: la información aportada por los entrevistados reveló que las dificultades prácticas a la hora de realizar un seguimiento sistemático de los flujos de trabajo de la actividad estudiantil en las bibliotecas y vincularlos con iniciativas de analíticas de aprendizaje en todo el campus o, incluso, entre instituciones son solo algunos de los retos organizativos. Las consideraciones relacionadas con la capacidad de las infraestructuras, la evolución profesional de los bibliotecarios, el control de los usuarios y las profundas preocupaciones en cuanto al sesgo del profesorado son cuestiones que encabezan la lista de inhibidores que, si no se abordan, podrían poner en peligro una oportunidad de cocreación e innovación en el servicio de valor único. La facilidad de uso, la voluntariedad y la información de retorno fueron algunos de los principales criterios indicados con los que debe cumplir la integración de datos de bibliotecas en sistemas de analíticas de aprendizaje. Un cambio en las prácticas de recogida de datos, la búsqueda activa de la implicación de las partes interesadas y la reconsideración de los recursos existentes —concretamente, de las infraestructuras y de la financiación— también se mencionaron como principales prioridades estratégicas para la implementación con éxito de este tipo de intervención. | Objective. To collect the richly textured viewpoints of academic librarians and students on obstacles to library integration in institutional information systems, namely student success technologies and learning analytics. The aim is to contribute with an initial set of recurring themes to baseline knowledge on Spanish and Greek public university libraries' prospects of engaging in this new type of intervention. -- Methodology. Interviews were conducted between June and November 2016 in two universities in Spain and Greece and were continuously cross-checked against current literature on the academic climate in an interdisciplinary approach. This process helped to effectively outline a conceptual framework for understanding organisational forces and operational issues that could affect the process of connecting library use data to wider student support systems. -- Results. Interviewees' feedback revealed that the practical difficulties involved in systematically tracking in-library student activity workflows and connecting them with campus-wide or even interinstitutional learning analytics initiatives are only some of the operationalisation challenges. Infrastructural capacity-related considerations, the professional development of librarians, user control and strong teacher bias concerns are all high on the stakeholder list of inhibitors that, if they are not tackled, could eventually jeopardize a co-creation and service innovation opportunity of unique value. Easiness of use, voluntariness and feedback were reported among the main criteria with which library data integration in learning analytics systems must comply. A change in data collection practices, the active pursuit of stakeholder engagement and the reconsideration of existing resources, namely infrastructures and funding, were also given as major strategic priorities for the successful implementation of this type of intervention
La Unió Europea com a cap i garant del sistema d'avaluació i difusió de la producció científica | La Unión Europea como cabecera y garante del sistema de evaluación y difusión de la producción científica | The European Union as head and guarantor of a model to assess and disseminate scientific knowledge production
No full textEs presenta i es desenvolupa un sistema potencial d'avaluació i difusió de l'activitat científica generada a partir de recursos de finançament públics. Aquest sistema té una estructura piramidal, el cap de la qual és la Unió Europea (o l'organisme dependent creat a aquest efecte), de la qual ha de dependre l'avaluació i la difusió dels continguts científics dels estats membres i de les diferents divisions territorials que puguin tenir. Fent nostra la Declaració de San Francisco, el mètode proposat és una alternativa al factor d'impacte com a mètode d'avaluació; en aquest mètode es torna a donar la importància a l'avaluació d'experts i s'incorpora la informació generada amb diners públics a un repositori amb diferents nivells de qualitat. | Se presenta y desarrolla un potencial sistema de evaluación y difusión de la actividad científica generada a partir de recursos de financiación públicos. Dicho sistema tiene una estructura piramidal, cuya cabecera es la Unión Europea (u organismo dependiente creado a tal efecto), de la que dependerá la evaluación y difusión de los contenidos científicos de los estados miembros y de las diferentes divisiones territoriales que pudieran tener estos. Haciendo nuestra la Declaración de San Francisco, el método propuesto es una alternativa al factor de impacto como método de evaluación; en este método se vuelve a dar la importancia a la evaluación por pares y se incorpora la información generada con dinero público a un repositorio con diferentes niveles de calidad. | The article introduces and explains a model that could be used to assess and disseminate publicly-financed scientific activity more effectively. The pyramidal model would take as its head the European Union or an EU-dependent body charged with appraising the scientific knowledge produced by the EU's member states and their different administrative regions, and making this knowledge more visible. Inspired by the San Francisco Declaration, the model provides an alternative to using journal impact factor as a quality measure by reinstating the peer review process and incorporating the information generated by publicly-financed scientific activity into a repository with different quality levels
Compartir lectures a la biblioteca pública | Compartir lecturas en la biblioteca pública | Share readings in the public library
No full textEs pretén donar eines i estructurar una de les tasques més comunes a qualsevol biblioteca del país: la prescripció literària. S'endinsa en el terme i les seves definicions establint una alternativa a la denominació, dona estratègies sobre com prescriure i com establir un vincle amb l'usuari per tal de generar un itinerari lector que vagi dels llibres a la literatura. També es repassa la necessària formació del professional -tant en l'àmbit acadèmic com en l'autònom- amb algunes propostes de formació contínua. Es dona importància a la responsabilitat a l'hora d'exercir aquesta tasca i s'intenta raonar què és la bona literatura amb l'ajuda de crítics literaris, escriptors i professors. | Se pretende proporcionar herramientas y estructurar una de las tareas más comunes en cualquier biblioteca: la prescripción literaria. Profundiza en el término y sus definiciones estableciendo una alternativa a la definición, aporta estrategias sobre cómo prescribir y cómo establecer un vínculo con el usuario que genere un itinerario lector que vaya desde los libros hacia la literatura. También se repasa la necesaria formación del profesional -tanto en el ámbito académico como en el autónomo- con algunas propuestas de formación continua. Se da importancia a la responsabilidad a la hora de ejercer esta labor y se intenta reflexionar sobre qué es la buena literatura con la ayuda de críticos literarios, escritores y profesores. | This article offers practical advice about how to approach one of the most common tasks in any public library: providing guidance about reading options. The article examines what the terms 'guiding' or 'prescribing' mean and proposes an alternative description of what this task can involve, as well as suggesting strategies for establishing connections with library users to create reader itineraries that go from books in general to literature. The article also considers the in-service training that offers library professionals the academic and personal skills to provide guidance about reading options. Finally, it stresses the importance of the librarian's responsibility when acting as a guide and uses the arguments offered by literary critics, writers and teachers to describe what constitutes good literature
Conspirant a favor de la lectura : clubs de lectura i rutes literàries | Conspirando a favor de la lectura : clubs de lectura y rutas literarias | Conspiring in favor of reading : book clubs and literary trails
No full textAquest article recull l'experiència de dues sessions programades per a la primera edició del postgrau de Prescripció Lectora impartit, l'any 2017, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
Les dues sessions es van desenvolupar en el marc del mòdul dedicat a activitats i estratègies de promoció lectora. La primera, de caràcter teòric i duta a terme a l'aula, va permetre exposar els fonaments i les característiques d'un club de lectura. Així mateix, es van presentar altres activitats vinculades a la lectura, com ara les rutes literàries.
La segona sessió va consistir en la posada en pràctica d'un club de lectura i també d'una ruta literària, la qual es va completar amb una visita comentada a una exposició d'art. D'aquesta manera, a més de palesar la utilitat d'aquestes iniciatives en relació amb el foment de la lectura, es va donar concreció al concepte d'interdisciplinarietat. | Este artículo recoge la experiencia de dos sesiones programadas para la primera edición del postgrado de Prescripción Lectora impartido durante el año 2017 en la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Barcelona.
Las dos sesiones se desarrollaron en el marco del módulo dedicado a actividades y estrategias de promoción lectora. La primera, de carácter teórico y llevada a cabo en el aula, permitió exponer los fundamentos y las características de un club de lectura. Asimismo, se presentaron otras actividades vinculadas a la lectura, como por ejemplo las rutas literarias.
La segunda sesión consistió en la puesta en práctica de un club de lectura y también de una ruta literaria, que se completó con una visita comentada a una exposición de arte. De este modo, además de evidenciar la utilidad de estas iniciativas en relación con el fomento de la lectura, se dio concreción al concepto de interdisciplinariedad. | This article describes two of the sessions organised in the first edition of the Universitat de Barcelona’s Postgraduate Degree in Reading Promotion, which was taught at the Faculty of Library and Information Science during the academic year 2017-2018.
The two sessions were part of a module on the subject of reading promotion activities and strategies. The first, which took the form of a lecture, focused on reading promotion theory, the principles underlying book clubs and the most typical features of such clubs. It also provided an introduction to other reading-related activities, such as literary trails.
The second session gave participants a practical opportunity to design a book club session and go on a literary trail which culminated in a guided visit of an art exhibition. In this way, as well as showing how useful book clubs and literary trails can be for encouraging people to read, the two sessions also demonstrated the interdisciplinary nature of different reading promotion activities
Com han canviat BiD i les revistes espanyoles de documentació en els darrers vint anys? | ¿Cómo han cambiado BiD y las revistas españolas de documentación en los últimos veinte años? | How BiD and Spanish information science journals have changed over the last 20 years
No full textEs presenta l'evolució històrica de la revista BiD establint tres grans etapes en el seu recorregut: creació (1998–2003), consolidació (2004–2012), creixement (2013– ). En cada una d'elles es comenten aspectes relacionats amb l'estructura editorial, les seccions, la maqueta i la inclusió en bases de dades. En segon lloc, s'analitza la situació actual de les dinou revistes científiques espanyoles de l'àmbit de la documentació que estan actives basant-se en quatre característiques generals (antiguitat, perfil d'editor, presència en bases de dades i difusió en accés obert) i, a continuació, es compara amb la situació existent fa vint anys a partir de les valoracions de tres estudis d'aquell moment. Finalment, es valora l'evolució de la revista BiD i se'n presenten els reptes de futur. | Se presenta la evolución histórica de la revista BiD estableciendo tres grandes etapas en su recorrido: creación (1998–2003), consolidación (2004–2012), crecimiento (2013– ). En cada una de ellas se comentan aspectos relacionados con la estructura editorial, las secciones, la maqueta y la inclusión en bases de datos. En segundo lugar, se analiza la situación actual de las diecinueve revistas científicas españolas del ámbito de la documentación que están activas teniendo en cuenta cuatro características generales (antigüedad, perfil del editor, presencia en bases de datos y difusión en acceso abierto) y, a continuación, se compara con la situación existente hace veinte años a partir de las valoraciones de tres estudios de aquel momento. Finalmente, se valora la evolución de la revista BiD y se presentan los retos de futuro. | This article describes the historical evolution of the journal BiD through an analysis of three key stages: foundation (1998–2003), consolidation (2004–2012) and growth (2013 to the present). It examines aspects related to the editorial structure, sections, layout and inclusion in databases during each of these stages. Secondly, it analyses the present status of the 19 information science journals currently active in Spain based on four general characteristics (longevity, editor profile, inclusion in databases and open-access publication), and then compares these aspects to the situation 20 years ago through an assessment of three studies carried out at that time. Finally, it examines the evolution of the journal BiD and outlines its future challenges
L'avaluació de la recerca en humanitats a AQU Catalunya | La evaluación de la investigación en humanidades en AQU Catalunya | The evaluation of research in the humanities by the Catalan University Quality Assurance Agency
No full textEn aquest article es presenta l'experiència pràctica de l'avaluació de la recerca en l'àmbit d'humanitats que fa l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L'objectiu de l'article és explicar les característiques d'aquests processos d'acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s'observen elements singulars respecte d'altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d'avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l'avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d'evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l'avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d'investigadors d'humanitats, que, d'altra banda, debat la millor manera d'abordar l'avaluació de la seva activitat de recerca. | En este artículo se presenta la experiencia práctica de evaluación de la investigación en el ámbito de humanidades que realiza la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de las persones candidatas a ser profesores universitarios que solicitan una acreditación previa de su trayectoria académica. El objetivo del artículo es explicar las características de estos procesos de acreditación, haciendo énfasis especial en el caso concreto de las disciplinas de carácter humanístico, en las que se observan elementos singulares respecto otros ámbitos científicos que añaden una mayor complejidad. En este sentido, al ser las evaluaciones indirectas, a partir de los indicios de calidad de las publicaciones científicas donde se publica la investigación, esto condiciona enormemente los procesos de evaluación. Así, teniendo en cuenta las recientes aportaciones metodológicas sobre la evaluación de la investigación, como por ejemplo el Manifiesto de Leiden o la Declaración de San Francisco, se concluye la necesidad de evitar aproximaciones meramente cuantitativas, de forma que la evaluación sea respetuosa con la comunidad de investigadores en humanidades, que, por otro lado, debate la mejor manera de abordar la evaluación de su actividad de investigación. | This article describes the practical aspects of the evaluation undertaken by the Catalan University Quality Assurance Agency (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya) of candidate university lecturers in humanities whose academic profile needs to be accredited. The article describes the features of the accreditation process in general and the evaluation of humanities research in particular, which is more complex than it is with other types of research because of certain aspects: for example, the fact that the evaluations are indirect and use the quality indicators of scientific journals that publish such research, which conditions the accreditation process in important ways. In consideration of the recent methodological contributions to evaluating research made by the Leiden Manifesto and the San Francisco Declaration, the article concludes that evaluators need to avoid exclusively quantitative approaches to their assessment of humanities research, which should be respectful of this research community, and that further debate is needed on the best approaches to the task at hand
Criteris d'avaluació en turisme i els seus efectes en el perfil de publicació dels investigadors | Criterios de evaluación en turismo y sus efectos en el perfil de publicación de los investigadores | Evaluation criteria in Tourism and its effects on the researchers’ publication profile | Critérios de avaliação em Turismo e seus efeitos no perfil de publicação dos pesquisadores
No full textObjectiu: Analitzar la influència dels criteris d'avaluació en el perfil de publicació dels investigadors de turisme. -- Metodologia: Anàlisi dels criteris d'avaluació de la producció científica de l’àrea d'administració, ciències comptables i turisme, dirigida per la CAPES, basant-se en els documents d'àrea i en la llista de revistes classificades, i del perfil de publicació, mitjançant els currículums Lattes dels investigadors dels programes de postgrau de l'àrea de turisme. -- Resultats: Els resultats indiquen que els criteris d'avaluació de revistes d'administració, ciències comptables i turisme es van tornar més dependents del factor d'impacte JCR entre els triennis analitzats. La determinació de criteris basats en aquest indicador reforça l'hegemonia de grans editorials comercials, a més de fer que les revistes d'administració predominin en els estrats més alts. El perfil de publicació dels investigadors de turisme va mostrar, en primer lloc, que el 61,2 % de la seva producció té lloc en revistes de la pròpia àrea, prop de 2/3 de la qual, en revistes nacionals; en segon, que es concentra entre els estrats A2 a B3, i, en tercer, que quan publiquen en revistes estrangeres opten per l'idioma espanyol, seguit del portuguès. Comencen a publicar en revistes d'administració i ciències comptables a partir del 2013, amb predomini de l'anglès; la primera publicació en l'estrat A1 té lloc en una revista de l'àrea d'administració, l'any 2014. | Objetivo: Analizar la influencia de los criterios de evaluación en el perfil de publicación de los investigadores de turismo. -- Metodología: Análisis de los criterios de evaluación de la producción científica del área de administración, ciencias contables y turismo, dirigida por la CAPES, basándose en los documentos de área y en la lista de revistas clasificadas, y del perfil de publicación, mediante los currículos Lattes los investigadores de los programas de postgrado del área de turismo. -- Resultados: Los resultados indican que los criterios de evaluación de revistas de administración, ciencias contables y turismo se volvieron más dependientes del factor de impacto JCR entre los trienios analizados. La determinación de criterios basados en este indicador refuerza la hegemonía de grandes editoriales comerciales, además de hacer que las revistas de administración predominen en los estratos más altos. El perfil de publicación de los investigadores de turismo mostró, en primer lugar, que el 61,2 % de su producción tiene lugar en revistas de la propia área, cerca de 2/3 de ésta en revistas nacionales; en segundo, que se concentra entre los estratos A2 a B3, y, en tercero, que cuando publican en revistas extranjeras optan por el idioma español, seguido del portugués. Empiezan a publicar en revistas de administración y ciencias contables a partir del 2013, con predominio del inglés; la primera publicación en el estrato A1 tiene lugar en una revista del área de administración, en el año 2014. | Objective: To analyze the influence of the evaluation criteria in the publishing profile of the Tourism researchers. -- Methodology: Analysis of the journal evaluation criteria of Administration, Accounting and Tourism area, carried out by CAPES, based on the area documents and the list of classified journals; and of the publishing profile, through Lattes curricula of the researchers of the Tourism postgraduate programs. -- Results: The results show that the journal evaluation criteria applied by Administration, Accounting and Tourism increases its dependency of JCR Impact Factor between the triennia analyzed. The definition of criteria based in this indicator reinforces the hegemony of major for-profit publishers, besides making journals of Administration predominate in the higher strata. The publishing profile of Tourism researchers showed that: 61.2 % of their production occurs in periodicals of the area itself; being about 2/3 of this in domestic journals; besides being concentrated between strata A2 to B3; and when publishing in foreign journals the Spanish language is prevalent, followed by Portuguese. They begin to publish in Administration and Accounting periodicals from 2013, predominating the English language; a first publication in stratum A1 occurs in a journal of the Administration area, in the year 2014. | Objetivo: Analisar a influência dos critérios de avaliação no perfil de publicação dos pesquisadores de Turismo. -- Metodologia: Análise dos critérios de avaliação da produção científica da área de Administração, Ciências Contábeis e Turismo, conduzido pela CAPES, com base nos documentos de área e na lista de periódicos classificados; e do perfil de publicação, por meio dos currículos Lattes dos pesquisadores dos programas de pós-graduação da área de Turismo. -- Resultados: Os resultados apontam que os critérios de avaliação de periódicos da Administração, Ciências Contábeis e Turismo aumentaram sua dependência do Fator de Impacto JCR na transição dos triênios analisados. A determinação de critérios com base neste indicador reforça a hegemonia de grandes editoras comerciais, além de fazer com que os periódicos de Administração predominem nos estratos mais altos. O perfil de publicação dos pesquisadores de Turismo mostrou que: 61,2 % de sua produção se dão em periódicos da própria área, sendo cerca de 2/3 desta em periódicos domésticos; além de estar concentrada entre os estratos A2 a B3; e quando publicando em periódicos internacionais preferem o idioma espanhol, seguido do português. Passam a publicar em periódicos de Administração e Contabilidade a partir de 2013, predominando o idioma inglês; a primeira publicação no estrato A1 ocorre em periódico da área de Administração, no ano de 2014
Descripció automàtica d'arxius audiovisuals : NeuralTalk, un model de video-to-text aplicat a l'arxiu de RTVE | Descripción automática de archivos audiovisuales : NeuralTalk, un modelo de video2text aplicado al archivo de RTVE | The automated description of audiovisual archives : NeuralTalk, a video captioning model applied to the archive of the spanish radio and television corporation
No full textObjectiu: determinar la maduresa dels sistemes de video-to-text per a la descripció automàtica d'imatges en un arxiu de televisió. -- Metodologia: es fa una prova de concepte mitjançant un sistema de video-to-text desenvolupat ad hoc. La prova es va articular en tres fases o iteracions diferents entre juny de 2016 i gener de 2017. En les dues primeres iteracions el sistema va analitzar un nombre determinat de continguts procedents de l'arxiu de RTVE, les descripcions es van valorar per establir la taxa d'encert del sistema o, en altres paraules, com de propera era aquesta descripció a la que podia haver subministrat un ésser humà. En una tercera fase, i prèviament a l'anàlisi dels continguts, es va entrenar el sistema utilitzant tècniques d'aprenentatge profund amb l'objectiu de millorar els resultats. -- Resultats: els resultats obtinguts posen de manifest que es tracta d'una tecnologia prometedora, si bé resulta fonamental aprofundir més en els mecanismes que serien necessaris per a la seva posada en producció en els arxius de televisió. | Objetivo: determinar la madurez de los sistemas de video-to-text para la descripción automática de imágenes en un archivo de televisión. -- Metodología: se realiza una prueba de concepto mediante un sistema de video-to-text desarrollado ad hoc. La prueba se articuló en tres fases o iteraciones distintas entre junio de 2016 y enero de 2017. En las dos primeras iteraciones el sistema analizó un número determinado de contenidos procedentes del archivo de RTVE, las descripciones se valoraron para establecer la tasa de acierto del sistema o, en otras palabras, cómo de cercana era dicha descripción a la que podía haber suministrado un ser humano. En una tercera fase, y previamente al análisis de los contenidos, se entrenó al sistema utilizando técnicas de aprendizaje profundo con el objetivo de mejorar los resultados. -- Resultados: los resultados obtenidos ponen de manifiesto que se trata de una tecnología prometedora, si bien resulta fundamental profundizar más en los mecanismos que serían necesarios para su puesta en producción en los archivos de televisión. | Objective: To assess the deep learning capability of a video captioning model for automated image description in a television archive. -- Methodology: Our proof of concept tested an ad hoc video-captioning model in three iterations between June 2016 and January 2017. In the first and second iterations the model was used to analyse a selection of content from the archives of the Spanish Radio and Television Corporation (RTVE) and the descriptions it generated were evaluated to determine the model’s success rate, i.e., how close it came to providing human-like image descriptions. In the third iteration and before the content was analysed, the model was trained using deep learning techniques to optimise the results. -- Results: The results indicate that the model has potential, although further development will be required to customise its use in television archives