Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
    586 research outputs found

    PICCOLO. Interacciones parentales con los/las niños/as: Lista de ítems de observación vinculados al desarrollo

    No full text
    On són més fortes les habilitats dels pares i les mares? Com se’ls pot animar a esperonar el desenvolupament cognitiu, social i lingüístic dels seus fills i filles? Aquestes i altres qüestions es poden respondre amb PICCOLO®, un instrument d’observació ràpida i fiable dissenyat per a avaluar i controlar la qualitat de les interaccions parentals amb els fills i les filles. Concebut per a una edat d’1 a 3 anys, el test PICCOLO® mesura 29 comportaments de suport al desenvolupament de progenitors i progenitores en quatre dominis crítics: afecte, responsivitat (capacitat de resposta), empenta o ànim i ensenyament. És la millor manera d’avaluar quines conductes de criança funcionen millor per a desenvolupar intervencions individualitzades que ajuden a les famílies en aquesta tasca i per a fer un seguiment dels resultats positius del programa de suport.¿Dónde son más fuertes las habilidades de los padres y de las madres? ¿Cómo se les puede animar a apoyar mejor el desarrollo cognitivo, social y lingüístico de sus hijos e hijas? Estas y otras cuestiones se pueden responder mediante PICCOLO®, un instrumento de observación rápida y fiable diseñado para evaluar y controlar la calidad de las interacciones parentales con sus hijos e hijas. Concebido para una edad de 1 a 3 años, el test PICCOLO® mide 29 comportamientos de los/las progenitores/as en cuatro dominios críticos: afecto, responsividad (capacidad de respuesta), aliento o ánimo y enseñanza. Es la mejor manera de evaluar qué conductas de crianza funcionan mejor para desarrollar intervenciones individualizadas que ayuden a las familias en esta tarea y para hacer un seguimiento de los resultados positivos del programa de apoyo

    Sociología de la cultura en la Era digital: Herramientas para el análisis de las dinámicas culturales del siglo XXI

    No full text
    La cultura és un fenomen molt dinàmic, canviant i subjecte a múltiples interpretacions. Això provoca que, sovint, les afirmacions i els debats sobre la cultura tinguen un caràcter ambigu i confús. En aquest sentit, les ciències socials han desenvolupat teories i nocions que pretenen aclarir els límits i continguts del concepte de cultura i les relacions amb els àmbits social, econòmic o polític. Així mateix, les relacions entre la cultura i la societat tampoc són estables i han canviat de manera considerable des de les primeres anàlisis de les ciències socials en el segle XIX fins a l’actualitat. Per tant, és necessari establir les diferents etapes i característiques que marquen els usos i les interpretacions socials de la cultura. Aquest llibre pretén ser una introducció a la complexa qüestió del paper de la cultura en la societat contemporània, per a la qual cosa s’analitzen les principals transformacions en el consum i les pràctiques culturals en l’era digital, proporcionant al lector les teories, conceptes i estudis de cas necessaris per a comprendre les dinàmiques culturals i creatives en la seua pluralitat, des de l’alta cultura característica de la modernitat fins als fenòmens virals d’internet.La cultura es un fenómeno muy dinámico, cambiante y sujeto a múltiples interpretaciones. Esto provoca que, en muchas ocasiones, las afirmaciones y los debates sobre la cultura tengan un carácter ambiguo y confuso. En este sentido, las ciencias sociales han desarrollado teorías y nociones que pretenden aclarar los límites y contenidos del concepto de cultura y las relaciones con los ámbitos social, económico o político. Asimismo, las relaciones entre la cultura y la sociedad tampoco son estables y han cambiado de forma considerable desde los primeros análisis de las ciencias sociales en el siglo XIX hasta la actualidad. Por lo tanto, es necesario establecer las diferentes etapas y características que marcan los usos y las interpretaciones sociales de la cultura. El presente libro pretende ser una introducción a la compleja cuestión del papel de la cultura en la sociedad contemporánea. Para ello, se analizan las principales transformaciones en el consumo y las prácticas culturales en la era digital, proporcionando al lector las teorías, conceptos y estudios de caso necesarios para comprender las dinámicas culturales y creativas en su pluralidad, desde la alta cultura característica de la modernidad hasta los fenómenos virales de internet

    Arte del siglo XIX (1760-1910)

    No full text
    Plantejat com un manual de referència per a l’alumnat del grau d’Història de l’Art, concretament de l’assignatura Història de l’art del segle XIX, aquest llibre s’ha concebut des d’una perspectiva didàctica; per això, s’ha establert una cronologia que abasta des de 1760, moment en què comencen a produir-se una sèrie d’esdeveniments fonamentals per entendre les diferents manifestacions artístiques de la primera meitat del segle XIX, fins a 1910, data que s’ha convingut historiogràficament com el moment en què finalitza el desenvolupament del modernisme i s’afermen les avantguardes del segle XX. A més, s’ha considerat imprescindible posar en relació els diferents moviments artístics amb altres manifestacions culturals contemporànies, així com amb els canvis polítics, econòmics i socials.Planteado como manual de referencia para el alumnado del grado de Historia del Arte, concretamente de la asignatura Historia del arte del siglo XIX, este libro se ha concebido desde una perspectiva didáctica, por lo que se ha establecido una cronología que abarca desde 1760, momento en el que comienzan a producirse una serie de acontecimientos fundamentales para entender las distintas manifestaciones artísticas de la primera mitad del siglo XIX, hasta 1910, fecha que se ha convenido historiográficamente como el momento en el que finaliza el desarrollo del modernismo y se afianzan las vanguardias del siglo XX. Además, se ha considerado imprescindible poner en relación los distintos movimientos artísticos con otras manifestaciones culturales contemporáneas, así como con los cambios políticos, económicos y sociales

    Carlos V y el regreso a Italia de la reina Bona de Polonia

    No full text
    Mitjançant cent tres cartes inèdites de la reina Bona de Polònia i dels diplomàtics més importants de la cort de Carles V entre 1541 i 1559, es reconstrueixen els preparatius secrets de la reina per a abandonar Polònia i retirar-se a Bari. A més, s’inclouen sengles relacions de la seua arribada a Pàdua i Venècia. Aquests documents mostren l'habilitat negociadora i la virtut diplomàtica de la reina Bona; aclareixen la seua determinació, la polèmica del seu viatge i la relació amb els seus acompanyants, i aporten dades per a continuar la investigació sobre el plet entorn del seu testament i la restitució de Bari a Felip II.Mediante ciento tres cartas inéditas de la reina Bona de Polonia y de los más importantes diplomáticos de la corte de Carlos V entre 1541 y 1559, se reconstruyen los preparativos secretos de la reina para abandonar Polonia y retirarse a Bari. Además, se incluyen sendas relaciones de su llegada a Padua y Venecia. Estos documentos muestran la habilidad negociadora y la virtud diplomática de la reina Bona; esclarecen su determinación, la polémica de su viaje y la relación con sus acompañantes, y aportan datos para continuar la investigación sobre el pleito en torno a su testamento y la restitución de Bari a Felipe II

    Dels orígens a l'abolició: La Generalitat Valenciana (Vol. II)

    No full text
    La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l’autogovern valencià, recupera el d’una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l’efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d’aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l’estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l’arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l’una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l’explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d’estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d’existència, “la veu del regne”.La Generalitat, el nombre que actualmente designa las instituciones del autogobierno valenciano, recupera el de una institución nacida en la segunda mitad del siglo XIV y perfilada en su naturaleza, composición y funciones en 1418, ya hace más de seiscientos años. Con motivo de la efeméride, en 2018 se celebró un congreso internacional organizado por las cinco universidades públicas valencianas y patrocinado por la Generalitat. Ahora se reúnen las comunicaciones presentadas en la sesión dedicada a la historia de la institución. En total, diecisiete textos que tratan sobre la relación entre la Generalitat y las Cortes –no en balde la Diputación del General o Generalitat nació como diputación permanente de estas y estaba integrada por los representantes de los tres estamentos o brazos–; sus precedentes –los diputados del General–; su estructura funcionarial; las reformas técnicas y administrativas; el arrendamiento de sus impuestos –“les generalitats”–; los beneficiarios de la deuda pública que emitía; el papel de los conversos; las relaciones con los mudéjares; sus funciones políticas, más allá de las fiscales, y su carácter gubernamental; la relación entre la Generalitat y los estamentos, y la polémica historiográfica sobre la representatividad política de ambos; su papel en la gestión de los recursos naturales y la explotación intensiva de las zonas húmedas, y su disolución en el siglo XVIII. Un conjunto de estudios que amplían y mejoran el conocimiento sobre una institución que fue, durante sus tres siglos y medio de existencia, “la veu del regne”

    Franquismo de carne y hueso: Entre el consentimiento y las resistencias cotidianas (1939-1975)

    No full text
    El Dimecres de Cendra de 1950, diversos veïns d’Albanchez (Almeria) van desafiar la prohibició de celebrar el carnestoltes escenificant l’“enterrament de la sardina”. Disfressats de sacerdots i escolans, es van llançar al carrer. Allí se’ls van anar unint altres xics, dones i xiquets, i es va formar espontàniament un grup que va anar recorrent el poble, però en arribar al carrer General Mola, la Guàrdia Civil els va dissoldre a base de galtades i colps amb la porra. Segons les autoritats, un d’ells portava un pal de granera en el qual havia col·locat un carabassot que simulava una creu. A més, asseguraven haver escoltat entre la multitud “palabras propias de un sacerdote al verificar un funeral”. A partir d’aquestes evidències, van interpretar els fets com una mofa cap a la religió. Xicotets successos com aquest permeten que ens endinsem en el franquisme “realment” viscut. Amb això es pretén examinar, a través de les experiències quotidianes d’aquells les existències dels quals van transcórrer sota la dictadura, les complexes i fins i tot contradictòries percepcions que van suscitar les polítiques del règim entre la gent del carrer i mostrar com l’atracció popular per determinats aspectes del franquisme va coexistir durant tot el període amb la resistència enfront d’uns altres.El Miércoles de Ceniza de 1950, varios vecinos de Albanchez (Almería) desafiaron la prohibición de celebrar el carnaval escenificando el “entierro de la sardina”. Disfrazados de sacerdotes y monaguillos, se lanzaron a la calle. Allí se les fueron uniendo otros muchachos, mujeres y niños, y se formó espontáneamente un grupo que fue recorriendo el pueblo, pero al llegar a la calle General Mola, la Guardia Civil los disolvió a base de bofetadas y golpes con la porra. Según las autoridades, uno de ellos portaba un palo de escoba en el que había colocado un calabazón que simulaba una cruz. Además, aseguraban haber escuchado entre la multitud “palabras propias de un sacerdote al verificar un funeral”. A partir de estas evidencias, interpretaron los hechos como una mofa hacia la religión. Pequeños sucesos como este permiten que nos adentremos en el franquismo “realmente” vivido. Con ello se pretende examinar, a través de las experiencias cotidianas de aquellos cuyas existencias transcurrieron bajo la dictadura, las complejas e incluso contradictorias percepciones que suscitaron las políticas del régimen entre la gente de a pie y mostrar cómo la atracción popular por determinados aspectos del franquismo coexistió durante todo el periodo con la resistencia frente a otros

    El cost humà de la repressió al País Valencià (1936-1956)

    No full text
    1936-1956. Vint anys i milers de víctimes que amb la seua desaparició van causar dolor en uns familiars que continuaran patint durant anys les conseqüències de la repressió; una repressió sobre persones que són acusades de pensar diferent de com ho feien els seus botxins, de creure distint de com ho feien els seus denunciants, de defensar unes idees, una forma de vida, de treball, diferent de la dels seus contraris. El cost humà de la repressió. Les víctimes de la repressió franquista i republicana s’afegeixen a les morts produïdes en els fronts de guerra o pels bombardejos sobre les ciutats de rereguarda d’una incivil guerra civil. No es tracta d’igualar dues repressions, però sí que cal pensar que per tot arreu hi va haver viudos, viudes, orfes, robatoris, saquejos, confiscacions, assassinats, extorsions, terror calent, terror fred, actuacions incontrolades… i quan s’empren aquests termes cal tenir present que, en un moment determinat, es poden aplicar a qualsevol dels dos costats de la línia divisòria. Una altra cosa és el tracte que va donar el franquisme a unes víctimes i a altres. Ací sí que hi ha una barrera que és necessari eliminar si volem facilitar un clima de concòrdia.1936-1956. Veinte años y miles de víctimas que con su desaparición causaron dolor en unos familiares que continuarán sufriendo durante años las consecuencias de la represión; una represión sobre personas que son acusadas de pensar diferente de cómo lo hacían sus verdugos, de creer distinto de cómo lo hacían sus denunciantes, de defender unas ideas, una forma de vida, de trabajo, diferente de la de sus contrarios. El coste humano de la represión. Las víctimas de la represión franquista y republicana se añaden a las muertes producidas en los frentes de guerra o por los bombardeos sobre las ciudades de retaguardia de una incivil guerra civil. No se trata de igualar dos represiones, pero sí que hay que pensar que por todas partes hubo viudos, viudas, huérfanos, robos, saqueos, confiscaciones, asesinatos, extorsiones, terror caliente, terror frío, actuaciones incontroladas… y cuando se emplean estos términos hay que tener presente que, en un momento determinado, se pueden aplicar a cualquiera de los dos lados de la línea divisoria. Otra cosa es el trato que dio el franquismo a unas víctimas y a otras. Aquí sí que hay una barrera que es necesario eliminar si queremos facilitar un clima de concordia

    Universidades, colegios, poderes

    No full text
    La investigació sobre la història de les universitats s’incardina en una tradició que aprofundeix en diversos aspectes: poders interns i externs –reis i pontífexs–, els seus membres –escolars i doctors–, ensenyaments i estudis, patrimoni, ritus i costums. L’anàlisi de la inserció en la societat dels seus professors i graduats, dels seus sabers, exigeix especialistes diversos que aporten el seu coneixement sobre diferents èpoques i disciplines per a l’avanç de la historiografia sobre les universitats hispanes. En aquesta tasca, l’intercanvi i la crítica són imprescindibles, així com el contacte amb la comunitat científica a través de la lectura i de la relació amb altres investigadors. Aquesta comunitat ha evolucionat, des de les antigues càtedres jerarquitzades, els grups de pressió i repartiment de places del passat, a formar sectors oberts, amplis i flexibles, com una mena de «col·legis invisibles» que es reconeixen mútuament els seus coneixements. En aquest volum s’aborda la renovació dels sabers històrics i historicojurídics sobre l’ensenyament superior, tant de les facultats de l’Antic Règim com de la universitat contemporània, i es descobreixen, gràcies a un treball que recolza en esforços anteriors, nous plans i implicacions. Els temes referits al dret, a més, queden en primer pla: facultats, ensenyaments, doctrines, manuals, estatuts de les institucions i els col·legis universitaris, etc.La investigación sobre la historia de las universidades se incardina en una tradición que profundiza en diversos aspectos: poderes internos y externos –reyes y pontífices–, sus miembros –escolares y doctores–, enseñanzas y estudios, patrimonio, ritos y costumbres. El análisis de la inserción en la sociedad de sus profesores y graduados, de sus saberes, exige especialistas diversos que aporten su conocimiento sobre distintas épocas y disciplinas para el avance de la historiografía sobre las universidades hispanas. En esta labor, el intercambio y la crítica son imprescindibles, así como el contacto con la comunidad científica a través de la lectura y de la relación con otros investigadores. Esta comunidad ha evolucionado, desde las antiguas cátedras jerarquizadas, los grupos de presión y reparto de puestos del pasado a formar sectores abiertos, amplios y flexibles, una especie de «colegios invisibles» que se reconocen mutuamente sus conocimientos. Este volumen aborda la renovación de los saberes históricos e histórico-jurídicos sobre la enseñanza superior, tanto de las facultades del Antiguo Régimen como de la universidad contemporánea, descubriendo, gracias a un trabajo que se apoya en esfuerzos anteriores, nuevos planos e implicaciones. Los temas referidos al derecho quedan, además, en primer plano: facultades, enseñanzas, doctrinas, manuales, estatutos de las instituciones y los colegios universitarios, etc

    Ecoxicanismo: Autoras chicanas y justicia medioambiental

    No full text
    Des d’una perspectiva en què conflueixen literatura, gènere i medi ambient, s’efectua un recorregut per la literatura ecofeminista xicana a partir de les obres que autores de renom –Ana Castillo, Lluita Corpi, Helena María Viramontes i Cherríe Moraga– van publicar al llarg de l’última dècada del segle XX. Des d’una anàlisi que té en compte categories de desigualtat com el gènere, la classe o la raça, es duu a terme un enfocament interseccional que denuncia les múltiples formes de discriminació de les quals són víctimes les protagonistes. Així mateix, la relectura d’aquestes obres des d’un prisma ecofeminista permet descobrir que aquestes autores xicanes dels noranta, a més de continuar la tradició identitària de les seues predecessores dels setanta i huitanta, aquesta perspectiva en els seus textos. Totes elles comparteixen l’interès per la tradició i el folklore mexicans i precolombins, i també la crítica al catolicisme, al sistema capitalista i a la desigualtat de gènere, característiques que reflecteixen, en darrera instància, la seua lluita en pro de la justícia social i mediambiental.Desde una perspectiva en la que confluyen literatura, género y medioambiente, se efectúa un recorrido por la literatura ecofeminista chicana a través de las obras que renombradas autoras de esta ascendencia –Ana Castillo, Lucha Corpi, Helena María Viramontes y Cherríe Moraga– publicaron a lo largo de la última década del siglo XX. Desde un análisis que tiene en cuenta categorías de desigualdad como el género, la clase o la raza, se lleva a cabo un enfoque interseccional que denuncia las múltiples formas de discriminación de las que son víctimas sus protagonistas. Asimismo, la relectura de estas obras desde un prisma ecofeminista permite descubrir cómo estas autoras chicanas de los noventa, además de continuar con la tradición identitaria de sus predecesoras de los setenta y ochenta, incluyen esta perspectiva en sus textos. Todas ellas comparten el interés por la tradición y el folklore mexicanos y precolombinos, así como la crítica al catolicismo, al sistema capitalista y a la desigualdad de género, características que reflejan, en última instancia, su lucha en pro de la justicia social y medioambiental

    Trabajo social para tiempos convulsos: El camino hacia la ruptura epistemológica

    No full text
    La pràctica narrativa s’ha convertit en un nou paradigma de la intervenció social i d’ací deriva la importància d’aproximar-se al coneixement de la construcció epistemològica d’aquest model de treball social. L’objecte del llibre és demostrar la capacitat d’impacte que té aquest nou model en les professionals que treballen en aquest àmbit, la posició de poder de les quals és qüestionada pels paradigmes postmoderns i postestructuralistes. Així mateix, ens acosta a la pràctica professional de les treballadores socials i d’altres professionals dels serveis socials en el seu exercici quotidià: com, a través del nou model de la pràctica narrativa, es canvia la percepció de la realitat dels problemes socials i com les persones consultants poden trobar un relat diferent que els permeta prendre consciència del seu empoderament davant l’adversitat.La práctica narrativa se ha convertido en un nuevo paradigma de la intervención social, por ello es importante acercarse al conocimiento de la construcción epistemológica de este modelo de trabajo social. El objetivo del libro es demostrar la capacidad de impacto de este modelo en las profesionales que trabajan en este ámbito, cuya posición de poder es cuestionada por los paradigmas posmodernos y posestructuralistas. Así mismo, nos acerca a la práctica de estas trabajadoras y demás profesionales de los servicios sociales en su ejercicio cotidiano: cómo, a través del nuevo modelo de la práctica narrativa, se cambia la percepción de la realidad de los problemas sociales y cómo las personas consultantes pueden encontrar un relato diferente que les permita tomar conciencia de su empoderamiento ante la adversidad

    125

    full texts

    586

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Publicacions de la Universitat de València (PUV)
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇