Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Una modernidad autoritaria: El desarrollismo en la España de Franco (1956-1973)
No full textEl règim franquista (1936/39-1975) no sols va ser una de les dictadures més longeves a l’Europa del segle XX, sinó també una de les més estables. Aquesta singularitat s’explica per la «reinvenció» del règim com a dictadura desenvolupista amb l’objectiu de catapultar el país a l’era industrial, imitant per a fer-ho el model de planificació francès. En aquest sentit, l’anàlisi se centra en el principal arquitecte d’aquesta estratègia de legitimació, Laureano López Rodó, comissari del “Plan de Desarrollo” entre 1962 i 1973 que va protagonitzar l’impuls per a intentar estabilitzar el règim a través de l’eficàcia administrativa, l’èxit econòmic i la integració a Occident. L’autora desenvolupa una nova interpretació del segon franquisme en mostrar com, paradoxalment, la seua política va acabar establint les bases per a l’erosió de la dictadura, perquè va contribuir a aguditzar les lluites de poder en l’elit franquista i va exposar el règim a la crítica. S’analitza en profunditat i amb una perspectiva nova l’intent de relegitimar el règim franquista com a dictadura desenvolupista des de la dècada de 1950 fins a la seua caiguda. Contextualitzant la història del règim en la història europea de postguerra i de la Guerra Freda, s’esclareixen tant les arrels del desenvolupisme franquista i l’aplicació de la política de planificació com l’objectiu de crear una societat apolítica d’«administrats». Al mateix temps, es demostra que el projecte de relegitimar la dictadura mitjançant l’èxit econòmic es va convertir cada vegada més en objecte de crítica pública, contribuint així a la pèrdua de legitimitat del règim.El régimen franquista (1936/39-1975) no solo fue una de las dictaduras más longevas en la Europa del siglo XX, sino también una de las más estables. Esta singularidad se explica por la «reinvención» del régimen como dictadura desarrollista con el objetivo de catapultar al país a la era industrial, imitando para ello el modelo de planificación francés. En este sentido, el análisis se centra en el principal arquitecto de esta estrategia de legitimación, Laureano López Rodó, comisario del Plan de Desarrollo entre 1962 y 1973. Suyo fue el impulso para intentar estabilizar el régimen a través de la eficacia administrativa, el éxito económico y la integración en Occidente. La autora desarrolla una nueva interpretación del segundo franquismo al mostrar cómo, paradójicamente, su política acabó sentando las bases para la erosión de la dictadura porque contribuyó a agudizar las luchas de poder en la élite franquista y expuso el régimen a la crítica. Se analiza en profundidad y con una perspectiva novedosa el intento de relegitimar el régimen franquista como dictadura desarrollista desde la década de 1950 hasta su derrumbe. Contextualizando la historia del régimen en la historia europea de posguerra y de la Guerra Fría, se esclarecen tanto las raíces del desarrollismo franquista y la aplicación de la política de planificación como el objetivo de crear una sociedad apolítica de «administrados». Al mismo tiempo, se demuestra que el proyecto de relegitimar la dictadura mediante el éxito económico se convirtió cada vez más en objeto de crítica pública, contribuyendo así a la pérdida de legitimidad del régimen
Pensar la medicina amb la història
Get PDFLa història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general. Tots aquests canvis s’han fet ben palès durant els anys de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista d’aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs giren al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquests temes poden rastrejar-se en els capítols següents, perquè aquest llibre col·lectiu és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores i la professora Báguena. Així, oferim un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostren així el seu reconeixement i estima a la seua difunta companya a través de petites mostres de les seues investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició històrico-mèdica valenciana que María José Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de les noves corrents historiogràfiques. Per aquesta raó, a més d’un petit homenatge pòstum a María José Báguena, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.La historia de la medicina ha experimentado una gran transformación durante las últimas décadas. Se han ampliado los temas, los personajes y los espacios. Se han introducido nuevas fuentes, ha aumentado el número de profesionales y también se han ampliado los itinerarios formativos, tanto desde el área de la biomedicina como de la historia, la antropología o la sociología. Finalmente, y en parte como resultado de estos cambios, han surgido nuevos públicos lectores, desde personal sanitario y estudiantes de medicina hasta asociaciones de pacientes, grupos de activistas o ciudadanía en general. Todos estos cambios se han hecho muy patentes durante los años de la pandemia ocasionada por la COVID-19. La profesora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha sido testigo y protagonista de estos cambios a lo largo de los más de cuarenta años de dedicación plena a la historia de la medicina. Sus trabajos tratan sobre temas como la historia de las enfermedades, las epidemias, las vacunas, la higiene o la medicina valenciana, entre otros muchos. Estos temas pueden rastrearse en los capítulos siguientes, porque este libro colectivo es la continuación de un largo diálogo entre los autores y las autoras y la profesora Báguena. Así, ofrecemos un panorama de las nuevas tendencias en historia de la medicina, que María José Báguena contribuyó a potenciar con una gran cantidad de publicaciones académicas, tesis dirigidas y múltiples actividades docentes y divulgativas. Las autoras y los autores de estos capítulos muestran así su reconocimiento y aprecio a su difunta compañera a través de pequeñas muestras de sus investigaciones más recientes. Los capítulos dialogan con la tradición histórico-médica valenciana que María José Báguena cultivó con la doble perspectiva procedente de su íntimo conocimiento de las técnicas tradicionales y la asimilación creativa de las nuevas corrientes historiográficas. Por esta razón, además de un pequeño homenaje póstumo a María José Báguena, este libro es también una introducción a las diversas formas de pensar y escribir la historia de la medicina durante las primeras décadas del siglo XXI
La Tragedia de Mariam: La hermosa reina de los judíos
Get PDFPresentem una edició crítica bilingüe de “La Tragèdia de Mariam” d’Elizabeth Cary (1613). Aquesta edició inclou una introducció on contextualitzem l'obra en el marc de la literatura produïda per dones durant els segles XVI i XVII a Anglaterra. Afegim apartats amb informació biogràfica documentada sobre l’autora, així com conjectures sobre la data de composició del text. Revisem les fonts de l’obra i afegim elements fins ara no contemplats per altres edicions modernes de la tragèdia. Realitzem una revisió crítica exhaustiva atesos els enfocaments principals en l’estudi de l’obra. De manera detallada, reflexionem sobre la breu història de la posada en escena d’aquesta tragèdia. Establim les etapes i les diferents línies de força d’aquesta història. Expliquem en sengles apartats les decisions principals relacionades amb l’edició del text i amb la traducció. Als dos textos en anglés i en castellà acompanyen tres annexos. El primer inclou un eix cronològic sobre el context en el qual es va escriure i es va publicar l’obra. El segon annex inclou les sigles de l’aparat crític. El tercer annex conté l’aparat crític. L’edició anglesa i la traducció contenen abundants anotacions relacionades amb decisions d’edició, decisions de traducció, notes intertextuals i aclariments culturals rellevants.Presentamos una edición crítica bilingüe de “La Tragedia de Mariam” de Elizabeth Cary (1613). Esta edición incluye una introducción donde contextualizamos la obra en el marco de la literatura producida por mujeres durante los siglos XVI y XVII en Inglaterra. Añadimos apartados con información biográfica documentada sobre la autora, así como conjeturas sobre la fecha de composición del texto. Revisamos las fuentes de la obra y añadimos elementos hasta ahora no contemplados por otras ediciones modernas sobre la tragedia. Realizamos una revisión crítica exhaustiva atendiendo a los enfoques principales en el estudio de la tragedia. De forma pormenorizada, reflexionamos sobre la breve historia de la puesta en escena de esta tragedia. Establecemos las etapas y las distintas líneas de fuerza de dicha historia. Explicamos en sendos apartados las decisiones principales relacionadas con la edición del texto y con la traducción. A los dos textos en inglés y en castellano acompañan tres anexos. El primero incluye un eje cronológico sobre el contexto en el que se escribió y se publicó la obra. El segundo anexo incluye las siglas del aparato crítico. El tercer anexo contiene el aparato crítico. La edición inglesa y la traducción contienen abundantes anotaciones relacionadas con decisiones de edición, decisiones de traducción, notas intertextuales y aclaraciones culturales relevantes
Galicia, un golpe sin cuartel, una guerra sin trincheras: La construcción sociopolítica de la dictadura franquista (1936-1960)
No full textEncara que pel títol pugui semblar-lo, aquest no és un llibre sobre la història de Galícia. És un llibre fet des de Galícia que versa sobre una forma violenta de prendre el poder per a derrocar una democràcia pluripartidista a l’Europa dels anys trenta i que analitza com va funcionar el quart d’assaig d’una dictadura totalitària que es va consolidar en temps del feixisme. Com el franquisme va ser l’únic règim dictatorial sortit de les cendres d’una guerra total, emmarcar aquestes singularitats en els processos del seu temps i contextualitzar-les és fonamental per a aspirar a abordar un estudi més ampli. Darrere del cop podria dir-se que hi ha molta més acció militar que reacció política per l’escàs pes social amb el qual va comptar. Però l’acció militar va requerir la construcció d’un projecte polític que, a mesura que es va dilatar el cop d’estat i es va convertir en guerra, ja no va poder ser l’especificat en les Instruccions de Mola i la seva inconcreta dictadura republicana. Aquesta evolució va tenir el seu reflex en els territoris que van caure primer en poder dels colpistes. Sense entendre com es va desenvolupar en aquests territoris no podrem comprendre la lògica de la dictadura imposada en la resta de l’Estat. Un treball coral que pretén aportar una nova perspectiva a la construcció del franquisme des del seu origen –el cop d’estat– i que inclou els territoris que van caure en poder dels colpistes al juliol de 1936, els quals molt sovint han quedat obviats de l’anàlisi historiogràfica.Aunque por el título pueda parecerlo, este no es un libro sobre la historia de Galicia. Es un libro hecho desde Galicia que versa sobre una forma violenta de tomar el poder para derribar una democracia pluripartidista en la Europa de los años treinta y que analiza cómo funcionó el cuarto de ensayo de una dictadura totalitaria que se consolidó en tiempos del fascismo. Como el franquismo fue el único régimen dictatorial salido de las cenizas de una guerra total, enmarcar estas singularidades en los procesos de su tiempo y contextualizarlas es fundamental para aspirar a abordar un estudio más amplio. Detrás del golpe podría decirse que hay mucha más acción militar que reacción política por el escaso peso social con el que contó. Pero la acción militar requirió la construcción de un proyecto político que, a medida que se dilató el golpe de estado y se convirtió en guerra, ya no pudo ser el especificado en las Instrucciones de Mola y su inconcreta dictadura republicana. Esta evolución tuvo su reflejo en los territorios que cayeron primero en poder de los golpistas. Sin entender cómo se desarrolló en estos territorios no podremos comprender la lógica de la dictadura impuesta en el resto del Estado. Un trabajo coral que pretende aportar una nueva perspectiva a la construcción del franquismo desde su origen –el golpe de Estado– y que incluye los territorios que cayeron en poder de los golpistas en julio de 1936, los cuales muy a menudo han quedado obviados del análisis historiográfico
Pensar la medicina amb la història
No full textLa història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general. Tots aquests canvis s’han fet ben palès durant els anys de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista d’aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs giren al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquests temes poden rastrejar-se en els capítols següents, perquè aquest llibre col·lectiu és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores i la professora Báguena. Així, oferim un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostren així el seu reconeixement i estima a la seua difunta companya a través de petites mostres de les seues investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició històrico-mèdica valenciana que María José Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de les noves corrents historiogràfiques. Per aquesta raó, a més d’un petit homenatge pòstum a María José Báguena, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.La historia de la medicina ha experimentado una gran transformación durante las últimas décadas. Se han ampliado los temas, los personajes y los espacios. Se han introducido nuevas fuentes, ha aumentado el número de profesionales y también se han ampliado los itinerarios formativos, tanto desde el área de la biomedicina como de la historia, la antropología o la sociología. Finalmente, y en parte como resultado de estos cambios, han surgido nuevos públicos lectores, desde personal sanitario y estudiantes de medicina hasta asociaciones de pacientes, grupos de activistas o ciudadanía en general. Todos estos cambios se han hecho muy patentes durante los años de la pandemia ocasionada por la COVID-19. La profesora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha sido testigo y protagonista de estos cambios a lo largo de los más de cuarenta años de dedicación plena a la historia de la medicina. Sus trabajos tratan sobre temas como la historia de las enfermedades, las epidemias, las vacunas, la higiene o la medicina valenciana, entre otros muchos. Estos temas pueden rastrearse en los capítulos siguientes, porque este libro colectivo es la continuación de un largo diálogo entre los autores y las autoras y la profesora Báguena. Así, ofrecemos un panorama de las nuevas tendencias en historia de la medicina, que María José Báguena contribuyó a potenciar con una gran cantidad de publicaciones académicas, tesis dirigidas y múltiples actividades docentes y divulgativas. Las autoras y los autores de estos capítulos muestran así su reconocimiento y aprecio a su difunta compañera a través de pequeñas muestras de sus investigaciones más recientes. Los capítulos dialogan con la tradición histórico-médica valenciana que María José Báguena cultivó con la doble perspectiva procedente de su íntimo conocimiento de las técnicas tradicionales y la asimilación creativa de las nuevas corrientes historiográficas. Por esta razón, además de un pequeño homenaje póstumo a María José Báguena, este libro es también una introducción a las diversas formas de pensar y escribir la historia de la medicina durante las primeras décadas del siglo XXI
Guerras plebeyas: Luchas políticas en la Germanía, 1519-1522
No full textLa Germania de València (1519-1522), el conflicte sociopolític més rellevant de la història valenciana, és analitzat des del camp temàtic de les revoltes i revolucions medievals i modernes centrant la mirada en un moment particular: la dramàtica etapa originada a partir de la seua radicalització. Aquest estudi d’història política, que considera la guerra i la violència com a instruments d’acció política agermanats, recupera la trajectòria dels “capitans dels avalots i de la guerra”, tal com els va definir Joan Fuster. Les seues accions van ser injuriades com a irracionals i bàrbares per cronistes i vencedors; no obstant això, les diferents lluites que van instrumentar els plebeus sota aquestes formes violentes cobren una rellevància significativa des de l’anàlisi històrica retrospectiva. El llibre analitza el desenvolupament de múltiples lluites polítiques en l’esdevenir del conflicte, per mitjà del desplegament de diferents guerres plebees la racionalitat, capacitat creativa i praxi de les quals es posen de manifest. Aquestes revoltes van aconseguir, en el seu conjunt, fer aflorar un intens procés de politització plebea, marcar a foc la memòria dels subalterns i convertir la mateixa Germania en part del repertori cultural dels futurs mons en lluita.La Germanía de Valencia (1519-1522), el conflicto sociopolítico más relevante de la historia valenciana, es analizado desde el campo temático de las revueltas y revoluciones medievales y modernas centrando la mirada en un momento particular de esta: la dramática etapa originada a partir de su radicalización. Este estudio de historia política, que considera la guerra y la violencia como instrumentos de acción política agermanados, recupera la trayectoria de los “capitans dels avalots i de la guerra”, tal como los definió Joan Fuster. Sus acciones fueron denostadas como irracionales y bárbaras por cronistas y vencedores; sin embargo, las distintas luchas que instrumentaron los plebeyos bajo estas formas violentas cobran una relevancia significativa desde el análisis histórico retrospectivo. El libro analiza el desarrollo de múltiples luchas políticas en el devenir del conflicto, por medio del despliegue de distintas guerras plebeyas cuya racionalidad, capacidad creativa y praxis se ponen de manifiesto. Estas pequeñas guerras lograron, en su conjunto, alumbrar un intenso proceso de politización plebeya, marcar a fuego la memoria de los subalternos y convertir a la propia Germanía en parte del repertorio cultural de los futuros mundos en lucha
Masculinidades en vertical: Género, nación y trabajo en el primer franquismo
No full textEl primer franquisme va suposar per a Espanya una reacció en contra de la igualtat i la llibertat, on el gènere va travessar tots els àmbits de la societat. Des de la història de les masculinitats, es demostra que les cultures polítiques franquistes no van concebre per al seu país i les seues llars un únic “Juan Español”, personificació de l’home del carrer. S’explica com va arribar a ser dominant una masculinitat meitat monjo meitat soldat, fins que va ser superada per una altra al final d’aquestes dues dècades: el productor. Entre l’autarquia i el desenvolupisme, el treball mai va deixar de ser una qüestió rellevant per a regir les vides dels espanyols i les espanyoles, i les seues relacions quotidianes es van jerarquitzar de manera radical des de l’alineament de la dictadura de Franco amb els feixismes fins al seu oberturisme il·liberal. Qualsevol intent de comprendre l’autoritat, el poder i la violència des d’un enfocament de gènere resulta incomplet si no s’atén a l’organització de les seues diverses encarnacions masculines.El primer franquismo supuso para España una reacción en contra de la igualdad y la libertad, donde el género atravesó todos los ámbitos de la sociedad. Desde la historia de las masculinidades, se demuestra que las culturas políticas franquistas no concibieron para su país y sus hogares un único “Juan Español”, personificación del hombre de a pie. Se explica cómo llegó a ser dominante una masculinidad mitad monje mitad soldado, hasta que fue superada por otra al final de estas dos décadas: el productor. Entre la autarquía y el desarrollismo, el trabajo nunca dejó de ser una cuestión relevante para regir las vidas de los españoles y las españolas, y sus relaciones cotidianas se jerarquizaron de forma radical desde el alineamiento de la dictadura de Franco con los fascismos hasta su aperturismo iliberal. Cualquier intento de comprender la autoridad, el poder y la violencia desde un enfoque de género resulta incompleto si no se atiende a la organización de sus distintas encarnaciones masculinas
Desmuntant mites biològics a l'aula de ciències: Un recopilatori dels 70 més freqüents
Get PDFLa margarida és una flor? Només tenim 5 sentits? Els éssers humans es poden dividir en races? El fred causa els refredats? La selva amazònica és el pulmó del planeta? El desdejuni és el menjar més important del dia? Només utilitzem el 10% del nostre cervell? Totes aquestes idees formen part dels models mentals de gran part de la població. Idees que, o bé parteixen de conceptes correctes, però mal aplicats, o són totalment falses. Així, a pesar de la sobreabundància d’informació que existeix en l’actualitat, la falta d’educació informacional i la difusió de tota mena de desordres informatius creen un caldo de cultiu perfecte per a la transmissió i replicació d’informació errònia. Aquest llibre persegueix no només recopilar i desmuntar 70 mites biològics emprant informació científica actualitzada, sinó també aportar activitats per a treballar-los a l'aula (principalment en els nivells educatius d’ESO i Batxillerat), recopilar recursos accessoris per a continuar indagant en els mateixos i donar eines per a desenvolupar una perspectiva crítica amb la informació que rebem. D’aquesta manera, volem contribuir a l’alfabetització científica de la població, tenint com a eixos vertebradors, la interdisciplinarietat, la perspectiva de gènere, el respecte a la diversitat, la promoció de la salut, la sostenibilitat i la cura del medi ambient. ¿La margarita es una flor? ¿Solo tenemos 5 sentidos? ¿Los seres humanos se pueden dividir en razas? ¿El frío causa los resfriados? ¿La selva amazónica es el pulmón del planeta? ¿El desayuno es la comida más importante del día? ¿Solo utilizamos el 10% de nuestro cerebro? Todas estas ideas forman parte de los modelos mentales de gran parte de la población. Ideas que, o bien parten de conceptos correctos, pero mal aplicados, o son totalmente falsas. Así pues, a pesar de la sobreabundancia de información que existe en la actualidad, la falta de educación informacional y la difusión de todo tipo de desórdenes informativos crean un caldo de cultivo perfecto para la transmisión y replicación de información errónea. Este libro persigue no solo recopilar y desmontar 70 mitos biológicos utilizando información científica actualizada, sino también aportar actividades para trabajarlos en el aula (principalmente en los niveles educativos de ESO y Bachillerato), recopilar recursos accesorios para continuar indagando en los mismos y dar herramientas para desarrollar una perspectiva crítica con la información que recibimos. De este modo, queremos contribuir a la alfabetización científica de la población, teniendo como ejes vertebradores, la interdisciplinariedad, la perspectiva de género, el respeto a la diversidad, la promoción de la salud, la sostenibilidad y el cuidado del medio ambiente. 
Patrimoni immaterial a la Ribera del Xúquer
Get PDFPer a poder comprendre la identitat d’un poble com a tal, cal dur a terme investigacions històriques del seu patrimoni immaterial o patrimoni viu. El marc jurídic esmenta quines expressions podrien considerar-se patrimoni immaterial i reconeix les tradicions, les locucions orals, els usos socials, els rituals, els espectacles i els actes festius, els usos de la naturalesa i les tècniques artesanals, inclosa la gastronomia; totes elles han d’estar acompanyades dels instruments o espais culturals que els són inherents per a ser salvaguardades per a la posteritat. En aquest volum s’han reunit treballs d’estudiosos que han aprofundit en el coneixement de les festes populars, de la seua simbologia, de la religiositat, dels aspectes lúdics, dels jocs tradicionals i de l’aprofitament de la naturalesa, des de la trajectòria històrica fins al context social i jurídic actual.Para poder comprender la identidad de un pueblo como tal, se necesita realizar investigaciones históricas del patrimonio inmaterial o patrimonio vivo. El marco jurídico menciona qué expresiones podrían considerarse patrimonio inmaterial y reconoce las tradiciones, las locuciones orales, los usos sociales, los rituales, los espectáculos y los actos festivos, los usos de la naturaleza y las técnicas artesanales, incluida la gastronomía; todas ellas deben estar acompañadas de los instrumentos o los espacios culturales que les son inherentes para ser salvaguardadas para la posteridad. En este volumen se han reunido trabajos de estudiosos que han profundizado en el conocimiento de las fiestas populares, de su simbología, de la religiosidad, de los aspectos lúdicos, de los juegos tradicionales y del aprovechamiento de la naturaleza, desde su historia hasta el contexto social y jurídico actual
Fuego en la Biblioteca : Libros que incendiaron la Europa de las Luces
No full textEl segle XVIII constitueix la gènesi de les democràcies liberals modernes i en gran mesura es va arribar a aquestes gràcies a la contribució de determinats llibres, alguns d’ells poc coneguts hui dia, que es van convertir en les obres més llegides a l’Europa del moment. Eren ‘best-sellers’ prohibits que van circular com la pólvora malgrat els intents de les autoritats civils i eclesiàstiques per impedir la seua edició i lectura. El títol del catàleg d’aquesta exposició –celebrada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València–, “Foc a la biblioteca”, al·ludeix ja de per si a la intenció d’aquesta, perquè eren llibres que “cremaven” a aquells que els posseïen, donada la seua perillositat, i, a més, quan eren descoberts anaven directament a la foguera. També, la menció a les biblioteques, llocs on es guardaven clandestinament aquests exemplars, en l’anomenada secció de l’Enfer. El catàleg recull una selecció de llibres francesos de contingut polític, religiós i literari, alguns d’ells eròtics, que van ser exposats en la mostra, combinats amb fotografies artístiques en blanc i negre del fotògraf hispanofrancès Pedro Hernández, a fi de construir un relat amb un clar missatge: la prohibició genera fascinació. I tot això en un moment en el qual les certeses semblen diluir-se en un oceà d’incerteses i és més necessari que mai revisitar el segle XVIII per a reprendre principis com la llibertat d’expressió, l’autonomia personal, l’esperit crític, el laïcisme o el cosmopolitisme oposat a qualsevol nacionalisme o populisme, com a senyals d’identitat de l’Europa del segle XXI.El siglo XVIII constituye la génesis de las democracias liberales modernas y en gran medida se llegó a estas gracias a la contribución de determinados libros, algunos de ellos poco conocidos hoy en día, que se convirtieron en las obras más leídas en la Europa del momento. Eran ‘best sellers’ prohibidos que circularon como la pólvora pese a los intentos de las autoridades civiles y eclesiásticas por impedir su edición y lectura. El título del catálogo de esta exposición –celebrada en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València–, ‘Fuego en la biblioteca’, alude ya de por sí a su intención, pues eran libros que “quemaban” a aquellos que los poseían, dada su peligrosidad, y, además, cuando eran descubiertos iban directamente a la hoguera. También, la mención a las bibliotecas, lugares donde se guardaban clandestinamente estos ejemplares, en la llamada sección de l’Enfer. El catálogo recoge una selección de libros franceses de contenido político, religioso y literario, algunos de ellos eróticos, que fueron expuestos en la muestra, combinados con fotografías artísticas en blanco y negro del fotógrafo hispano-francés Pedro Hernández, con el objeto de construir un relato con un claro mensaje: la prohibición genera fascinación. Y todo ello en un momento en el que las certezas parecen diluirse en un océano de incertidumbres y es más necesario que nunca revisitar el siglo XVIII para retomar principios como la libertad de expresión, la autonomía personal, el espíritu crítico, el laicismo o el cosmopolitismo opuesto a cualquier nacionalismo o populismo, como señas de identidad de la Europa del siglo XXI