Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Narrar la herida: Deudas con la memoria en la narrativa contemporánea de mujeres
En un context de crisis creixents, la narrativa femenina contemporània s’erigeix com una eina per a comprendre les diverses formes en què les dones aborden, desafien i subverteixen realitats adverses. Aquest volum vol reivindicar el valor de les veus de dones contemporànies que, amb la vista en el futur, reclamen el seu passat i el seu present visibilitzant els deutes de representació i record que perduren en l’actualitat. Es traça, en conseqüència, una genealogia literària que dona veu a les moltes violències estructurals que invaliden i homogeneïtzen l’experiència femenina com a mitjà per a recuperar espais de representació des d’on demanar reconeixement, (re)escriure l’experiència i (re)articular la seua subjectivitat.En un contexto de crecientes crisis, la narrativa femenina contemporánea se erige como una herramienta para comprender las diversas formas en que las mujeres abordan, desafían y subvierten las realidades adversas. Este volumen reivindica el valor de las voces de mujeres contemporáneas que, con la vista en el futuro, reclaman su pasado y su presente visibilizando las deudas de representación y recuerdo que perduran en la actualidad. Se traza, en consecuencia, una genealogía literaria que da voz a las muchas violencias estructurales que invalidan y homogeneizan la experiencia femenina como medio para recuperar espacios de representación desde donde demandar reconocimiento, (re)escribir la experiencia y (re)articular su subjetividad
100 anys d'Arqueologia a la Universitat de València: El centenari de la fundació del Laboratori d'Arqueologia
El catedràtic de la Universitat de València L. Gonzalvo Paris va fundar el Laboratori d’Arqueologia l’any 1921, una institució pionera en el seu temps que pretenia desenvolupar activitats docents i d’investigació i que és el germen de l’actual Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Aquest llibre repassa la història del departament des de la creació del Laboratori fins a l’actualitat, una llarga trajectòria que suma més cent anys i que permet conèixer no sols l’evolució de l’Arqueologia en aquesta universitat, sinó també la de la disciplina en general.El catedrático de la Universitat de València Luis Gonzalvo Paris fundó el Laboratorio de Arqueología en el año 1921, una institución pionera en su tiempo que pretendía desarrollar actividades docentes y de investigación y que sería el germen del actual Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Este libro repasa la historia del departamento desde la creación del Laboratorio hasta la actualidad, una larga trayectoria que suma más de cien años y que permite conocer no solo la evolución de la Arqueología en esta universidad, sino también la de la disciplina en general
100 anys d'Arqueologia a la Universitat de València: El centenari de la fundació del Laboratori d'Arqueologia
El catedràtic de la Universitat de València L. Gonzalvo Paris va fundar el Laboratori d’Arqueologia l’any 1921, una institució pionera en el seu temps que pretenia desenvolupar activitats docents i d’investigació i que és el germen de l’actual Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Aquest llibre repassa la història del departament des de la creació del Laboratori fins a l’actualitat, una llarga trajectòria que suma més cent anys i que permet conèixer no sols l’evolució de l’Arqueologia en aquesta universitat, sinó també la de la disciplina en general.El catedrático de la Universitat de València Luis Gonzalvo Paris fundó el Laboratorio de Arqueología en el año 1921, una institución pionera en su tiempo que pretendía desarrollar actividades docentes y de investigación y que sería el germen del actual Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Este libro repasa la historia del departamento desde la creación del Laboratorio hasta la actualidad, una larga trayectoria que suma más de cien años y que permite conocer no solo la evolución de la Arqueología en esta universidad, sino también la de la disciplina en general
El estudio del artista en la literatura del siglo XIX: Liminalidad, género y sociedad
És inqüestionable la importància que tingué l’espai de l’estudi de l’artista en la literatura del segle XIX com a lloc on els autors podien dissentir i articular opinions diferents d’aquelles que eren considerades com a “normals” per les regles socioculturals de l’època. A través de la perspectiva crítica d’allò liminal, la fenomenologia i la teoria de l’acoblament, aquest volum presta especial atenció a la forma en què aquest espai marca el rumb d’algunes narratives a nivell internacional i en reivindica la rellevància, que ha tendit a ser més o menys ignorada fins ara.Es incuestionable la importancia que tuvo el estudio del artista en la literatura decimonónica como lugar en el que los autores podían disentir y articular opiniones diferentes de aquellas marcadas como “normales” por las reglas socioculturales de su época. A través de la perspectiva crítica de lo liminal, la fenomenología y la teoría del ensamblaje, este volumen presta especial atención a la forma en la que este espacio marca el rumbo de ciertas narrativas a nivel internacional y reivindica su relevancia, que ha tendido a ser más o menos ignorada hasta ahora
Sintaxi fonamental: Les categories gramaticals
Definir què és un nom, una preposició o un adverbi no sempre resulta fàcil, encara que parlem de conceptes bàsics en la formació escolar. Definir les categories gramaticals, el fonament de la sintaxi, és l’objectiu, aparentment senzill però primordial, d’aquest llibre. ‘Sintaxi fonamental’ ha esdevingut, des que es va publicar el 1996, una obra de referència de la sintaxi catalana, que tracta amb rigor aquest tema bàsic, no sempre ben resolt, des de la perspectiva innovadora que ofereix la teoria del prototip de la lingüística cognitiva. La versió que ara veu la llum actualitza els continguts amb algunes adaptacions i té la novetat d’incloure remissions a la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (IEC, 2018), que, al seu torn, està enllaçada amb la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (IEC, 2016). Aquest mecanisme d’interconnexió permet completar les explicacions teòriques del llibre amb la descripció i la normativa del català, cosa que el converteix en un manual imprescindible i multifuncional per a estudiants universitaris i per a docents de tots els nivells.Definir qué es un sustantivo, una preposición o un adverbio no siempre resulta fácil, aunque hablamos de conceptos básicos en la formación escolar. Definir las categorías gramaticales, el fundamento de la sintaxis, es el objetivo, aparentemente sencillo pero esencial, de este libro. ‘Sintaxi fonamental’ se ha convertido, desde que se publicó en 1996, en una obra de referencia de la sintaxis catalana, que trata con rigor este tema básico, no siempre bien resuelto, desde la perspectiva innovadora que ofrece la teoría del prototipo de la lingüística cognitiva. La versión que ahora ve la luz pone al día los contenidos con algunas adaptaciones y tiene la novedad de incluir remisiones a la la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (IEC, 2018), que, a su vez, está vinculada con la ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (IEC, 2016). Este mecanismo de interconexión permite completar las explicaciones teóricas del libro con la descripción y la normativa del catalán, lo que lo convierte en un manual imprescindible y multifuncional para estudiantes universitarios y para docentes de todos los niveles
La docencia de la Biología Celular en la universidad: Un recorrido a través de distintas experiencias
Aquest llibre uneix múltiples i diverses experiències didàctiques a les assignatures pròpies de l'àrea de Biologia Cel·lular amb motiu de la celebració de les X Jornadas de Docencia en Biología Celular a València, els dies 27 i 28 de juny del 2024, facilitant la difusió de tots els coneixements intercanviats presencialment durant aquestes jornades.El presente libro aúna múltiples y diversas experiencias didácticas en las asignaturas propias del área de Biología Celular con motivo de la celebración de las X Jornadas de Docencia en Biología Celular en València, los días 27 y 28 de junio del 2024, facilitando la difusión de todos los conocimientos intercambiados presencialmente durante dichas jornadas
Superman versus Batman: Adaptación del cómic al cine desde la semiótica
Quins signes distingeixen Batman de Superman? Com actuen i es representen aquests signes quan es traslladen del còmic al cinema? A través de l’anàlisi semiòtica i de les teories sobre adaptació, es caracteritza l’evolució de dues de les icones més cèlebres de l’editorial de còmics DC. Es tracta, doncs, d’una mirada crítica que revela com es reinterpreten, en el procés d’adaptació al llenguatge audiovisual, determinats signes com ara l’arquitectura de la ciutat on es desenvolupen les aventures dels superherois o el disseny dels seus vestits, abordant a més aspectes com la història del còmic o els seus referents culturals.¿Qué signos distinguen a Batman de Superman? ¿Cómo actúan y se representan esos signos cuando se trasladan del cómic al cine? A través de su análisis semiótico y de las teorías sobre adaptación, se caracteriza la evolución de dos de los iconos más célebres de la editorial de cómics DC. Se trata, pues, de una mirada crítica que revela cómo se reinterpretan, en el proceso de adaptación al lenguaje audiovisual, determinados signos como la arquitectura de la ciudad donde se desarrollan las aventuras de los superhéroes o el diseño de sus trajes, abordando además aspectos como la historia del cómic o sus referentes culturales
Paraules per a tothom: Estudis sobre Vicent Andrés Estellés
La producció literària de Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià més rellevant de l’època contemporània i un dels principals poetes en llengua catalana del segle XX és extensíssima i abraça, a part de prosa i teatre, més d’un centenar de poemaris, alguns dels quals són especialment importants, com ‘Llibre de meravelles’, ‘La clau que obri tots els panys’, ‘El gran foc dels garbons’ o ‘Horacianes’. A més a més, l’escriptor ha esdevingut un referent literari i popular al País Valencià pel compromís dels seus versos, arrelats a la quotidianitat i al territori. Aquest llibre reuneix una vintena d’estudis realitzats per especialistes amb motiu de la commemoració del centenari del naixement del poeta i s’organitza en quatre parts. La primera inclou capítols relacionats amb la poètica, la temàtica i l’estil de la poesia estellesiana. En la segona s’apleguen treballs sobre les connexions i les relacions amb altres textos de la tradició literària i també amb la música. La tercera part conté els capítols que analitzen la seua obra periodística i també la prosa narrativa. Finalment, es recull una proposta d’aprofitament didàctic dels seus textos en l’àmbit educatiu.La producción literaria de Vicent Andrés Estellés, el poeta valenciano más relevante de la época contemporánea y uno de los principales poetas en lengua catalana del siglo XX, es extensísima y abarca, además de prosa y teatro, más de un centenar de poemarios, algunos de los cuales son especialmente importantes, como ‘Llibre de meravelles’, ‘La clau que obri tots els panys’, ‘El gran foc dels garbons’ u ‘Horacianes’. Además, el escritor ha sido un referente literario y popular en el País Valencià por el compromiso de sus versos, arraigados en la cotidianidad y el territorio. Este libro reúne una veintena de estudios realizados por especialistas con motivo de la conmemoración del centenario del nacimiento del poeta y se organiza en cuatro partes. La primera incluye textos relacionados con la poética, la temática y el estilo de la poesía estellesiana. En la segunda se reúnen trabajos sobre las conexiones y las relaciones con otros textos de la tradición literaria y también con la música. La tercera parte contiene los capítulos que analizan su obra periodística y también su prosa narrativa. Finalmente, se recoge una propuesta de aprovechamiento didáctico de sus textos en el ámbito educativo
Cristianismo e Imperio Romano en el siglo IV: De la persecución universal al reconocimiento de la Iglesia
El segle IV representa un gir decisiu en la història del cristianisme: de ser una fe perseguida va passar a convertir-se en religió reconeguda, primer legalment i després com a oficial de l’Imperi romà. Aquest procés va ser complex i gradual, amb etapes d’oberta hostilitat i de creixent acceptació, tant a Orient com a Occident. Durant els primers anys del segle, sota Dioclecià i la resta de la tetrarquia, es va produir una de les persecucions més sistemàtiques contra els cristians. No obstant això, un d’aquests mateixos governants, Galeri, va fer el primer pas cap a la tolerància amb el seu edicte del 311. Constantí va ampliar aquesta obertura amb l’edicte de Milà en 313. L’Església no sols va ser tolerada, sinó que va començar a exercir un paper actiu en la vida política i social de l’Imperi, malgrat els desafiaments interns, com l’arrianisme, defensat per Constanci II. L’intent de Julià per restaurar una espècie de paganisme tradicional va ser efímer i no va aconseguir revertir l’avenç cristià. A partir de Teodosi, l’Església va aconseguir una posició de privilegi: va rebre exempcions fiscals i protecció de l’Estat, mentre que els pagans i heretges eren cada vegada més marginats. En finalitzar el segle, l’aliança entre Església i Estat era sòlida. Els bisbes van guanyar poder i influència, afavorint la cristianització dels espais sagrats i urbans. Així, el segle IV no sols va veure el reconeixement legal del cristianisme, sinó la seua transformació.El siglo IV representa un giro decisivo en la historia del cristianismo: de ser una fe perseguida pasó a convertirse en religión reconocida, primero legalmente y luego como oficial del Imperio romano. Este proceso fue complejo y gradual, con etapas de abierta hostilidad y de creciente aceptación, tanto en Oriente como en Occidente. Durante los primeros años del siglo, bajo Diocleciano y el resto de la Tetrarquía, se produjo una de las persecuciones más sistemáticas contra los cristianos. Sin embargo, uno de esos mismos gobernantes, Galerio, dio el primer paso hacia la tolerancia con su edicto del 311. Constantino amplió esta apertura con el Edicto de Milán en el 313. La Iglesia no solo fue tolerada, sino que empezó a desempeñar un papel activo en la vida política y social del Imperio, pese a los desafíos internos, como el arrianismo, defendido por Constancio II. El intento de Juliano por restaurar una especie de paganismo tradicional fue efímero y no logró revertir el avance cristiano. A partir de Teodosio, la Iglesia alcanzó una posición de privilegio: se benefició de exenciones fiscales y de la protección del Estado, mientras que los paganos y los herejes eran cada vez más marginados. Al finalizar el siglo, la alianza entre Iglesia y Estado era sólida. Los obispos ganaron poder e influencia, favoreciendo la cristianización de los espacios sagrados y urbanos. Así, el siglo IV no solo vio el reconocimiento legal del cristianismo, sino su transformación
El cómic y las artes: Acercamientos interdisciplinares
El còmic, etiquetat tradicionalment com el novè art, és un mitjà plenament interdisciplinari des dels seus orígens i en les darreres dècades està aprofitant de manera més intensa aquest hibridisme i el seu lloc privilegiat en la cruïlla de la interrelació artística. En aquest volum, més d’abordar la relació del còmic amb les arts tradicionals, tant les visuals (arquitectura, pintura, escultura i fotografia) com les literàries i les escèniques (dansa, música i teatre), s’analitza la seua posició dins de la teoria de l’art i les seues connexions amb els museus i les instal·lacions artístiques, sense descurar la relació amb altres arts menys canòniques, com els videojocs i el disseny gràfic.El cómic, etiquetado tradicionalmente como noveno arte, es un medio plenamente interdisciplinar desde sus orígenes y en las últimas décadas está aprovechando de manera más intensa su hibridismo y su lugar privilegiado en la encrucijada de la interrelación artística. En este volumen, además de abordar la relación del cómic con las artes tradicionales, tanto las visuales (arquitectura, pintura, escultura y fotografía) como las literarias y las escénicas (danza, música y teatro), se analiza su posición dentro de la teoría del arte y sus conexiones con los museos y las instalaciones artísticas, sin descuidar su conexión con otras artes menos canónicas, como los videojuegos y el diseño gráfico