Temaria - Revistas digitales de biblioteconomía y documentación
Not a member yet
4216 research outputs found
Sort by
Intel·ligència artificial i transparència algorítmica : “It's complicated” | Inteligencia artificial y transparencia algorítmica : “It's complicated” | Artificial intelligence and algorithmic transparency : “It's complicated”
No full textA l'Imperi per la Cultura. Ús publicitari de biblioteques i patrimoni bibliogràfic en el Noticiero Documental (NO-DO) durant la dictadura de Franco (1939–1975) | Al Imperio por la Cultura. Uso publicitario de bibliotecas y patrimonio bibliográfico en el Noticiero Documental (NO-DO) durante la dictadura de Franco (1939–1975) | Culture at the service of the Empire: the use of news items about libraries and book heritage in the Franco regime’s current affairs newsreel
No full textObjectius: analitzar si la dictadura de Franco (1939–1975) va fer servir les biblioteques i el patrimoni bibliogràfic com a recurs per a la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO). -- Metodologia: el procediment que s’ha seguit ha estat la localització, l’extracció i l’anàlisi posterior de totes les notícies sobre el llibre, la lectura, el patrimoni bibliogràfic i les biblioteques contingudes en aquest programa informatiu i propagandístic que en el període estudiat es va projectar obligatòriament als cinemes espanyols al començament de cada sessió. Els mètodes emprats en aquest treball són la categorització de les notícies i l'anàlisi de contingut. -- Resultats: la major part de les notícies presenten una visió idealitzada de la realitat sociocultural espanyola que contrasta amb el subdesenvolupament del sistema bibliotecari de l'època. Les notícies predominants tracten de grans exposicions de patrimoni bibliogràfic coincidents amb efemèrides de figures o obres de la cultura espanyola, que tenen com a objectiu realçar la importància històrica de la cultura hispànica, de la qual el Règim franquista es presenta com a culminació. | Objetivos: se analiza si las bibliotecas y el patrimonio bibliográfico fueron utilizados por la dictadura de Franco (1939–1975) como recurso para la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO). -- Metodología: el procedimiento seguido ha sido la localización, extracción y posterior análisis de todas las noticias sobre el libro, la lectura, el patrimonio bibliográfico y las bibliotecas contenidas en este programa informativo-propagandístico que en el periodo estudiado se proyectó obligatoriamente en los cines españoles al inicio de cada sesión. La categorización de las noticias y el análisis de contenido son los métodos utilizados. -- Resultados: la mayor parte de las noticias presentan una visión idealizada de la realidad sociocultural española que contrasta con el subdesarrollo del sistema bibliotecario de la época. Las noticias predominantes tratan de grandes exposiciones de patrimonio bibliográfico coincidentes con efemérides de figuras u obras de la cultura española, que se dirigen a realzar la importancia histórica de la cultura hispánica, de la que el régimen franquista se presenta como culminación. | Objectives: To determine whether news items about libraries and book heritage were used during the Franco regime (1939–1975) as a resource for disseminating political propaganda through the current affairs newsreel “Noticiero Documental”, also known as “NO-DO”. -- Methodology: We identified and extracted news items about books, reading, bibliographic heritage and libraries from the “NO-DO” newsreel, which Spanish cinemas were obliged to screen before films. The news items were then categorised and analysed. -- Results: Most of the news items idealise Spain’s sociocultural reality even while this stands in contrast with the undeveloped state of the library system of the time. Most items advertise large exhibitions of book heritage taking place alongside events involving important figures of Spanish culture or works in Spanish. Their purpose is to enhance the historical importance of Hispanic culture as epitomised by the Franco regime
Perspectives de la ciència oberta : un estat de la qüestió per a una política nacional a Colòmbia | Perspectivas de la ciencia abierta : un estado de la cuestión para una política nacional en Colombia | Perspectives on open science : examining the state of play at a global level to design a national policy for Columbia
No full textObjectiu: fer un estat de la qüestió sobre el tema de la ciència oberta a escala mundial, per a aconseguir un marc teòrico-conceptual ampli, que serveixi de base per a les recomanacions generals (reptes i perspectives) per a una política nacional de ciència oberta a Colòmbia. -- Metodologia: revisió sistemàtica de la bibliografia sobre la ciència oberta, en diferents fonts d'informació, tant obertes com tancades, i anàlisi de contingut per a la tria de les aportacions més significatives i l'elaboració de noves aportacions teòrico-conceptuals a aquest tema. -- Resultats: revisió sistemàtica de la bibliografia sobre la ciència oberta, en diferents fonts d'informació, tant obertes com tancades, i anàlisi de contingut per a la tria de les aportacions més significatives i l'elaboració de noves aportacions teòrico-conceptuals a aquest tema. | Objetivo: realizar un estado de la cuestión sobre el tema de la ciencia abierta a nivel mundial, para lograr un marco teórico-conceptual amplio, que sirva de base para las recomendaciones generales (retos y perspectivas) para una política nacional de ciencia abierta en Colombia. -- Metodología: revisión sistemática de la literatura sobre el tema, en diferentes fuentes de información, tanto abiertas como cerradas, y análisis de contenido para la selección de los aportes más significativos y la elaboración de nuevos aportes teórico-conceptuales al tema. -- Resultados: en general, se logra hacer un marco teórico-conceptual sobre la ciencia abierta y la identificación de unos retos y perspectivas para el caso de la construcción de una política nacional de ciencia abierta. Específicamente, como aportes teórico-conceptuales de este estudio al tema de la ciencia abierta para el ámbito iberoamericano y mundial, se logra: 1) definición integradora, construida con base en diferentes y significativos aportes internacionales; 2) taxonomía de la ciencia abierta, traducida al español; 3) línea del tiempo de la ciencia abierta en las últimas tres décadas; y 4) identificación de la situación de la ciencia abierta en lo relativo a políticas nacionales o casos-proyectos concretos destacados en determinados países. | Objective: To review the state of open science at a global level and establish a broad theoretical and conceptual framework with which to make general recommendations (challenges and perspectives) for a national policy on open science in Colombia. -- Methodology: A systematic review of the literature from both open and closed sources of information and content analysis to select the most significant contributions and formulate new theoretical and conceptual contributions. -- Results: At the general level, it was possible to build a theoretical-conceptual framework to describe open science and identify some challenges and perspectives related to the construction of a national policy on open science. At the specific level, as theoretical and conceptual contributions to designing a policy for open science for Ibero-America and at a global level, the article offers: 1) a comprehensive definition of open science based on authoritative international contributions; 2) an open science taxonomy translated into Spanish; 3) a timeline chronicling open science in the last three decades; and (4) an identification of the status of open science at the level of national policy or specific and prominent cases or projects in some countries
Com han canviat BiD i les revistes espanyoles de documentació en els darrers vint anys? | ¿Cómo han cambiado BiD y las revistas españolas de documentación en los últimos veinte años? | How BiD and Spanish information science journals have changed over the last 20 years
No full textEs presenta l'evolució històrica de la revista BiD establint tres grans etapes en el seu recorregut: creació (1998–2003), consolidació (2004–2012), creixement (2013– ). En cada una d'elles es comenten aspectes relacionats amb l'estructura editorial, les seccions, la maqueta i la inclusió en bases de dades. En segon lloc, s'analitza la situació actual de les dinou revistes científiques espanyoles de l'àmbit de la documentació que estan actives basant-se en quatre característiques generals (antiguitat, perfil d'editor, presència en bases de dades i difusió en accés obert) i, a continuació, es compara amb la situació existent fa vint anys a partir de les valoracions de tres estudis d'aquell moment. Finalment, es valora l'evolució de la revista BiD i se'n presenten els reptes de futur. | Se presenta la evolución histórica de la revista BiD estableciendo tres grandes etapas en su recorrido: creación (1998–2003), consolidación (2004–2012), crecimiento (2013– ). En cada una de ellas se comentan aspectos relacionados con la estructura editorial, las secciones, la maqueta y la inclusión en bases de datos. En segundo lugar, se analiza la situación actual de las diecinueve revistas científicas españolas del ámbito de la documentación que están activas teniendo en cuenta cuatro características generales (antigüedad, perfil del editor, presencia en bases de datos y difusión en acceso abierto) y, a continuación, se compara con la situación existente hace veinte años a partir de las valoraciones de tres estudios de aquel momento. Finalmente, se valora la evolución de la revista BiD y se presentan los retos de futuro. | This article describes the historical evolution of the journal BiD through an analysis of three key stages: foundation (1998–2003), consolidation (2004–2012) and growth (2013 to the present). It examines aspects related to the editorial structure, sections, layout and inclusion in databases during each of these stages. Secondly, it analyses the present status of the 19 information science journals currently active in Spain based on four general characteristics (longevity, editor profile, inclusion in databases and open-access publication), and then compares these aspects to the situation 20 years ago through an assessment of three studies carried out at that time. Finally, it examines the evolution of the journal BiD and outlines its future challenges
El Marc, la Maria i el David : el disseny d'experiència d'usuari (UX) aplicat a la biblioteca pública | Marc, Maria y David : el diseño de experiencia de usuario (UX) aplicado a la biblioteca pública | Marc, Maria and David : applying user experience design to public libraries
No full textObjectius: amb una perspectiva de disseny d'experiència d'usuari (UX), construïm tres usuaris-persona per ajudar a dissenyar productes i serveis, digitals o presencials, i a la tasca de planificació de les biblioteques públiques de Catalunya amb la finalitat última de fidelitzar i atraure usuaris i usuàries. -- Metodologia: una enquesta representativa de la població catalana (1.205 respostes) i una anàlisi estadística bivariant permeten identificar els tres targets que, gràcies a l'anàlisi de contingut de tres grups focals posteriors, donen lloc als tres usuaris-persona. La tècnica d'usuari-persona visibilitza els possibles usuaris a partir de dades reals, facilita la generació d'empatia entre el personal de la biblioteca i els usuaris, i assegura que el disseny estigui centrat en les persones. -- Resultats: els tres usuaris-persona resultants s'acompanyen de descripcions i es complementen amb escenaris basats en evidències que han d'ajudar a dissenyar experiències d'usuaris. Aquests són el Marc (usuari), un estudiant adolescent que pretén codissenyar la biblioteca i que reclama activitats socials presencials; la Maria (mai usuària), una jubilada que necessita caliu humà i que fa evident la necessitat de col·laboració més estreta entre serveis socials i biblioteques, i el David (exusuari), treballador de més de trenta anys que considera que no necessita la biblioteca tot i que en desconeix la majoria de serveis que actualment li ofereix. | Objetivos: desde la perspectiva de diseño de experiencia de usuario (UX), construimos tres usuarios-persona para ayudar a diseñar productos y servicios, digitales o presenciales, y en la tarea de planificar las bibliotecas públicas de Cataluña con el fin último de fidelizar y atraer usuarios y usuarias. -- Metodología: una encuesta representativa de la población catalana (1.205 respuestas) y un análisis estadístico bivariante permiten identificar los tres públicos objetivos que, gracias al análisis de contenido de tres grupos focales posteriores, dan lugar a los tres usuarios-persona. La técnica de usuario-persona visibiliza los posibles usuarios a partir de datos reales, facilita la generación de empatía entre el personal de la biblioteca y los usuarios, y asegura que el diseño esté centrado en las personas. -- Resultados: los tres usuarios-persona resultantes se describen y se complementan con escenarios basados en evidencias que deben ayudar a diseñar experiencias de usuarios. Estos son, Marc (usuario), estudiante adolescente que pretende codiseñar la biblioteca y que reclama actividades sociales presenciales; Maria (nunca usuaria), jubilada que necesita calor humano y que pone en evidencia la necesidad de una colaboración más estrecha entre servicios sociales y bibliotecas, y David (exusuario), trabajador de más de treinta años que considera que no necesita la biblioteca, aunque desconoce la mayoría de servicios que actualmente le ofrece. | Objectives: Adopting the principles of user experience design (UX), we created three user personas to help design digital and on-site products and services and use in Catalan public library planning to promote patron loyalty and attract new users. -- Methodology: A representative survey of the Catalan community (1,205 answers) and a bivariate analysis identified the three targets which, thanks to the focus groups and content analysis, could be used to create the three user personas. The user persona technique employs real data to identify possible users, helps generate empathy between library staff and patrons and ensures that service and product design is person-centred. -- Results: The three user personas are accompanied by evidence-based descriptions and scenarios which should help to design user experiences. They are: Marc (user), a student who wants to co-design the library and asks for patron-organized face-to-face social activities; Maria (non-user), a retiree who needs human warmth and whose profile reflects the need for closer collaboration between social services and libraries; and David (ex-user), a working man of over thirty years old who believes that he does not need the library, even though he is unaware of most of the services it currently offers him
Màquines socials i Internet : hi va haver algun problema pel camí | Máquinas sociales e Internet : algo salió mal por el camino | Social machines and the Internet : what went wrong?
No full textLa catedral de Toledo en el segle XVII : anàlisi documental de les enquadernacions de tipus ventalls | La Catedral de Toledo en el siglo XVII : análisis documental de las encuadernaciones de tipo abanicos | Seventeenth-century bookbindings in the Chapter Library of Toledo Cathedral : a documentary analysis of fan motifs
No full textObjectiu: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo conté un excel·lent fons d'obres recobertes de belles enquadernacions que van del segle xv al segle xix. Algunes d'aquestes enquadernacions es van decorar amb barnilles de ventalls en els cantons i en el centre de les tapes, i es van dur a terme durant el segle xvii dins del moviment barroc. Aquest treball vol estudiar aquest tipus d'enquadernacions des de diversos punts de vista, com ara els materials emprats, les tècniques constructives, els estris i les tècniques de decoració i, també, l'estat de conservació, sense passar per alt la identificació de la procedència de cada obra, els enquadernadors i els emblemes heràldics. -- Metodologia: en primer lloc, s’ha elaborar un inventari de les enquadernacions artístiques i s’han seleccionat noranta-vuit enquadernacions del segle xvii, amb ornamentacions barroques à la Duseuil, Le Gascon i les anomenades de ventalls, juntament amb les del fons d'Obra i Fàbrica de pergamí del segle xvii. La catalogació s’ha portat a terme mitjançant una fitxa tipus en què s'analitzen els materials d'elaboració, les tècniques de construcció, les estructures decoratives, les tècniques de decoració i els estris emprats, l'estat de conservació i, així mateix, la informació sobre la procedència o les marques de propietat de les enquadernacions. -- Resultats: se n'han pogut identificar els materials emprats i les tècniques de construcció, i s'han estudiat les estructures i tècniques decoratives, juntament amb l'estat de conservació, de cadascuna de les enquadernacions seleccionades. A més, se n'han identificat les marques de propietat, els escuts heràldics i, també, els tallers d'enquadernació on es van fer diverses de les enquadernacions objecte d'estudi. | Objetivo: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo contiene un excelente fondo de obras recubiertas de bellas encuadernaciones desde el siglo xv hasta el xix. Un grupo de esas encuadernaciones están decoradas con varillas de abanicos en las esquinas y en el centro de las tapas, que se realizaron durante el siglo xvii dentro del movimiento barroco. Este trabajo pretende estudiar este tipo de encuadernaciones desde diversos puntos de vista, como materiales empleados, técnicas constructivas, utensilios y técnicas de decoración, así como su estado de conservación, sin olvidar la identificación de las procedencias, los encuadernadores y los emblemas heráldicos. -- Metodología: en primer lugar, se realizó un inventario de las encuadernaciones artísticas y se seleccionaron noventa y ocho encuadernaciones del siglo xvii, con ornamentaciones barrocas, à la Duseuil, Legascon y las denominadas de abanicos, junto con las del Fondo de Obra y Fábrica de pergamino del siglo xvii. La catalogación se realizó mediante una ficha tipo donde se analizaban los materiales de elaboración, las técnicas de construcción, las estructuras decorativas, junto con las técnicas de decoración y los utensilios empleados, y el estado de conservación de la encuadernación, además de las informaciones sobre las procedencias o marcas de propiedad. -- Resultados: se han podido identificar los materiales empleados, las técnicas de construcción y se han estudiado las estructuras y técnicas decorativas utilizadas, junto con el estado de conservación de cada una de las encuadernaciones seleccionadas. Además, se han identificados marcas de propiedad y escudos heráldicos y también los talleres de encuadernación donde se realizaron varias de las encuadernaciones. | Objective: The Chapter Library of Toledo Cathedral contains an excellent collection of ornately bound, fifteenth- to nineteenth-century books. Amongst the seventeenth-century volumes, the corners and centre of the upper boards of a series of bindings are decorated with a fan motif in the Baroque style. Our objective was to examine various aspects of the bindings, including the materials, techniques and tools that were used to make and decorate them, the fan motifs themselves and the bindings’ state of conservation. With regard to their provenance, we also wanted to study the armorial devices displayed on some of the bindings and identify the binders who had created them. -- Methodology: An inventory was made of the fine bindings in the collection and 98 seventeenth-century bindings were selected, including bindings decorated with a fan motif in the Baroque style of Du Seuil and Le Gascon, and also bindings from the Library’s Obra y Fábrica collection of seventeenth-century parchment volumes. Each binding was indexed in a catalogue which recorded the materials, techniques and tools used in its making, a description of the motifs displayed on the upper board and its state of conservation. The indexes also provided information about the provenance of the bindings and owner’s marks. -- Results: We identified the materials, techniques and tools used to make and decorate the bindings, and describe the decorative motifs and the bindings’ state of conservation. In a number of cases, we identified owner’s marks, armorial devices and also the workshop where the binding had been made
Les fires de llibres a Catalunya : nota històrica i intent de classificació | Las ferias de libros en Cataluña : nota histórica e intento de clasificación | Book fairs in Catalonia : historical note and attempt at classification
No full textL'article pretén recollir una breu notícia històrica de les fires de llibres a Catalunya a partir d'una revisió de material hemerogràfic, i, presentar un esbós sobre la varietat i tipologia d'aquest tipus d'activitats a Catalunya. La classificació proposada es fonamenta en alguns treballs anteriors que han incidit en les característiques que identifiquen diferents tipus de fires de llibres.
Els resultats mostren una certa proliferació de fires els darrers anys tot cercant convertir-se en una eina de promoció econòmica i cultural. Barcelona en reuneix una bona part, però se'n troben també en 16 comarques més. La immensa majoria tenen un àmbit geogràfic regional i van dirigides a un públic general. Malgrat que hi ha diversitat quant al producte que s'ofereix, predominen els llibres nous no centrats en una temàtica específica. Pel que fa a la responsabilitat gestora, les entitats culturals són les que més fires organitzen, però també és freqüent que la gestió correspongui a gremis vinculats al llibre i a administracions públiques. | El artículo pretende recoger una breve noticia histórica sobre las ferias de libros en Cataluña a partir de una revisión de material hemerográfico, y, presentar un boceto sobre la variedad y tipología de este tipo de actividades en Cataluña. La clasificación propuesta se fundamenta en algunos trabajos anteriores que han incidido en las características que identifican diferentes tipos de ferias de libros.
Los resultados muestran cierta proliferación de ferias en los últimos años buscando convertirse en una herramienta de promoción económica y cultural. Barcelona reúne buena parte de ellas, pero también se encuentran en 16 comarcas más. La mayoría tiene un ámbito geográfico regional y van dirigidas a un público general. Pese a la diversidad del producto que se ofrece, predominan los libros nuevos sin centrarse en una temática específica. En cuanto a la responsabilidad gestora, las entidades culturales son las que más ferias organizan, pero también es frecuente que la gestión corresponda a gremios vinculados al libro y a administraciones públicas. | The aims of this paper are to offer a brief historical account of book fairs in Catalonia based on a review of documentary materials and to provide a broad outline of their variety and typology. The proposed classification is predicated on previous studies that have addressed the characteristics that identify different types of book fair.
The results show some degree of proliferation in book fairs in recent years, reflecting an attempt to develop them as tools for economic and cultural promotion. Barcelona is the host city of a large number of the events, but they also take place in 16 other comarcas, or districts, of Catalonia. The vast majority have a regional geographical scope and are intended for the general public. Although there is a diversity of products across the fairs, the predominant focus is on new books generally, not specific subject matter. In terms of the management of the book fairs, cultural institutions are the leading group, but it is also common to find book-related guilds and public administrations in charge of the events
L'avaluació de la recerca en humanitats a AQU Catalunya | La evaluación de la investigación en humanidades en AQU Catalunya | The evaluation of research in the humanities by the Catalan University Quality Assurance Agency
No full textEn aquest article es presenta l'experiència pràctica de l'avaluació de la recerca en l'àmbit d'humanitats que fa l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L'objectiu de l'article és explicar les característiques d'aquests processos d'acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s'observen elements singulars respecte d'altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d'avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l'avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d'evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l'avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d'investigadors d'humanitats, que, d'altra banda, debat la millor manera d'abordar l'avaluació de la seva activitat de recerca. | En este artículo se presenta la experiencia práctica de evaluación de la investigación en el ámbito de humanidades que realiza la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de las persones candidatas a ser profesores universitarios que solicitan una acreditación previa de su trayectoria académica. El objetivo del artículo es explicar las características de estos procesos de acreditación, haciendo énfasis especial en el caso concreto de las disciplinas de carácter humanístico, en las que se observan elementos singulares respecto otros ámbitos científicos que añaden una mayor complejidad. En este sentido, al ser las evaluaciones indirectas, a partir de los indicios de calidad de las publicaciones científicas donde se publica la investigación, esto condiciona enormemente los procesos de evaluación. Así, teniendo en cuenta las recientes aportaciones metodológicas sobre la evaluación de la investigación, como por ejemplo el Manifiesto de Leiden o la Declaración de San Francisco, se concluye la necesidad de evitar aproximaciones meramente cuantitativas, de forma que la evaluación sea respetuosa con la comunidad de investigadores en humanidades, que, por otro lado, debate la mejor manera de abordar la evaluación de su actividad de investigación. | This article describes the practical aspects of the evaluation undertaken by the Catalan University Quality Assurance Agency (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, AQU Catalunya) of candidate university lecturers in humanities whose academic profile needs to be accredited. The article describes the features of the accreditation process in general and the evaluation of humanities research in particular, which is more complex than it is with other types of research because of certain aspects: for example, the fact that the evaluations are indirect and use the quality indicators of scientific journals that publish such research, which conditions the accreditation process in important ways. In consideration of the recent methodological contributions to evaluating research made by the Leiden Manifesto and the San Francisco Declaration, the article concludes that evaluators need to avoid exclusively quantitative approaches to their assessment of humanities research, which should be respectful of this research community, and that further debate is needed on the best approaches to the task at hand
La catedral de Toledo en el segle XVII : anàlisi documental de les enquadernacions de tipus ventalls | La Catedral de Toledo en el siglo XVII : análisis documental de las encuadernaciones de tipo abanicos | Seventeenth-century bookbindings in the Chapter Library of Toledo Cathedral : a documentary analysis of fan motifs
No full textObjectiu: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo conté un excel·lent fons d'obres recobertes de belles enquadernacions que van del segle xv al segle xix. Algunes d'aquestes enquadernacions es van decorar amb barnilles de ventalls en els cantons i en el centre de les tapes, i es van dur a terme durant el segle xvii dins del moviment barroc. Aquest treball vol estudiar aquest tipus d'enquadernacions des de diversos punts de vista, com ara els materials emprats, les tècniques constructives, els estris i les tècniques de decoració i, també, l'estat de conservació, sense passar per alt la identificació de la procedència de cada obra, els enquadernadors i els emblemes heràldics. -- Metodologia: en primer lloc, s’ha elaborar un inventari de les enquadernacions artístiques i s’han seleccionat noranta-vuit enquadernacions del segle xvii, amb ornamentacions barroques à la Duseuil, Le Gascon i les anomenades de ventalls, juntament amb les del fons d'Obra i Fàbrica de pergamí del segle xvii. La catalogació s’ha portat a terme mitjançant una fitxa tipus en què s'analitzen els materials d'elaboració, les tècniques de construcció, les estructures decoratives, les tècniques de decoració i els estris emprats, l'estat de conservació i, així mateix, la informació sobre la procedència o les marques de propietat de les enquadernacions. -- Resultats: se n'han pogut identificar els materials emprats i les tècniques de construcció, i s'han estudiat les estructures i tècniques decoratives, juntament amb l'estat de conservació, de cadascuna de les enquadernacions seleccionades. A més, se n'han identificat les marques de propietat, els escuts heràldics i, també, els tallers d'enquadernació on es van fer diverses de les enquadernacions objecte d'estudi. | Objetivo: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo contiene un excelente fondo de obras recubiertas de bellas encuadernaciones desde el siglo xv hasta el xix. Un grupo de esas encuadernaciones están decoradas con varillas de abanicos en las esquinas y en el centro de las tapas, que se realizaron durante el siglo xvii dentro del movimiento barroco. Este trabajo pretende estudiar este tipo de encuadernaciones desde diversos puntos de vista, como materiales empleados, técnicas constructivas, utensilios y técnicas de decoración, así como su estado de conservación, sin olvidar la identificación de las procedencias, los encuadernadores y los emblemas heráldicos. -- Metodología: en primer lugar, se realizó un inventario de las encuadernaciones artísticas y se seleccionaron noventa y ocho encuadernaciones del siglo xvii, con ornamentaciones barrocas, à la Duseuil, Legascon y las denominadas de abanicos, junto con las del Fondo de Obra y Fábrica de pergamino del siglo xvii. La catalogación se realizó mediante una ficha tipo donde se analizaban los materiales de elaboración, las técnicas de construcción, las estructuras decorativas, junto con las técnicas de decoración y los utensilios empleados, y el estado de conservación de la encuadernación, además de las informaciones sobre las procedencias o marcas de propiedad. -- Resultados: se han podido identificar los materiales empleados, las técnicas de construcción y se han estudiado las estructuras y técnicas decorativas utilizadas, junto con el estado de conservación de cada una de las encuadernaciones seleccionadas. Además, se han identificados marcas de propiedad y escudos heráldicos y también los talleres de encuadernación donde se realizaron varias de las encuadernaciones. | Objective: The Chapter Library of Toledo Cathedral contains an excellent collection of ornately bound, fifteenth- to nineteenth-century books. Amongst the seventeenth-century volumes, the corners and centre of the upper boards of a series of bindings are decorated with a fan motif in the Baroque style. Our objective was to examine various aspects of the bindings, including the materials, techniques and tools that were used to make and decorate them, the fan motifs themselves and the bindings’ state of conservation. With regard to their provenance, we also wanted to study the armorial devices displayed on some of the bindings and identify the binders who had created them. -- Methodology: An inventory was made of the fine bindings in the collection and 98 seventeenth-century bindings were selected, including bindings decorated with a fan motif in the Baroque style of Du Seuil and Le Gascon, and also bindings from the Library’s Obra y Fábrica collection of seventeenth-century parchment volumes. Each binding was indexed in a catalogue which recorded the materials, techniques and tools used in its making, a description of the motifs displayed on the upper board and its state of conservation. The indexes also provided information about the provenance of the bindings and owner’s marks. -- Results: We identified the materials, techniques and tools used to make and decorate the bindings, and describe the decorative motifs and the bindings’ state of conservation. In a number of cases, we identified owner’s marks, armorial devices and also the workshop where the binding had been made