Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport
Not a member yet
284 research outputs found
Sort by
Características de la Salud de las Personas Mayores que practican Ejercicio Físico de carácter comunitario en Catalunya con respecto otro tipo de prácticas dirigidas a este colectivo.
Get PDFFundamentos. La Calidad de Vida Relacionada con la Salud (CVRS) es una forma de medir la salud aplicable en decisiones sanitarias o econòmicas. Se analizan los participantes en Programas de Ejercicio Físico Comunitario para Personas Mayores (PEFCPM) y se comparan con los de programas de Estimulación para Frágiles (EF), Caminatas, Petanca y Actividades Acuáticas (AA). Métodos. Se utiliza un muestreo intencional, de 2.268 usuarios de 60 o más años (media: 70,78 y DS: 6,16), realizado entre 2004 y 2008. Se analiza la CVRS, el Stock Capital Salud (SCS) y la medicación consumida (CM). La CVRS se obtiene mediante la Escala de Valoración Analógica (EVA) y el Sistema Descriptivo (SD) de 5 dimensiones del EuroQol. Para el SCS se multiplican las preferencias derivadas de las puntuaciones del SD por la Esperanza de Vida (EV) y por 34.858,70 €. El CM se calcula adaptando la Encuesta de Salud de Cataluña. Valores de la CVRS relacionados con la EVA, CM y SCS, se han analizado con metodología paramétrica. Para las dimensiones del SD, se han comparado los porcentajes de problemas. Resultados. Los usuarios de los PEFCPM obtienen una CVRS global de 70,74, un CM de 3,38 unidades y un SCS de 505.357,36 €/AVAC, que son resultados relativamente bajos respecto el resto de subgrupos. Conclusiones. Se obtienen perfiles de usuarios diferenciados según las características de su salud, lo que debemos tener en cuenta para promocionar el ejercicio físico. Aunque los hombres reflejan una valoración superior de su salud, su SCS es inferior a las mujeres practicantes. Esta tendencia es inversa a la de hombres y mujeres sedentarios. 
LA FRAGILITAT EN LES PERSONES GRANS.
Get PDFLa fragilitat és un estat d\u27alta vulnerabilitat de les persones grans que comporta un augment del risc de resultats adversos per a la salut com ara la discapacitat, les caigudes, la institucionalització i la mort. A més a més i com a conseqüència de l\u27anterior també prediu un augment de l\u27ús dels recursos sociosanitaris. No hi ha un consens en la definició e fragilitat i per tant tampoc en els instruments a utilitzar pel seu diagnòstic. Alguns autors només inclouen elements físics pel seu diagnòstic, mentre que d\u27altres hi afegeixen aspectes cognitius, emocionals o socials. Malgrat aquesta diversitat una de les definicions operatives de fragilitat més acceptats i utilitzats és el proposat per L. Fried que inclou cinc criteris: pèrdua inexplicable de pes, debilitat muscular, cansament/ poca resistència, lentitud en la marxa i baix nivell d\u27activitat física. Tenir tres o més dels 5 criteris és indicatiu de la fragilitat, alhora que 2 corresponen a un estat pre-fràgil. La prevenció de la discapacitat és un gran repte al que s\u27enfronta la nostra societat que envelleix. Calen intervencions eficaces en poblacions d\u27alt risc com les persones grans fràgils però la identificació, avaluació i intervenció sobre aquesta població encara no està consensuada ni sistematitzada. En els últims anys, l\u27activitat física i la malnutrició han estat identificats com a causes potencialment reversibles de la fragilitat. De fet l\u27activitat física ha demostrat ser eficaç per millorar els diferents components de la síndrome de fragilitat com la sarcopenia, el deteriorament funcional, la inactivitat física, el rendiment cognitiu i la depressió. La combinació amb una alta ingesta proteica podria millorar-ne els resultats. La identificació d\u27una població més exposada a patir resultats adversos de salut com ara les persones grans fràgils, podria ser important per poder establir estratègies de prevenció de la discapacitat durant l\u27envelliment
Situación laboral de los entrenadores personales en la Comunidad Valenciana
Get PDFEn este estudio se describe el perfil laboral de las personas que trabajan en el entrenamiento personal. La metodología utilizada es cuantitativa de corte descriptivo, donde los procedimientos que se han seguido son los propios de la encuesta. Se han realizado entrevistas individuales y estandarizadas por medio de cuestionario a 600 personas que trabajaban en funciones de la actividad física y deporte. En este estudio se obtiene que el entrenamiento personal se está convirtiendo en un ámbito de actuación profesional importante y generador de muchos nuevos empleos en la actividad física y deporte. Asimismo, la plurifuncionalidad en el entrenamiento personal es mayoritaria, aunque hay que remarcar su mayor vinculación con la rehabilitación física mediante ejercicio físico por su orientación hacia la salud y con la dirección y organización por la tendencia hacia el autoempleo y la autoorganización. Igualmente, la intervención profesional con poblaciones de tercera edad y turistas es muy significativa. Además, se obtiene una elevada contratación temporal, subcontratación, jornada laboral mayor de 40 horas y ausencia de contratación
Canvis neuropsicològics en el procés d’envelliment en les persones amb Síndrome de Down.
No full textLa millora en la qualitat de vida ha afavorit considerablement l\u27augment de la longevitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb síndrome de Down (SD) en particular i, per aquesta raó, és important descriure les característiques que presenta el seu procés d\u27envelliment. Per tant, és molt important aconseguir una major precisió en la detecció inicial dels canvis cognitius i emocionals, per tal de dur a terme una bona prevenció i/o intervenció ajustada a les necessitats de cada persona. És per tant, fonamental una bona prevenció i detecció de l’inici del deteriorament per així, millorar la intervenció en la seva qualitat de vida durant el procés d’envelliment. En aquest sentit i degut a què hi ha encara pocs estudis sobre el deteriorament cognitiu en l’envelliment de les persones amb SD, cal fomentar la realització d’estudis que permetin un millor coneixement del seu procés d’envelliment. Per aquest motiu, s’ha iniciat un estudi multicèntric amb diferents institucions que treballen amb persones amb SD, amb la finalitat de determinar si existeix un patró de deteriorament i l’evolució dels canvis cognitius i emocionals en el procés d’envelliment en les persones amb SD.Paraules clau: envelliment, Síndrome de Down, neuropsicologia, canvis cognitius i emocionals, estudi multicèntric
Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigració
Get PDFL’emigració té a veure amb una mobilitat que, subjacent al desplaçament físic del subjecte que emigra, en realitat es refereix a una redefinició identitària. Qui emigra duu amb ell una herència cultural que ha d’aprendre a readaptar al nou territori on s’instal·larà. Per això l’antropologia de les migracions cada vegada més centra els seus esforços en dos aspectes: en primer lloc, la globalització que, amb la seva pretensió d’esborrar les fronteres o de fer-les irrellevants, facilita en gran mesura els desplaçaments de milions de persones arreu del món; en segon lloc, la convicció postmoderna d’una erosió profunda de les identitats fortes que presenta l’immigrant com un paradigma del que significa avui la flexibilitat identitària
Redes sociales online, género y construcción del self
Get PDFLas Redes Sociales Online (RSO) son cada día más populares. Las últimas investigaciones destacan su relevancia en el proceso de construcción de la identidad de género, ya que se encuentran los estereotipos de género clásicos y modulan el bienestar psicológico de los usuarios. Debido a la carencia de estudios españoles, el objetivo de la presente investigación fue conocer los perfiles de los jóvenes en la red social Facebook en términos de estereotipos de género, de personalidad y para comprender qué relación tiene una determinada presentación con el bienestar psicológico. Participaron en el estudio 112 jóvenes con una media de 23 años. Los instrumentos utilizados fueron la adaptación española del test TIPI (Oberst, Renau, Gosling & Rusiñol, manuscrito no publicado), la escala Redsocs y la Escala de Bienestar Psicológico de Ryff (Díaz & et al., 2006). Los resultados indicaron que las chicas estaban más implicadas en las RSO que los chicos, y que en ellas quieren generar un perfil andrógino, ya que para su bienestar psicológico valoran positivamente poseer tanto características femeninas como masculinas. Se concluye que la lucha para combatir los estereotipos de género se libra en un entorno offline o face to face, ya que las RSO ayudan a controlar estas diferencias
Nous criteris de recerca per al diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu
No full textEls criteris per al diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimer’s Disease and Related Disorders Association (ADRDA). D’aplicació continuada fins a l’actualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos àmbits s’ha abogat per una revisió profunda dels mateixos. Tres grups d’experts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimer’s Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en l’àmbit de la investigació clínica. Dues diferències remarcables s’inclouen en aquests nous criteris: la incorporació de biomarcadors i la formalització de diferents estadis de la malaltia d’Alzheimer. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu s’incorpora al procés diagnòstic com un estadi més de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisió i, de moment sols son aplicables en l’àmbit de recerca per tal d’arribar a un consens definitiu que permeti la modificació definitiva dels criteris clínics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenços en la investigació referents a la malaltia d’Alzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal d’emmarcar els nous criteris de recerca. 
Competentes para la ciudadanía.
Get PDFLa filosofía política contemporánea está llamada a la revisión de la categoría de ciudadanía como expresión del vínculo entre el individuo y el Estado de pertenencia. Dos claves sugieren la urgencia de la reflexión: por una parte la intensidad de los flujos migratorios en los últimos años y la voluntad de que la llegada al nuevo Estado tenga un carácter definitivo para muchos de sus protagonistas. Por otra parte, lo que algunos autores contemporáneos denuncian como «crisis de civilidad», tratando de alertar sobre la falta de implicación y la ausencia de un compromiso práctico, entre quienes ya gozan del reconocimiento de ciudadanía, incluidos los autóctonos de un Estado. La evolución de la pedagogía ha cristalizado, en el ámbito universitario, en un modelo que popularmente conocemos como Plan Bolonia y que sugiere la importancia del desarrollo de capacidades frente al aprendizaje clásico, más centrado en la adquisición de conceptos. Sin entrar en la controversia de las bondades y dificultades de su propuesta, el plan sugiere la posibilidad de meditar en un modelo de adquisición de ciudadanía que estimule un ejercicio práctico y dinámico de este vínculo político, para lo que sería necesario el reconocimiento de las capacidades, competencias, que serían exigibles a un candidato, y cuya descripción se afronta en este artículo
El modelo de la Atención Centrada en la Persona: Análisis descriptivo de una muestra de personas mayores con demencia en centros residenciales
Get PDFEste análisis descriptivo tiene el objetivo de evaluar la calidad asistencial de una muestra de personas con demencia institucionalizadas usando el Dementia Care Mapping (DCM) como metodología de observación sistemática y de examinar la presencia de pautas asociadas a la psicología social maligna en las residencias observadas. Participaron en el estudio 73 personas con demencia ingresadas en residencias a largo plazo. Los resultados más relevantes apuntan a la presencia de una cultura de cuidados donde predomina la psicología social maligna y el DCM como un instrumento que permite analizar el comportamiento de las personas con demencia, aportando nuevas variables como el bienestar emocional, la diversidad ocupacional y la calidad de la interacción social. Se concluye que la implementación de un modelo de atención centrado en la persona puede incidir postivamente en el bienestar de las personas con demencia
El rol de cuidador en l’atenció a persones amb demència
Get PDFEl present article té com a objectiu analitzar el rol del cuidador no professional, sigui familiar o no, en l’atenció a persones amb demència, tant les seves característiques com els trets principals. Els estudis realitzats sobre el cuidador familiar són els més nombrosos i refereixen canvis tant a nivell psicològic, físic, social, familiar com econòmic, per tot el que comporta atendre una persona amb algun tipus de demència durant un llarg període de temps. Aquests canvis, conseqüència de l’atenció a una persona que pateix demència, porten habitualment al cuidador a patir sobrecàrrega, estrés i burnout, les quals tenen clares conseqüències en la seva pròpia salut i benestar. En els darrers anys han sorgit noves línies d’investigació que posen la mirada en els aspectes més positius del cuidar en el marc del desenvolupament de la Psicologia positiva. Els pocs estudis realitzats fins l’actualitat en contextos formals (residències, hospitals, entre d’altres) ens avancen que els cuidadors amb vinculació a la tasca o engagement pateixen menys estrés i burnout, donat que actua com amortidor d’aquests factors. Considerem que cal continuar investigant a partir d’aquests nous enfocaments, donat que probablement aportaran nous elements en la intervenció amb cuidadors, per tal de millorar el seu benestar i qualitat de vida.