Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Los locos de Valencia (1409-2009) : Mitos, rituales y utopías en salud mental
No full textLa creació, per iniciativa del pare Jofré, del primer hospital d’Europa per a malalts mentals, l’Spital dels Ignoscents, és un dels mites més arrelats de la València baixmedieval. No obstant això, els nostres bojos, tot i que hi havia aquesta institució per a atendre’ls, durant els cinc segles següents van viure tancats en condicions lamentables i foren ridiculitzats en cerimònies rituals. Posteriorment, a la fi del segle XIX, van ser traslladats al convent medieval de Santa Maria de Jesús, on la seua situació no va millorar, mentre s’intentaven erigir sense èxit ambiciosos projectes per allotjar-los. Finalment, ja en els anys setanta del segle XX, es va inaugurar l’Hospital Psiquiàtric de Bétera, amb vocació de ser el millor d’Europa, quan el model en què es basava ja havia estat rebutjat per l’OMS dues dècades abans. Basat en la utòpica concepció de ciutat oberta, no va tardar a fracassar pel seu anacronisme.
Aquesta obra aporta una síntesi molt eloqüent de les incoherències assistencials patides pels pacients mentals en el curs del temps, que assolirien el seu apogeu durant la commemoració institucional dels “600 anys de solidaritat”.La creación, por iniciativa del padre Jofré, del primer hospital de Europa para enfermos mentales, el Spital dels Ignoscents, es uno de los mitos más arraigados de la Valencia bajomedieval. Sin embargo, nuestros locos, a pesar de contar con esta institución para ser atendidos, durante los siguientes cinco siglos permanecieron bajo un encierro en condiciones lamentables y fueron ridiculizados en ceremonias rituales. Posteriormente, a finales del siglo XIX, fueron trasladados al convento medieval de Santa María de Jesús, donde su situación no mejoraría, mientras se intentaban erigir sin éxito varios ambiciosos proyectos para albergarlos. Finalmente, ya en los años setenta del siglo XX, se inauguraría e Hospital Psiquiátrico de Bétera, con vocación de ser el mejor de Europa cuando el modelo en el que se basaba ya había sido rechazado por la OMS dos décadas antes. Basado en la utópica concepción de ciudad abierta, no tardó en fracasar por su anacronismo.
Esta obra aporta una elocuente síntesis de las incoherencias asistenciales sufridas por los pacientes mentales en el curso del tiempo, las cuales alcanzarían su apogeo durante la conmemoración institucional de los “600 años de solidaridad”
La Diputació de València del segle XXI
Get PDFLes diputacions provincials i, en concret, la Diputació Provincial de València, formen part de la nostra vida politicoinstitucional i realitzen importants funcions constitucionals al servei dels municipis i d’altres entitats locals, ja que a través d’aquestes es presten els serveis que els municipis tenen encomanats. Encara més, les diputacions s’han convertit en una peça essencial de la governança dels territoris. Hui en dia, cap nivell de govern pot resoldre per si sol els problemes als quals s’enfronta la societat, com tampoc cap govern pot prescindir del mercat i de la societat civil per a escometre les respostes polítiques pertinents. En aquest sentit, les diputacions són un actor institucional més, obligat a treballar juntament amb molts altres actors en la cerca de solucions i en l’obertura de nous camins per a garantir un desenvolupament sostenible per als nostres territoris. Aquest és el context en el qual es desenvolupen les diputacions provincials del segle XXI, raó última –que no l’única– de l’interès d’aquesta obra, que descriu la història recent de l’entitat, l’organització, el funcionament i les polítiques desplegades al servei dels drets i els interessos de les ciutadanes i els ciutadans de la província.Las diputaciones provinciales y, en concreto, la Diputación Provincial de Valencia, forman parte de nuestra vida político-institucional y desarrollan importantes funciones constitucionales al servicio de los municipios y otras entidades locales, ya que a través de las diputaciones se prestan servicios que estos tienen encomendados. Incluso más, se han convertido en una pieza esencial de la gobernanza de los territorios. Hoy en día, ningún nivel de gobierno puede resolver por sí solo los problemas a los cuales se enfrenta la sociedad, como ningún gobierno puede prescindir del mercado y de la sociedad civil para acometer las respuestas políticas pertinentes. En este sentido, las diputaciones son un actor institucional más, obligado a trabajar junto con otros muchos actores en busca de soluciones y en la apertura de nuevos caminos para garantizar un desarrollo sostenible para nuestros territorios. Este es el contexto en el cual desarrollan sus funciones las diputaciones provinciales del siglo XXI, razón última –que no única– del interés de esta obra, que describe la historia reciente de la entidad, su organización, su funcionamiento y las políticas desplegadas al servicio de los derechos y los intereses de las ciudadanas y los ciudadanos de la provincia
25 anys de la Facultat de Ciències Socials: Transformacions, assoliments i reptes pendents
No full textHan passat vint-i-cinc anys des de la fundació de la Facultat de Ciències Socials. Els capítols que compilen aquest llibre pretenen visibilitzar el paper acadèmic i social que ha desenvolupat des del seu naixement i recordar les transformacions socials que s’han produït al llarg d’aquest període, aprofundint en els camins recorreguts, en els desafiaments superats i en els que queden pendents. A més, de la mà de membres dels seus departaments, s’aprofundeix en la realitat de la societat valenciana i la seua interrelació amb la institució universitària com a font de coneixement i motor de transformació.Han pasado veinticinco años desde la fundación de la Facultat de Ciències Socials. Los capítulos que compilan este libro pretenden visibilizar el papel académico y social que ha desempeñado desde su nacimiento y recordar las transformaciones sociales que se han producido durante este periodo, ahondando en los caminos recorridos, así como en los desafíos superados y en los que quedan pendientes. Además, de la mano de miembros de sus diversos departamentos, se profundiza en la realidad de la sociedad valenciana y su interrelación con la institución universitaria como fuente de conocimiento y motor de transformación
La despoblación en los medios de comunicación: Una mirada desde la prensa valenciana
Get PDFLa despoblació està present en l'agenda pública des de fa un poc més d'una dècada. A més de les organitzacions cíviques, els treballs acadèmics, o les pròpies polítiques públiques, els mitjans de comunicació han contribuït de manera decisiva al fet que aquesta temàtica estiga verdaderament “de moda”. En este sentit, els mitjans de comunicació poden constituir un altaveu sobre el que poder manifestar alguns dels hàndicaps que pateixen els municipis rurals, com, entre altres, l'escassetat o allunyament de servicis (privats i públics); les dificultats d'accessibilitat; el, a vegades, mal estat de les infraestructures; la insuficiència d'equipaments públics, o les dificultats d'accés a aquests; l'accés a una vivenda en condicions; o la tradicional dificultat d'accés a tecnologies de comunicació (que, afortunadament, comença a ser un tòpic en moltes àrees). L'anàlisi de la despoblació des dels mitjans de comunicació és, per tant, una perspectiva realment interessant des de la que estudiar la problemàtica.
Este treball, des del punt de vista científic basat en la Geografia de la Comunicació, estudia les diferents dimensions de la despoblació a través de la premsa regional valenciana (en concret, amb els diaris El Periódico Mediterraneo i Las Provincias, atés que altres diaris rellevants, com a Información d'Alacant, no té disponible la possibilitat de descàrrega de notícies per al període requerit). Per a això, ha sigut necessari construir una base de dades de notícies, utilitzant per a això l'hemeroteca virtual de la Universitat de València, My News. S'ha treballat amb el període que va des de 1996 fins a febrer de 2024. És a dir, des que ja hi havia algunes manifestacions públiques a Espanya sobre la necessitat d'abordar una situació que afectava negativament moltes zones rurals interiors, la pèrdua neta de població. En tot cas, durant aquest període, com es podrà comprovar en aquestes pàgines, hi ha hagut diverses etapes, entre les que cal destacar almenys tres.
La primera, d'arribada d'immigrants a tot el país, de la que es van beneficiar les àrees rurals. Això va ocórrer a principis dels anys 2000. Aquesta arribada d'immigrants a moltes àrees rurals va deixar un poc aparcada la problemàtica que havien començat a posar en relleu algunes veus, sobretot provinents d'eixes zones rurals. L'esclat i expansió de la coneguda com a Gran Recessió, la crisi financera i econòmica que es manifesta sobretot en 2008 (encara que amb manifestacions ja en 2007) va suposar el tancament, quasi brusc per a moltes àrees, d'arribada d'immigrants, i d'inici d'una fase de retorns, que no va ser ni igualment intensa en totes les àrees, però que, globalment, va ser molt evident. Efectivament, durant aquesta etapa, algunes àrees rurals van resistir millor des del punt de vista demogràfic, i les seues pèrdues van ser comparativament menors, però en unes altres, estes van ser ràpides i intenses. Este període és conegut també en la bibliografia espanyola com la segona ona de la despoblació a Espanya (en relació amb la primera, que va ser el gran èxode rural dels anys 60 i 70 del segle passat).
Finalment, la tercera etapa, en la que, a nivell global, encara estaríem (encara que amb subetapes menors), s'inicia amb eixida de la crisi. Aquesta sol fixar-se, des del punt de vista tècnic, en 2013, però els efectes amplis sobre el sistema econòmic no van ser evidents fins a 2014-2015. Aquesta fase arribaria, pel que fa a la despoblació, fins a l'actualitat, i la característica principal és que la recuperació econòmica, com posen en relleu molts indicadors per al conjunt del país (i millores igualment evidents en les àrees rurals), no ha anat acompanyada de la recuperació demogràfica en les àrees rurals. No obstant això, cal insistir que, en eixe context d'atonia demogràfica, no totes les àrees rurals han experimentat els processos de despoblació de la mateixa manera.
A les tres grans fases en les dinàmiques demogràfiques en àrees rurals cal afegir l'aparició o intensificació d'altres fenòmens i problemàtiques. L'envelliment és un d'ells, que fa que les estructures demogràfiques en moltes zones rurals semblen difícilment recuperables (almenys a curt o mitjà termini), per la falta de naixements, fet al que s'afegeixen els nivells extremadament baixos de fecunditat que caracteritzen al nostre país. L'envelliment pot veure's pal·liat en aquelles àrees on l'afluència d'immigrants va ser major, i on menors van ser les pèrdues durant la crisi (tant per retorn d'immigrants o el seu desplaçament a zones urbanes, o simplement per emigració de població local, sobretot joves). Però són moltes les àrees rurals on eixa segona ona ha suposat pèrdues molt importants d'efectius demogràfics nets (tant d'immigrants com de població local), amb el que l'envelliment s'ha intensificat de manera significativa.
Un altre fenomen especialment important, que interfereix amb l'anterior, és la població flotant. Efectivament, és el tercer component del que es ve denominant “Repte Demogràfic” (al costat de la despoblació i l'envelliment i que, per tant, no cal identificar únicament amb la primera). Moltes zones rurals interiors estan afectades, no sempre positivament, per l'enorme creixement de la població flotant durant èpoques estivals o vacacionals, amb el consegüent augment de la pressió sobre uns equipaments que en absolut estan dimensionats per a un creixement tan important. Això evidencia les importants insuficiències i desajustos en molts servicis. Aquesta població intermitent encara que puga suposar un cert revulsiu sobre alguns servicis, com els de tipus comercial privat, estimula també hàbits de consum que no afavoreixen a les economies locals, com són els desplaçaments a centres de servicis de grandària mitjana. Tot això es veu facilitat per l'elevada mobilitat que deriva del vehicle privat, i fins d'una certa millora en les infraestructures viàries.
Més enllà dels efectes de la població flotant en les economies locals durant els períodes vacacionals, és important destacar igualment que estem davant canvis en models residencials. Així, el model de residència no permanent ha avançat en moltes zones rurals, enfront del model clàssic de residència permanent. És a dir, moltes vivendes rurals que tradicionalment han constituït residència permanent, sense haver passat necessària ni únicament a ser residència vacacional, sí han passat a ser residències per a períodes més curts, o almenys ja no poden considerar-se com a residències permanents. És el cas típic de residents d'avançada edat, que passen temporades amb familiars en nuclis urbans més o menys pròxims, però que passen igualment temporades en el seu tradicional primera residència rural.
Per exemple, les dades de les cartilles mèdiques, o d'atenció a “desplaçats”, evidencien aquesta espècie de “migració” temporal (en molts casos les persones majors prefereixen l'empadronament en els nuclis urbans amb els seus familiars, o pròxims, perquè d'eixa forma tenen com a referència centre hospitalaris que consideren més pròxims i que ofereixen millors servicis). Aquesta pràctica suposa que, en les zones rurals, i durant temporades molt àmplies, hi ha una població flotant (que abans eren primers residents), de la que deriva una pressió sobre, per exemple, el sistema sanitari rural, sense que este compte amb els recursos adequats per a una atenció adequada. En definitiva, els canvis en les pautes residencials en les zones rurals, o en els hàbits de consum, són alguns dels molts temes que requeririen una especial atenció, no sols per part dels estudiosos, sinó també de les administracions públiques de cara a dissenyar polítiques públiques més concordes amb estes noves realitats.
Tornant al present treball, este el centrem en els processos de despoblació, però incloent tots eixos altres fenòmens contemplats en el concepte de repte demogràfic. Parlem, no obstant això, de “despoblació”, per tractar-se d'un concepte molt més estés i, en este cas, molt més present en els mitjans de comunicació, enfront de “repte demogràfic” que, encara que és més ampli conceptualment, és més restrictiu en la seua presència pública. Com s'ha assenyalat, la investigació es basa en la presència d'estos i altres conceptes associats en els mitjans de comunicació. A partir de la base de dades amb notícies del període assenyalat (1996 – 2024), s'ha dut a terme una doble anàlisi. En primer lloc, quantitatiu, tenint en compte la presència (o freqüència) de les peces periodístiques (notícies) sobre un total de 10 temàtiques, entre les que s'inclouen el medi ambient, les polítiques públiques, els actors institucionals, el turisme, la vivenda, els servicis o els col·lectius, entre altres.
És a dir, hem tractat de recollir no sols les notícies sobre estrictament els processos de despoblació, envelliment, etc., sinó de totes aquelles altres temàtiques amb les que la despoblació (o el repte demogràfic) apareix relacionat. A més de les temàtiques, en aquesta primera anàlisi també es desgrana el període de temps estudiat en un total de cinc fases (les que estan relacionats amb el context social i econòmic del país, detallant encara més eixes tres grans fases de les que s'ha parlat anteriorment). En segon lloc, s'ha dut a terme una anàlisi qualitativa, amb l'objectiu de detectar les interrelacions entre les temàtiques, però igualment veure quins són els elements definitoris de les narratives i discursos que deriven de les diferents notícies, i com s'enfilen les diferents temàtiques en eixes narratives. Des del punt de vista tècnic, això s'ha realitzat a través del programari d'anàlisi textual AntConc (Anthony, 2005).
En el treball es farà una exposició dels resultats obtinguts a partir d'estes anàlisis, i sobre ells aplicarem una mirada més reflexiva i interpretativa, en l'apartat de discussió. En estos apartats s'evidencia la importància dels mitjans de comunicació en la posada de la despoblació (o repte demogràfic) a l'agenda pública, a causa de la importància que la temàtica rep, sobretot a partir dels anys 2015-2016, a conseqüència de l'auge de moviments cívics i socials, però també de literatura i documentals que posen de relleu la problemàtica que pateixen els municipis del medi rural. Aprofitant el punt de vista més crític que adquireix la discussió, també es comparen les principals troballes d'esta investigació i altres investigacions anteriors. A més, la interpretació dels resultats permet una breu aproximació en l'anàlisi del discurs de les peces periodístiques analitzades. Finalment, el llibre conclou amb unes reflexions entorn de la confirmació de les hipòtesis d'investigació plantejades, així com les limitacions que ha presentat la present investigació i diverses consideracions a tindre en compte per a la realització d'un treball similar en el futur.La despoblación está presente en la agenda pública desde hace un poco más de una década. Además de las organizaciones cívicas, los trabajos académicos, o las propias políticas públicas, los medios de comunicación han contribuido de manera decisiva a que esta temática esté verdaderamente “de moda”.En este sentido, los medios de comunicación pueden constituir un altavoz sobre el que poder manifestar algunos de los hándicaps que padecen los municipios rurales, como, entre otros, la escasez o alejamiento de servicios (privados y públicos); las dificultades de accesibilidad; el, en ocasiones, mal estado de las infraestructuras; la insuficiencia de equipamientos públicos, o las dificultades de acceso a estos; el acceso a una vivienda en condiciones; o la tradicional dificultad de acceso a tecnologías de comunicación (que, afortunadamente, empieza a ser un tópico en muchas áreas). El análisis de la despoblación desde los medios de comunicación es, por lo tanto, una perspectiva realmente interesante desde la que estudiar la problemática.Este trabajo, desde el punto de vista científico basado en la Geografía de la Comunicación, estudia las diferentes dimensiones de la despoblación a través de la prensa regional valenciana (en concreto, con los diarios El Periódico Mediterráneo y Las Provincias). Para ello, ha sido necesario construir una base de datos de noticias, utilizando para ello la hemeroteca virtual de la Universitat de València, My News. Se ha trabajado con el periodo que va desde 1996 hasta febrero de 2024. Es decir, desde que ya había algunas manifestaciones públicas en España sobre la necesidad de abordar una situación que afectaba negativamente a muchas zonas rurales interiores, la pérdida neta de población. En todo caso, durante este periodo, como se podrá comprobar en estas páginas, ha habido diversas etapas, entre las que cabe destacar al menos tres. La primera, de llegada de inmigrantes a todo el país, de la que se beneficiaron las áreas rurales. Esto ocurrió a principios de los años 2000. Esta llegada de inmigrantes a muchas áreas rurales dejó un poco aparcada la problemática que habían empezado a poner de relieve algunas voces, sobre todo provenientes de esas zonas rurales. El estallido y expansión de la conocida como Gran Recesión, la crisis financiera y económica que se manifiesta sobre todo en 2008 (aunque con algunas manifestaciones ya en 2007) supuso el cierre, casi brusco para muchas áreas rurales, de llegada de inmigrantes, y de inicio de una fase de retornos, que no fue ni igualmente intensa en todas las áreas, pero que, globalmente, fue muy evidente. Efectivamente, durante esta etapa, algunas áreas rurales resistieron mejor desde el punto de vista demográfico, y sus pérdidas fueron comparativamente menores, pero en otras, estas fueron rápidas e intensas. Este periodo es conocido también en la bibliografía española como la segunda ola de la despoblación en España (con relación a la primera, que fue el gran éxodo rural de los años 60 y 70 del pasado siglo). Por último, la tercera etapa, en la que, a nivel global, aún estaríamos (aunque con subfases menores), se inicia con salida de la crisis. Esta suele fijarse, desde el punto de vista técnico, en 2013, pero los efectos amplios sobre el sistema económico no fueron evidentes hasta 2014-2015. Esta fase llegaría, en lo que respecta a la despoblación, hasta la actualidad, y la característica principal es que la recuperación económica, como ponen de relieve muchos indicadores para el conjunto del país (y mejoras igualmente evidentes en las áreas rurales), no ha ido acompañada de la recuperación demográfica en las áreas rurales. No obstante, hay que insistir en que, en ese contexto de atonía demográfica, no todas las áreas rurales han experimentado los procesos de despoblación de la misma manera. A estas tres grandes fases en las dinámicas demográficas en áreas rurales hay que añadir la aparición o intensificación de otros fenómenos y problemáticas. El envejecimiento es uno de ellos, que hace que las estructuras demográficas en muchas zonas rurales parezcan difícilmente recuperables (al menos a corto o medio plazo), por la falta de nacimientos, a lo que se añaden los tremendamente bajos niveles de fecundidad que caracterizan a nuestro país. El envejecimiento puede verse paliado en aquellas áreas donde la afluencia de inmigrantes fue mayor, y donde menores fueron las pérdidas durante la crisis (tanto por retorno de inmigrantes o su desplazamiento a zonas urbanas, o simplemente por emigración de población local, sobre todo jóvenes). Pero son muchas las áreas rurales donde esa segunda ola ha supuesto pérdidas muy importantes de efectivos demográficos netos (tanto de inmigrantes como de población local), con lo que el envejecimiento se ha intensificado de forma significativa. Otro fenómeno especialmente importante, que interfiere con el anterior, es la población flotante. Efectivamente, es el tercer componente de lo que se viene denominando “Reto Demográfico” (junto a la despoblación y el envejecimiento y que, por tanto, no hay que identificar únicamente con la primera). Muchas zonas rurales interiores están afectadas, no siempre positivamente, por el enorme crecimiento de la población flotante durante épocas estivales o vacacionales, con el consiguiente aumento de la presión sobre unos equipamientos que en absoluto están dimensionados para un crecimiento tan importante. De ahí las importantes insuficientes y desajustes en muchos servicios. Esta población flotante, aunque pueda suponer un cierto revulsivo sobre algunos servicios, como los de tipo comercial privado, estimula también hábitos de consumo que no favorecen a las economías locales, como son los desplazamientos a centros de servicios de tamaño medio. Todo ello se ve facilitado por la elevada movilidad que deriva del vehículo privado, y hasta de una cierta mejora en las infraestructuras viarias. Más allá de los efectos de la población flotante en las economías locales durante los periodos vacacionales, es importante destacar igualmente que estamos ante cambios en modelos residenciales. Así, el modelo de residencia no permanente ha avanzado en muchas zonas rurales, frente al modelo clásico de residencia permanente. Es decir, muchas viviendas rurales que tradicionalmente han constituido residencia permanente, sin haber pasado necesaria ni únicamente a ser residencia vacacional, sí han pasado a ser residencias para periodos más cortos, o al menos ya no pueden considerarse como residencias permanentes. Es el caso típico de residentes de avanzada edad, que pasan temporadas con familiares en núcleos urbanos más o menos próximos, pero que pasan igualmente temporadas en su tradicional primera residencia rural. Por ejemplo, los datos de las cartillas médicas, o de atención a “desplazados”, evidencian esta especie de “migración” temporal (en muchos casos las personas mayores prefieren el empadronamiento en los núcleos urbanos con sus familiares, o próximos, porque de esa forma tienen como referencia centro hospitalarios que consideran más próximos y que ofrecen mejores servicios). Esta práctica supone que, en las zonas rurales, y durante temporadas muy amplias, hay una población flotante (que antes eran primeros residentes), de la que deriva una presión sobre, por ejemplo, el sistema sanitario rural, sin que este cuente con los recursos adecuados para una atención adecuada. En definitiva, los cambios en las pautas residenciales en las zonas rurales, o en los hábitos de consumo, son algunos de los muchos temas que requerirían una especial atención, no solo por parte de los estudiosos, sino también de las administraciones públicas de cara a diseñar políticas públicas más acordes con estas nuevas realidades. Volviendo al presente trabajo, este lo centramos en los procesos de despoblación, pero incluyendo todos esos otros fenómenos contemplados en el concepto de reto demográfico. Hablamos, no obstante, de “despoblación”, por tratarse de un concepto mucho más extendido y, en este caso, mucho más presente en los medios de comunicación, frente a “reto demográfico” que, aunque es más amplio conceptualmente, es más restrictivo en su presencia pública. Como se ha señalado, la investigación se basa en la presencia de estos y otros conceptos asociados en los medios de comunicación. A partir de la base de datos con noticias del periodo señalado (1996 – 2024), se ha llevado a cabo un doble análisis. En primer lugar, cuantitativo, teniendo en cuenta la presencia (o frecuencia) de las piezas periodísticas (noticias) sobre un total de 10 temáticas, entre las que se incluyen el medio ambiente, las políticas públicas, los actores institucionales, el turismo, la vivienda, los servicios o los colectivos específicos (inmigrantes, jóvenes, mujeres, tercera edad, etc.), entre otras. Es decir, hemos tratado de recoger no solo las noticias sobre estrictamente los procesos de despoblación, envejecimiento, etc., sino de todas aquellas otras temáticas con las que la despoblación (en sentido amplio, es decir, reto demográfico) aparece relacionado. Además de las temáticas, en este primer análisis también se desgrana el periodo de tiempo estudiado en un total de cinco fases (las cuales están relacionados con el contexto social y económico del país, detallando aún más esas tres grandes fases de las que se ha hablado anteriormente). En segundo lugar, se ha llevado a cabo un análisis cualitativo, con el objetivo de detectar las interrelaciones entre las temáticas, pero igualmente ver cuáles son los elementos definitorios de las narrativas y discursos que derivan de las diferentes noticias, y cómo se engarzan las diferentes temáticas en esas narrativas. Desde el punto de vista técnico esto se ha realizado a través del software de análisis textual AntConc (Anthony, 2005). En el trabajo se hará una exposición de los resultados obtenidos a partir de estos análisis, y sobre ellos aplicaremos una mirada más reflexiva e interpretativa, en el apartado de discusión. En estos apartados se evidencia la importancia de los medios de comunicación en la puesta de la despoblación (reto demográfico) en la agenda pública, debido a la importancia que la temática recibe, sobre todo a partir de los años 2015-2016 hasta la actualidad (aunque la atención fue muy importante durante y en los primeros momentos de post-pandemia, dado que algunos analistas creyeron ver un cierto renacimiento rural, o de vuelta al campo, que los datos nos están demostrando que prácticamente ya no existe). Desde nuestro punto de vista, y es la hipótesis que mantenemos, el elemento que en mayor medida ha estimulado la atención por la despoblación, tanto de los medios de comunicación como de las administraciones públicas, no es únicamente el fenómeno en sí, las importantes pérdidas demográficas durante la segunda ola de la despoblación. Tiene una importancia fundamental, y probablemente fueron el elemento "disparador" que dio lugar a toda la atenc
Repensando los destinos turísticos en tiempos de cambio global
No full textAquest llibre recull les aportacions del XIX Col·loqui Internacional de Geografia del Turisme AGE-UGI, centrat a millorar les possibilitats d'adaptació de les destinacions turístiques per fer front al conjunt de desafiaments que emergeixen les noves dinàmiques de canvi global i crisi climàtica.Este libro recoge las aportaciones del XIX Coloquio Internacional de Geografía del Turismo AGE-UGI, centrado en mejorar las posibilidades de adaptación de los destinos turísticos para hacer frente al conjunto de desafíos que emergen las nuevas dinámicas de cambio global y crisis climática. 
Corts d'Alfons el Magnànim: Vol. I. Procés del braç reial (València 1417-1418) / Vol. II. Procés del braç eclesiàstic (València 1417-1418)
No full textAlfons, conegut com el Magnànim, accedí al tron en 1416, quan a penes tenia 19 anys, i en l’abril de 1417 convocà per primera vegada les Corts a la Seu de València per jurar les lleis dels valencians, com era preceptiu a l’inici d’un nou regnat, i demanar subsidis per recuperar el patrimoni reial alienat pels seus avantpassats. En contrapartida, els estaments convocats esperaven aconseguir la reparació dels greuges soferts, molts d’ells abusos de poder dels oficials reials o dels monarques, i la promulgació de nous furs. Als dos volums que integren l’edició de les Corts de 1417-18 es publiquen els documents que en guarden memòria: el procés del braç reial, el procés del braç eclesiàstic, el memorial dels greuges del braç militar, així com el donatiu obtingut pel rei i els furs promulgats en finalitzar les Corts. A més, s’hi reflecteix un fet d’indubtable transcendència política, la conversió de la Diputació del General en un òrgan permanent i independent de les Corts, amb una estructura i competències ben definides, integrat de manera paritària per membres dels tres estaments, renovables per cooptació, i la creació d’un aparell burocràtic al seu servei.Alfonso, conocido como el Magnánimo, accedió al trono en 1416, cuando apenas tenía 19 años, y en abril de 1417 convocó por primera vez las Cortes a la Sede de València para jurar las leyes de los valencianos, como era preceptivo al inicio de un nuevo reinado, y pedir subsidios para recuperar el patrimonio real alienado por sus antepasados. En contrapartida, los estamentos convocados esperaban conseguir la reparación de los agravios sufridos, muchos de ellos abusos de poder de los oficiales reales o de los monarcas, y la promulgación de nuevos fueros. En los dos volúmenes que integran la edición de las Cortes de 1417-18 se publican los documentos que guardan memoria: el proceso del brazo real, el proceso del brazo eclesiástico, el memorial de los agravios del brazo militar, así como el donativo obtenido por el rey y los fueros promulgados al finalizar las Cortes. Además, se refleja un hecho de indudable trascendencia política, la conversión de la Diputación del General en un órgano permanente e independiente de las Cortes, con una estructura y competencias muy definidas, integrado de manera paritaria por miembros de los tres estamentos, renovables por cooptación, y la creación de un aparato burocrático a su servicio
Digitalització i mercat laboral a la Comunitat Valenciana: Claus territorials de caracterització. 2022-2023
Get PDFLa incidència de la digitalització en el mercat laboral valencià des d’una perspectiva territorial constitueix el repte d’aquesta obra, per al qual s’ha analitzat, en primer lloc, la implantació territorial de la cobertura digital a la Comunitat Valenciana, així com la dotació d’infraestructures de connectivitat. A continuació, s’han identificat els nivells d’utilització de les xarxes digitals a les comarques valencianes, mitjançant l’estudi del comportament de la societat valenciana amb les TIC. I, finalment, s’ha fet un estudi exhaustiu del grau de digitalització de les empreses de la Comunitat Valenciana, mitjançant una anàlisi diferencial per comarques, sobre la base d’uns casos d’estudi impulsats pels pactes per l’ocupació, amb la finalitat de diagnosticar i reconèixer les necessitats i els reptes als quals s’enfronta l’empresariat valencià.La incidencia de la digitalización en el mercado laboral valenciano desde una perspectiva territorial constituye el objetivo de esta obra, para lo cual se ha analizado, en primer lugar, la implantación territorial de la cobertura digital en la Comunitat Valenciana, así como la dotación de infraestructuras de conectividad. A continuación, se ha procedido a identificar los niveles de utilización de las redes digitales en las comarcas valencianas mediante el estudio del comportamiento de la sociedad valenciana en el ámbito de las TIC. Por último, se ha realizado un estudio exhaustivo del grado de digitalización de las empresas de la Comunitat Valenciana mediante un análisis diferencial por comarcas, apoyado en ciertos casos de estudio impulsados por los pactos por el empleo, con el fin de realizar un diagnóstico y reconocer las necesidades y los retos a los que se enfrenta el empresariado valenciano
Joan Fuster i les Ciències Socials al País Valencià: Jornades de debat 2022
No full textJoan Fuster és l’intel·lectual valencià més fecund, lúcid, rellevant i influent del segle XX, amb una marcada incidència en el conjunt de la cultura catalana. El seu interès perquè la generació de joves universitaris dels anys seixanta i setanta s’ocuparen d’estudiar la pròpia realitat des d’una òptica nova, allunyada dels tòpics de la burgesia valenciana i el franquisme retrògrad, va tenir una resposta entusiasta i rigorosa que va conduir a l’emergència de recerques, tesis, llibres, articles i revistes que suposaren una forta embranzida de les ciències socials al País Valencià. Disciplines com la sociologia, l’antropologia, l’economia i la història experimentaren un desenvolupament notable en la que podríem considerar pròpiament com la primera generació valenciana de científics socials. La seua obra va generar importants debats entre els joves acadèmics, alhora que era atacada i perseguida pel tardofranquisme i els seus corifeus sense cap argument ni debat més enllà de la burda i simple desqualificació personal. També va tenir una notable influència en els nous actors polítics a la fi del franquisme. En qualsevol cas, Fuster i la reflexió que va concitar sobre el País Valencià fou germinal i impossible de bandejar de qualsevol anàlisi. Pot ser debatuda, però no ignorada. Les seues aportacions a l’anàlisi social, cultural, política i econòmica obriren un camí de propostes del qual s’han beneficiat nombroses recerques. En el centenari del seu naixement, la Facultat de Ciències Socials va considerar fonamental difondre les aportacions de Joan Fuster a les ciències socials: donar-les a conèixer a l’estudiantat i obrir el debat necessari sobre la vigència d’aquelles idees. Al llibre s’inclouen textos de Toni Mollà, Vicent Pitarch, Isabel Robles i Gustau Muñoz, juntament amb les aportacions al debat d’un bon nombre de professors de la Facultat i la col·laboració de destacats actors de la cultura contemporània del País València. Un llibre necessari per a continuar reflexionant i debatent sobre la nostra realitat social, cultural, econòmica i política.Joan Fuster es el intelectual valenciano más fecundo, lúcido, relevante e influyente del siglo XX, con una marcada incidencia en el conjunto de la cultura catalana. Su interés para que la generación de jóvenes universitarios de los años sesenta y setenta se ocuparan de estudiar la realidad propia desde una óptica nueva, alejada de los tópicos de la burguesía valenciana y el franquismo retrógrado, tuvo una respuesta entusiasta y rigurosa que condujo a la emergencia de investigaciones, tesis, libros, artículos y revistas que supusieron un fuerte impulso a las ciencias sociales en el País Valenciano. Disciplinas como la sociología, la antropología, la economía y la historia experimentaron un desarrollo notable en la que podríamos considerar con propiedad como la primera generación valenciana de científicos sociales. Su obra generó importantes debates entre los jóvenes académicos, a la vez que era atacada y perseguida por el tardofranquismo y sus corifeos sin ningún argumento ni debate más allá de la burda y simple descalificación personal. También tuvo una notable influencia en los nuevos actores políticos a finales del franquismo. En cualquier caso, Fuster y la reflexión que concitó sobre el País Valenciano fue germinal e imposible de desterrar de cualquier análisis. Puede ser debatida, pero no ignorada. Sus aportaciones al análisis social, cultural, político y económico abrieron un camino de propuestas del cual se han beneficiado numerosas investigaciones. En el centenario de su nacimiento, la Facultat de Ciències Socials consideró fundamental difundir las aportaciones de Joan Fuster a las ciencias sociales, así como darlas a conocer al estudiantado y abrir el debate necesario sobre la vigencia de esas ideas. En el libro se incluyen textos de Toni Mollà, Vicent Pitarch, Isabel Robles y Gustau Muñoz, junto con las aportaciones al debate de multitud de profesores de la Facultat y la colaboración de destacados actores de la cultura contemporánea del País Valenciano. Un libro necesario para seguir reflexionando y debatiendo sobre nuestra realidad social, cultural, económica y política
Atlas de Geografía Económica de la Comunitat Valenciana
No full textL'Atles de Geografia Econòmica de la Comunitat Valenciana permet la identificació i interpretació de la distribució geogràfica dels processos de caràcter econòmic que singularitzen el territori valencià. En aquesta obra de divulgació científica es reflecteixen continguts relacionats amb la geografia agrícola, la geografia del desenvolupament, la geografia industrial, la geografia del transport i la geografia dels serveis, comerç i turisme. Les activitats que caracteritzen aquestes cinc àrees de la geografia econòmica són recollides en més d'un centenar de representacions cartogràfiques, acompanyades de textos explicatius redactats per experts investigadors i investigadores en cadascun dels seus camps, amb la finalitat de facilitar la interpretació i el coneixement del territori valencià. Es tracta d'una obra de síntesi geogràfica que conjumina la dimensió descriptiva amb la interpretativa.El Atlas de Geografía Económica de la Comunitat Valenciana permite la identificación e interpretación de la distribución geográfica de los procesos de carácter económico que singularizan el territorio valenciano. En esta obra de divulgación científica se reflejan contenidos relacionados con la geografía agrícola, la geografía del desarrollo, la geografía industrial, la geografía del transporte y la geografía de los servicios, comercio y turismo. Las actividades que caracterizan estas cinco áreas de la geografía económica son recogidas en más de un centenar de representaciones cartográficas, acompañadas de textos explicativos redactados por expertos investigadores e investigadoras en cada uno de sus campos, con el fin de facilitar la interpretación y el conocimiento del territorio valenciano. Se trata de una obra de síntesis geográfica que aúna la dimensión descriptiva con la interpretativa
Comunicación persuasiva en clave de cohesión y coherencia: Estudio contrastivo (inglés-español)
Get PDFAmb l’objectiu d’analitzar l’ús de certs recursos que aporten cohesió i coherència a la comunicació persuasiva, s’han seleccionat textos del discurs polític i acadèmic amb una clara funció persuasiva i s’han estudiat els diversos mecanismes utilitzats. Aquesta obra va dirigida especialment a investigadors i investigadores de l’anàlisi del discurs que s’interessen pel paper que trets discursius com la coherència i la cohesió poden tenir en la persuasió dels textos, particularment aquells que s’hagen especialitzat en una perspectiva contrastiva.Con el objetivo de analizar el uso de ciertos recursos que aportan cohesión y coherencia a la comunicación persuasiva, se han seleccionado textos del discurso político y académico con una clara función persuasiva y se han estudiado los diversos mecanismos utilizados. Esta obra va dirigida especialmente a investigadores e investigadoras en el análisis del discurso que estén interesados en el papel que rasgos discursivos como la coherencia y la cohesión puedan desempeñar en la persuasión de los textos, particularmente aquellos que se hayan especializado en una perspectiva contrastiva