Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Pensar la medicina amb la història
La història de la medicina ha experimentat una gran transformació durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general. Tots aquests canvis s’han fet ben palès durant els anys de la pandèmia ocasionada per la COVID-19. La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista d’aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs giren al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquests temes poden rastrejar-se en els capítols següents, perquè aquest llibre col·lectiu és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores i la professora Báguena. Així, oferim un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostren així el seu reconeixement i estima a la seua difunta companya a través de petites mostres de les seues investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició històrico-mèdica valenciana que María José Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de les noves corrents historiogràfiques. Per aquesta raó, a més d’un petit homenatge pòstum a María José Báguena, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.La historia de la medicina ha experimentado una gran transformación durante las últimas décadas. Se han ampliado los temas, los personajes y los espacios. Se han introducido nuevas fuentes, ha aumentado el número de profesionales y también se han ampliado los itinerarios formativos, tanto desde el área de la biomedicina como de la historia, la antropología o la sociología. Finalmente, y en parte como resultado de estos cambios, han surgido nuevos públicos lectores, desde personal sanitario y estudiantes de medicina hasta asociaciones de pacientes, grupos de activistas o ciudadanía en general. Todos estos cambios se han hecho muy patentes durante los años de la pandemia ocasionada por la COVID-19. La profesora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha sido testigo y protagonista de estos cambios a lo largo de los más de cuarenta años de dedicación plena a la historia de la medicina. Sus trabajos tratan sobre temas como la historia de las enfermedades, las epidemias, las vacunas, la higiene o la medicina valenciana, entre otros muchos. Estos temas pueden rastrearse en los capítulos siguientes, porque este libro colectivo es la continuación de un largo diálogo entre los autores y las autoras y la profesora Báguena. Así, ofrecemos un panorama de las nuevas tendencias en historia de la medicina, que María José Báguena contribuyó a potenciar con una gran cantidad de publicaciones académicas, tesis dirigidas y múltiples actividades docentes y divulgativas. Las autoras y los autores de estos capítulos muestran así su reconocimiento y aprecio a su difunta compañera a través de pequeñas muestras de sus investigaciones más recientes. Los capítulos dialogan con la tradición histórico-médica valenciana que María José Báguena cultivó con la doble perspectiva procedente de su íntimo conocimiento de las técnicas tradicionales y la asimilación creativa de las nuevas corrientes historiográficas. Por esta razón, además de un pequeño homenaje póstumo a María José Báguena, este libro es también una introducción a las diversas formas de pensar y escribir la historia de la medicina durante las primeras décadas del siglo XXI
Proceedings: International Online Symposium of Young Optometrists (SIYO 2022)
The VI International Symposium of Young Optometrists (SIYO 2022) took place from November 14-28 2022 in its usual online format. This conference aims to create a space where young optometry students and optometry practitioners are the protagonists. This book of proceedings contains the abstracts of the different contributions to the conference. Its contents are organizing in two sections: invited and sponsored oral communication and workshops, and free communication. This last section is divided in oral communications and poster communications, comprising the conference’s different thematic areas. The Organizing Committee thanks all the young and senior researchers that have contributed their work to the conference, the members of the Scientific Commettee for their careful reviews of the works and the different enterprises and accademic or offical entities that have sponsored this event. El Simposio Internacional de Jóvenes Optometristas pretende crear un espacio donde participen conjuntamente jóvenes estudiantes y profesionales de la optometría para facilitar la divulgación de sus investigaciones, así como el contacto y la colaboración. Este libro recopila los resúmenes de las diferentes contribuciones que se presentaron en su cuarta edición, que se celebró del 14 al 28 de noviembre de 2022 en su habitual formato en línea. Se organiza en dos secciones que comprenden las diferentes áreas temáticas de las conferencias, con el objetivo de mejorar la atención en el ámbito de la óptica y la optometría mediante la integración de la investigación en la práctica sanitaria
Supremachist Constructions of Gender in Multiplatform Fictional Narrations and Patriarchal Statism: From conceptual representation to socio-political projection
Is male ‘supremachism’ really over? The pages you are holding in your hands sow doubts on the common belief that the governance of ‘the macho’ came to its end. As the proverb confirms, ‘the old dies hard’, despite the yet-to-improve individual and institutional efforts to achieve gender equality. With the serious tone this capital issue requires, the author debunks the myth of male supremacism as a phenomenon from a past and raises awareness of the subliminal survival of the supremachist ideological apparatus. Subtlety reveals as a key factor for the survival of subliminal supremachist campaigns, which threatens a promising future of non-discrimination. Essentially, democratic citizenship must pose itself a crucial question: Are current Western societies’ concessions to feminism genuine or a cover by supremachism to survive in an ideologically volatile world?
S’ha acabat realment el ‘supremacisme’ masculí? Aquestes pàgines sembren dubtes sobre l’opinió comuna que el govern d’"els mascles" ha arribat a la fi. Com confirma el proverbi, ‘the old dies hard’, malgrat els esforços individuals i institucionals per aconseguir la igualtat de gènere. L’autora desmunta el mite del supremacisme masculí com un fenomen del passat i alerta de la pervivència subliminal de l’aparell ideològic supremacista. La subtilesa es revela com un factor clau per a la supervivència de les campanyes subliminals supremacistes, que amenacen un futur prometedor de no discriminació. Atesa la importancia cabdal d’aquest tema, la ciutadania democràtica ha de plantejar-se una pregunta crucial: les actuals concessions de les societats occidentals al feminisme, són autèntiques o una tapadora del supremacisme per a sobreviure en un món ideològicament volàtil?Is male ‘supremachism’ really over? The pages you are holding in your hands sow doubts on the common belief that the governance of ‘the macho’ came to its end. As the proverb confirms, ‘the old dies hard’, despite the yet-to-improve individual and institutional efforts to achieve gender equality. With the serious tone this capital issue requires, the author debunks the myth of male supremacism as a phenomenon from a past and raises awareness of the subliminal survival of the supremachist ideological apparatus. Subtlety reveals as a key factor for the survival of subliminal supremachist campaigns, which threatens a promising future of non-discrimination. Essentially, democratic citizenship must pose itself a crucial question: Are current Western societies’ concessions to feminism genuine or a cover by supremachism to survive in an ideologically volatile world?
¿Se ha acabado realmente el supremacismo masculino? Estas páginas siembran dudas sobre la opinión común de que el gobierno de “los machos” ha llegado a su fin. Como afirma el proverbio, ‘the old dies hard’, a pesar de los esfuerzos individuales e institucionales para lograr la igualdad de género. La autora desmonta el mito del supremacismo masculino como un fenómeno del pasado y alerta de la pervivencia subliminal del aparato ideológico supremacista. La sutileza se revela como un factor clave para la supervivencia de las campañas subliminales supremacistas, que amenazan un prometedor futuro de no discriminación. Debido a la importancia que tiene este tema, la ciudadanía democrática debe plantearse una pregunta crucial: ¿Las actuales concesiones de las sociedades occidentales al feminismo son auténticas o una tapadera del supremacismo para sobrevivir en un mundo ideológicamente volátil
Las políticas de la locura: Psiquiatría y sociedad en la España de Franco
En els darrers anys, l’estudi de l’evolució dels discursos i les pràctiques psiquiàtriques durant el franquisme s’ha convertit en un capítol rellevant de la historiografia de la ciència. A pesar que aquesta evolució es va desplegar en coordenades canviants i va comprendre aspectes molt dispars (com el cultiu de l’especulació clínico-teòrica, la introducció de novetats terapèutiques, el fiançament institucional de l’especialitat o la difusió del nou ideari de la salut mental), en el franquisme la medicina mental es va veure particularment condicionada pel marc sociopolític regnant. Considerant els principals eixos entorn dels quals va anar articulant-se la dimensió política i social de la psiquiatria al llarg dels quaranta anys de dictadura (la ideologia, la doctrina, el govern, la gestió i la ciutadania), aquesta monografia ofereix una nova interpretació de conjunt de la peculiar constel·lació “psicopolítica” de l’Espanya de Franco com una complexa i proteica amalgama de reaccionarisme, conservadorisme, totalitarisme, autoritarisme, tecnocràcia i (finalment) desbordament cívic.En los últimos años, el estudio de la evolución de los discursos y las prácticas psiquiátricas durante el franquismo se ha convertido en un capítulo relevante de la historiografía de la ciencia. A pesar de que dicha evolución se desplegó en coordenadas cambiantes y comprendió aspectos muy dispares (como el cultivo de la especulación clínico-teórica, la introducción de novedades terapéuticas, el afianzamiento institucional de la especialidad o la difusión del nuevo ideario de la salud mental), en el franquismo la medicina mental se vio particularmente condicionada por el marco sociopolítico reinante. Considerando los principales ejes en torno a los que fue articulándose la dimensión política y social de la psiquiatría a lo largo de los cuarenta años de dictadura (la ideología, la doctrina, el gobierno, la gestión y la ciudadanía), la presente monografía ofrece una nueva interpretación de conjunto de la peculiar constelación “psicopolítica” de la España de Franco como una compleja y proteica amalgama de reaccionarismo, conservadurismo, totalitarismo, autoritarismo, tecnocracia y (finalmente) desbordamiento cívico
Desterrats per ordre de Carles III: El llarg exili dels jesuïtes valencians
L’any 1767, els jesuïtes que vivien a l’antic regne de València (190 en total) van patir les conseqüències del fet històric que més va commoure l’Europa catòlica del set-cents: l’expulsió de la Companyia de Jesús dels dominis de Carles III. A partir de les fonts documentals, es reconstrueixen els esdeveniments des de l’assetjament inicial a aquests religiosos valencians, amb la consegüent expulsió, l’exili involuntari a Còrsega i a Itàlia i, finalment, el retorn a terres valencianes quaranta-nou anys després. Una panoràmica completa, doncs, del procés fins a la restauració de l’orde jesuític i el restabliment d’aquest a València, el 1816.En el año 1767, los jesuitas que vivían en el antiguo reino de Valencia (190 en total) sufrieron las consecuencias del hecho histórico que más conmovió a la Europa católica del setecientos: la expulsión de la Compañía de Jesús de los dominios de Carlos III. A partir de las fuentes documentales, se reconstruyen los acontecimientos desde el acoso inicial a estos religiosos valencianos, con la consiguiente expulsión, el exilio involuntario en Córcega y en Italia y, finalmente, el retorno a tierras valencianas cuarenta y nueve años después. Una panorámica completa, pues, del proceso hasta la restauración de la orden jesuítica y el restablecimiento de esta en Valencia, en 1816
Un lugar inacabado: Espacio de memoria, monumento cárcel de mujeres de les Corts
La memòria invisible de les dones represaliades és un deute de la ciutat de Barcelona amb el reconeixement de la seua història. Des de la societat civil es va iniciar un procés obert i col·laboratiu que, des de 2006, va teixint una xarxa d’activitats per a transmetre i conèixer en profunditat la història de la repressió en la Presó de Dones de les Corts (Barcelona). Les accions ciutadanes que han fet créixer el procés han aprofundit en la repressió, en la presó des d’un punt de vista territorial, en les maneres de lluita i autoorganització de les preses i en les relacions amb els seus fills i familiars, en un exercici de pràctica i reflexió crítica dels modes contemporanis de transmissió de memòria.
A partir de 2011, es va reivindicar la construcció d’un monument en homenatge a les dones empresonades a les Corts durant la dictadura, entenent el concepte de ‘monument’ des de la perspectiva de l’art públic i els seus llenguatges contemporanis. Aconseguir que es construïsca és un pas més en el camí de la reivindicació d’un lloc inacabat, amb vocació mobilitzadora, dins d’un procés viu i obert de transmissió de la memòria.La memoria invisible de las mujeres represaliadas es una deuda de la ciudad de Barcelona con el reconocimiento de su historia. Fue la sociedad civil la que inició un proceso abierto y colaborativo que, desde 2006, ha ido tejiendo una red de actividades para transmitir y conocer en profundidad la historia de la represión en la Cárcel de Mujeres de Les Corts (Barcelona). Las acciones ciudadanas que han hecho crecer el proceso han profundizado en la represión, en la cárcel desde un punto de vista territorial, en los modos de lucha y autoorganización de las presas y en la relación con sus hijos y familiares, en un ejercicio de práctica y reflexión crítica sobre los modos de transmisión de la memoria contemporáneos.
A partir de 2011 se empezó a reivindicar la construcción de un monumento en homenaje a las mujeres encarceladas durante la dictadura en Les Corts, entendiendo el concepto ‘monumento’ desde la perspectiva del arte público y sus lenguajes contemporáneos. Haber logrado que se construya es un paso más en el camino de reivindicación de un lugar inacabado con vocación movilizadora, dentro de un proceso vivo y abierto de transmisión de su memoria
Connecting Sustainability Organizational Models with SDGs
The scientific works have been divided into 10 chapters. Hence, each chapter deeper analyzes the conference’s main topic. Thus, focusing on the study of the social dimension of sustainability from the human resource management point of view, several studies analyze its influence on social performance, as well as its consideration when applying quality management principles and practices as a driver to the social dimension of the organization since these practices could lead to the development of a sustainable orientation. Additionally, it is also important to analyze how work-family conflict and professional stress among financial workers and their relationships levers to burnout syndrome. Another key point is the role of women in the economy as the performance of organizations has a great deal with gender diversity from its triple dimension (economic, social, and environmental). Moreover, based on the concept of Gender Equality presented in the United Nations’ Sustainable Development Goals, the gender-role perspective is strictly related to the ECG.
Cadascun dels 10 capítols inclosos en aquest llibre aprofundeix en l’anàlisi del tema principal de la II Conferència Internacional d’Economia del Bé Comú (2022). Així, centrant-se en l’estudi de la dimensió social de la sostenibilitat des del punt de vista de la gestió dels recursos humans, diversos estudis analitzen la seva influència en el rendiment social, així com la seva consideració a l’hora d’aplicar els principis i les pràctiques de gestió de la qualitat com a motor de la dimensió social de l’organització, ja que aquestes pràctiques podrien conduir al desenvolupament d’una orientació sostenible. A més, també és important analitzar com el conflicte treball-família i l’estrès professional entre els treballadors financers i les seves relacions provoquen la síndrome de ‘burnout’. Un altre punt clau és el paper de la dona en l’economia, ja que el rendiment de les organitzacions té molt a veure amb la diversitat de gènere des de la seva triple dimensió (econòmica, social i ambiental). A més, a partir del concepte d’igualtat de gènere presentat als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, la perspectiva del rol de gènere està estrictament relacionada amb l’economia del bé comú.The scientific works have been divided into 10 chapters. Hence, each chapter deeper analyzes the conference’s main topic. Thus, focusing on the study of the social dimension of sustainability from the human resource management point of view, several studies analyze its influence on social performance, as well as its consideration when applying quality management principles and practices as a driver to the social dimension of the organization since these practices could lead to the development of a sustainable orientation. Additionally, it is also important to analyze how work-family conflict and professional stress among financial workers and their relationships levers to burnout syndrome. Another key point is the role of women in the economy as the performance of organizations has a great deal with gender diversity from its triple dimension (economic, social, and environmental). Moreover, based on the concept of Gender Equality presented in the United Nations’ Sustainable Development Goals, the gender-role perspective is strictly related to the ECG.
Cada uno de los 10 capítulos incluidos en este libro profundiza en el análisis del tema principal de la II Conferencia Internacional de Economía del Bien Común (2022). Así, centrándose en el estudio de la dimensión social de la sostenibilidad desde el punto de vista de la gestión de los recursos humanos, varios estudios analizan su influencia en el desempeño social, así como su consideración a la hora de aplicar los principios y las prácticas de gestión de la calidad como motor de la dimensión social de la organización, ya que estas prácticas podrían conducir al desarrollo de una orientación sostenible. Además, también es importante analizar cómo el conflicto trabajo-familia y el estrés profesional entre los trabajadores financieros y sus relaciones favorecen el síndrome de ‘burnout’. Otro punto clave es el papel de la mujer en la economía, ya que el rendimiento de las organizaciones tiene mucho que ver con la diversidad de género desde su triple dimensión (económica, social y ambiental). Además, con base en el concepto de igualdad de género presentado en los Objetivos de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas, la perspectiva del rol de género está estrictamente relacionada con la economía del bien común.
Las palabras y las cosas en el corral de comedias
A manera d'assaig, es reivindica el valor fundacional de la paraula com a escriptura i com a posada en escena a través d'una reflexió sobre la identitat i la dramatúrgia del teatre clàssic espanyol. Sense abandonar una perspectiva històrica i documental, es proposa un viatge entorn de l'espai fundacional del teatre del Segle d'Or –el corral de comèdies– i la seua importància com a embrió d'una concepció de la posada en escena i d'una primera indústria cultural en un context de palesa afinitat amb el teatre europeu de l'època.A modo de ensayo, se reivindica el valor fundacional de la palabra como escritura y como puesta en escena a través de una reflexión sobre la identidad y la dramaturgia del teatro clásico español. Sin abandonar una perspectiva histórica y documental, se propone un viaje en torno al espacio fundacional del teatro del Siglo de Oro –el corral de comedias– y su importancia como embrión de una concepción de la puesta en escena y de una primera industria cultural en un contexto de patente afinidad con el teatro europeo de la época
Patrimoni immaterial a la Ribera del Xúquer
Per a poder comprendre la identitat d’un poble com a tal, cal dur a terme investigacions històriques del seu patrimoni immaterial o patrimoni viu. El marc jurídic esmenta quines expressions podrien considerar-se patrimoni immaterial i reconeix les tradicions, les locucions orals, els usos socials, els rituals, els espectacles i els actes festius, els usos de la naturalesa i les tècniques artesanals, inclosa la gastronomia; totes elles han d’estar acompanyades dels instruments o espais culturals que els són inherents per a ser salvaguardades per a la posteritat. En aquest volum s’han reunit treballs d’estudiosos que han aprofundit en el coneixement de les festes populars, de la seua simbologia, de la religiositat, dels aspectes lúdics, dels jocs tradicionals i de l’aprofitament de la naturalesa, des de la trajectòria històrica fins al context social i jurídic actual.Para poder comprender la identidad de un pueblo como tal, se necesita realizar investigaciones históricas del patrimonio inmaterial o patrimonio vivo. El marco jurídico menciona qué expresiones podrían considerarse patrimonio inmaterial y reconoce las tradiciones, las locuciones orales, los usos sociales, los rituales, los espectáculos y los actos festivos, los usos de la naturaleza y las técnicas artesanales, incluida la gastronomía; todas ellas deben estar acompañadas de los instrumentos o los espacios culturales que les son inherentes para ser salvaguardadas para la posteridad. En este volumen se han reunido trabajos de estudiosos que han profundizado en el conocimiento de las fiestas populares, de su simbología, de la religiosidad, de los aspectos lúdicos, de los juegos tradicionales y del aprovechamiento de la naturaleza, desde su historia hasta el contexto social y jurídico actual
Desaparecido: El azaroso viaje del Liber Augustalis
El 26 de novembre de 1940 la Biblioteca Històrica de la Universitat de València denunciava la desaparició del manuscrit del ‘Liber Augustalis’, les Constitucions de l’emperador Federico II (1194-1250) per al Regne de Sicília. Aquest còdex havia format part de la biblioteca dels reis d’Aragó a Nàpols, on l’excepcional cal·lígraf Pedro Hipòlit Lunense el va copiar en la segona meitat del segle XV. Un segle més tard, els ducs de Calàbria el donarien al monestir de San Miguel dels Reis de València. En 1837, amb motiu de la desamortització de Mendizábal, aquest valuós manuscrit passaria a ser custodiat per la Biblioteca de la Universitat de València, on es conservaria fins a la seua desaparició. Ara, huitanta-tres anys més tard, s’ha localitzat el seu parador. Un estudi exhaustiu de la documentació existent ha permès concloure que el manuscrit que es conserva actualment a la Biblioteca del Palau de Peralada no és un altre que el que va desaparèixer de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València en 1940. Encara que no ha sigut possible conèixer les circumstàncies exactes de la seua desaparició, el treball ha permès reconstruir l’atzarós i fascinant viatge recorregut pel ‘Liber Augustalis’ al llarg de quasi sis segles entre Nàpols, València i Peralada.El 26 de noviembre de 1940 la Biblioteca Històrica de la Universitat de València denunciaba la desaparición del manuscrito del ‘Liber Augustalis’, las Constituciones del emperador Federico II (1194-1250) para el Reino de Sicilia. Este códice había formado parte de la biblioteca de los reyes de Aragón en Nápoles, donde el excepcional calígrafo Pedro Hipólito Lunense lo copió en la segunda mitad del siglo XV. Un siglo más tarde, los duques de Calabria lo donarían al monasterio de San Miguel de los Reyes de Valencia. En 1837, con motivo de la desamortización de Mendizábal, este valioso manuscrito pasaría a ser custodiado por la Biblioteca de la Universitat de València, donde se conservaría hasta su desaparición. Ahora, ochenta y tres años más tarde, se ha localizado su paradero. Un estudio exhaustivo de la documentación existente ha permitido concluir que el manuscrito que se conserva actualmente en la Biblioteca del Palacio de Peralada no es otro que el que desapareció de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València en 1940. Aunque no ha sido posible conocer las circunstancias exactas de su desaparición, el trabajo ha permitido reconstruir el azaroso y fascinante viaje recorrido por el ‘Liber Augustalis’ a lo largo de casi seis siglos entre Nápoles, Valencia y Peralada