Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Nuestra Negra, o esbozos de la vida de una negra libre
Full text link‘Nuestra Negra, o esbozos de la vida de una negra libre en una mansión blanca de dos plantas en el Norte’ (1859), de Harriet E. Wilson, és considerada la primera novel·la escrita i publicada per una afroamericana als Estats Units. El relat es nodreix de la novel·la sentimental, de la narrativa d’esclaus i de la literatura de conversió religiosa. La història de les tribulacions de Frado —abandonada per sa mare blanca i obligada a servir com a criada en casa d’una família blanca al Massachusetts de les primeres dècades del segle XIX— constitueix una síntesi de ficció i autobiografia. L’obra subratlla que els afroamericans lliures dels estats del Nord, i en particular les dones de classe treballadora, havien de lluitar, igual que els esclaus del Sud, per conquistar la llibertat enfront de l’opressió econòmica, el racisme i la hipocresia cristiana que es practicaven tant al Sud esclavista com al Nord lliure de preguerra.‘Nuestra Negra, o esbozos de la vida de una negra libre en una mansión blanca de dos plantas en el Norte’ (1859), de Harriet E. Wilson, es considerada la primera novela escrita y publicada por una afroamericana en Estados Unidos. El relato se nutre de la novela sentimental, de la narrativa de esclavos y de la literatura de conversión religiosa. La historia de las tribulaciones de Frado –abandonada por su madre blanca y obligada a servir como criada en el hogar de una familia blanca en el Massachusetts de las primeras décadas del siglo XIX– constituye una síntesis de ficción y autobiografía. La obra subraya que los afroamericanos libres de los estados norteños, y en particular las mujeres de clase trabajadora, debían luchar, al igual que los esclavos del Sur, por conquistar la libertad frente a la opresión económica, el racismo y la hipocresía cristiana, practicados tanto en el Sur esclavista como en el Norte libre de preguerra
Historia del consumo en la España contemporánea (1973-2020) : Desde la crisis del petróleo a la pandemia de la COVID-19
No full textEn la ‘Historia del consumo en la España contemporánea (1973-2020)’, Fernando Conde Gutiérrez del Álamo aborda la història de la societat de consum a Espanya dividida en quatre grans etapes: la del consum de masses entre 1973 i 1985, la de consums segmentats entre 1985 i la crisi del 1993-1994, la dels consums glocals financeritzats entre aquesta crisi i la de les ‘subprime’ de 2008, i la dels consums glocals digitalitzats entre aquesta crisi i l’emergència de la pandèmia. En el marc teòric dels modes de regulació i en l’anàlisi del context geopolític i geoeconòmic més general de cada etapa històrica, es presenten i analitzen les evolucions dels principals mercats del consum –habitatge, electrodomèstics, automòbils–, i se’n subministren exemples pràctics. Finalment, es considera l’impacte del consum en el canvi climàtic i se n’aporten dades i anàlisis. En la 'Historia del consumo en la España contemporánea (1973-2020)', Fernando Conde Gutiérrez del Álamo aborda la historia de la sociedad de consumo en España dividida en cuatro grandes etapas: la del consumo de masas entre 1973 y 1985, la de consumos segmentados entre 1985 y la crisis del 1993-1994, la de los consumos glocales financiarizados entre esta crisis y la de las 'subprime' de 2008, y la de los consumos glocales digitalizados entre esta crisis y la emergencia de la pandemia. En el marco teórico de los modos de regulación y en el análisis del contexto geopolítico y geoeconómico más general de cada etapa histórica se presentan y analizan las evoluciones de los principales mercados del consumo –vivienda, electrodomésticos, automóviles–, suministrando ejemplos prácticos. Por último, se contempla el impacto del consumo en el cambio climático aportando diferentes datos y análisis a este respecto
El gueto i altres poemes
No full text‘The Ghetto, and Other Poems’ (1918), traduït al català per primera vegada en aquest llibre, retrata en el primer poema, “El gueto”, d’una manera íntima i vívida, el món dels immigrants jueus ubicats al Lower East Side de Nova York. És una mostra de la poesia social de Ridge on es descriu l’esforç de la comunitat immigrant per instal·lar-se en la seua nació amfitriona. Els altres poemes s’agrupen en tres apartats: “Llums de Manhattan” se centra en la caracterització de l’àmbit urbà, tant el material com l’humà; “Mà d’obra”, en la classe treballadora; “Accidentals”, en les seues experiències íntimes i espirituals. En tots els poemes sobresurt el seu vigor davant la poetització de la ciutat moderna i l’esperit de protesta contra les injustícies polítiques, racials i socials dels Estats Units d’entreguerres.‘The Ghetto, and Other Poems’ (1918), traducido al catalán por primera vez en este libro, retrata en el primer poema, “El gueto”, de una manera íntima y vívida, el mundo de los inmigrantes judíos ubicados en el Lower East Side de Nueva York. Es una muestra de la poesía social de Ridge donde se describe el esfuerzo de la comunidad inmigrante para instalarse en su nación anfitriona. Los restantes poemas se agrupan en tres apartados: “Llums de Manhattan” se centra en la caracterización del ámbito urbano, tanto el material como el humano; “Mà d’obra”, en la clase trabajadora; “Accidentals”, en sus experiencias íntimas y espirituales. En todos los poemas, sobresale su vigor ante la poetización de la ciudad moderna y el espíritu de protesta contra las injusticias políticas, raciales y sociales de los Estados Unidos de entreguerras
(Re)Escribiendo el pasado: Narrativas femeninas (neo)victorianas ante tiempos de cambio y crisis
No full textAquest volum analitza la creació literària de les dones durant el llarg segle XIX i el seu llegat contemporani, que evidencia les sòlides xarxes de coneixement i creació que s’estableixen entre les escriptores, fins i tot trencant la barrera temporal amb els segles XX i XXI, amb la finalitat d’establir diàlegs a través del temps que continuen fent avançar l’agenda feminista. L’obra respon, per tant, a l’objectiu principal de demostrar que aquestes dones van narrar per a reivindicar canvis socials més enllà fins i tot del seu dret al vot, i que, així, van construir genealogies literàries en femení que continuen responent a moments de canvi i crisi. Este volumen analiza la creación literaria de las mujeres durante el largo siglo XIX y su legado contemporáneo, que evidencia las sólidas redes de conocimiento y creación que se establecen entre las escritoras, incluso rompiendo la barrera temporal con los siglos XX y XXI, con la finalidad de establecer diálogos a través del tiempo que sigan haciendo avanzar la agenda feminista. La obra responde, por tanto, al objetivo principal de demostrar que estas mujeres narraron para reivindicar cambios sociales más allá incluso de su derecho al voto y que, al hacerlo, construyeron genealogías literarias en femenino que siguen respondiendo a momentos de cambio y crisis
En los Tres Reinos: encuentros de ciencia, arte y patrimonio
No full textEl trifini dels Tres Regnes és una fita on coincideixen les terres d’Aragó, Castella i València. Un punt on es toquen el Racó d’Ademús a València, el senyoriu de Moya a Conca i la comarca del sud de Terol, pertanyents històricament als regnes de València, Castella i Aragó. Comparteixen un territori de frontera amb diverses característiques pròpies de cadascun dels espais, però també amb elements comuns forjats a través dels segles. Una “ratlla” que no separa i que ha establert vincles culturals, lingüístics i afectius. Diversos col·lectius locals, juntament amb ajuntaments de la zona i les universitats de València, Castella-La Manxa i Saragossa, organitzen trobades i accions en pro de la investigació, el desenvolupament cultural i l’empoderament territorial. Aquest llibre és reflex d’aquesta tasca, una visió sobre les nostres respectives terres des de la història, la geografia, els costums, la gastronomia, les llengües, l’art, l’arquitectura, etc.El trifinio de los Tres Reinos es un hito donde coinciden las tierras de Aragón, Castilla y Valencia. En ese punto se tocan el Rincón de Ademuz de Valencia, el señorío de Moya de Cuenca y la comarca del sur de Teruel, pertenecientes históricamente a los reinos de Valencia, Castilla y Aragón. Comparten un territorio de frontera con diversas características propias de cada uno de los espacios, pero también con elementos comunes forjados a través de los siglos. Una “raya” que no separa y que ha establecido vínculos culturales, lingüísticos y afectivos. Diversos colectivos locales, junto con ayuntamientos de la zona y las universidades de Valencia, Castilla-La Mancha y Zaragoza, organizan encuentros y acciones en pro de la investigación, el desarrollo cultural y el empoderamiento territorial. Este libro es reflejo de ello, una visión sobre nuestras respectivas tierras desde la historia, la geografía, las costumbres, la gastronomía, las lenguas, el arte, la arquitectura, etc
Moscas en la telaraña: Capitalismo anglosajón y postcapitalismo norteamericano
No full textPer explicar el segrest narratiu del món modern des dels orígens del capitalisme fins a l’actual postcapitalisme, Jorge Majfud revisa el naixement de la propietat privada com un paradigma civilitzador particular i excloent, i la comercialització de l’existència humana i mediambiental com a trets dominants de l’individu contemporani, passant per l’exportació d’un “nou home” nord-occidental cap a la resta del món a través de l’imperialisme nord-occidental, de la destrucció del lliure mercat, de l’esclavitud, de la imposició de la cultura anglosaxona, de la deshumanització i les massacres contínues dels pobles colonitzats del Sud Global, per a arribar a la narrativa del progrés, la llibertat, la democràcia i el Món lliure. L’autor desenvolupa la seua anàlisi des de la perspectiva d’una dinàmica històrica (model de progressió inversa) per la qual les elits de poder s’apropien de l’expansió d’idees independents o crítiques, com els senyors feudals es van apropiar del liberalisme i després els amos esclavistes es van apropiar de les democràcies corporatives fins a imposar les actuals dictadures econòmiques, administrades per les corporacions financeres.Con el fin de explicar el secuestro narrativo del mundo moderno desde los orígenes del capitalismo hasta el actual postcapitalismo, Jorge Majfud revisa desde el nacimiento de la propiedad privada como un particular y excluyente paradigma civilizatorio hasta la comercialización de la existencia humana y medioambiental como rasgo dominante del individuo contemporáneo, pasando por la exportación de un “nuevo hombre” noroccidental hacia el resto del mundo a través del imperialismo noroccidental, de la destrucción del libre mercado, de la esclavitud, de la imposición de la cultura anglosajona y de la deshumanización y las masacres continuas de los pueblos colonizados del Sur Global, para llegar a la narrativa del progreso, la libertad, la democracia y el Mundo libre. El autor desarrolla su análisis desde la perspectiva de una dinámica histórica (modelo de progresión inversa) por la cual las élites de poder se apropian de la expansión de ideas independientes o críticas, como los señores feudales se apropiaron del liberalismo y luego los amos esclavistas se apropiaron de las democracias corporativas hasta imponer las actuales dictaduras económicas, administradas por las corporaciones financieras
Vicent Manuel Branxat i la seua obra (1813-1819)
Full text linkL’obra de Vicent Manuel Branxat i Alonso, religiós valencià autor de comèdies i soliloquis de caire polític de finals de l’edat moderna, ens fa testimonis, des d’una perspectiva conservadora i monàrquica, d’un món misogin en què l’Estat i la religió es nodreixen mútuament. Tanmateix, tot i sol·licitar tradició, l’autor antifrancès esdevé, sense saber-ho, un símptoma de modernitat, tímid encara, atés el moment en què va viure i en què s’ubica la seua obra coneguda (1813-1819).
A partir del ms. 661 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, s’analitza el seu pensament i s’aprofundeix en les idees amb què va defensar l’Antic Règim. A més, en els textos branxatians es reflecteix la diglòssia de l’època, amb la qual cosa la seua literatura adquireix un valor sociolingüístic més enllà de la paraula dramàtica.La obra de Vicent Manuel Branxat i Alonso, religioso valenciano autor de comedias y soliloquios de índole política de finales de la Edad Moderna, nos convierte en testigos, desde una perspectiva conservadora y monárquica, de un mundo misógino donde el Estado y la religión se nutren mutuamente. Sin embargo, a pesar de abogar por la tradición, el autor antifrancés se convierte, sin saberlo, en un síntoma de modernidad, tímido aún, dado el momento en el que vivió y en el que se ubica su obra conocida (1813-1819).
Se ha partido del manuscrito 661 de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València para analizar su pensamiento y adentrarse en las ideas con las que defendió el Antiguo Régimen. Además, en los textos branxatianos se refleja la diglosia de la época, con lo que su literatura adquiere un valor sociolingüístico más allá de la palabra dramática
La humanización de la comunicación y la traducción en entornos médico-sanitarios: Retos actuales y tendencias emergente
Full text linkLa ciència biomèdica avança a passos gegantins i aporta solucions cada vegada més sofisticades en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties. La intel·ligència artificial, la digitalització de la medicina i de l’atenció sanitària, o la creixent automatització de la traducció, estan revolucionant la manera com els professionals de la medicina i de la traducció desenvolupen la seua tasca. No obstant això, aquests avanços han d’anar acompanyats necessàriament d’estratègies discursives i de comunicació, tant orals com escrites, que siguen adequades per a aconseguir el benestar integral dels pacients i la corresponsabilitat en el seu procés terapèutic, fent valdre el principi d’autonomia del pacient i el seu dret a la informació. Aquest aspecte cobra una dimensió encara més rellevant, si escau, en contextos multilingües i multiculturals, on el repte que es planteja és encara més gran. L’objectiu d’aquesta monografia és aportar claus per a comprendre què és i què implica la humanització de la comunicació i la traducció en entorns mèdics i sanitaris, i com es pot fomentar, tenint en compte el context tan digitalitzat en què ens trobem actualment.La ciencia biomédica avanza a pasos agigantados y aporta soluciones cada vez más sofisticadas en la prevención, el diagnóstico y el tratamiento de las enfermedades. La inteligencia artificial, la digitalización de la medicina y de la atención sanitaria o la creciente automatización de la traducción están revolucionando la manera como los profesionales de la medicina y de la traducción desarrollan su labor. Sin embargo, dichos avances han de ir acompañados necesariamente de estrategias discursivas y de comunicación, tanto orales como escritas, que sean adecuadas para lograr el bienestar integral de los pacientes y la corresponsabilidad en su proceso terapéutico, haciendo valer el principio de autonomía del paciente y su derecho a la información. Este aspecto cobra una dimensión más prominente, si cabe, en contextos multilingües y multiculturales, donde el reto que se plantea es todavía mayor. El objetivo de esta monografía es aportar claves para comprender qué es y qué implica la humanización de la comunicación y la traducción en entornos médico-sanitarios, y cómo puede fomentarse, teniendo en cuenta el contexto tan digitalizado en el que nos encontramos actualmente
Horacio / Pierre Corneille: Estudio y traducción anotada
No full textEdició de la tragèdia francesa HORACE, de Pierre Corneille, amb estudi introductori i traducció a l'espanyol anotada a càrrec d'Evelio Miñano Martínez, i amb text francès editat per M. Ch. Marty-Laveaux (publicat en 1862), i amb traducció espanyola d'un text de Titus Livi a càrrec de Ricardo Hernández Pérez.Edición de la tragedia francesa HORACE, de Pierre Corneille, con estudio introductorio y traducción al español anotada a cargo de Evelio Miñano Martínez, y con texto francés editado por M. Ch. Marty-Laveaux (publicado en 1862), y con traducción española de un texto de Tito Livio a cargo Ricardo Hernández Pérez
El sujeto de derecho digital: Subjetividades tecnológicas y nuevos paradigmas normativos
No full textEn un món cada vegada més interconnectat, la digitalització no sols redefineix les nostres interaccions, sinó també la nostra identitat jurídica. Aquest llibre examina com el dret configura, controla i emancipa al subjecte en l’era digital, analitzant les tensions entre normativitat i llibertat en un entorn dominat pel capitalisme informacional i la vigilància algorítmica.
A través d’un enfocament interdisciplinari, s’exploren els desafiaments de la governamentalitat digital i de l’autodeterminació informacional i les amenaces del tecnototalitarisme. Es planteja la necessitat de repensar el marc jurídic del subjecte digital, superant les limitacions del dret modern per a garantir una protecció efectiva dels drets humans en entorns digitals.
Aquesta obra és una referència essencial per al camp jurídic dels drets digitals, oferint una anàlisi rigorosa sobre les noves subjectivitats tecnològiques i el seu impacte en la configuració normativa global. Com a resposta a aquests desafiaments, es proposa una Declaració Universal de Drets Humans Digitals, un instrument pioner que busca garantir l’autonomia i la dignitat del subjecte digital en un ordre global cada vegada més dependent de la tecnologia. Un text imprescindible per a comprendre i modelar el futur del dret en l’era digital.En un mundo cada vez más interconectado, la digitalización no solo redefine nuestras interacciones, sino también nuestra identidad jurídica. Este libro examina cómo el derecho configura, controla y emancipa al sujeto en la era digital, analizando las tensiones entre normatividad y libertad en un entorno dominado por el capitalismo informacional y la vigilancia algorítmica.A través de un enfoque interdisciplinario, se exploran los desafíos de la gubernamentalidad digital y de la autodeterminación informacional y las amenazas del tecnototalitarismo. Se plantea la necesidad de repensar el marco jurídico del sujeto digital, superando las limitaciones del derecho moderno para garantizar una protección efectiva de los derechos humanos en entornos digitales.Esta obra es una referencia esencial para el campo jurídico de los derechos digitales, ofreciendo un análisis riguroso sobre las nuevas subjetividades tecnológicas y su impacto en la configuración normativa global. Como respuesta a estos desafíos, se propone una Declaración Universal de Derechos Humanos Digitales, un instrumento pionero que busca garantizar la autonomía y la dignidad del sujeto digital en un orden global cada vez más dependiente de la tecnología. Un texto imprescindible para comprender y moldear el futuro del derecho en la era digital