Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
La enjambre Mala soy yo, el dulce panal mi obra: Veintinueve loas inéditas de Lope de Vega y otros dramaturgos del siglo XVI
Les lloes que ací es publiquen procedeixen d’una col·lecció manuscrita de textos teatrals dels anys 1585-1595 que ha quedat fins avui pràcticament desconeguda. Aquest conjunt de textos revela com, en aquells anys de finals del segle XVI, les lloes van exercir un paper destacat en la defensa i propaganda del teatre professional, i com Lope de Vega va participar en primera persona en la contesa. Al costat de les lloes que es dediquen a la defensa ben argumentada del nou art dramàtic (moltes de les quals escrites pel mateix Lope), apareixen ací realitzacions molt diferents per temàtica i nivell estilístic i retòric, que llancen nova llum sobre una etapa important i fins ara poc coneguda en l’evolució del gènere.Las loas que aquí se publican proceden de una colección manuscrita de textos teatrales de los años 1585-1595 que ha quedado hasta hoy prácticamente desconocida. Este conjunto de textos revela cómo, en esos años de finales del siglo XVI, las loas desempeñaron un papel destacado en la defensa y propaganda del teatro profesional, y cómo Lope de Vega participó en primera persona en la contienda. Junto a las loas que se dedican a la defensa bien argumentada del nuevo arte dramático (muchas de las cuales escritas por el mismo Lope), aparecen aquí realizaciones muy diferentes por temática y nivel estilístico y retórico, que arrojan nueva luz sobre una etapa importante y hasta ahora poco conocida en la evolución del género
El cielo en la tierra: El convento de Corpus Christi de Vila-real
En el procés de renovació temàtica i metodològica experimentat per la història, els estudis sobre les dones han cobrat un protagonisme especial, i entre aquests destaquen les investigacions sobre religiositat i espiritualitat. Tant és així que, en alguns casos, el passat de les monges –sobretot en el temps de la Contrareforma– és conegut quasi millor que el dels frares. No es pot dir el mateix, però, de les filles de sant Domènec, sobretot en els territoris de l’antiga província d’Aragó i, de manera especial, en l’àmbit valencià. La seua memòria escrita va quedar dispersa –si no arrasada– a causa dels desastres bèl·lics i les convulsions polítiques contemporànies, que van condemnar a l’oblit els grans cenobis de monges establerts ací per l’orde de Predicadors. El present llibre s’ocupa d’una d’aquestes fundacions, que, sota l’advocació de ‘Corpus Christi’, va alçar a Vila-real, a la fi dels anys trenta del sis-cents, sor Inés de l’Esperit Sant –Sisternes d’Oblites en el segle–, la dominica valenciana més il·lustre de tots els temps.En el proceso de renovación temática y metodológica experimentado por la historia, los estudios sobre las mujeres han cobrado especial protagonismo, destacando las investigaciones sobre religiosidad y espiritualidad. Tanto es así que, en algunos casos, el pasado de las monjas –sobre todo las del tiempo de la Contrarreforma– es conocido casi mejor que el de los frailes. No ocurre lo mismo, sin embargo, con las hijas de santo Domingo, sobre todo en los territorios de la antigua provincia de Aragón y de manera especial en el ámbito valenciano. Su memoria escrita quedó desperdigada –cuando no arrasada– a causa de los desastres bélicos y las convulsiones políticas contemporáneas, que condenaron al olvido a los grandes cenobios monjiles aquí establecidos por la Orden de Predicadores. El presente libro se ocupa de una de tales fundaciones, que, bajo la advocación de ‘Corpus Christi’ levantaría en Vila-real, a finales de los años treinta del seiscientos, sor Inés del Espíritu Santo –en el siglo Sisternes de Oblites–, la dominica valenciana más ilustre de todos los tiempos
Felip Mateu Llopis: Salvar el patrimoni, defensar la memòria / Salvar el patrimonio, defender la memoria
Felip Mateu i Llopis (València 1901-Barcelona 1998) fou un prestigiós historiador, bibliotecari i numismàtic amb qui la cultura valenciana té contret un especial deute de gratitud, per diferents i notables motius. En primer lloc, per la seua fidelitat i dedicació als estudis d’erudició històrica del nostre país i, en particular, en la investigació de la moneda pròpia del regne, en la seua especialitat de numismàtic de gran autoritat; però sobretot, i molt especialment, en el capítol del salvament i la defensa d’alguns dels principals arxius valencians en la dramàtica conjuntura de la Guerra Civil (1936-1939) i el desordre revolucionari, que amenaçava la destrucció, en uns mesos, de les fonts documentals i artístiques d’una alta cultura forjada en set-cents anys de vida del regne creat per la clarividència de Jaume I. La commemoració enguany del 25è aniversari de la seua mort ofereix l’oportunitat de reivindicar la figura d’un home mereixedor dels honors reservats als benefactors del patrimoni públic, per damunt de riscs personals i professionals.La cultura valenciana debe mucho a Felip Mateu i Llopis (València, 1901 - Barcelona, 1998), prestigioso historiador, bibliotecario y numismático, por diferentes y notables motivos. En primer lugar, por su fidelidad y dedicación a los estudios de erudición histórica de nuestro país, en particular, a la investigación de la moneda propia del reino; pero sobre todo, y muy especialmente, por el salvamento y la defensa de algunos de los principales archivos valencianos en la dramática coyuntura de la Guerra Civil (1936-1939) y el desorden revolucionario, que amenazaban con destruir en unos meses las fuentes documentales y artísticas de una alta cultura forjada en setecientos años de vida del reino creado por la clarividencia de Jaime I. La conmemoración del vigesimoquinto aniversario de su muerte ofreció la oportunidad de reivindicar la figura y recuperar el trabajo de un hombre merecedor de los honores reservados a los benefactores del patrimonio público, por encima de riesgos personales y profesionales
Crisis de las democracias liberales: El derrumbe de la Pax americana
La crisi cultural i mediàtica, la radicalització de la cultura de la distracció, l’enginyeria psicològica i electoral de les eleccions, el dogma dels mercats i la sacralització medieval d’aquelles corporacions que han segrestat les democràcies i que han convertit els seus processos electorals en rituals buits són alguns dels temes que aborda aquesta selecció d’assaigs i reflexions de Jorge Majfud sobre les vicissituds de la civilització nord-occidental. Es tracta, en realitat, del deteriorament de la legitimitat i la confiança ideològica que pateixen les democràcies liberals, tant per les seues promeses de llibertat i prosperitat com per la seua pràctica autoritària en nom de la democràcia. Segons l’expressió creada pel politòleg estatunidenc Graham T. Allison en 2015, ens trobaríem davant un terratrèmol geopolític produït pel parany de Tucídides, és a dir, davant el perill de guerra que genera la por dels Estats Units a perdre la seua hegemonia.La crisis cultural y mediática, la radicalización de la cultura de la distracción, la ingeniería psicológica y electoral de las elecciones, el dogma de los mercados o la sacralización medieval de aquellas corporaciones que han secuestrado las democracias y que han convertido sus procesos electorales en rituales vacíos son algunos de los temas que aborda esta selección de ensayos y reflexiones de Jorge Majfud sobre las vicisitudes de la civilización noroccidental. Se trata, en realidad, del deterioro de la legitimidad y la confianza ideológica que sufren las democracias liberales, tanto por sus promesas de libertad y prosperidad como por su práctica autoritaria en nombre de la democracia. Siguiendo la expresión creada por el politólogo estadounidense Graham T. Allison en 2015, nos encontraríamos ante un terremoto geopolítico producido por la trampa de Tucídides, es decir, ante el riesgo de guerra que genera el miedo de Estados Unidos a perder su hegemonía
200 problemes de determinació estructural de compostos orgànics
Les tècniques espectroscòpiques constitueixen l’eina més important en l’actualitat per a conèixer i descriure l’estructura dels compostos orgànics i són una matèria fonamental en la formació dels graduats en química. Aquest llibre tracta sobre problemes de determinació estructural de compostos orgànics mitjançant tècniques espectroscòpiques combinades (IR, RMN). Més enllà dels aspectes teòrics associats a cadascuna de les tècniques espectroscòpiques, la determinació estructural té un caràcter pràctic i aplicat que només es pot desenvolupar mitjançant la resolució de problemes, i amb aquesta finalitat es proporciona una àmplia col·lecció (200 problemes), amb espectres reals de bona qualitat, que permetrà als estudiants exercitar-se en l’aprenentatge de la determinació estructural de compostos orgànics. Las técnicas espectroscópicas constituyen la herramienta más importante en la actualidad para conocer y describir la estructura de los compuestos orgánicos y son una materia fundamental en la formación de los graduados en química. Este libro trata sobre problemas de determinación estructural de compuestos orgánicos mediante técnicas espectroscópicas combinadas (IR, RMN). Más allá de los aspectos teóricos asociados a cada una de las técnicas espectroscópicas, la determinación estructural tiene un carácter práctico y aplicado que solo puede desarrollarse mediante la resolución de problemas, para lo cual se ha recopilado una amplia colección (200 problemas), con espectros reales de buena calidad, con los que el alumnado podrá ejercitarse en el aprendizaje de la determinación estructural de compuestos orgánicos
Three predictive policing approaches in Spain: VIOGÉN, RISCANVI and VERIPOL: Assessment from a human rights perspective
What is the predictive accuracy and effectiveness of algorithms designed for crime prevention purposes? Are they sufficiently transparent? Are there any inherent biases? This report presents an analysis of three algorithmic tools used by the Spanish administration for predictive analytics in the police and prison sector (VioGén, RisCanvi and VeriPol, the latter of which employs artificial intelligence). The aim is to evaluate the functioning of these three algorithmic systems, particularly in terms of their adherence to fundamental rights. The study employs a mixed-methods approach, integrating quantitative and qualitative techniques. It has been carried out by professors at the Universitat de València and the Universitat Politècnica de València, experts in a range of legal fields (criminal, administrative and constitutional law), as well as in statistics and mathematics. The principal findings of the report are as follows: 1) It analyses the predictive accuracy of the three systems and their effectiveness in achieving their intended goal (crime reduction); 2) assesses their degree of transparency for the general public and for the people directly affected by their use; 3) identifies and discusses possible biases; 4) analyses whether they comply with the current European and Spanish legal framework, with particular attention to the protection of personal data and the regulations governing the use of automated decision-making systems. The study discusses whether the costs incurred in terms of fundamental rights exceed what is necessary and/or proportionate to the actual or likely benefits in terms of crime prevention. Furthermore, it underscores the importance of enhanced transparency to facilitate the necessary public debate on the instruments employed by public authorities, such as the three systems under analysis, which may result in limitations on fundamental rights.
Quina és la precisió predictiva i l’eficàcia dels algorismes dissenyats amb finalitats de prevenció de la delinqüència? Són prou transparents? Hi ha biaixos inherents? Aquest informe presenta una anàlisi de tres eines algorítmiques utilitzades per l’administració espanyola per a l’anàlisi predictiva en el sector policial i penitenciari (VioGén, RisCanvi i VeriPol, la darrera d’intel·ligència artificial), per tal d’avaluar-ne el funcionament, en particular pel que fa a l’adhesió als drets fonamentals. L’estudi empra un enfocament de mètodes mixtos que integra tècniques quantitatives i qualitatives. Ha estat realitzat per professors de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València, experts en diversos camps jurídics (dret penal, administratiu i constitucional), així com en estadística i matemàtiques. Els principals objectius són: 1) analitzar la precisió predictiva dels tres sistemes i la seua eficàcia en la consecució de l’objectiu perseguit (reducció de la delinqüència); 2) valorar el seu grau de transparència per al públic en general i per a les persones directament afectades per l’ús; 3) identificar i discutir possibles biaixos; 4) analitzar si compleixen el marc legal europeu i espanyol vigent, amb especial atenció a la protecció de dades personals i a la normativa que regula l’ús de sistemes automatitzats de presa de decisions. Així mateix, s’analitza si els costos en termes de drets fonamentals excedeixen el necessari o són proporcionals als beneficis reals o probables en termes de prevenció de la delinqüència. A més, s’hi subratlla la importància de la transparència per a facilitar el necessari debat públic sobre els instruments emprats per les autoritats públiques, com els tres sistemes analitzats, que poden donar lloc a limitacions dels drets fonamentals.What is the predictive accuracy and effectiveness of algorithms designed for crime prevention purposes? Are they sufficiently transparent? Are there any inherent biases? This report presents an analysis of three algorithmic tools used by the Spanish administration for predictive analytics in the police and prison sector (VioGén, RisCanvi and VeriPol, the latter of which employs artificial intelligence). The aim is to evaluate the functioning of these three algorithmic systems, particularly in terms of their adherence to fundamental rights. The study employs a mixed-methods approach, integrating quantitative and qualitative techniques. It has been carried out by professors at the Universitat de València and the Universitat Politècnica de València, experts in a range of legal fields (criminal, administrative and constitutional law), as well as in statistics and mathematics. The principal findings of the report are as follows: 1) It analyses the predictive accuracy of the three systems and their effectiveness in achieving their intended goal (crime reduction); 2) assesses their degree of transparency for the general public and for the people directly affected by their use; 3) identifies and discusses possible biases; 4) analyses whether they comply with the current European and Spanish legal framework, with particular attention to the protection of personal data and the regulations governing the use of automated decision-making systems. The study discusses whether the costs incurred in terms of fundamental rights exceed what is necessary and/or proportionate to the actual or likely benefits in terms of crime prevention. Furthermore, it underscores the importance of enhanced transparency to facilitate the necessary public debate on the instruments employed by public authorities, such as the three systems under analysis, which may result in limitations on fundamental rights.
¿Cuál es la precisión predictiva y la eficacia de los algoritmos diseñados con fines de prevención de la delincuencia? ¿Son suficientemente transparentes? ¿Existen sesgos inherentes? Para responder a estas cuestiones se presenta un estudio de tres herramientas algorítmicas utilizadas por la Administración española para el análisis predictivo en el sector policial y penitenciario (VioGén, RisCanvi y VeriPol, esta última de inteligencia artificial). Con ello se pretende evaluar su funcionamiento, en particular en términos de su adhesión a los derechos fundamentales. El estudio emplea un enfoque de métodos mixtos, integrando técnicas cuantitativas y cualitativas. Ha sido realizado por profesores de la Universitat de València y de la Universitat Politècnica de València, expertos en diversos campos jurídicos (derecho penal, administrativo y constitucional), así como en estadística y matemáticas. Los principales objetivos son: 1) analizar la precisión predictiva de los tres sistemas y su eficacia en la consecución de la finalidad perseguida (reducción de la delincuencia); 2) valorar su grado de transparencia para el público en general y para las personas directamente afectadas por su uso; 3) identificar y discutir posibles sesgos; 4) analizar si cumplen con el marco legal europeo y español vigente, con especial atención a la protección de datos personales y a la normativa que regula el uso de sistemas automatizados de toma de decisiones. Así mismo, se analiza si los costes en términos de derechos fundamentales exceden lo necesario o son proporcionales a los beneficios reales o probables en términos de prevención de la delincuencia. Además, se subraya la importancia de la transparencia para facilitar el necesario debate público sobre los instrumentos empleados por las autoridades públicas, como los tres sistemas analizados, que pueden dar lugar a limitaciones de los derechos fundamentales
Three predictive policing approaches in Spain: VIOGÉN, RISCANVI and VERIPOL: Assessment from a human rights perspective
What is the predictive accuracy and effectiveness of algorithms designed for crime prevention purposes? Are they sufficiently transparent? Are there any inherent biases? This report presents an analysis of three algorithmic tools used by the Spanish administration for predictive analytics in the police and prison sector (VioGén, RisCanvi and VeriPol, the latter of which employs artificial intelligence). The aim is to evaluate the functioning of these three algorithmic systems, particularly in terms of their adherence to fundamental rights. The study employs a mixed-methods approach, integrating quantitative and qualitative techniques. It has been carried out by professors at the Universitat de València and the Universitat Politècnica de València, experts in a range of legal fields (criminal, administrative and constitutional law), as well as in statistics and mathematics. The principal findings of the report are as follows: 1) It analyses the predictive accuracy of the three systems and their effectiveness in achieving their intended goal (crime reduction); 2) assesses their degree of transparency for the general public and for the people directly affected by their use; 3) identifies and discusses possible biases; 4) analyses whether they comply with the current European and Spanish legal framework, with particular attention to the protection of personal data and the regulations governing the use of automated decision-making systems. The study discusses whether the costs incurred in terms of fundamental rights exceed what is necessary and/or proportionate to the actual or likely benefits in terms of crime prevention. Furthermore, it underscores the importance of enhanced transparency to facilitate the necessary public debate on the instruments employed by public authorities, such as the three systems under analysis, which may result in limitations on fundamental rights.
Quina és la precisió predictiva i l’eficàcia dels algorismes dissenyats amb finalitats de prevenció de la delinqüència? Són prou transparents? Hi ha biaixos inherents? Aquest informe presenta una anàlisi de tres eines algorítmiques utilitzades per l’administració espanyola per a l’anàlisi predictiva en el sector policial i penitenciari (VioGén, RisCanvi i VeriPol, la darrera d’intel·ligència artificial), per tal d’avaluar-ne el funcionament, en particular pel que fa a l’adhesió als drets fonamentals. L’estudi empra un enfocament de mètodes mixtos que integra tècniques quantitatives i qualitatives. Ha estat realitzat per professors de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València, experts en diversos camps jurídics (dret penal, administratiu i constitucional), així com en estadística i matemàtiques. Els principals objectius són: 1) analitzar la precisió predictiva dels tres sistemes i la seua eficàcia en la consecució de l’objectiu perseguit (reducció de la delinqüència); 2) valorar el seu grau de transparència per al públic en general i per a les persones directament afectades per l’ús; 3) identificar i discutir possibles biaixos; 4) analitzar si compleixen el marc legal europeu i espanyol vigent, amb especial atenció a la protecció de dades personals i a la normativa que regula l’ús de sistemes automatitzats de presa de decisions. Així mateix, s’analitza si els costos en termes de drets fonamentals excedeixen el necessari o són proporcionals als beneficis reals o probables en termes de prevenció de la delinqüència. A més, s’hi subratlla la importància de la transparència per a facilitar el necessari debat públic sobre els instruments emprats per les autoritats públiques, com els tres sistemes analitzats, que poden donar lloc a limitacions dels drets fonamentals.What is the predictive accuracy and effectiveness of algorithms designed for crime prevention purposes? Are they sufficiently transparent? Are there any inherent biases? This report presents an analysis of three algorithmic tools used by the Spanish administration for predictive analytics in the police and prison sector (VioGén, RisCanvi and VeriPol, the latter of which employs artificial intelligence). The aim is to evaluate the functioning of these three algorithmic systems, particularly in terms of their adherence to fundamental rights. The study employs a mixed-methods approach, integrating quantitative and qualitative techniques. It has been carried out by professors at the Universitat de València and the Universitat Politècnica de València, experts in a range of legal fields (criminal, administrative and constitutional law), as well as in statistics and mathematics. The principal findings of the report are as follows: 1) It analyses the predictive accuracy of the three systems and their effectiveness in achieving their intended goal (crime reduction); 2) assesses their degree of transparency for the general public and for the people directly affected by their use; 3) identifies and discusses possible biases; 4) analyses whether they comply with the current European and Spanish legal framework, with particular attention to the protection of personal data and the regulations governing the use of automated decision-making systems. The study discusses whether the costs incurred in terms of fundamental rights exceed what is necessary and/or proportionate to the actual or likely benefits in terms of crime prevention. Furthermore, it underscores the importance of enhanced transparency to facilitate the necessary public debate on the instruments employed by public authorities, such as the three systems under analysis, which may result in limitations on fundamental rights.
¿Cuál es la precisión predictiva y la eficacia de los algoritmos diseñados con fines de prevención de la delincuencia? ¿Son suficientemente transparentes? ¿Existen sesgos inherentes? Para responder a estas cuestiones se presenta un estudio de tres herramientas algorítmicas utilizadas por la Administración española para el análisis predictivo en el sector policial y penitenciario (VioGén, RisCanvi y VeriPol, esta última de inteligencia artificial). Con ello se pretende evaluar su funcionamiento, en particular en términos de su adhesión a los derechos fundamentales. El estudio emplea un enfoque de métodos mixtos, integrando técnicas cuantitativas y cualitativas. Ha sido realizado por profesores de la Universitat de València y de la Universitat Politècnica de València, expertos en diversos campos jurídicos (derecho penal, administrativo y constitucional), así como en estadística y matemáticas. Los principales objetivos son: 1) analizar la precisión predictiva de los tres sistemas y su eficacia en la consecución de la finalidad perseguida (reducción de la delincuencia); 2) valorar su grado de transparencia para el público en general y para las personas directamente afectadas por su uso; 3) identificar y discutir posibles sesgos; 4) analizar si cumplen con el marco legal europeo y español vigente, con especial atención a la protección de datos personales y a la normativa que regula el uso de sistemas automatizados de toma de decisiones. Así mismo, se analiza si los costes en términos de derechos fundamentales exceden lo necesario o son proporcionales a los beneficios reales o probables en términos de prevención de la delincuencia. Además, se subraya la importancia de la transparencia para facilitar el necesario debate público sobre los instrumentos empleados por las autoridades públicas, como los tres sistemas analizados, que pueden dar lugar a limitaciones de los derechos fundamentales
Pactisme, pensament polític i doctrina jurídica: La generalitat Valenciana (Vol. IV)
La cuestión de los cimientos del poder político, y del pactismo en particular, ha ocupado un lugar central en la historiografía de la Corona de Aragón, que ha hecho de este último no solo una singularidad privativa, sino también un signo distintivo de identidad, casi telúrico y muy arraigado en la idiosincrasia del país. Aun así, la negociación política entre el rey y el reino, entre el monarca y los estamentos –los brazos representados en las Cortes–, no era ninguna singularidad de la Corona catalano-aragonesa, sino que, con diferentes matices e intensidad, era una práctica común a toda la Europa occidental en la Baja Edad Media. El tema también fue abordado por los juristas del país, que ya desde los últimos siglos medievales y sobre todo en los tiempos modernos se ocuparon profusamente de él. Más allá de su aparente heterogeneidad en la cronología, los espacios territoriales, las materias tratadas y las perspectivas adoptadas, las contribuciones reunidas en este volumen aportan nuevas luces y mayor profundidad analítica y teórica al conocimiento del pensamiento político y de la doctrina jurídica en los reinos de la Corona de Aragón, así como de las complejidades, las limitaciones e incluso las ingenuidades historiográficas de un “pactismo” (constitucionalismo o contractualismo) entendido como el conjunto de equilibrios y acuerdos entre el rey y los brazos de las Cortes y erigido en clave de vuelta de todo el sistema político e institucional
Thomas More and Spain
El llibre explora diverses connexions complexes entre Tomàs More i Espanya, destacant la influència perdurable de More en el pensament polític i intel·lectual al llarg dels segles.This volume traces Th. More’s intellectual and political connections with Spain through eight scholarly contributions. Olivares examines Erasmus’s role in linking Arias Montano to More’s legacy amid Counter-Reformation censorship. Cabrillana decodes More’s Lucian translations to reveal his moral-aesthetic priorities, while Phelippeau juxtaposes ‘Utopia’ with Venetian governance models resisting Habsburg hegemony. Ureña explores digital humanities’ challenges in Morean studies, and Lillo reconstructs Spanish accounts of More’s trial through several manuscripts. Fuentes analyzes Mary Tudor’s Erasmian translations, and Zunino maps Sevillian networks that cultivated More’s posthumous reputation via Herrera’s 1592 biography. The volume concludes with the editor’s exploration of More and Vives’ nuanced just-war theories, challenging some naive pacifist interpretations by contextualizing their pragmatic responses to Ottoman expansion. Bridging literary analysis, archival research, and transnational historiography, these essays illuminate Spain’s enduring role in shaping More’s critique of power and his Renaissance afterlife.
Eugenio M. Olivares Merino analitza la influència d’Erasme de Rotterdam en la relació entre Arias Montano i Tomàs More, especialment després de la inclusió del gravat de More a l’obra Virorum doctorum (1572). Montano, que s’havia interessat per Erasme durant la seva estada a la Universitat Complutense, va supervisar la censura dels escrits d’Erasme sota el duc d’Alba, incloent referències a More sobre educació i valors cristians.
Concepción Cabrillana Leal examina l’estil de traducció de More en la seva adaptació del Cynicus de Llucià, destacant com More introdueix ironia i variacions semàntiques que aporten una perspectiva moral en la seva interpretació del text grec original.
Marie-Claire Phelippeau compara la Venècia renaixentista amb la societat utòpica de More, analitzant com l’idealisme utòpic es veu reflectit en les estructures socials i governamentals de Venècia, especialment en la seva resistència a l'Imperi Espanyol.
Inmaculada Ureña Asensio aborda l’ús d’eines digitals en els estudis moreans, destacant els esforços digitals per conservar i difondre els textos de More. Ureña subratlla els desafiaments que això presenta, com la col·laboració interdisciplinària i la complexitat dels mètodes computacionals.
Víctor Lillo Castañ compara testimonis castellans del segle XVI sobre l’execució de Tomàs More, incloent les Relaciones castellanes de 1535 i la Crónica del Rey Enrico Otavo de Ingalaterra, que ofereixen perspectives úniques sobre la mort de More i la seva influència a la Península.
Isabel María Fuentes Ayala i Eugenio M. Olivares Merino analitzen la traducció de Maria Tudor de les Paràfrasis sobre el Nou Testament d’Erasme, destacant com la traducció reflecteix les seves creences catòliques, fins i tot en un context religiós hostil.
Cinta Zunino Garrido examina la publicació del 1592 de Fernando de Herrera sobre More, emfatitzant la influència dels jesuïtes anglesos a Sevilla i l'interès de Sevilla per la història i la cultura angleses durant la Contrareforma.
Miguel Martínez López ofereix una comparació preliminar entre les idees de guerra justa de More i Vives, destacant com tots dos humanistes van explorar la moralitat de la guerra i van defensar la pau, però consideraven acceptable la guerra defensiva en certes circumstàncies, especialment davant de l'amenaça de l'Imperi Otomà.This volume traces Th. More’s intellectual and political connections with Spain through eight scholarly contributions. Olivares examines Erasmus’s role in linking Arias Montano to More’s legacy amid Counter-Reformation censorship. Cabrillana decodes More’s Lucian translations to reveal his moral-aesthetic priorities, while Phelippeau juxtaposes ‘Utopia’ with Venetian governance models resisting Habsburg hegemony. Ureña explores digital humanities’ challenges in Morean studies, and Lillo reconstructs Spanish accounts of More’s trial through several manuscripts. Fuentes analyzes Mary Tudor’s Erasmian translations, and Zunino maps Sevillian networks that cultivated More’s posthumous reputation via Herrera’s 1592 biography. The volume concludes with the editor’s exploration of More and Vives’ nuanced just-war theories, challenging some naive pacifist interpretations by contextualizing their pragmatic responses to Ottoman expansion. Bridging literary analysis, archival research, and transnational historiography, these essays illuminate Spain’s enduring role in shaping More’s critique of power and his Renaissance afterlife
Tragedias
Entre 1579 i 1581 es van representar a Sevilla quatre tragèdies del poeta Juan de la Cova, al costat de les seues deu comèdies. L'home de lletres, recorrent a temes clàssics, a antigues llegendes medievals espanyoles i a la pura fantasia, es va esforçar a portar al públic més ampli la cultura en la qual s'havia format. Va ser el primer a introduir les innovacions estructurals de la tragèdia senequista i dels models italians, sempre pròxim al públic, al qual va voler entretindre i educar segons el lema horacià. Es publiquen ací, per primera vegada en un únic volum, les seues tragèdies en edició crítica, precedides per l'estudi pòstum d'un dels seus lectors més atents, Rinaldo Froldi. Aquest llibre, gràcies també a l'afectuós pròleg de Joan Oleza, vol recordar al mestre per la seua gran aportació als estudis del teatre clàssic espanyol.Entre 1579 y 1581 se representaron en Sevilla cuatro tragedias del poeta Juan de la Cueva, junto a sus diez comedias. El hombre de letras, recurriendo a temas clásicos, a antiguas leyendas medievales españolas y a la pura fantasía, se esforzó en llevar al público más amplio la cultura en la que se había formado. Fue el primero en introducir las innovaciones estructurales de la tragedia senequista y de los modelos italianos, siempre cercano al público, al que quiso entretener y educar según el lema horaciano. Se publican aquí, por primera vez en un único volumen, sus tragedias en edición crítica, precedidas por el estudio póstumo de uno de sus lectores más atentos, Rinaldo Froldi. Este libro, gracias también al cariñoso prólogo de Joan Oleza, quiere recordar al maestro por su gran aportación a los estudios del teatro clásico español