Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Comunicación persuasiva en clave de cohesión y coherencia: Estudio contrastivo (inglés-español)
Get PDFAmb l’objectiu d’analitzar l’ús de certs recursos que aporten cohesió i coherència a la comunicació persuasiva, s’han seleccionat textos del discurs polític i acadèmic amb una clara funció persuasiva i s’han estudiat els diversos mecanismes utilitzats. Aquesta obra va dirigida especialment a investigadors i investigadores de l’anàlisi del discurs que s’interessen pel paper que trets discursius com la coherència i la cohesió poden tenir en la persuasió dels textos, particularment aquells que s’hagen especialitzat en una perspectiva contrastiva.Con el objetivo de analizar el uso de ciertos recursos que aportan cohesión y coherencia a la comunicación persuasiva, se han seleccionado textos del discurso político y académico con una clara función persuasiva y se han estudiado los diversos mecanismos utilizados. Esta obra va dirigida especialmente a investigadores e investigadoras en el análisis del discurso que estén interesados en el papel que rasgos discursivos como la coherencia y la cohesión puedan desempeñar en la persuasión de los textos, particularmente aquellos que se hayan especializado en una perspectiva contrastiva
Entre bastidores, o treinta años de esclavitud y cuatro en la Casa Blanca, por Elizabeth Keckley: Esclava en el pasado, pero desde hace unos años modista y amiga de la señora de Abraham Lincoln
No full textAquesta extraordinaria història fou publicada l’abril de 1868 –tres anys després de l’assassinat de Lincoln– i abasta múltiples camps, ja que, a més de ser una autobiografia de l’autora, Elizabeth Keckley, és una biografia aparentment reparadora de la danyada reputació de Mary Todd Lincoln, una memòria de la Guerra Civil des del centre neuràlgic de la Casa Blanca, i una biografia de la vida privada i familiar de Lincoln dins d’aquest espai domèstic i polític. Ara bé, la novetat i importància de l’obra radica en la veu que conta la història, ja que Keckley, antiga esclava negra, es trobava, per raons de raça i de gènere, exclosa políticament i socialment del mateix discurs que utilitza. No és estrany, doncs, que la recepció del llibre fora negativa i que pocs mesos després de ser publicat apareguera un pamflet satíric, ‘Entre costures, per una negra que va cosir per a la senyora Lincoln i la senyora Davis’, que reprodueix molts dels esdeveniments que compta Keckley, però ara distorsionats per un racisme exacerbat.Esta extraordinaria historia fue publicada en abril de 1868 –tres años después del asesinato del presidente Lincoln– y se proyecta en múltiples campos, puesto que, además de ser una autobiografía de la propia autora, Elizabeth Keckley, es una biografía aparentemente reparadora de la dañada reputación de Mary Todd Lincoln, una memoria de la Guerra Civil desde el centro neurálgico de la Casa Blanca y una biografía de la vida privada y familiar de Lincoln dentro de ese espacio doméstico y político. Ahora bien, la novedad y la importancia de la obra radican en la voz que cuenta la historia, puesto que Keckley, una antigua esclava negra, se encontraba por razones de raza y de género excluida política y socialmente del propio discurso que utiliza. No es extraño, pues, que la recepción del libro fuese negativa y pocos meses después de su publicación apareciera un panfleto satírico, ‘Entre costuras, por una negra que cosió para la señora Lincoln y la señora Davis’, que reproduce muchos de los acontecimientos que cuenta Keckley, pero ahora distorsionados por un exacerbado racismo
Jaume I: 'Llibre dels feits'
Get PDFEl volum 89 de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, editat en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, reprodueix al llarg de vora 600 pàgines els estudis preliminars dels seus dos editors, Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, i l’edició crítica del ‘Llibre del feits’ del rei Jaume I, feta a partir del manuscrit C, o manuscrit del comte d’Aiamans, de 1380, que és l’única còpia cancelleresca que ens n’ha arribat. En el primer estudi, “El ‘Llibre dels feits del rei en Jaume’. La versió canònica de la crònica jaumina”, Ferrando aporta les dades ecdòtiques i documentals que justifiquen la tria del ms. C com a text base de l’edició crítica; en el segon, “El ‘Llibre dels feits’: de l’entorn reial a la difusió digital”, Escartí fa un recorregut històric de la difusió del llibre del rei Jaume des de la seua gènesi fins als nostres dies en totes les terres de la Corona d’Aragó.
El ‘Llibre dels feits’ va ser sempre un document literari i historiogràfic de primera magnitud per a historiadors i erudits, especialment a la Corona d’Aragó, atés que narra en primera persona la conquesta i la creació dels territoris dels antics regnes de Mallorca i de València, entre altres circumstàncies de la vida pública i privada del rei: els ‘feits’. És, a més, un cas singular en la historiografia europea: un monarca coronat dicta i supervisa la redacció de la seua pròpia biografia, en què no deixa de contar anècdotes concretes. I ho fa amb un llenguatge ric i precís, entenedor fins i tot per al lector actual. L’edició de l’obra literària de Jaume I, anotada i amb índexs antroponímic i toponímic, configura aquest volum imprescindible per a conéixer una part apassionat de la història del segle XIII.El volumen 89 de la colección Fonts Històriques Valencianes, editado en colaboración con la Acadèmia Valenciana de la Llengua, reproduce a lo largo de cerca de 600 páginas los estudios preliminares de sus dos editores –Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí– y la edición crítica del ‘Llibre del feits’, del rey Jaime I, a partir del manuscrito C, o manuscrito del conde de Aiamans, de 1380, que es la única copia cancilleresca que nos ha llegado. En el primer estudio, “El ‘Llibre dels feits’ del rei en Jaume. La versió canònica de la crònica jaumina”, Ferrando aporta los datos ecdóticos y documentales que justifican la elección del manuscrito C como texto base de la edición crítica; en el segundo, “El ‘Llibre dels feits’: de l’entorn reial a la difusió digital”, Escartí analiza la difusión del libro desde su génesis hasta nuestros días en todo el territorio de la Corona de Aragón.
El ‘Llibre dels feits’ ha sido siempre un documento literario e historiográfico de primera magnitud para historiadores y eruditos, especialmente en la Corona de Aragón, dado que narra en primera persona la conquista y la creación de los territorios de los antiguos reinos de Mallorca y de Valencia, entre otras circunstancias de la vida pública y privada del rey: los feits. Es, además, un caso singular en la historiografía europea: un monarca coronado dicta y supervisa la redacción de su propia biografía, en la que no deja de contar anécdotas concretas. Y lo hace con un lenguaje rico y preciso, entendible incluso para el lector actual. La edición de la obra literaria de Jaime I, anotada y con índices antroponímico y toponímico, configura este volumen imprescindible para conocer una parte apasionante de la historia del siglo XIII
Las raíces de América: historias y memorias
No full textDes de recerques sobre art i arqueologia, passant per la història colonial i contemporània, fins als estudis postcolonials, sense deixar de banda aproximacions culturals, polítiques i de gènere, aquesta obra miscel·lània ofereix un espai de debat sobre el coneixement global del món hispanoamericà a través dels treballs més recents sobre la idiosincràsia i la història del continent llatinoamericà. Una mirada àmplia cap a Amèrica que, en constant diàleg, aproxima i enriqueix les nostres memòries comunes.Desde investigaciones sobre arte y arqueología, pasando por la historia colonial y contemporánea, hasta los estudios poscoloniales, y sin dejar de lado aproximaciones culturales, políticas y de género, esta obra miscelánea ofrece un espacio de debate sobre el conocimiento global del mundo hispanoamericano a través de los trabajos más recientes sobre la idiosincrasia y la historia del continente latinoamericano. Una mirada amplia hacia América que, en constante diálogo, aproxima y enriquece nuestras memorias comunes.
 
Más claro, agua: Guía para un uso del agua más saludable y sostenible
Get PDFAquest llibre, elaborat per experts de la Universitat de València, aborda la importància de l’aigua i de la seua gestió des de diverses perspectives. El primer dels quatre apartats en què es divideix es dedica a descriure les propietats de l’aigua i el seu cicle en la natura, fent èmfasi en com el canvi climàtic afecta l’aigua i la biodiversitat que en depèn. La segona part tracta la influència de l’aigua en la salut humana: la qualitat de l’aigua potable, els beneficis i riscos del consum d’aigua embotellada, i la rellevància de l’aigua en l’activitat física o els reptes associats a l’ús de botelles de plàstic per a envasar-la, entre altres qüestions. La tercera part s’ocupa de la utilització de l’aigua que fa l’ésser humà, analitzant tant el consum domèstic com l’ús en activitats agrícoles i industrials. S’introdueixen conceptes com la petjada hídrica i se suggereixen estratègies per a reduir el consum d’aigua a casa. En la quarta part, l’enfocament es desplaça cap a l’educació i els drets humans relacionats amb l’aigua. S’exploren diversos mètodes per a millorar la gestió de l’aigua i es discuteixen les implicacions del dret humà a l’aigua i de la justícia hídrica. Finalment, es conclou amb una sèrie de recomanacions pràctiques per a una gestió sostenible de l’aigua, subratllant la necessitat de polítiques integrals i de la cooperació entre els diferents agents interessats per a preservar aquest recurs essencial.Este libro, elaborado por expertos de la Universitat de València, aborda la importancia del agua y de su gestión responsable desde diversas perspectivas. El primero de los cuatro apartados en que se divide se centra en la descripción de las propiedades del agua y su ciclo en la naturaleza, poniendo el énfasis en cómo el cambio climático afecta a la biodiversidad que depende de ella. La segunda parte trata su influencia en la salud humana: la calidad del agua potable, los beneficios y riesgos del consumo de agua embotellada, su relevancia en la actividad física o los desafíos asociados con el uso de botellas de plástico para envasarla, entre otras cuestiones. La tercera parte se ocupa de la utilización que ser humano hace del agua, analizando tanto el consumo doméstico como su empleo en actividades agrícolas e industriales. Se introducen conceptos como la huella hídrica y se sugieren estrategias para reducir su consumo en el hogar. En la cuarta parte, el enfoque se desplaza hacia la educación y los derechos humanos relacionados con el agua. Se valoran distintos métodos para mejorar su gestión y se discuten las implicaciones del derecho humano al agua y de la justicia hídrica. Finalmente, se concluye con una serie de recomendaciones prácticas para una gestión sostenible de esta, enfatizando la necesidad de implementar políticas integrales y de la cooperación entre los diferentes agentes implicados para preservar este recurso esencial
El discurso turístico de guerra y su traducción al alemán: Los folletos sobre la Ruta de Guerra del Norte (1938)
Get PDFHi ha un buit evident en allò que es refereix a les investigacions sobre traducció turística del període previ al boom turístic dels anys seixanta. Tanmateix, entre 1928 i mitjan dècada dels cinquanta, Espanya va viure tota una revolució turística, fins i tot durant la Guerra Civil, quan va esdevenir pionera del “turisme de guerra” o “turisme polític”. Per a comprendre millor aquest fenomen, s’han estudiat els fullets turístics del Servei Nacional de Turisme (1938-1939) i la tasca de promoció turística realitzada per la institució anàloga del bàndol insurrecte (1936-1939). Com que no hi ha investigacions semblants que s’ocupen del context comunicatiu institucional, l’objectiu principal ha estat explorar el sistema de valors i, consegüentment, la ideologia del discurs turístic oficial en aquesta època convulsa de la nostra història.Existe un vacío evidente en lo que se refiere a las investigaciones sobre traducción turística del periodo previo al boom turístico de los años sesenta. Sin embargo, entre 1928 y mediados de los años cincuenta, España vivió toda una revolución turística, incluso durante la Guerra Civil, cuando se convertiría en pionera del “turismo de guerra” o “turismo político”. Para comprender mejor este fenómeno, se han estudiado los folletos turísticos del Servicio Nacional de Turismo (1938-1939) y la labor de promoción turística realizada por la institución análoga del bando sublevado (1936-1939). Puesto que no se han realizado investigaciones similares que se ocupen del contexto comunicativo institucional, el objetivo principal ha sido explorar el sistema de valores y, con ello, la ideología del discurso turístico oficial en esa época convulsa de nuestra historia
Romà de la Calle, Medalla de la Universitat de València
Get PDFRomà de la Calle (Alcoi, 1942) des que s’inicià com a ajudant a la Universitat de València en 1968, ha impartit classes de Lògica, de Filosofia i d’Estètica, matèria de la qual va arribar a ser catedràtic i tema de quasi un centenar de tesis doctorals que ha dirigit o codirigit. Com a investigador, ha publicat desenes de llibres i centenars d’articles en revistes especialitzades i generalistes. Com a gestor, ha assumit, entre altres responsabilitats, la de director de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV, que ell mateix va contribuir a fundar juntament amb el professor Ricardo Marín Ibáñez. Així mateix, ha sigut creador del Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani, que avui porta el seu nom. En l’àmbit de la transferència de coneixement, el seu treball es ramifica i s’estén per múltiples escenaris: la direcció del MuVIM i de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, la participació en el consell rector de l’IVAM o l’organització i direcció del Màster d’Estètica i Creativitat Musical i del Postgrau d’Educació Artística i Museus de la UV. La seua aportació en tots aquests àmbits, la seua capacitat per a crear equips i la seua habilitat per a connectar amb estudiants i gestors culturals públics i privats, han estat reconegudes amb la més alta distinció de la UV, la Medalla de la Universitat, que li fou lliurada el 3 de febrer de 2017.Romà de la Calle (Alcoi, 1942), desde que se iniciara como profesor ayudante en la Universitat de València en 1968, ha impartido clases de Lógica, de Filosofía y de Estética, materia de la que llegaría a ser catedrático y tema de casi un centenar de tesis doctorales de las que fue director o codirector. Como investigador, ha publicado decenas de libros y centenares de artículos en revistas especializadas y generalistas. Como gestor, ha asumido, entre otras responsabilidades, la de director del Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV, que él mismo contribuyó a fundar junto con el profesor Ricardo Marín Ibáñez. Asimismo, ha sido fundador del Centre de Documentació d’Art Valencià Contemporani, que hoy lleva su nombre. En el ámbito de la transferencia de conocimiento, su trabajo se ramifica y extiende por múltiples escenarios: la dirección del MuVIM y de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, la participación en el consejo rector del IVAM o la organización y dirección del Màster d’Estètica i Creativitat Musical y del Postgrau d’Educació Artística i Museus de la UV. Su aportación en todos estos ámbitos, su capacidad para organizar equipos y su habilidad para conectar con estudiantes y gestores culturales públicos y privados han sido reconocidas con la más alta distinción de la UV, la Medalla de la Universitat, que le fue entregada el 3 de febrero de 2017
La musa hermana: Estudios sobre la creación literaria bilingüe
No full textLa musa hermana, una expressió inspirada en un vers de Joan Alcover, dona títol a un volum que s’ocupa de les produccions d’escriptors que han dominat, com a mínim, dues llengües i que han volgut deixar-se inspirar literàriament per més d’una musa, per una musa germana, ja que molts d’aquests autors són bilingües. Circumscrit a les llengües de la península ibèrica, i especialment a les relacions entre l’espanyol i el català (sense obviar altres relacions lingüístiques i literàries que implicaven, almenys, un d’aquests idiomes), l’àmbit d’estudi del llibre se centra en el contacte de llengües d’un mateix territori –encara que de sistemes literaris diferents– i, especialment, en el procés creatiu de parlants bilingües que, en algun moment, han abandonat la seua llengua d’escriptura per a crear en un altre idioma, o bé que escriuen literàriament en dos o més llengües alhora.La musa hermana, una expresión inspirada en un verso de Joan Alcover, da título a un volumen que se ocupa de las producciones de escritores que han dominado, como mínimo, dos lenguas y que han querido dejarse inspirar literariamente por más de una musa, por una musa hermana, puesto que muchos de estos autores son bilingües. Circunscrito a las lenguas de la península ibérica, y en especial a las relaciones entre el español y el catalán (sin menoscabo de otras relaciones lingüísticas y literarias que implican, al menos, a uno de estos idiomas), el ámbito de estudio del libro se centra en el contacto de lenguas de un mismo territorio –aunque de sistemas literarios diferentes– y, en especial, en el proceso creativo de hablantes bilingües que, en algún momento, han abandonado su lengua de escritura para crear en otro idioma, o bien que escriben literariamente en dos o más lenguas a la vez
La musa hermana: Estudios sobre la creación literaria bilingüe
No full textLa musa hermana, una expressió inspirada en un vers de Joan Alcover, dona títol a un volum que s’ocupa de les produccions d’escriptors que han dominat, com a mínim, dues llengües i que han volgut deixar-se inspirar literàriament per més d’una musa, per una musa germana, ja que molts d’aquests autors són bilingües. Circumscrit a les llengües de la península ibèrica, i especialment a les relacions entre l’espanyol i el català (sense obviar altres relacions lingüístiques i literàries que implicaven, almenys, un d’aquests idiomes), l’àmbit d’estudi del llibre se centra en el contacte de llengües d’un mateix territori –encara que de sistemes literaris diferents– i, especialment, en el procés creatiu de parlants bilingües que, en algun moment, han abandonat la seua llengua d’escriptura per a crear en un altre idioma, o bé que escriuen literàriament en dos o més llengües alhora.La musa hermana, una expresión inspirada en un verso de Joan Alcover, da título a un volumen que se ocupa de las producciones de escritores que han dominado, como mínimo, dos lenguas y que han querido dejarse inspirar literariamente por más de una musa, por una musa hermana, puesto que muchos de estos autores son bilingües. Circunscrito a las lenguas de la península ibérica, y en especial a las relaciones entre el español y el catalán (sin menoscabo de otras relaciones lingüísticas y literarias que implican, al menos, a uno de estos idiomas), el ámbito de estudio del libro se centra en el contacto de lenguas de un mismo territorio –aunque de sistemas literarios diferentes– y, en especial, en el proceso creativo de hablantes bilingües que, en algún momento, han abandonado su lengua de escritura para crear en otro idioma, o bien que escriben literariamente en dos o más lenguas a la vez
Thomas More and Spain
No full textEl llibre explora diverses connexions complexes entre Tomàs More i Espanya, destacant la influència perdurable de More en el pensament polític i intel·lectual al llarg dels segles.This volume traces Th. More’s intellectual and political connections with Spain through eight scholarly contributions. Olivares examines Erasmus’s role in linking Arias Montano to More’s legacy amid Counter-Reformation censorship. Cabrillana decodes More’s Lucian translations to reveal his moral-aesthetic priorities, while Phelippeau juxtaposes ‘Utopia’ with Venetian governance models resisting Habsburg hegemony. Ureña explores digital humanities’ challenges in Morean studies, and Lillo reconstructs Spanish accounts of More’s trial through several manuscripts. Fuentes analyzes Mary Tudor’s Erasmian translations, and Zunino maps Sevillian networks that cultivated More’s posthumous reputation via Herrera’s 1592 biography. The volume concludes with the editor’s exploration of More and Vives’ nuanced just-war theories, challenging some naive pacifist interpretations by contextualizing their pragmatic responses to Ottoman expansion. Bridging literary analysis, archival research, and transnational historiography, these essays illuminate Spain’s enduring role in shaping More’s critique of power and his Renaissance afterlife.
Eugenio M. Olivares Merino analitza la influència d’Erasme de Rotterdam en la relació entre Arias Montano i Tomàs More, especialment després de la inclusió del gravat de More a l’obra Virorum doctorum (1572). Montano, que s’havia interessat per Erasme durant la seva estada a la Universitat Complutense, va supervisar la censura dels escrits d’Erasme sota el duc d’Alba, incloent referències a More sobre educació i valors cristians.
Concepción Cabrillana Leal examina l’estil de traducció de More en la seva adaptació del Cynicus de Llucià, destacant com More introdueix ironia i variacions semàntiques que aporten una perspectiva moral en la seva interpretació del text grec original.
Marie-Claire Phelippeau compara la Venècia renaixentista amb la societat utòpica de More, analitzant com l’idealisme utòpic es veu reflectit en les estructures socials i governamentals de Venècia, especialment en la seva resistència a l'Imperi Espanyol.
Inmaculada Ureña Asensio aborda l’ús d’eines digitals en els estudis moreans, destacant els esforços digitals per conservar i difondre els textos de More. Ureña subratlla els desafiaments que això presenta, com la col·laboració interdisciplinària i la complexitat dels mètodes computacionals.
Víctor Lillo Castañ compara testimonis castellans del segle XVI sobre l’execució de Tomàs More, incloent les Relaciones castellanes de 1535 i la Crónica del Rey Enrico Otavo de Ingalaterra, que ofereixen perspectives úniques sobre la mort de More i la seva influència a la Península.
Isabel María Fuentes Ayala i Eugenio M. Olivares Merino analitzen la traducció de Maria Tudor de les Paràfrasis sobre el Nou Testament d’Erasme, destacant com la traducció reflecteix les seves creences catòliques, fins i tot en un context religiós hostil.
Cinta Zunino Garrido examina la publicació del 1592 de Fernando de Herrera sobre More, emfatitzant la influència dels jesuïtes anglesos a Sevilla i l'interès de Sevilla per la història i la cultura angleses durant la Contrareforma.
Miguel Martínez López ofereix una comparació preliminar entre les idees de guerra justa de More i Vives, destacant com tots dos humanistes van explorar la moralitat de la guerra i van defensar la pau, però consideraven acceptable la guerra defensiva en certes circumstàncies, especialment davant de l'amenaça de l'Imperi Otomà.This volume traces Th. More’s intellectual and political connections with Spain through eight scholarly contributions. Olivares examines Erasmus’s role in linking Arias Montano to More’s legacy amid Counter-Reformation censorship. Cabrillana decodes More’s Lucian translations to reveal his moral-aesthetic priorities, while Phelippeau juxtaposes ‘Utopia’ with Venetian governance models resisting Habsburg hegemony. Ureña explores digital humanities’ challenges in Morean studies, and Lillo reconstructs Spanish accounts of More’s trial through several manuscripts. Fuentes analyzes Mary Tudor’s Erasmian translations, and Zunino maps Sevillian networks that cultivated More’s posthumous reputation via Herrera’s 1592 biography. The volume concludes with the editor’s exploration of More and Vives’ nuanced just-war theories, challenging some naive pacifist interpretations by contextualizing their pragmatic responses to Ottoman expansion. Bridging literary analysis, archival research, and transnational historiography, these essays illuminate Spain’s enduring role in shaping More’s critique of power and his Renaissance afterlife